La vespa asiàtica (Vespa velutina ssp. nigrithorax) és una espècie invasora originària de la Xina. Es va introduir accidentalment a França l’any 2004 mitjançant el transport de mercaderies i s’ha estès fins ara a 8 països d’Europa, en àrees rurals, forestals i també urbanitzades. A Catalunya es va detectar l’any 2012 i d’ençà s’ha anat estenent progressivament sobretot per comarques de Girona i Barcelona on les condicions climàtiques i d’estructura de la vegetació li són més favorables. Com totes les vespes socials és una espècie depredadora, que pot capturar una gran diversitat d’artròpodes (altres vespes, dípters, abelles silvestres, etc.) però que mostra una gran predilecció pels ruscs d’abelles de la mel on troba una font inesgotable de proteïna per alimentar les cries. A finals d’estiu pot afectar puntualment determinats conreus com ara la vinya i fruiterars. La presència de vespers en zones habitades pot representar un risc per a la seguretat pública.La predilecció per capturar abelles de la mel te fortes conseqüències per les explotacions apícoles, dificultant la viabilitat de les colònies i causant pèrdues econòmiques importants al sector apícola. La seva presència continuada limita la capacitat recol·lectora de les obreres, la producció de productes apícoles, i pot afeblir seriosament les arnes, especialment quan les colònies no són fortes degut a altres impactes i malalties. S’estima que una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia.

Actualment no hi ha mecanismes eficaços que permetin eradicar o reduir les poblacions de vespa asiàtica. Per minimitzar els efectes negatius, els apicultors utilitzem la supressió de nius de forma física o la col·locació de trampes per la captura de reines i/o obreres. Tot i això, les mesures més efectives de cares al sector apícola son la utilització d’arpes elèctriques (considerades d’eficiència mitja-alta) i més recentment els morrions. Gràcies a un ajut demostratiu del DARP i amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el 2019 vam iniciar el projecte VELUTINA amb l’objectiu de determinar la utilitat de les arpes elèctriques i els morrions per reduir la pressió de la vespa asiàtica en abellars d’abella de la mel (Apis mellifera). L’estudi va suposar la posada en funcionament d’un abellar experimental, el qual estava format per 36 colònies sotmeses a tres tractaments diferents per controlar la pressió de la vespa asiàtica: arpes elèctriques, morrions (amb malla quadrada d’1cm de costat) i sense mesures de protecció.

Durant dos anys vam dur a terme un seguiment setmanal de l’activitat de l’abella de la mel i la vespa asiàtica de juliol a novembre, període de més activitat de la vespa asiàtica. Mitjançant inspeccions visuals, vam comptabilitzar el nombre d’individus de vespa asiàtica que s’observen a cada rusc al llarg del dia, així com l’activitat de l’abella de la mel. També vam estimar la producció de mel i altres productes derivats (pol·len/cria) a les diferents colònies de l’abellar, i determinar les captures en les arpes elèctriques al llarg del temps. A diferència del 2019 a on la presència de la vespa asiàtica va ser excepcionalment baixa, el 2020 va ser tot el contrari. Es van observar densitats molt elevades en zones de la Garrotxa i la Selva.

Tant els morrions com les arpes elèctriques van resultat insuficients per mantenir les colònies, les quals van començar a col·lapsar coincidint amb el pic d’activitat de la vespa asiàtica. És important destacar, però, que les colònies sense protecció i amb morrions (de malla quadrada d’1cm de costat) van col·lapsar abans que les protegides amb arpes elèctriques. Tot i no ser objecte d’estudi, creiem que l’estat de salut de les colònies d’abella de la mel i més concretament els nivells de varroa (Varroa destructor) també podrien haver jugat un paper important a l’hora d’explicar el col·lapse de les colònies. Ateses les dificultats per fer front a densitats elevades de vespa asiàtica, cal respondre-hi de forma urgent amb el desenvolupament de sistemes de control eficaços i millorats. Creiem que un abellar amb colònies protegides simultàniament amb arpes i morrions podria ser una manera eficaç de garantir la viabilitat de les colònies d’abelles.