Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
Anàlisi i estudis de les manifestacions artístiques (mobles i immobles, sumptuàries i monumentals) a l'Europa Occidental, l'Imperi Bizantí i el Món Islàmic des del desmembrament de l'Imperi Romà i de la cultura i civilització de la Tardoantigüedad fins a la irrupció de l'art romànic.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Competències

  • CG4- Comunicar-se en alguna tercera llengua (anglès, francès, italià o alemany) en diferents formats i contextos sobre temes de la seva especialitat
  • CG5- Treballar en equip i desenvolupar els rols propis del treball cooperatiu atenent els valors democràtics, de respecte mutu i de no discriminació
  • CE40- Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diferents manifestacions artístiques i musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal i local
  • CE41- Adquirir, interpretar i posar en pràctica els coneixements específics relatius als llenguatges i les tècniques artístiques

Continguts

1. 1. SEPT/OCTUBRE INTRODUCCIÓ General. Objectius i procediment del curs. 2: OCTUBRE. INTRODUCCIÓ: LES COORDENADES DE L’ART MEDIEVAL. Debats historiográfics a l’entorn d’un mite històric: la tradicional història dels estils i la història de les imatges a l'Edat Mitjana. Els protagistes de les obres d’art. Els autors: dels artesans áulics als artistes empresaris; aprenentatge i/o influències. Els promotors i la seva legitimitat: reis, aristocràcia, clergat (monestirs, bisbes, capítols) i confrarias. Els receptors: individuals i col.lectius. Postures institucionals devant les imatges i les seves funcions. El pes de la tradició i l’estil com discurs. Espais del culte i espais del poder. 3: OCTUBRE. Organizació de treballs individuals i col·lectius i grups. El punt de partida de la estètica de l'art romà imperial. 4: OCTUBRE. ART DE L’ANTIGUITAT TARDANA. Art tardimperial i triomf cristià. El problema historiogràfic de la "successió" d’estils i l’art provincial romà: dels Tetrarques a Teodosi. El mite del didactisme de l’art religiós. Imatges a les catacumbes: commendatio animae, litúrgia funerària i hel.lenisme popular. Sarcòfags de producció seriada i iconogràfía cristiana. 5: OCTUBRE. Religió oficial i presència pública (Sta Mª Maggiore i Sta Pudenciana). Urbs transformades (Roma, Jerusalem, Milá) i implantades (Constantinopla de Teodosi II a Justinià: muralles, palau imperial, Ravena). Roma, pedrera de espoliacions. La formulació d’espais cultuals cristians: -la basílica i la seva topografia multifuncional; -el martyrium, culte a les reliquies i immediatesa d’allò sagrat (St Sepulcre); -mausoleus, adopció del model de heroa; -baptisteris. 6: NOVEMBRE. Ravena, programes polítics i visions apocalíptiques: mausoleu de Gal.la Placídia, baptisteris. La Ravena de Maximià: San Vital. Percepció multisensorial i ritualitat 7: NOVEMBRE. San Apolinar Nuovo. Pervivències tècniques i tipològiques dels regnes ostrogot, merovingi i llongobard. Arquitectura sacramental, martirial i funerària. Siria i Egipte: cenobis i basiliques contrabsidades. 8: NOVEMBRE. Arts figuratives i sumptuaries. Nova síntesi: llenguatge clasiquizant en programes cristians (sarcófags, plaques d’ivori i manuscrits religiosos). Estímuls per a la veneració en Constantinopla: missoria y díptics. 9: NOVEMBRE. Manuscrits i miniatures. 10: NOVEMBRE. Art bizantí. Els marges històric-cronològics de Bizanci. Nou model d’emperador, vicari de la Divinitat. L’Esglèsia triomfant: patriarques, bisbes i cenobis. Sta Sofía, Sts Sergi i Bac, Sta Irene. 11: NOVEMBRE. Santa Sofia. Pintures per a la veneració i la profilaxis. La imatge de l’emperador-Vicari. Códexs, icones i ivoris àulics. La Iconoclàstia bizantina (726-843). La polèmica prohibició de les imatges sagrades; el seu poder hipòtic: culte i devoció. La reacció iconódula: teólegs i obres (Saltiri Chludov). 12: NOVEMBRE. Les icones de Santa Catalina de Sinaí. L’Imperi Mitjà (843-1204). L’esplendor artístic: dinasties macedònica i comnena. Constantinopla, Tesalònica i Nicea. Tipologies templàries i litúrgia: H. Lukas, Dafni. 13: NOVEMBRE. Ohrid. Nerezi. Icones: usos apotropaics, devocionals i litúrgics. Diversitat temàtica i cambi de models canònics. Sumptuositat àulica i esplendor artístic de la cort macedònica (867-1056). la cultura antiga i Constantí VII Porfirogeneta. 14: DESEMBRE: Basili II. Arts suntuaries: manipulació de la sintaxis antiga (Capsa Veroli); dimensió estètica i mística dels materials preciosos. Reliquiaris, tríptics i encuadernacions. El Tresor de Sant Marc. La proyecció de l’art bizantí (ss. X-XII). Els Balcans:Baçkovo, Ohrid, Kurbinovo. Rúsia. 15. DESEMBRE. Sicília: programes reals dels normands (1130-1187), Cefalú, Palerm i Monreale. Venécia: Sant Marc i el mosaic; Torcello i Aquileia. 16: DESEMBRE: La Gàl.lia: iconografia funerària, còdexs i orfebreria litúrgica. Art a la Hispània tardantiga. Art de les Illes Britàniques (I). 17: DESEMBRE. L’art irlandès i northumbre des de Sant Agustí de Canterbury al Sínode de Whitby. 18: DESEMBRE. L’imperi carolingi. Implicació i identificació de l’Esglèsia i Estat: vers la unitat cultual i librària. El "Renaixement": la renovatio romani imperii i Carlemany. 19: DESEMBRE. L’imperi carolingi. Reforma litúrgica: liturgia estacional i la topografia templària carolíngia: la bipolaritat i la articulació del "westwerk"-castellum. Les criptes i les relíquies. La planta central: capelles palatines i privades. El monestir: Centula i el plànol de Sankt-Gall. 20. GENER: Torhalle de Lorsch. El palau: Aquisgrá, Roma secunda. Les imatges religioses i la postura oficial: les funcions ornamental i nmotécnica segons els Libri Carolini de imaginibus. El mosaic parietal: Saint-Germigny-des-Prés i el Laterà. programes en temples (Münstair i Malles) i criptes (Auxerre). L’estuc: Cividale del Friuli, la introversió dels temples altmedievals. La miniatura: la interpretació de la figura humana a la llum del naturalisme tardorromà; *** SEGONA I TERCERA SETMANA DE GENER: PRESENTACIÓ ORAL DE TREBALLS DE GRUP. I. La dinastia paleòloga (ss. XIII-XV). Redefinició de l’art bizantí. Manuscrits (Constantinopla) i edificis (Nicea, Trebizonda i Sinaí). Miquel VIII Paleóleg. El heterodoxe renaixement cultural: la filosofia hel.lenística i la mística religiosa del hesychasmo. Pammakaristos i la Parigoritissa. La promoció privada: la Chora i Teodor Metocrites. Mistra. Imatges monumentals: el dramatisme en Ohrid i la paracclesion de la Chora. /**/ II. Art de la monarquia astur. Orígens i periodització. La monumentalització de la hierópolis ovetense: Alfons II i la arquitectura àulica i martirial. San Julián de los Prados. L’arquitectura ramirense al Naranco: lèxic constructiu i ornamental (iconografia reial de San Miguel de Lillo) Alfons III i la revitalització del "visigotismo". La Càmara Santa. Santiago de Compostela; Valdediós i el seu pòrtic lateral. Creus i reliquiaris. /**/ III. El Sacre Imperi Romà-Germànic. L’art otonià. La "Renovatio" otònida: la confluència dels llegats carolingi, romà i bizantí. La política imperial, reflexos a l’arquitectura. La planta central, herència d’Aquisgrá (Ottmarsheim). L’evolució del "westwerk" i la bipolaritat espial (Hildesheim); Gernrode. El desenvolupament de la cripta. La miniatura otónida. Centres de producció: Reichenau, Lorsch, Tréveris, Ratisbona, Colònia i Echternach. Els grans mestres: el "Magister Registrum Gregorii" i Liutart. Promotors singulars: Bernward de Hildesheim, Egbert de Treveris, l’abadessa Hitda. Els bronzos de Hildesheim. Antipendis i estatues de culte: Verge Mare i Crucificats. /**/ IV. El segle X hispà. Art mosàrab o de repoblació? Castella: Berlanga, exotisme estructural; Mazote i Lebeña: el pilar compost i les voltes. Lleó: la diafanitat d’Escalada; el contràbsid de Peñalba. Arquitectura monàstica i vestigis eremítics: la Cogolla i la Peña. La fortuna dels beatos als scriptoria lleonesos. /**/ V. Introducció. Mahoma y el sorgiment de l’Islam (610-632). Periodització i caràcter de l’art islàmic. De la mesquita a la madrasa, el mausoleu o el "ribat". El Corán i l’aniconisme. de les mesquites. La iconografia dels palaus i el seu significat polític /**/ VI. Al-Andalus. La "invasió" i les seves consequències. Emirat: La mesquita de Còrdova i les seves etapes constructives. Califat: Abd al-Rahmán III: Medina al-Zahira i mesquita de Còrdova; la ampliació d’Al-Hakam: Ivories califals. Taifes. L’art dels ivoris. /**/ VII. Almorávids. ¿Art mardanisí? el Castillejo i la Dar al-Sugrá. Almohades: monumentalitat i rigor religiós a les mesquites africanes. Art Nazarí. Arquitectura simbòlica i àulica Espai i ilusió. L’Alhambra: estructures i tipologies

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 52,00 98,00 0 150,00
Total 52,00 98,00 0 150

Bibliografia

  • Lasko, Peter E (1999). Arte sacro 800-1200. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Ettinghausen, Richard (1996). Arte y arquitectura del Islam :. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Grabar, Oleg (1979). La Formación del arte islámico. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Grabar, André (1985). Las Vías de la creación en la iconografía cristiana /. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Grabar, André (1966). La Edad de Oro de Justiniano :. Madrid: Aguilar. Catàleg
  • Velmans, Tania (1999). Bizancio :. Madrid: Lunwerg. Catàleg
  • Velmans, Tania (2013). L'Arte dell'icona :. Milano: Jaca Book. Catàleg
  • Lowden, John (1997). Early Christian and Byzantine art. London: Phaidon. Catàleg
  • Krautheimer, Richard (2018). Introducción a una iconografía de la arquitectura medieval. Buenos Aires: Sans Soleil Ediciones. Catàleg
  • Krautheimer, Richard (1988). Arquitectura paleocristiana y bizantina (2ª ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Krautheimer, Richard (1987). Tre capitali cristiane :. Torino: Einaudi. Catàleg
  • Dodwell, C.R (1995). Artes pictóricas en occidente :. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Elsner, Jas (1995). Art and the Roman viewer :. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G. (1995). Edificios e imágenes medievales :. Madrid: Temas de Hoy. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G. (1989). Alta Edad Media :. [Madrid]: Sílex. Catàleg
  • Yarza, Joaquín (1997). Arte y arquitectura en España 500-1250 (8ª ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Kitzinger, Ernst (2005). Alle origini dell'arte bizantina : (Nuova ed.). Milano: Jaca Book. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes teòriques (magistrals, participatives, presencials, etc.) Examen escrit i individual del contigut de la matèria. Inclou una part de reconeixament d'obres, una altra de comentari d'obres i una altra discursiva sobre els problemes culturals i artístics de diferents periodes i àmbits culturals examinats per l'assignatura. 60
Participació en debats, seminaris Resolució d'exercicis, comentaris de text, lectures, problemes, casos d'estudi, pràctiques, sortides, etc. 1 No
Realització d'un treball en equip La nota serà col·lectiva del grup i individual. Si un/una alumne no col·labora amb el grup serà suspés/a en aquesta activitat. No hi ha l'opció de no fer el treball en grup llevat que un alumne/a demani l'opció avaluació única amb un únic examen. 24 No
Comentari de lectures i ressolució de problemes relacionats amb l'assignatura. El comentari serà individual. La sospita i constatació de que un treball plagia un altre, del mateix curs o d'anteriors, serà motiu automàtic de suspensió del treball i l'assignatura 7 No
Realització de ressenyes escrites de les visites acadèmiques, en el marc d'un sistema d'avaluació continua El comentari serà individual. La sospita i constatació de que un treball plagia un altre, del mateix curs o d'anteriors, serà motiu automàtic de suspensió del treball i l'assignatura 8 No
Prova d'avaluació El·laboració de l'examen 0 No

Qualificació

AVALUACIÓ CONTINUADA


TREBALLS COL·LECTIUS: 25% DE LA NOTA

* ELS TREBALLS SOBRE UNA PART DEL TEMARI SERAN OBLIGATÒRIAMENT REALITZATS PER L'ALUMNE A DINS D'UN GRUP I MAI DE MANERA INDIVIDUAL. EL TREBALL EN COMÚ ÉS IMPRESCINDIBLE I ES VALORA COM UNA COMPETÈNCIA MÉS A ASSOLIR A AQUESTA ASSIGNATURA.
Els treballs per equips han d'especificar la participació de cadascú dels membres. No s'aplicarà la nota específica a qui no consti expressament com autor/a d'un part del treball. La nota del treball serà alhora personal i col·lectiva.
Es valorarà tant el procés d'el·laboració com el resultat final.
* Els treballs escrits tindran una extensión máxima de 40 pàgines, text, fotos i bibliografia inclosos. Seran enviats per email al professor el dia 22 decembre 2023

* Cada grup realitzarà un síntesi rigurosa al temps que divulgativa del contingut del seu treball amb un fil de Twitter del contingut del treball, amb un màxim de 20 twitts. Aquest serà en castellà i tindrà com primera etiqueta #HiloArtMedieval. Aquest fil estarà disponible, com a tard, el 5 gener 2024, i aquell dia s'informarà al professor del link del twitter i del nom d'usuari/a.


Es farà una presentació oral dels treballs col·lectius amb la presència de TOTS els membres de l'equip. Qui no participi en la presentació oral tindrà un 0 en aquesta part. Caldrà presentar el justificant mèdic si hi ha cap inconvenient sanitari.

La presentació oral, es farà en una llengua diferent (anglés, francés, ...) al document escrit (català/castellà). Aquestes presentacions es faran 15, 17 i 22 de gener.

* El 22 de gener es votarà el millor #HiloArtMedieval

=========

LECTURES: 8% DE LA NOTA
Els treballs individuals de les lectures i problemes seran lliurats al professor EXCLUSIVAMENT en la data que es determinarà a inici de curs: divendres 23 de gener de 2023. NO s'admitirà ni avaluarà cap treball que no estigui presentat acadèmicament, escrit a ordinador i lurat en paper. En els treballs sobre lectures es proposaran lectures en Anglés i en Francés.

=======

SORTIDES D'ESTUDI: 7% DE LA NOTA
Les memòries es lliuraran el dia de l'examen

=======

EXAMEN 60% DE LA NOTA
L'EXAMEN es farà PRESENCIALMENT en un aula de la Facultat de Lletres, es farà per ESCRIT I contarà amb una part d'identificació d'imatges, una altra de comentari d'imatges i una altra d'exposició raonada d'un tema. L'examen s'inicia amb una serie de 10 imatges que han de ser identificades per cada alumne. La identificació d'obres és una part fonamental de l'examen escrit.
Serà matèria d'examen tant els temes exposats a classe pel professor com els analitzats per cada grup d'alumnes en els seus respectius treballs.

La recuperació tindrà lloc tan aviat com es pugui i ho permeti l'administració del centre. Podem plantejar que serà a l'entorn d'una setmana I mitja.

========


Les activitats en les que es demana assolir una nota mínima equivalent a una proporción de 5 sobre 10 per superar l’assignatura són tres: l'examen, les ressenyes de les visites i els comentaris de les lectures. TOTES TRES son imprescindible per superar l'assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Obtindrà un no presentat qui no es presenti a fer l'examen, no qui s'hagi presentat i no ho acabi. Obtindrà un no presentat qui no tingui una nota en CADASCUNA de les TRES proves evaluatives de l'assignatura que tenen un pes igual o superior al 40% de la nota final (EXAMEN) i també aquelles activitats en les quals es demana assolir una nota mínima per superar l’assignatura (RESSENYES DE LECTURES; RESSENYES DE SORTIDES D'ESTUDI)

Avaluació única:
Examen final que abastarà la totalitat de la matèria de l'assignatura A UNA ÚNICA PROVA. SERÀ MATÈRIA D'EXAMEN 1) LA MATÈRIA PRESENTADA A LES CLASSES ; 2) ELS TREBALLS COL·LECTIUS; 3) LES LECTURES; 4) ELS CONTINGUT DE LES VISITES.

Tindrà format escrit si es farà a les aules de la Facultat de Lletres.

La recuperació tindrà lloc tan aviat com es pugui i ho permeti l'administració del centre. Podem plantejar la hipòtesi d'una setmana i mitja.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació GLOBAL mínima de 5.0, i una nota mínima de 3'5 a l'examen pels alumnes que obtin per l'avaluació múltiple i continuada

Tutoria

Es farà al meu despatx. També per meet i email.


Serà OBLIGATÒRIA una sessió, al menys, amb cada coordinador/a de grup

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Es farà tan en manera presencial com on-line.

Observacions

Es realitzaran al menys dues sessions de classe en sengles divendres, bé de contingut teòric, pràctic o de seminari

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.