Familiaritzar l'estudiant en el camp de la concentració empresarial i les diferents formes que pot adoptar. Determinar l'existència de grup i la intensitat de les vinculacions que pugui haver-hi entre les diferents entitats que l'integren. Conèixer les normes i tècniques que regeixen el procés d'elaboració dels estats financers consolidats.
1. INTRODUCCIÓ 1.1. Concepte de consolidació comptable 1.2. Les combinacions de negocis 1.3. Concepte de grup 1.4. Obligació de consolidar 2. ELABORACIÓ DELS ESTATS CONSOLIDATS 2.1. Contingut 2.2. Eliminacions patrimonials 2.3. Eliminacions financeres 2.4. Eliminacions econòmiques 3. ELS ESTATS FINANCERS DE LES ENTITATS DEL GRUP 3.1. Aspectes previs 3.2. Homogeneïtzació 3.3. Estats financers ajustats 4. ESQUEMA PRÀCTIC DEL PROCÉS DE CONSOLIDACIÓ
Rabaseda, J. i Morera, P. (1997). Consolidació comptable segons la normativa espanyola. Girona: Servei de publicacions de la UdG. Álvarez Melcón, S. (1999). Consolidación de Estados Financieros. Madrid: McGraw Hill. Mir, F. y Rabaseda, J. (2004). Teoría entidad y teoría extensión ante evolución del concepto de grupo. Dins Universidad de Granada (Ed.), Libro de actas del XI encuentro de profesores universitarios de contabilidad (, p. 21). Granada: ASEPUC. Rabaseda, J. i altres (2004). Efectos de modificaciones normativa española en materia de grupos de empresas. Dins Universidad de Granada (Ed.), Libro de actas del XI Encuentro de profesores universitarios de contabilidad (, p. 14). Granada: ASEPUC. Rabaseda, J. i altres (2005). Aplicació del mètode de participació a la vista de la nova redacció de la NIC 28. Dins Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (Ed.), Llibre d'actes del 1r congrés català de comptabilitat i direcció (, p. 23). Barcelona: Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC). Cantabilidad internacional. Recuperat , a http://www.icac.mineco.es/reglanic.htm
L'avaluació es farà mitjançant un examen al final del quadrimestre i la presentació d'un treball pràctic sobre el contingut de l'assignatura, que puntuarà un 20% de la nota final. L'examen, que representarà el 80% restant, tindrà una part teòrica i una de pràctica. Si la puntuació de cada una de les dues parts iguala o supera els 4 punts sobre 10, es promitjaran les puntuacions, per determinar la nota de l'examen. Si no es dóna aquesta puntuació mínima, la nota de l'examen serà la inferior que s'hagi obtingut entre les dues parts.