1. Tècniques qualitatives i quantitatives. L’estadística
1.1. Estadística descriptiva, estructura d’un arxiu de dades i tipus de variables.
1.2. Població i mostra. Inferència estadística.
1.3. Fases d’un estudi.
1.4. Introducció al programa informàtic SPSS.
2. Estadística descriptiva univariada
2.1. Tabulació. Freqüències. Marques de classe.
2.2. Representacions gràfiques.
2.3. Mediana i quartils. Diagrama de caixa.
2.4. Mesures de posició.
2.5. Mesures de dispersió.
2.6. Estadístics robustos.
2.7. Canvis d'escala i d'origen.
2.8. Tipificació.
3. Inferència estadística univariada
3.1. Paràmetres i estadístics.
3.2. Població i mostra. Mostreig aleatori simple i aleatori sistemàtic.
3.3. Distribució mostral. El cas de la mitjana.
3.4. Interval de confiança per a la mitjana poblacional.
3.5. Interval de confiança per la proporció poblacional.
3.6. Mida de la mostra.
4. Estadística bivariada
4.1. Relació entre variables qualitatives. Taules de contingència. Coefiecient V de Cramer.
4.2. Grau de significació de la relació entre dues variables qualitatives. Contrast d'hipòtesis. Contrast khi-quadrat.
4.3. Relació entre variables quantitatives. Diagrama de dispersió. Correlació lineal. Contrast F.
4.4. Relació entre variables quantitatives i qualitatives. Diagrames de caixa en paral.lel. Anàlisi de la variància. Coeficient eta. Contrast F.
5. Metodologia d'enquestes
5.1. Tipus d’errors derivats d’una enquesta.
5.2. Fases d’un estudi per enquestes.
5.3. Recerca prèvia qualitativa. Entrevistes en profunditat, focus groups.
5.4. Definició conceptual i operativa de les variables a mesurar.
5.5. Modes de recollida de dades.
5.6. Formats de pregunta. Selecció de l’escala de resposta
5.7. Redacció de les preguntes.
5.8. Ordre de les preguntes.
5.9. Prova pilot del qüestionari.
5.10. Decisions relacionades amb la població.
5.11. Recollida de dades: error de no resposta, error degut a l'enquestador i error degut a l'enquestat.
6. Anàlisi descriptiva de sèries temporals
6.1. Sèries temporals i les seves components.
6.2. Descomposició de les components d’una sèrie.
6.3. Sèrie desestacionalitzada.
L’avaluació es farà amb els següents pesos:
30% : Avaluació de pràctiques consistents en anàlisi de dades en SPSS; Disseny i presentació oral de l'enquesta. Aquests lliuraments es faran en grups exclusivament de dos o tres alumnes.
A les pràctiques i problemes es valorarà especialment una breu, correcta i entenedora interpretació dels resultats, entesa la correcció per suposat en termes estadístics però també en termes ortogràfics i sintàctics.
D'acord amb la "normativa de sistemes d'avaluació dels estudiants dels estudis oficials de grau de la UdG", els lliuraments són no obligatoris i no recuperables.
10% Exercicis de classe. Durant el curs es realitzaran exercicis curts a classe, els quals s'hauran de resoldre individualment i lliurar-los a l'acabar l'exercici.
60%: Examen final. L'examen final serà en format paper i inclouran problemes, preguntes teòriques, interpretació i discussió de resultats, alguns dels quals poden provenir del programa SPSS. Dels problemes es valora no només la correcció dels resultats sinó també els processos de càlcul, i la interpretació crítica. Cal una nota mínima de l'examen de 4 punts sobre 10 per fer mitjana ponderada amb les pràctiques i exercicis de classe.
Per a qui compleixi la condició de tenir una nota mínima de 4 a l'examen, la nota final serà la mitjana ponderada dels lliuraments, exercicis de classe i examen.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Qui no es presenti a l'examen obtindrà la qualificació de "No Presentat".
Al finalitzar una sessió, el professor informarà als estudiants dels continguts que es treballaran en la propera sessió. L'estudiant que assiteixi a classe s'ha d'haver llegit el contingut per poder seguir la classe correctament. Les classes parteixen del fet que l'estudiant ja ha llegit el contingut indicat pel professor.
La matèria de l'assignatura és acumulativa. Haver comprès les classes anteriors, llegit, entès i assimilat els apunts i el llibre, i fet els exercicis i pràctiques corresponents és necessari per un correcte seguiment de les classes següents. Vegeu a aquest efecte les hores SP "sense professor" que acompanyen les classes, els problemes i les pràctiques a la taula "Activitats".
El seguiment és un símptoma de l'aprofitament i comprensió de la matèria i per tant un factor clau d'èxit. La gran majoria dels aprovats dels cursos anteriors han fet bé els lliuraments i les activitats a classe.
Els exercicis i pràctiques s'han d'entendre com un estímul a l'estudi i no com una substitució del mateix. Les pràctiques i exercicis suspesos solen correspondre majoritàriament a persones que volen fer-los sense estudiar primer la teoria que els recolza.
Per facilitar la tasca de seguiment continuat de l'assignatura, s'usa el llibre "Coenders Gallart, Germà i altres autors(2009). Tècniques d'anàlisi turística . Girona: Documenta Universitaria", que conté tot el material necessari per a les classes expositives, pràctiques i exercicis. La lectura dels capítols del llibre s'ha de fer abans de la classe corresponent, a fi d'estalviar temps prenent notes que ja estan recollides, i concentrar-se en la comprensió d'aquells aspectes més complicats, formular dubtes, subratllar, fer anotacions al marge d'aquells aspectes en què la classe aprofundeixi més que el llibre, etc.
Qüestions d'ordre:
1) Tots els lliuraments sense excepció es fan en grups de dos o tres estudiants. Durant la primera setmana de classe els estudiants crearan aquests grups i els lliuraran al professor amb la limitació que els membres del grup han d'estar matriculats al mateix horari tant de teoria com de pràctiques informàtiques.
2) Els lliuraments a fer seran diferents a cada horari. Per tant, els estudiants han d'assistir a les classes en l'horari matriculat, tant de teoria com de pràctiques informàtiques.
3) Per evitar la molèstia que representa el fet que cada minut o dos entri una persona a classe, aquells alumnes que facin tard s'esperaran quinze minuts i entraran tots a la vegada.