1. Algunes qüestions metodològiques. Consideracions generals sobre la "història de la filosofia medieval" com a objecte d'estudi.
2. De l'Imperi Romà a l'edat mitjana (segle I - segle VIII).
2.1. De l'època d'August a l'època de Marc Aureli ( ca. 14 -ca. 180)
2.1.1. La filosofia a l'imperi romà.
2.1.2. Els orígens del cristianisme.
2.1.3. El cristianisme gnòstic.
2.1.4. La literatura hermètica.
2.1.5. Els apologetes cristians grecs i les primeres polèmiques anticristianes.
2.2. De l'època de Marc Aureli a l'època de Constantí (ca. 180- ca. 312).
2.2.1. El sorgiment i la consolidació del neoplatonisme com a filosofia hegemònica: de Plotí a Jàmblic.
2.2.2. L'escola cristiana d'Alexandria: Climent i Orígenes.
2.2.3. Els apologetes cristians llatins. Tertul.lià.
2.3. De l'època de Constantí a l'epoca de Ròmul Augústul (ca. 312- 476).
2.3.1. La filosofies polítiques de l'imperi cristià.
2.3.2. La reacció neoplatònica davant de la cristianització.
2.3.3. La querella entre els nicens i els arrians. Els pares capadocis.
2.3.4. L'apropiació llatina del pensament grec: Màrius Victorí, Calcidi, Macrobi.
2.3.5. La patrística llatina. Agustí d'Hipona
2.4. De l'època de Ròmul Augústul a l'Imperi carolingi (ca 476-800)
2.4.1. El pensament cristià a Bizanci.
2.4.2. Boeci.
2.4.3. La literatura enciclopèdica.
3. Del renaixement carolingi al renaixement otònida (ca. 800 - ca. 1050).
3.1. Introducció al context històric, institucional i textual del període. La funció ideològica de la translatio studii en el context de la translatio imperii i l'adopció de la concepció augustiniana de la ciència.
3.2. Les reflexions sobre els límits de la concepció augustiniana de la ciència i el sorgiment d'una nova racionalitat gramàtica i lògica.
3.3. Les relacions entre el saber i el poder. La querella sobre la predestinació, un cas paradigmàtic.
3.4. Joan Escot Erígena.
4. L'època de la reforma "gregoriana" (ca. 1050-1100).
4.1. Introducció al context històric, institucional i textual del període.
4.2. Qüestions relacionades amb l'establiment de la logica vetus com a base de l'ensenyament, amb la pràctica de la dialèctica fora del marc de la concepció augustiniana de la ciència i amb la reducció de les ciències a la lògica: la relació entre les paraules i les coses, i els problemes de la necessitat de les lleis naturals i de la racionalitat del cristianisme.
4.3. Les relacions entre el saber i el poder. La querella sobre l'eucaristia., un cas paradigmàtic.
4.4. Anselm de Canterbury. La crítica de Gauniló a l'argument anselmià.
5. L'apogeu de les escoles urbanes (Segle XII).
5.1. Introducció al context històric, institucional i textual del període. Relació i conflictes entre l'escola i el claustre. El creixement i la reorganització de la biblioteca medieval. Visió panoràmica del pensament del període.
5.2. La querella dels universals.
5.3. El nou interès per la física. L'escola de Chartres.
5.4. El desenvolupament d'instruments metodològics per a l'estudi sistemàtic de la ciència "teològica".
5.5. Pere Abelard.
6. La filosofia en el món àrab.
6.1. L'"altra" translatio studii: L'apropiació de la filosofia i la ciència gregues pel món àrab i la neoplatonització d'Aristòtil.
6.2. El pensament musulmà, I. Introducció general.
6.3. El pensament musulmà, II. La lectura neoplatonitzant de la teoria aristotèlica de l'intel.lecte i la traducció epistemològica del debat entre els filòsofs i els teòlegs: Alkindi, Alfarabi, Avicenna, Algazzali i Averrois.
6.4. El pensament jueu, I. Introducció general.
6.5. El pensament jueu, II. Avicebró. Maimònides.
7. Des de la constitució de la Universitat de París fins a la introducció del "nou Aristòtil" als curricula (1200-1255).
7.1. Context històric, institucional i textual.
7.2. El mètode escolàstic.
7.3. Visió panoràmica del pensament anterior a la prohibició del "nou Aristòtil" de 1210..
7.4. Entre la prohibició del "nou Aristòtil" i les seves primeres lectures a la Universitat de París (1210 -ca. 1240). Visió panoràmica dels autors. Robert Grosseteste.
7.5. Primeres lectures del "nou Aristòtil" a la Universitat de París: Roger Bacon i Albert el Gran.
8. Des de la introducció del "nou Aristòtil" als curricula fins a la condemna de 1277 (1255-1277).
8.1. Context històric, institucional i textual. Visió panoràmica del període.
8.2. El problema de les relacions entre la filosofia i la teologia.
8.3. L'aristotelisme secular a la facultat d'arts. Siger de Brabant i Boeci de Dàcia.
8.4. Bonaventura i l'inici del neoaugustinisme.
8.5. Tomàs d'Aquino.
8.6. Significació i conseqüències de la condemna de 1277.
9. L'època dels "correctoris" (1277-1305).
9.1. Visió panorámica del període.
9.2. El neoaugustinisme i la "via de Tomàs".
9.3. Ramon Llull.
9.4. La teologia filosòfica d'inspiració albertiana.
9.5. Godofred de Fontaines i Gil de Roma.
10. El "captiveri de Babilònia" (1305-1378), I.
10.1. Context històric i institucional. Visió panoràmica del període..
10.2. Joan Duns Escot. La "via d'Escot".
10.3. Les crítiques de la "via d'Escot" i la "via de Tomàs" com a caldo de cultiu del pensament de Guillem d'Occam.
10.4. L'aristotelisme secular. Joan de Janduno. Marsili de Pàdua. Dante Alighieri.
10.5. La teologia filosòfica. Joan Eckhart. Bertold de Moosburg.
11. El "captiveri de Babilònia" (1305-1378), II.
11.1. Guillem d'Occam.
11.2. Els "calculadors" d'Oxford.
11.3. L'Escola de París.
11.4. El criticisme epistemològic post-occamià. Nicolau d'Autrecourt.
11.5. Petrarca i els orígens de l'humanisme.
12. A partir de gran cisma (1378-1439)
12.1. Context històric i institucional.
12.2. Visió panoràmica del pensament del període. L'altre gran cisma: nominalisme vs. realisme. El realisme extrem. L'antirealisme de Pere d'Ailly i Joan Gerson. El tomisme i l'escotisme entre 1378 i 1439. El retorn d'Albert el Gran i de Ramon Llull. Humanisme i filosofia. L'Escola de Pàdua.
12.3. Ramon Sibiuda.
12.4. Nicolau de Cusa.
12.5. Lorenzo Valla.