Estudia

Horaris:

• Res que s’hagi de fer amb la intel·ligència no es pot fer sense la paraula (Isòcrates)
• Algú ha dit que els éssers humans som paraules. Segurament aquesta afirmació no és, com cap altra, certa del tot, però s’hi acosta força: pensem amb paraules; amb paraules manifestem els nostres sentiments; ens barallem amb paraules; ens barallem per les paraules; ens enganyem amb paraules; ocultem que no tenim res a dir amb paraules; les paraules ens alegren; les paraules ens captiven; amb paraules informem o amaguem informació; ens comuniquem amb paraules; aprenem amb paraules; aprenem paraules; les paraules ens fan mal o ens serveixen de bàlsam... Pertot hi ha paraules, arreu hi ha Llengua. En qualsevol activitat de la vida la llengua és un element essencial; dominar-la, conèixer-ne els mecanismes, ens capacita per a qualsevol activitat que emprenguem. D’aquí la importància de prestar-hi atenció sigui quina sigui la nostra activitat acadèmica. D’aquí, també, que valgui la pena dedicar-hi una assignatura en la qual ens proposem reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb el llenguatge tot buscant la manera d'afavorir-ne el procés d’ensenyament - aprenentatge.

1. Les competències lingüístiques bàsiques

          1.1. Escoltar

                    1.1.1. Comprensió oral activa: sentir i escoltar no és el mateix

                    1.1.2. Les habilitats que suposa saber escoltar

                    1.1.3. Exercicis de comprensió oral

                    1.1.4. L’avaluació de la comprensió oral

          1.2. Parlar

                    1.2.1. L’expressió oral: una habilitat que cal treballar més

                    1.2.2. Millora de l’habilitat en les situacions quotidianes i amb exercicis específics

                    1.2.3. El docent com a model per a l’infant. Els recursos de l’oratòria

                    1.2.4. Tècniques i exercicis d’exposició i expressió oral. Avaluació

          1.3. Llegir

                    1.3.1. Llegir és comprendre

                    1.3.2. Lectura o lectures: tipus de lectures

                    1.3.3. Habilitats que es posen en joc durant la lectura eficient

                    1.3.4. Els tres factors: text, lector i context

                    1.3.5. Dificultats en la comprensió lectora

                    1.3.6. La literatura

          1.4. Escriure

                    1.4.1. L’habilitat lingüísitica més completa i complexa

                    1.4.2. Per a què fem servir l’escriptura?

                    1.4.3. Habilitats que intervenen en una expressió escrita eficaç

                    1.4.4. Les fases de la redacció

                    1.4.5. Tècniques d’expressió escrita. Exercicis d’escriptura intensiva i extensiva

                    1.4.6. L’avaluació del text escrit

2. El sistema de la Llengua

          2.1. Les propietats textuals: adequació, cohesió, coherència, estilística i presentació

          2.2. Morfosintaxi, lèxic i ortografia

                    2.2.1. El seu paper en la didàctica de la Llengua

                    2.2.2. Exercicis i recursos per al treball docent

3. El docent i l’ensenyament de la Llengua

          3.1. Què és ensenyar Llengua? L’enfocament comunicatiu

          3.2. La programació de Llengua

                    3.2.1. Els elements de la programació

                    3.2.2. Seqüències didàctiques i projectes

                    3.2.3. L'avaluació

• Amadeo, Imma, Solé, Jordi (2000). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Columna.
• Articles de didàctica de la llengua i de la literatura (publicació trimestral). Graó.
• Seqüències didàctiques per aprendre a escriure (2003). Barcelona: Graó.
• L'Ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura en l'educació secundària (1998). Barcelona: ICE. Universitat de Barcelona Horsori.
• Cassany, Daniel (1999). Construir l'escriptura. Barcelona: Empúries.
• Cassany, Daniel (1993). Reparar l'escriptura, : didàctica de la correcció de l'escrit. Barcelona: Graó.
• Cassany, Daniel, Luna, Marta, Sanz, Glòria (2002). Ensenyar llengua (7a ed). Barcelona: Graó.
• Colomer, Teresa, Camps, Anna (1998). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre (4a ed., 1a en Llibres a l'abast). Barcelona: Edicions 62.
• Coromina Pou, Eusebi (1984). Pràctiques d'expressió i comunicació, : ensenyament secundari (BUP, COU, FP) i superior. Vic: Eumo.
• Genover, Joaquim, Pozo, M. Alba, Vilar, Joaquim (1998). Eines de comprensió lectora, : la lectura intensiva a secundària. Barcelona: Graó.
• Macià, Jaume (1993). Lliguem mots, : de la sintaxi a l'expressió (6a ed). Barcelona: Teide.
• Pennac, Daniel (2002). Com una novel la (8a ed). Barcelona: Empúries.
• Puig, Irene de (cop. 1989). Aprendre a aprendre, : eines d'estudi. Barcelona: Empúries.
• Rodari, Gianni (2002). Gramàtica de la fantasia, : introducció a l'art d'inventar històries. Barcelona: Columna.
• Rubio, Joana, Puigpelat, Francesc (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Pòrtic.
• Com ensenyar a llegir a l'ESO, : la lectura des d'una perspectiva interdisciplinària (1999). Barcelona: Rosa Sensat.
• Sunyol, Víctor (1992). Màquines per a escriure, : recursos per a l'animació a la crativitat escrita. Vic: Eumo.
• Xarca telemàtica educativa de Catalunya. Recuperat , a www.xtec.net

Activitats d'avaluació:

Al llarg del curs es realitzaran quotidianament diferents activitats i exercicis, d’entre els quals en destaquen dos: les recapitulacions al final de cada tema i l'activitat realitzada en equip.
L’avaluació de tots els treballs i activitats serà la que donarà la nota final de l’assignatura. No seran avaluables els treballs i activitats presentats fora dels plaços i terminis establerts.La nota d’un possible examen serà, en tot cas, complementària, i no substituirà les notes dels treballs.
L’alumnat que tingui dificultats per assistir regularment a les classes caldrà que ho comuniqui personalment al principi del quadrimestre per poder prendre les decisions oportunes tant pel que fa al seguiment del curs com a l’avaluació.
Per acord del professorat de l'Àrea de coneixement de Didàctica de la Llengua, tant en els treballs com en els exàmens es demanarà un bon nivell en el domini de la llengua escrita.

L’estructuració dels continguts és completament arbitrària perquè en la realitat cap dels elements esmentats abans no es presenta aïlladament dels altres. Els punts 2 i 3 probablement no els veurem de manera específica, sinó integrats en la dinàmica del primer capítol, que serà l’eix vertebrador de l’assignatura.