Universitat de Girona > Directori > Pàgina personal
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Dra.  Vilallonga Vives, Maria Angela

Plana personal

Categoria
PROFESSORA EMÈRITA
Departament
FILOLOGIA I COMUNICACIÓ
Àrea de coneixement
FILOLOGIA LLATINA
Institut
INSTITUT DE LLENGUA I CULTURA CATALANES
Grup de recerca
Grup de Recerca en Literatura de l'Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari
ORCID PRC:
0000-0003-4445-2909

Publicacions

2016

  1. Estudi introductori a Xavier Monsalvatje - Joaquim Pla, Terra de gestes i de beutat. Girona, Edició a cura de Mariàngela Vilallonga. Diputació de Girona, Girona 2016, pp. 7-41.
  2. Unes paraules de Modest Prats, Modest Prats i Domingo. Sessió en memòria, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2016, pp. 27-31.
  3. Dolors Condom i la Universitat de Girona, El Punt Avui, 6 de març de 2016, p. 20.
  4. Dolors Condom, una vida dedicada als clàssics, Diari de Girona, 6 de març de 2016, p. 59.
  5. Les Closes Climent: Anglada homenatja Fages, dins Pradilla Cardona, Miquel Àngel (a cura de) (2016). Miscel·lània d’Homenatge a Joan Martí i Castell, volum II. Tarragona: Publicacions URV, pp. 235-240.
  6. Sentir i conèixer la poesia angladiana, Encesa literària, 2 (2016), pp. 65-70.
  7. Santiago Rusiñol a Terra de gestes i de beutat. Girona, en premsa.
  8. Mercè Rodoreda à Genève, Le Globe, en premsa.
  9. La presència de Carles Miralles a l'Institut, en premsa.

2015

  1. Asteroide Rodoreda, Ara, 29 de juliol 2015, p. 20. 
  2. Josep M. Mas Solench, entre la jurisprudència i l’activisme cultural, Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Santa Coloma de Farners, amb motiu del centenari de les Normes ortogràfiques de l'IEC, Institut d'Estudis Catalans, Centre d'Estudis Selvatans i Ajuntament de Santa Coloma de Farners, 2015, pp. 19-26.
  3. Educar a través de la filologia i l'art, Aplech. Models en vers y en prosa. Retrats de Prudenci Bertrana, Catàleg de l'exposició, Museu d'Art de Girona, 2015, pp. 6-7.
  4. Ressenya de 

    Lluís B. Polanco Roig. (ed.): The “Liber elegantiarum” by Joan Esteve: A Catalan-Latin Dictionary at the crossroads of fifteenth-century European culture. (Nouveau Recueil des Lexiques Latin-Français du Moyen Âge 5.) Turnhout: Brepols Publishers, 2012. dins Estudis Romànics  Vol. 38 (2015), p. 484-487.

2014

  1. Modest Prats In memoriam. La lliçó que ens devia, El Punt Avui Cultura, 4 d'abril 2014, pp. 8-9.
  2. Argus del mes de juny.
  3. Una Càtedra de Patrimoni Literari per reivindicar Fages, Compartim l'univers Fages de Climent, juliol.
  4. Algunes claus per arribar a algunes fonts de Mercè Rodoreda, Som per mirar (II) Estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles, Universitat de Barcelona Publicacions i Edicions, Barcelona 2014, pp. 243-250.
  5. Antoni M. Badia i Margarit. El seu mestratge és més present que mai, Ara, 17 de novembre 2014, p. 34.
  6. Postal de Castelló d'Empúries, La Muga, gener - març 2015.
  7. La claror ordenada dels mots d’Espriu, segons Maria Àngels Anglada (La gènesi d’un poema), en premsa.

2013

  1. Ressenya  de Colón, Germà / Ferrando, Antoni (2011): Les Regles d'esquivar vocables a revisió. València; Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 316 p. dins Estudis Romànics [Institut d'Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 510-514.
  2. Bernat Metge i els clàssicsEl Butlletí de l'IEC, 176, juny 2013.
  3. Quatre poemes de Joan Maragall,  Jornades de la Secció Filològica a València i Alcoi, Barcelona-València-Alcoi 2013, pp. 137-142.

2012

  1. De consolatione pestilentiae de Pere Miquel Carbonell, dins Amedeo de Vincentiis (ed.), Roma e il papato nel Medioevo. Studi in onore di Massimo Miglio. I. Percezione, scambi, pratiche, Edizioni di Storia e Letteratura, Roma 2012, pp. 589-609.
  2. En els cinquanta anys de La plaça del DiamantEl Butlletí de l'IEC, 164, maig 2012.
  3. Robert Brian Tate (1921-2011), Estudis Romànics, 34 (2012), pp. 765-768.
  4. Els balnearis de la Selva. Itinerari literari autoguiat (amb Narcís Figueras i Francesca R. Uccella), Universitat de Girona, Girona 2012.
  5. Relació succinta de les vicissituds d'hel·lenistes i llatinistes a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis CatalansCatalonia, 11.
  6. Josep Sebastià Pons, Maria Àngels Anglada i Josep Pla, una trobada literària, Cahier des Amis du Vieil Ille 199(2012), pp. 70-84.

2011

  1. Rainer Maria Rilke, Poemes francesos, Traducció i introducció de Mariàngela Vilallonga, ediciones de la ela geminada, Girona 2011.
  2. Àurea de Sarrà, una bailarina desconocidaAlenarte Revista, núm. 69, febrero 2011. 
  3. Rodoreda i Romanyà en la memòriaD'Estil, núm. 15, pp. 6-7.
  4. Robert Brian Tate, una vida lligada a CatalunyaEl Butlletí de l'IEC, 151, març 2011.
  5. Jeroni Pau, dins M. Tudela-P. Izquierdo (edd.), La nissaga catalana del món clàssic, Auriga, Barcelona 2011, pp. 60-63.
  6. Algunas observaciones sobre el género historiográfico en el humanismo catalán, dins L. Bertolini-D. Coppini (edd.), Gli antichi e i moderni. Studi in onore di Roberto Cardini, Edizioni Polistampa, Firenze 2010, pp. 1401-1409.
  7. El món clàssic i la cultura catalanaEl Butlletí de l'IEC, 156, agost 2011.
  8. Compartir una sensibilitat: Virgili i Maria Àngels Anglada, dins J. Pujol-M. Talavera (edd.), Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 2011, pp. 33-50. 
  9. Robert B. Tate (1921-2011). In memoriamCatalan Historical Review, 4 (2011), pp. 153-155.
  10. Robert B. Tate (1921-2011). In memoriamCatalan Historical Review, 4 (2011), pp. 281-282.
  11. El camí i el laberint, Joan Bastardas. Sessió en memòria, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2011, pp. 13-20.
  12. La casa de la literatura. Itinerari literari de la Facultat de Lletres (amb Esther Fabrellas i Francesca R. Uccella), Universitat de Girona, Girona 2011, 64 pp.
  13. Simbologia literària del territori, Literatura, territori i identitat. La gestió del patrimoni a debat, Curbet edicions, Girona 2011, pp. 61-74.
  14.  

2010

  1. Pròleg a Dolors Condom, Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris, Diputació de Girona, Girona 2010, pp. 5-24.
  2. "Mercè Rodoreda, Carme Manrubia i Demian a Romanyà de la Selva", Jornades Mercè Rodoreda a la Toscana = Giornate Mercè Rodoreda in Toscana. Pisa, Venerdí 4 e sabato 5 aprile 2008 (PDF 585 Kbytes) a cura di Giovanna Fiordaliso, Monica Lupetti ; presentazione Giuseppe Grilli, Edició digital, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alacant 2010, pp. 47-57.
  3. "La daurada parmèlia broda el mur": Maria Àngels Anglada i Camillo Sbarbaro", Reduccions, 97 (2010), pp. 102-114. 
  4. "Influencia del humanismo italiano sobre el humanismo catalán", dins Théa Picquet (ed.), L'humanisme italien de la Renaissance et l'Europe, Publications de l'Université de Provence, Aix-en-Provence 2010, pp. 191-200.
  5. "Luci Apuleu: Les Metamorfosis o L'ase d'or", dins Jordi Sala Lleal (ed.), Dialogant amb els clàssics, Documenta Universitària, Girona 2010, pp. 15-23.
  6. "Escriptors i artistes a LLagostera", dins M. Albà-E. Mallorquí (coord.), Història de Llagostera. Les claus del passat, Ajuntament de Llagostera 2010, pp. 111-141. 

2009

  1. "En la mort de Joan Bastardas", El Punt, 1 de febrer de 2009, p. 52.
  2. "En la mort de Joan Bastardas", El Punt Barcelona, 2 de febrer de 2009, p. 28.
  3. "Civilització", dins Diversos, Nou breviari de ciutadania, CCG edicions, Girona 2009, p. 24.
  4. "Àurea de Sarrà", dins La fascinació per Grècia. Catàleg, Museu d'Art, Girona 2009, pp. 222-224.
  5. "Els herois i els déus de Maria Àngels Anglada", dins La fascinació per Grècia. Catàleg, Museu d'Art, Girona 2009, p. 279.
  6. "Maria Àngels Anglada i l'Institut d'Estudis Catalans", El Butlletí de l'IEC, 131, maig 2009.
  7. "Pròleg" a Salvador Sunyer i Aimeric, Sonets de sotavent, CCG edicions, Girona 2009, pp. 7-17.
  8. “Joaquim Vidal, mecenes cultural gironí”,  dins Diversos, Joaquim Vidal, una vida polifònica, Miquel Plana, Olot 2009, p. 41.
  9. "Algunas observaciones sobre el género historiográfico en el humanismo catalán", Studi in onore di Roberto Cardini, Edizioni Polistampa, Firenze 2009.
  10. "Maria Àngels Anglada i Vilamacolum: una qüestió de fidelitats", dins Personatges Il·lustres de l'Alt Empordà, a.IAS, Esplugues de Llobregat 2009, p. 214.
  11. "Joan Bastardas i Parera", Llengua & Literatura, 20 (2009), pp. 433-435.

2008

  1. Anglada contra la injustícia”, Avui Suplement Cultura, 17 de gener de 2008, pp. 8-9.
  2. Geografia literària de Mercè Rodoreda. Presentació”, Revista de Girona, 247 (2008), pp. 57.
  3. Mercè Rodoreda. Ginebra: l’eclosió literària”, Revista de Girona, 247 (2008), pp. 71-77.
  4. Mercè Rodoreda, Ginebra, Transcripció, Revista de Girona, 247 (2008), pp. 108-109.
  5. Mercè Rodoreda, “Per ganes de joc”, Transcripció, Revista de Girona, 247 (2008), pp. 109-110.
  6. Romanyà, el final del viatge de Mercè Rodoreda”, Ridaura, 01 (2008), pp. 4-9.
  7. “Itineraris literaris: escriptores i escriptors com a argument”, VII Seminari de Turisme rural a Catalunya. Turisme rural versió 7.0 Innovació i tradició, 2008, pp.
  8. Recrear Rodoreda-Romanyà, (ed.), Universitat de Girona, Girona 2008, 109 pp. 
  9. Rodoreda Romanyà. Itinerari literari autoguiat, Universitat de Girona, Girona 2008, 48 pp. 
  10. “Presentació” a Besalú. Itinerari literari autoguiat, Universitat de Girona, Girona 2008.
  11. “Romanyà de la Selva, lloc rodoredià”, Revista del Baix Empordà, 20 (2008), pp. 14-17.
  12. “Mercè Rodoreda: de Plutarc a Francis Bacon”, Diàleg 2 terricabras-filosofia.cat
  13. Nunquid alius scit hanc condituram uitreorum?”, Catàleg Sopar Pla, Fundació Valvi, Girona 2008, p. 28.
  14. “Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva”, Butlletí Amics de la Unesco de Girona XLVIII Primavera 2008, p. 3.
  15. "Entorn de l’Atles literari de les terres de Girona", Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Banyoles: 16 i 17 de juny de 2006, Barcelona-Banyoles 2008, pp. 45-50.
  16. "Mercè Rodoreda: cent anys", Quadern de Sils, Any XX, juny 2008, pp. 3-4.
  17. El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista, L'Erma di Bretschneider, Roma 2009, 256 pp.
  18. "Àurea de Sarrà: una demèter catalana a la Grècia de 1926, Assaig de Teatre, 66-67 (2008), pp. 30-61. 
  19. "Estudi preliminar a M. Àngels Anglada, Quadern d’Aram, Edicions 62, Barcelona 2008, pp. 7-34. 
  20. "23 anys", Revista de Girona, 249 (2008), p. 109.
  21. "Els llocs rodoredians de Romanyà de la Selva", Pen català.

2007

  1. “Una nota sobre una còpia manuscrita quatrecentista de la Oratio pronuntiata in Senatu Venetiarum de Joan Margarit i Pau, conservada a la Beinecke Rare Book and Manuscript Library de la Yale University”, dins El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2007, pp. 17-21.
  2. A Montserrat Vayreda”, Revista de Girona, 241 (2007), p. 108.
  3. “Maria Àngels Anglada, poeta”, Butlletí Amics de la Unesco de Girona XLIV Hivern-Primavera 2007, p. 3.
  4. L’olor del vas horacià a la ciutat dels llibres”, Revista de Girona, 242 (2007), pp. 107-109.
  5. Abelló a la Polinèsia. Amb textos d’Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra, Fundació Municipal Joan Abelló, Mollet del Vallès, 2007.
  6. "Quid tum. La pervivencia hispánica de Leon Battista Alberti", dins Leon Battista Alberti, umanista e scrittore. Filologia, esegesi, tradizione, Edizioni Polistampa, Firenze 2007, pp. 755-776.    

2006

  1. El bisbe Margarit i la seva època, (Mariàngela Vilallonga, Lluís Lucero, Joan Molina, edds.), Catàleg Exposició, Fundació Caixa de Girona, Girona, 2006, 88 pp.
  2. “Unes notes sobre Les Metamorfosis d’Ovidi”, a De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari, a cura de Jordi Sala, CCG edicions, Girona 2006, pp. 33-40.
  3. “El bisbe Margarit i la seva època”, dins El bisbe Margarit i la seva època, (Mariàngela Vilallonga, Lluís Lucero, Joan Molina, edds.), Catàleg Exposició, Fundació Caixa de Girona, Girona, 2006, pp. 6-9.
  4. “Pròleg” a Joan Ramon Ferrer, De antiquitate legum, a cura d’Antoni Cobos, Edicions Vitel·la, Bellcaire d’Empordà 2006, pp. 7-10. 
  5. Roma, una classe viva de llatí”, Revista de Girona, 236 (2006), pp. 98-106.
  6. “Parc literari M. Àngels Anglada”, Auriga 44 (2006), pp. 
  7. Comprendre el passat per conèixer el futur”, Revista de Girona, 238 (2006), pp. 84-88
  8. “Escriure en femení: del viatge a la metamorfosi”, dins Actes de les III Jornades d’Estudi sobre la vida i l’obra de caterina Albert “Víctor Català”, CCG edicions, Girona, 2006, pp. 11-22.
  9. Simbologia literària del territori”, Actes del I Seminari sobre Patrimoni Literari i Territori. El valor dels espais literaris (Vilanova i la Geltrú, 15 i 16 de setembre de 2005), http://www.espaisescrits.org/ca/downloads/documenta/doc_sem1_mvilallonga.pdf
  10. Senyora mare”, Revista de Girona, 239 (2006), pp. 107-108.
  11. “Els Studia Humanitatis”, Auriga 45 (2006), pp. 5-7.

2005

  1. Repensar l’autoria de les Regles”, Estudis Romànics, XXVII-2 (2005) pp. 235-238.
  2. Escriure en masculí”, Revista de Girona, 229 (2005), pp. 107-108.
  3. Geografia literària i humana de Montserrat Vayreda”, Revista de Girona, 231 (2005), pp. 52-54.
  4. Suïssa: el llac i els dies”, Revista de Girona, 233 (2005), pp. 96-106.
  5. “Pròleg” a Montserrat Vayreda, Poesia (a cura d'Anna M. Velaz),  Diputació de Girona (“Col·lecció Josep Pla 15”), Girona 2005, pp. 11-12. 
  6. “Paisatges literaris a l’obra assagística de M. Àngels Anglada”, dins II Premi de Narrativa M. Àngels Anglada, Institut Ramon Muntaner, Figueres 2005, pp 48-65. 
  7. “Càtedra M. Àngels Anglada”, Auriga 42 (2005), pp. 10-11

2004

  1. Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga, (amb Daniel Ferrer i David Prats), Estudi General, 23-24, Girona 2003-2004, 553 pp.
  2. Escriure en femení”, Revista de Girona, 223 (2004), pp. 107-108.
  3. Els 80 anys de Montserrat Vayreda”, Revista de Girona, 225 (2004), p. 9. 
  4. “Indret. Romanyà de la Selva”, Gavarres, 5 (2004), pp. 106-110. 
  5. “La història sempre és contemporània”, El Punt, 20 d’octubre de 2004, p. 17.
  6. “La Càtedra M. Àngels Anglada”, Auriga 39, pp. 

2003

  1. Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (amb Narcís-Jordi Aragó), Diputació de Girona, Girona 2003, 2 vols, pp. 1210.
  2. Johannes Burckard, Dietari secret(ed. Mariàngela Vilallonga; traductors: Antoni Cobos, Dolors Condom, Daniel Ferrer, Narcís Figueras, Lluís Lucero, Mariàngela Vilallonga), Edicions Tres i Quatre (“Biblioteca Borja 2”), València 2003, 519 pp.
  3. Els primers historiadors de la ciutat: Jeroni Pau i Dionís Jeroni Jorba”, La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l'Edat Moderna, Barcelona 2003, pp. 149-160.
  4. Pròleg” a Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga, Girona, 8-11 de juliol del 2002 (Mariàngela Vilallonga, Daniel Ferrer i David Prats, edds.), Estudi General, 23-24 (2003-2004), pp. 9-15.
  5. Mercè Rodoreda, vint anys després”, Revista de Girona, 217 (2003), pp. 107.
  6. Mercè Rodoreda, vint anys després”, La Vanguardia (Suplement “Vivir en Girona”), 31 de març de 2003, p. 2.
  7. Ex-libris de Robert B. Tate”, Revista de Girona, 221 (2003), p. 114. 
  8. “Catul”, Serra d'Or, 523-524 (2003), p. 59. 
  9. “Horaci”, Serra d'Or, 525 (2003), p. 26.
  10. “Virgili”, Serra d'Or, 526 (2003), p. 27.
  11. “Ovidi”, Serra d'Or, 527 (2003), p. 38.
  12. “Jeroni Pau”, Serra d'Or, 528 (2003), p. 36. 
  13. “Què espereu del món clàssic al segle XXI?”, Auriga, 33 (2003), p. 20.
  14. “Quanta, quanta guerra...”, Àncora, 2804 (2003), p. 9.

2002

  1. Somnis i realitat en els nostres humanistes del Renaixement”, Estudis Romànics, XXIV (2002), pp. 207-210.
  2. “Relazioni tra umanesimo catalano e umanesimo romano”, Atti Convegno Principato ecclesiastico e riuso dei classici: gli umanisti e Alessandro VI, Bari 22 de maig del 2000, Roma nel Rinascimento, Roma 2002, pp. 195-209.
  3. “Què se n’ha fet de la feminitat dels arbres”, Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Girona (25 i 26 de maig 2001), Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2002, pp. 77-88. 
  4. «Maria BARCELÓ-Gabriel ENSENYAT, Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’Edat Mitjana, Palma, Edicions Documenta Balear, 2000, Pròleg de Jocelyn N. Hillgarth, 232 pp.», Llengua & Literatura 13 (2002), pp. 429-433.
  5. Locus amoenus: de Llagostera a Romanyà de la Selva”, Revista de Girona, 210 (2002), pp. 94-95.
  6. Els nostres clàssics”, Revista de Girona, 211 (2002), pp. 107-108
  7. Traducció de l’italià: Barcelona i tres poemes més de Massimo Miglio, Revista de Girona, 212 (2002), pp. 109-110.
  8. “Els clàssics de la Fundació Bernat Metge”, Catalan Writing, 17-18 (2002), p. 16.

2001

  1. La fundació de Girona en la historiografia humanística: l’exemple de Francesc Tarafa”, (amb Daniel Ferrer) I Congrés d’Història de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLII (2001), pp. 305-322.
  2. Humanisme català”, Estudi General, 21 (2001), pp. 475-488.
  3. Miscel·lània d’Homenatge a Modest Prats, (amb Albert Rossich i David Prats), Estudi General, 21-22 (2001-2002), pp. 528 i 570.
  4. “Les flors de Mercè Rodoreda i Edward Burne-Jones”, Serra d’Or, 503 (2001), pp. 42-46. 
  5. “Simfonia vibrant de color i forma”, Catàleg Exposició Carandell, Casa de Cultura de Girona, maig 2001, p. 2.
  6. “El llatí, llengua d’Europa”, Butlletí Amics de la Unesco de Girona, XXVII (2001), pp. 6-7. 

2000

  1. Diverses entrades del Nou Diccionari de Literatura Catalana, Edicions 62, Barcelona 2000.
  2. “Jeroni Pau en el umbral de un mundo nuevo: Quinto Centenario de su muerte”, Acta Conventus Neo-Latini Abulensis: Proceedings of the Tenth International Congress of Neo-Latin Studies, Àvila 4-9 agost 1997, General Editor Rhoda Schnur, Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies, Tempe (Arizona) 2000, pp. 647-657. 
  3. “Literatura humanística: fer poesia ut apes”, Actes XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma de Mallorca 2000, pp. 89-109.
  4. “Addenda à l’édition de l’oeuvre de Hieronymus Paulus” (amb Wouter Bracke), Archives, bibliothèques et musées de Belgique, LXXI, 1-4 (2000), pp. 199-215.
  5. «Antoni M. BADIA I MARGARIT, Les Regles de esquivar vocables i “la qüestió de la llengua”, Biblioteca Filològica XXXVIII, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1999, 510 pp.», Revista de Girona 203 (2000), pp. 83-84
  6. La fascinació del país de les piràmides”, Revista de Girona, 198 (2000), pp. 98-105.
  7. M. Àngels Anglada, paradís amb poeta”, Revista de Girona, 199 (2000), p. 57.
  8. “Clarà i la dansa”, Josep Clarà i els anys de París 1900-1931. L’ànima vibrant, Fundació Caixa de Sabadell, Barcelona 2000, pp. 39-46.

1999

  1. “El viatge dels catalans a Roma durant el segle XV”, Estudis de Filologia Catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció Francesc Eiximenis, a cura d’A. Rafanell i P. Balsalobre, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999, pp. 201-221. 
  2. “La métrica de Jeroni Pau”, La Filología Latina hoy. Actualización y perspectivas, A.Mª. Aldama, MªF. del Barrio, M. Conde, A. Espigares, MªJ. López de Ayala (eds.), Sociedad de Estudios Latinos, Madrid 1999, vol. II, pp. 1355-1365.
  3. “Retrato de Gómez Carrillo con amigos sobre un fondo griego”, Literatura iberoamericana y tradición clásica, J.V. Bañuls, J. Sánchez, J. Sanmartín (eds.), Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de València 1999, pp. 465-471. 
  4. “Aproximació a la vida i a l’obra de l’humanista valencià quatrecentista Joan Serra”, Actes del XIII Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Tortosa 15-18 d’abril 1998, Ajuntament de Tortosa 1999, pp. 317-321.
  5. L’amor dit a la manera del segle XV, Senhal 49, estiu 1999, 12 pp.
  6. Cuina literària de qualitat”, Revista de Girona, 192 (1999), p. 95 
  7. La llum de la nit”, Revista de Girona, 193 (1999) pp. 107-108
  8. Una carta inèdita de l’escultor Josep Clarà”, Revista de Girona, 193 (1999), pp. 43-45
  9. “Entrevista a Dolors Condom”, Metastasi Butlletí de la Fundació de l’Institut Jaume Vicens Vives, núm. 1, Girona abril 1999, pp.14-15.
  10. S’Agaró, 75 anys”, Revista de Girona, 196 (1999), pp. 14-15.
  11. “La universitat del costat de casa”, Butlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’IES de Llagostera, 3, 1999, p. 4.

1998

  1. Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern, (coordinadora i autora amb la col·laboració de José Martínez Gázquez, Narcís Figueras i Gemma Puigvert), Universitat Oberta de Catalunya. Humanitats, Barcelona 1998, 200 pp.
  2. “El Renaixement i l’humanisme (segles XIV-XVI)”, Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern, Universitat Oberta de Catalunya. Humanitats, Barcelona 1998, 80 pp. 
  3. “Alexandre VIè i l’humanisme”, L’Europa renaixentista. Simposi sobre els Borja (València 25-29 d’octubre 1994), CEIC “Alfons el Vell”/Ed. 3i4, Gandia 1998, pp. 95-133. 
  4. «Jaume de PUIG, La filosofia de Ramon Sibiuda, Premi Joaquim Carreras Artau 1993. Institut d’Estudis Catalans, Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, XXIII. Barcelona 1997, 414 pp.», Revista de Girona 188 (1998), p. 96.
  5. La Domus Aurea d’Arenys d’Empordà”, Revista de Girona, 186 (1998), pp. 97-106
  6. Ex libris”, Revista de Girona, 186 (1998), pp. 114.
  7. “L’Horaci que Pla admirava”, Any Pla a Girona. Crònica, memòria i testimoni 1897-1997, Diputació de Girona-Banc Central Hispano, Girona 1998, pp. 311-316. 
  8. L’Empordà silenciós i transparent de Ramon Reig”, Revista de Girona, 187 (1998), p. 98 
  9. Primeres frases”, Revista de Girona, 187 (1998), pp. 107-109
  10. Del ferrer que va voler ser més llest que la Sibil·la”, Revista de Girona, 188 (1998), pp.110
  11. Bolsena: el cor d’Etrúria”, Revista de Girona, 189 (1998), pp. 55-59
  12. “Castell-Platja d’Aro en la literatura”, El Carrilet, 102, Desembre 1998, pp. 8-10

1997

  1. «Josep M. NADAL- Modest PRATS, Història de la llengua catalana. 2. El segle XV, Col·lecció Estudis i Documents 34, Edicions 62, Barcelona 1996, 606 pp.», Revista de Girona 184 (1997), p. 96
  2. «José CLOSA FARRÉS, “De rosis nascentibus”: La lectura renacentista de Domitius Calderinus y de Fernando de Herrera, in Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Actas del I Simposio, Alcañiz, 8-11 mayo 1990, a cura di JOSÉ Mª MAESTRE MAESTRE-JOAQUÍN PASCUAL BAREA, Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 1993, pp. 343-353», Roma nel Rinascimento 1997.
  3. «Josep M. NADAL- Modest PRATS, Història de la llengua catalana. 2. El segle XV, Col·lecció Estudis i Documents 34, Edicions 62, Barcelona 1996, 606 pàgs», Roma nel Rinascimento 1997.
  4. Pla i els escriptors d’avui”, Revista de Girona, 180 (1997), p. 107.
  5. Àurea de Sarrà, la dansarina apassionada i de vida apassionant”, Revista de Girona, 180 (1997), pp. 54-59. 
  6. Les cordes de Terpsícore o els orígens de la poesia lírica”, Revista de Girona, 182 (1997), pp. 107-108.
  7. “Més que una història de la llengua”, Revista de Girona, 184 (1997), p. 96.
  8. El mirall del record”, Revista de Girona, 185 (1997), p. 113.
  9. “Una nit de dansa a Sant Feliu de Guíxols”, El Carrilet, 90, Desembre 1997, pp. 28-29.
  10. “Fem pinya!”, Butlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’IES de Llagostera, 1 (1997), p. 1 [reproduït a Butlletí Municipal de Llagostera, Desembre 1997, p. 15]

1996

  1. “Francesc Tarafa, una actitud quatrecentista al segle XVI”, Revista de Catalunya, 103 (1996), pp. 49-64. 
  2. “Apunts per a un estudi de la tradició clàssica a la Catalunya quatrecentista”, Tradició clàssica. Actes de l'XIè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Govern d’Andorra, Andorra 1996, pp. 711-717. 
  3. De la influència del cinema en la literatura”, Revista de Girona, 176 (1996), p. 107.
  4. “Àurea de Sarrà, la dansarina del món clàssic”, L’escletxa 1 (1996), pp. 19-20.

1995

  1. Fonts dels poemes llatins, a Garcilaso de la Vega, Obra poética y textos en prosa, edd. B. Morros-R. Lapesa, Ed. Crítica., Barcelona 1995, pp. 245-262. 
  2. “Els Pirineus en els clàssics llatins i grecs,” Muntanyes i població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària, Ed. Centre de Trobades de Cultures Pirinenques, Andorra 1995, pp. 145-150.
  3. “Les pays pyrénéens dans le “Dictionarium Geographiae Vniuersalis” de Francesc Tarafa (historien, c. 1495-1556)”, Pays pyrénéens et pouvoirs centraux (XVIè-XXè siécles), Ed. Conseil Géneral de l’Ariège, Foix 1995, pp. 267-285.
  4. “Latinum docere. Els professors de llatí de l’Institut”, Miscel·lània I.B. “Jaume Vicens Vives”. 150 anys, L’Eix Editorial, Girona 1995, pp. 331-344. 
  5. "Viatge a Ítaca", Revista de Girona, 169 (1995), pp. 107-111. 
  6. "Girona de la A a la Z: Equipaments", Revista de Girona, 172 (1995), p. 76. 
  7. "Bestiari: L’abella", Revista de Girona, 173 (1995), p. 114.

1994

  1. “Pere Miquel Carbonell, un pont entre Itàlia i la Catalunya del segle XV”, Revista de Catalunya, 85 (1994), pp. 39-59. 
  2. “Sobre algunos autores latinos cuatrocentistas de la Corona de Aragón”, Actas del VIII Congreso Español de Estudios Clásicos, vol. 3, pp. 605-8, Madrid 1994. 
  3. Els estudis clàssics a Girona”, Revista de Girona, 163 (1994), pp. 70-71. 
  4. Traduccions i traductors”, Revista de Girona, 163 (1994), pp. 86-91. 
  5. Per què llegir els clàssics? Quins clàssics?”, Revista de Girona, 163 (1994), pp. 107-108.
  6. "Posem per cas l'habitació 717", Diari de Girona, 14 d'agost de 1994, p. 12.

1993

  1. La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic, Col. Textos i estudis de literatura catalana, n. 34, Ed. Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1993, 232 pp. Pròleg de Martí de Riquer.
  2. La geografia a Catalunya a l’època del Renaixement”, Estudi General, 13 (1993), pp. 51-60. 
  3. Diverses entrades a Diccionari Llatí-Català, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993. 
  4. Els arbres, Romanyà i Mercè Rodoreda”, Revista de Girona, 157 (1993), pp. 86-91.
  5. “Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva”, El Carrilet, Febrer 1993, pp. 4-6.
  6. Literatura i vida”, Revista de Girona, 157 (1993), pp. 107-108. 
  7. Jaume Marquès: el llatinista i el poeta”, Revista de Girona, 158 (1993), pp. 78-79.
  8. “Els clàssics a l’obra de Xavier Carbó i Maymí”, Llumiguia, Octubre 1993, pp. 36-38. 
  9. El Ridaura”, Revista de Girona, 161 (1993), pp. 99-103. 

1992

  1. “Epistolaris llatins a Catalunya durant el segle XV”, Actes del Xè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Tarragona 1992, vol. II, pp. 423-429. 
  2. “Gli umanisti catalani del XV secolo nei centri universitari della Toscana”, Studi Italiani di Filologia Classica, terza serie, volume X, fasc. I-II, Le Monnier, Firenze 1992, pp. 1131-1143. 
  3. Un llibre d’anar i tornar”, Revista de Girona, 153 (1992), pp. 90-91.
  4. Actualitat d'Horaci en el bimil·lenari de la seva mort”, El Punt, 20 de desembre de 1992, p. 31.

1991

  1. “La literatura llatina als Països Catalans durant el segle XV”, Actes del IXè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Barcelona 1991, vol. I, pp. 473-481. 
  2. Llengua i literatura de l’Edat Mitjana al Renaixement (amb Albert Rossich), Estudi General, 11 (1991), 116 pp. 
  3. Una mostra de la poesia llatina quatrecentista als Països Catalans,” Llengua i Literatura de l’Edat Mitjana al Renaixement, Estudi General, 11 (1991), pp. 51-63. 
  4. «Joan Baptista ANYES, Obra catalana, a cura de Max CAHNER, Barcelona 1987», Arxiu de textos catalans antics 10 (1991), pp. 413-415.
  5. Un passeig per la Mediterrània renaixentista, Revista de Girona, 149 (1991), p. 115.

1990

  1. Antonio BECCADELLI el Panormita, Fets e dits del gran rey Alfonso, versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles, edició a cura d’Eulàlia Duran, establiment del text llatí per Mariàngela Vilallonga, apèndix “Relacions del Panormita amb la Corona d'Aragó” per Joan Ruiz i Calonja, Col·lecció Els Nostres Clàssics, col. A, n. 129, Ed. Barcino, Barcelona 1990, 403 pp. 
  2. Actes de les Jornades d’Homenatge a Dolors Condom. La tradició clàssica i la didàctica del Llatí a Catalunya, Annals de l’Institut d'Estudis Gironins, XXXI (1990-1991), Girona 1991, 368 pp. 
  3. La tradició dels tractats geogràfics humanístics a Catalunya”, Actes de les Jornades d’homenatge a Dolors Condom, Annals de l’Institut d'Estudis Gironins, XXXI (1990-1991), pp. 99-109. 
  4. Pròleg a Josep Calvet, El mestre de Fenals i altres contes, Llagostera 1990, pp. 3-4.
  5. “Uns mots sobre una qüestió de mots”, Revista de Girona, 140 (1990), pp. 113-114.
  6. “Quins són els motius que et porten a escriure?”, Revista de Girona, 143 (1990), pp. 108-109.

1989

  1. “Ciceró traduït per dos gironins”, Revista de Girona, 135 (1989), pp. 115.

1988

  1. Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell, Ed. Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona 1988, 234 pp.
  2. “El llatí, les novel·les històriques i Europa”, Revista de Girona, 127 (1988), pp.112-113.
  3. “Notes al marge”, secció setmanal fixa de febrer a juny de 1988, Punt Diari, Girona.
  4. Dilema”, Punt Diari, 19 de febrer de 1988, p. 4.
  5. Contradicció”, Punt Diari, 26 de febrer de 1988, p. 4.
  6. De mites”, Punt Diari, 4 de març de 1988, p. 4.
  7. Olors i colors”, Punt Diari, 11 de març de 1988, p. 4.
  8. De poetes, cotxes i tortells”, Punt Diari, 18 de març de 1988, p. 4.
  9. Perfils”, Punt Diari, 25 de març de 1988, p. 4.
  10. Sentits i sentiments”, Punt Diari, 1-2 d’abril de 1988, p. 5.
  11. Sempre abril”, Punt Diari, 8 d’abril de 1988, p. 4.
  12. La mort i la primavera”, Punt Diari, 15 d’abril de 1988, p. 5.
  13. Crònica d’un Simposi”, Punt Diari, 22 d’abril de 1988, p. 4.
  14. De l’escriure”, Punt Diari, 29 d’abril de 1988, p. 5.
  15. Estats d’ànim”, Punt Diari, 6 de maig de 1988, p. 4.
  16. De Girona a Bolonya”, Punt Diari, 13 de maig de 1988, p. 4.
  17. Amunt i avall”, Punt Diari, 20 de maig de 1988, p. 4.
  18. Adéu, Matilde”, Punt Diari, 27 de maig de 1988, p. 5.
  19. Fins aviat”, Punt Diari, 3 de juny de 1988, p. 4.

1987

  1. “Uns llibres de la biblioteca de Jeroni Pau”, Studia in Honorem Martí de Riquer, Barcelona 1987, vol. II, pp. 219-231. 
  2. «G. BRIZZI, I sistemi informativi dei romani: Principi e realtá nell'etá delle conquiste oltremare, Wiesbaden 1982», Faventia 9/1 (1987), pp. 130-132.
  3. «Los géneros literarios, Actes del VII è Simposi d'Estudis Clàssics 21-24 de Març de 1983. Secció Catalana de la SEEC/Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1985, 294 pp.», Faventia 9/2 (1987), pp. 147-150.
  4. Una tarda a la Riviera italiana”, Punt Diari, 21 de juny de 1987, p. 15.
  5. Una visita a Montecarlo-Sculpture 1987”, 9 d’agost de 1987, p. 7.

1986

  1. Jeroni Pau. Obres, Col. Autors Catalans Antics, n. 2 i 3, Ed. Curial, Barcelona 1986, Volums I i II , 347 i 274 pp. Pròleg de Francisco Rico.
  2. Els Arbres, Col. Josep Pla, n. 1, Ed. Diputació de Girona-Punt Diari/Presència, Girona 1986, 256 pp. Pròleg de Narcís Jordi Aragó. Il·lustracions de Narcís Comadira.
  3. Els Arbres, edició en Braille, ONCE, Barcelona 1986.
  4. Notes morfosintàctiques sobre la poesia de Jeroni Pau”, Faventia, 8/2 (1986), pp. 85-90. 
  5. “Girona, seu de congressos”, Revista de Girona, 115 (1986), pp. 91.
  6. Robert Graves: mitògraf i mitòfil”, Punt Diari, 24 de gener de 1986, p. 5.
  7. De somnis i altres foteses”, Punt Diari, 27 de març de 1986, p. 5.
  8. Abril, abril…”, Punt Diari, 23 d’abril de 1986, p. 5.
  9. El primer any”, Punt Diari, 30 de maig de 1986, p. 5.
  10. Claude Monet”, Punt Diari, 27 de juny de 1986, p. 5.
  11. Barcelona”, Punt Diari, 1 d’agost de 1986, p. 5.
  12. A Pere Mayol”, Punt Diari, 23 d’agost de 1986, p. 5.

1985

  1. Característiques de la llengua poètica de Jeroni Pau”, Faventia, 7/2 (1985), pp. 53-59. 
  2. Les publicacions del Col·legi Universitari”, Punt Diari 21 d’abril de 1985, p. 14. 
  3. “Els pobles de l’Empordà”, Revista de Girona, 110 (1985), p. 82.
  4. “El fil d'Ariadna”, secció mensual fixa des de 1985 a 1987, Punt Diari, Girona. 
  5. Complanta per a uns arbres morts”, Punt Diari, 12 de març de 1985, p. 5.
  6. Una vella Setmana Santa”, Punt Diari, 9 d’abril de 1985, p. 5.
  7. El meu fill”, Punt Diari, 15 de maig de 1985, p. 5.
  8. Només mots”, Punt Diari, 20 de juny de 1985, p. 5.
  9. Roma”, Punt Diari, 18 de juliol de 1985, p. 4.
  10. Atenes”, Punt Diari, 15 d’agost de 1985, p. 5.
  11. Ulisses”, Punt Diari, 3 d’octubre de 1985, p. 5.
  12. Etrúria i D. H. Lawrence”, Punt Diari, 8 de novembre de 1985, p. 5.
  13. Rafael Masó, un oblit?”, Punt Diari, 6 de desembre de 1985, p. 5.
  14. Per Nadal, a Solius”, Punt Diari, 20 de desembre de 1985, p. 5.
  15. "Marcial a l'obra de Jeroni Pau", Los géneros literarios, Bellaterra, 1985, pp. 199-206.

1984

  1. Vida i obra de Jeroni Pau (Resum de Tesi Doctoral), Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1984, 40 pp.
  2. Des de Romanyà”, Punt Diari, 8 d’agost de 1984, p. 7.
  3. “Els Arbres”, secció setmanal fixa des del 14 d’octubre de 1984 fins al 14 d’abril de 1985 a la revista Presència, Girona. 

1983

  1. “La tècnica repetitiva a les Bucòliques de Virgili”, Actes del VIè Simposi de la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, Barcelona, 1983, pp. 217-239.
  2. El meu record de Mercè Rodoreda”, Punt Diari, 14 d’abril de 1983, p. 3.
  3. “Costums de l’església al 1317”, Butlletí de Llagostera 26 (1983), pp. 14-15.

1982

  1. Una inscripció de Jeroni Pau a Subiaco”, Faventia, 4/2 (1982), pp. 99-105. 
  2. “Paolo Pompilio. Un fragment de les Anotacions”, L’Estruç, octubre 1982, pp. 9-10.

1981

  1. L’estructura omfàlica de l’epístola Ad Pisones d’Horaci”, Estudi General, 1 (1981) vol. II, pp. 5-13.
  2. “Bimil·lenari de la mort de Virgili. Apunts sobre la pervivència del poeta”, Presència, 547 d’ abril de 1981, pp. 37-38.
  3. Bimil·lenari de la mort de Virgili”, i 2Punt Diari, 22 de febrer de 1981, p. 17.
  4. “Unes notes sobre Virgili en el bimil·lenari de la seva mort”, L’Estruç, maig, 1981, pp. 1-2.
  5. Píndar olímpica XI, L’Estruç, juliol, 1981, p. 4.

 

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.