1. Una història social, i d'una llengua
1.1. Història externa versus història interna
1.2. Història social de la llengua o sociolingüística històrica
1.3. Cap a una història dels usos lingüístics
2. La configuració del domini lingüístic català
2.1. El "punt d'arribada" geogràfic: el català com a llengua independent
3. L'ús de diverses llengües al domini català medieval: català vs. llatí, català vs. occità, català vs. aragonès i castellà
4. La subordinació del català a l'edat moderna (segles XVI-XVIII)
4.1. La castellanització de la monarquia, els seus efectes
4.2. La llengua literaària i la llengua vehicular
5. La primera proscripció de la llengua catalana (segles XVIII-XIX)
5.1. Els decrets contra el català
5.2. La cultura il× lustrada i la diversitat lingüística
5.3. Les institucions i la llengua: escola, Església, els nuclis cultes
5.4. Català o "català-valencià-balear": la unitat de la llengua en un moment de canvi
6. El catalanisme político-cultural i la llengua pròpia
6.1. La Renaixença
6.2. Congressos i manifestos
6.3. La llengua del poble: Església i escola
6.4. La normalització noucentista: gramàtiques i institucions
7. La segona proscripció de la llengua catalana: la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) i la dictadura franquista (1939-1975).