Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Teories contemporànies de l’educació. Moviments i institucions educatives contemporànies. Evolució històrica de l'educació. L’educació no formal. Anàlisi interdisciplinar dels factors que influeixen en el desenvolupament de l’educació. El pensament sociopolític contemporani i les repercussions en les discursos i les pràctiques educatives en el nostre context.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Joan Canimas i Brugue

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt-dj 12:30-14 38

Altres Competències

  • Conèixer les principals teories i institucions educatives contemporànies i els contextos sociopolítics i filosòfics en els quals es donen.
  • Tenir capacitat d'incorporar a les pròpies pràctiques educatives professionals, els coneixements adquirits sobre les teories i institucions educatives, i fer-ho d'una forma crítica i adaptada a les necessitats i objectius que es persegueixen.
  • Conèixer i reflexionar sobre les tendències emergents al segle XXI.

Continguts

1. UNITAT FORMATIVA 1

          1.1. Els conceptes (i preceptes) educació, instrucció, ensenyament, aprenentatge, formació, socialització...

          1.2. Relació entre teoria i pràctica de l'educació. Els paradigmes interpretatius. Veritat, idees, ideologia, creences...

          1.3. Introducció a la teoria de l'educació. Una visió de conjunt.

          1.4. Les principals institucions educativescontemporànies.

          1.5. Idees i esdeveniments sociopolítics contemporanis i la seva relació amb les teories i les institucions educatives.

2. UNITAT FORMATIVA 2

          2.1. Primeres teories de la modernitat pedagògica: Rousseau, Pestalozzi i Fröebel

          2.2. Escola Nova. Escola Nova a Europa (Montessori, Decroly, Coussinet, Freinet, Férreire, Coussinet, etc.). Escola Nova a Catalunya (Sensat, Galí, Martorell, etc..). Reflexió entorn: metodologies educatives, socialització, individualització, globalització i autoeducació en l’aprenentatge.

          2.3. Escola Progressiva als EUA (Dewey, Kilpatrick, Washburne, Parkhurst, etc.). Reflexió entorn: metodologies educatives, socialització, individualització, globalització i autoeducació en l’aprenentatge.

          2.4. Anarquisme: Ferrer i Guàrdia, Tolstoy, Robin. Reflexió entorn la lliberat i la responsabilitat.

          2.5. Autogestió i no directivitat: Neill, Rogers, Pedagogia Institucional Francesa. Reflexió entorn: organització educativa, assemblea i participació, individu i felicitat, plaer i obligació.

          2.6. Joaquim Franch: autogestió, pedagogia del projecte i educació ambiental.

          2.7. Desescolarització i homeschooling: Illich, Reimer, Goodman, Holt. Reflexió entorn: la institució escolar (pros i contres), responsabilitats en educació (institucions i famílies), tothom té quelcom ensenyar i quelcom a aprendre.

          2.8. Alternatives globals: Ciutat Educadora, La ciutat dels infants de Tonucci. Reflexió entorn: participació infantil i municipi i educació.

          2.9. Marxisme: Marx i Engels, Makarenko, Escola Única del Treball, Blonskij, Gramsci, Suchodolski. Reflexió entorn: formació polivalent, paper sociopolític de les institucions educatives, desigualtats i oportunitats, els límits.

          2.10. Teories de la reproducció i sociología crítica: Bourdieu, Passeron, Lerena.

          2.11. Personalistes. Teories de l'alliberació: Freire, Milani, Comunitats d'aprenentatge. Reflexió entorn: diàleg en educació, socialització comunitària, conscientització i desenvolupament del sentit crític, revolució i canvi social, treball en xarxa.

          2.12. Altres autors i teories de l'educació:

                    2.12.1. Pedagogia Waldorf.

                    2.12.2. Reggio Emilia.

                    2.12.3. Aportacions de filosofies orientals a l'educació; Krishnamurti. Reflexió entorn: l’escolta d’un mateix, autoestima i educació.

                    2.12.4. ...

          2.13. Emergències educatives pel segle XXI.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Exposició dels estudiants 31,50 0 31,50
Lectura / comentari de textos 0 20,00 20,00
Sessió participativa 10,00 0 10,00
Treball en equip 0 20,00 20,00
Tutories de grup 0 3,00 3,00
Total 41,50 43,00 84,5

Bibliografia

  • Cambi, Franco (cop. 2005). Las pedagogías del siglo XX. Madrid: Popular.
  • Carlgren, Frans (cop. 1989). Una Educación hacia la libertad, : la pedagogía de Rudolf Steiner: informes del Movimiento Internacional de las Escuelas Waldorf. Madrid: Steiner.
  • Carr, Wilfred, Kemmis, Stephen (1988). Teoría crítica de la enseñanza, : la investigación-acción en la formación del profesorado. Barcelona: Martínez Roca.
  • Castillejo Brull, José Luis, Colom Cañellas, Antoni J (1987). Pedagogía sistémica. Barcelona: Ceac.
  • Colom, A J (coord) (1997). Teorías e instituciones contemporáneas de la educación. Bar: Ariel.
  • Colom, Antoni J, Mèlich i Sangrà, Joan Carles (1994). Después de la modernidad, : nuevas filosofías de la educación. Barcelona [etc.]: Paidós.
  • Congreso Internacional de Didáctica : 1993 : Corunya, la (1995). Volver a pensar la educación, : Congreso Internacional de Didáctica. La Coruña [etc.]: Fundación Paidea [etc.].
  • Delors, J (1996). Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya.
  • Diversos autors (1995). Quinze pedagogs; la seva influència, avui. Barcelona: UOC i Edicions Proa.
  • Illich, Ivan (1974). La Sociedad desescolarizada. Barcelona: Barral.
  • Lerena Alesón, Carlos (1983). Reprimir y liberar : crítica sociológica de la educación yde la cultura contemporáneas. Madrid: Akal.
  • Palacios, Jesús (1989). La Cuestión escolar, : críticas y alternativas (2ª ed). Barcelona: Laia.
  • Perrenoud, Philippe (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar, : profesionalización y razón pedagógica. Barcelona: Graó.
  • Reimer, Everett (1973). La Escuela ha muerto, : alternativas en materia de educación. Barcelona: Barral.
  • Rubio, Joana, Puigpelat, Francesc (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Pòrtic.
  • Trilla, J (coord) (2001). El legado pedagogico del S.XX para la escuela del S.XXI.. Barcelona: graó.
  • Yus Ramos, Rafael (cop. 2001). Educación integral, : una educación holística para el siglo XXI. Bilbao: Desclée De Brouwer.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
UF-1. EXPOSICIONS DEL PROFESSOR. La Unitat Formativa 1 es desenvoluparà a partir d'exposicions del professor, comentaris d'articles i reflexions i debats entre els alumnes i entre aquests i el professor. (a) Assistència i participació a les classes; (b) Lectura dels materials recomanats i/o realització dels exercicis de reflexió assenyalats.
UF-1: LECTURA D'ARTICLES. Dues classes de la Unitat Formativa 1 no seran presencials i es dedicaran a la lectura d'articles i preparació del debat a classe. Resposta a les qüestions plantejades i participació en el debat posterior.
TUTORIES. En horari de tutories i durant les tres classes que es dedicaran a això (dues per a la UF-1 i una per a la UF-2), caldrà realitzar tutories amb el professor per a la realització del treball en grup i l'exposició a classe. (a) Treball i/o reflexió realitzada; (b) Capacitat crítica i reflexiva; (c) Capacitat de reacció i aprenentatge.
UF-2: EXPOSICIONS DELS ALUMNES. La Unitat Formativa 2 es desenvoluparà integrament a partir de l'exposició dels alumnes, a partir de la qual es reflexionarà i dialogarà. És imprescindible que cada grup realitzi, com a mínim, dues tutories amb el professor. Assistència i participació a les classes.
UF-2: TREBALL EN GRUP. Cada grup, format per 3 o 4 persones, aprofundirà algun dels continguts del temari. Els grups seran tutoritzats degudament pel professor. Entre tots els alumnes s'elaborarà un dossier de treball amb els continguts de la UF-2, que es penjarà al web de l'assignatura. (a) Participació en el grup; (b) Presentació escrita, ortografia, sintaxi, estructura...; (c) Qualitat reflexiva, aprofundiment, coherència, argumentació; (d) Fonts d'informació consultades; (e) Originalitat i creativitat.
LECTURA D'UNA OBRA. Cada alumne haurà de llegir una obra de o sobre els autors estudiats. El llibre escollit no podrà coincidir amb els autors o corrent que ha triat pel treball en grup. A partir d'aquesta lectura: (a) el dia que s'exposi l'autor que ell ha triat, l'alumne realitzarà la seva aportació de contrast; i (b) una setmana després, lliurarà al professor un article de reflexió crítica sobre algun o alguns aspectes de l'obrea (de 1.500 a 3.000 paraules). (a) Presentació escrita, ortografia, sintaxi, estructura...; (b) Qualitat reflexiva, aprofundiment, coherència, argumentació; (c) Originalitat i creativitat.

Qualificació

Les persones matriculades al curs poden escollir tres modalitats d'avaluació:

[A-1] AVALUACIÓ PERMANENT. Només s'hi poden acollir les persones que han assistit al 80% de les sessions. La nota final d'aquest sistema d'avaluació serà el resultat de: (a) Treball realitzat en grup: 35% de la nota final; (b) Presentació pública del treball realitzat en grup: 15% de la nota final; (c) Presentació-contrastació de la lectura individual realitzada: 10% de la nota final; (d) Article escrit de la lectura realitzada: 20% de la nota final; (e)Assistència i participació activa a les sessions i a les tutories: 20% de la nota final.

[A-2] EXAMEN FINAL. Per a les persones que no poden assistir a les classes, el criteri d'avaluació serà un examen final (100% de la nota final).

[A-3] AVALUACIÓ MIXTA. Entre la modalitat d'avaluació [A-1] i [A-2] hi ha la possibilitat d'establir criteris intermitjos. Les persones que no poden assistir a classe i desitgin acollir-se a aquesta modalitat d'avaluació és imprescindible que realitzin la primera tutoria amb el professor durant el mes de setembre. Totes les persones que triïn aquesta modalitat d'avaluació hauran de realitzar i aprovar l'examen final.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.