Càtedres de la UdG > La Càtedra Víctor Català ha col·laborat en l'organització d'un congrés dedicat als Jocs Florals
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Càtedra Víctor Català d'estudis sobre el Modernisme

La Càtedra Víctor Català ha col·laborat en l'organització d'un congrés dedicat als Jocs Florals

El II Congrés internacional sobre literatura i corrents territorials: els Jocs Florals (1859-1977), organitzat pel Grup de recerca de Literatura moderna, contemporània i patrimoni literari de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, ha comptat també amb la col·laboració de la Càtedra Víctor Català d'estudis sobre el Modernisme.

El congrés va tenir lloc els dies 5 i 6 de novembre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Podeu trobar tota la informació del congrés al web www.udg.edu/patrimoniliterari2019

PROGRAMA

Dimarts 5 de novembre de 2019
Sala de Graus

9.30 h. Recepció

10.00 h. Presentació del congrés

10.30 h. Ponència inaugural
• Anne-Marie Thiesse (CNRS): «Ecrire le paysage identitaire»

11.30 h. pausa-cafè

12.00 h. Origen i context dels Jocs Florals
• Albert Rossich (UdG): «Joaquim Rubió i Ors i la restauració dels Jocs Florals»
• August Rafanell (UdG): «El Rosselló, fora dels Jocs Florals»

16.00 h. La recuperació dels Jocs Florals
• Josep M. Domingo (UB): «Representació i acció. Sobre la “restauració” dels Jocs Florals de Barcelona el 1859»
• Narcís Figueras Capdevila (UOC): «Jocs Florals i franquisme: pluralitat, apropiacions, interpretacions»

17.30 h. Presentació de comunicacions
• M. Àngels Verdaguer Pajerols (UVic): «El Llibre de la patria i el Llibre del amor (1882) i el Llibre de la fe (1883): tres antologies poètiques de Països Catalans sota el lema dels Jocs Florals»
• Arnau Mayans Montés (UdG): «Els Jocs Florals de la Cerdanya (1908): de com la “ficció” literària narra la “realitat” nacional»

19.00 h. Lectura dramatitzada de La infanticida, de Víctor Català, a càrrec de Laura Masmiquel.  

 

Dimecres 6 de novembre de 2019
Capella del Roser

9.00 h. Ponència d’obertura
• Margarida Casacuberta (UdG): «Dels Jocs Florals de Barcelona als Jocs Florals de la llengua catalana: la (re)construcció literària de la imatge de la ciutat»

10.00 h. Els Jocs Florals al País Valencià i les Illes Balears
• Rafael Roca (UV): «El valencianisme i els Jocs Florals (1879-1936)»
• Damià Pons (UIB): «Els Jocs Florals celebrats a Mallorca abans de 1936»

11.30 h: pausa-cafè

12.00 h. Presentació de comunicacions
• Marina Cuccu: «Els Jocs Florals com a base política i literària de l’obra de Víctor Balaguer»
• Marta Robles: «Apel·les Mestres i els Jocs Florals: una relació controvertida»
• Ramon Pinyol i Torrents (UVic): «Els Jocs Florals de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera. Noves aportacions»

16.00 h. Els Jocs Florals a l’exili
• Anna Perera Roura (UdG): «Buenos Aires i els Jocs Florals: inserció cultural i pervivència literària»
• Maria Campillo (UAB): «Els Jocs Florals de Santiago de Xile de 1943»

17.30 h. Presentació de comunicacions
• Esther Fabrellas Vinardell (UdG): «Maria Gràcia Bassa i els Jocs Florals: una aportació més enllà de l’exili»
• Natàlia Juan (UdG): «“Per a cantar en la nit”: Joan Vinyoli i la seva relació amb els Jocs Florals»
• Agnès Toda i Bonet (UAB): «Els Jocs Florals de l’àrea d’influència de Reus, durant la postguerra»

 

El fenomen del paisatge forma part –juntament amb la llengua, els llocs de memòria i els símbols i mites d’una comunitat– del procés de construcció de les identitats nacionals que es produeix a Europa al segle XIX. L’art i la literatura participen activament en aquest procés i són decisius en la creació dels espais simbòlics de la nació que poden arribar a convertir-se, en contraposició amb altres espais, en estereotips de “paisatge nacional”.

Al llarg dels segles XIX i XX, un dels instruments més efectius per a la construcció literària del paisatge i la consegüent transformació d’uns espais físics determinats en part indestriable de l’imaginari col·lectiu de la catalanitat han estat els Jocs Florals i els certàmens literaris. Des de la instauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859 i l’establiment progressiu d’una xarxa de certàmens literaris en els territoris de parla catalana i la consegüent extensió de la xarxa cap a diferents territoris d’Europa i d’Amèrica al ritme dels diferents moviments migratoris (econòmics i polítics), el paisatge idealitzat, enyorat o reivindicat adquirirà un valor altament simbòlic, ideològic, patrimonial i, en darrer terme, polític.

Així doncs, en aquest congrés dedicat a la història d’un fenomen cultural de primer ordre, com són els Jocs Florals i els certàmens literaris dels segles XIX i XX, ens vam proposar de detectar, establir i analitzar críticament els elements paisatgístics que la literatura ha convertit en símbol i mite de la identitat nacional, així com els mecanismes de selecció i patrimonialització que transformen uns espais físics en espais literaris i llocs de memòria per a una comunitat.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.