Càtedres de la UdG > Patrimoni Literari > Lliçons de la Càtedra > 2022. Mariàngela Vilallonga
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

2022. Mariàngela Vilallonga

Lliçons de la Càtedra

Enguany, les Lliçons de la Càtedra s'emmarcaran en l'acte acadèmic en homenatge a Mariàngela Vilallonga amb motiu de la seva jubilació. L'acte se celebrarà el dilluns 4 d'abril de 2022, a partir de les 11.00h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres.

Podeu confirmar o excusar la vostra assistència emplenant aquest formulari

Mariàngela Vilallonga a les Lliçons de la Càtedra

Dia: 4 d'abril de 2022
Lloc: Sala de Graus (Facultat de Lletres, Universitat de Girona)

Les Lliçons de la Càtedra van néixer l’any 2012, com una activitat de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, amb el propòsit de convidar cada any una persona que expliqui la seva experiència creadora, docent o investigadora al llarg de la seva vida acadèmica o professional.

Enguany, la persona convidada és Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona.  L’han precedit la llatinista i professora Dolors Condom (2012), l’escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó (2013), el poeta i pintor Narcís Comadira (2014), el llibreter i agitador cultural Guillem Terribas (2015), l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó (2016), l’escriptor i dramaturg Jordi Coca (2017), l’escriptora i traductora Carme Arenas (2018), l’assagista i editor Josep Massot i Muntaner (2019), i el poeta i traductor Francesc Parcerisas (2021), convidats en les edicions anteriors.

Ex-consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2019-2020) i vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga es va doctorar en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona. També dirigeix, des de la seva creació l'any 2004, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent. L'any 2018 rep la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic; el 2016, la Creu de Sant Jordi per la seva "recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó"; i el 2009, a Roma, el Premio per l’Ambiente Gianfranco Merli.

Programa

LECTIO ULTIMA: «Els treballs i els dies»

Dilluns 4 d'abril de 2022

Sala de Graus de la Facultat de Lletres

Per limitacions d'espai, us demanem que confirmeu o excuseu la vostra assistència emplenant aquest formulari.
 

  • 10.45h. Arribada dels assistents
  • 11.00h. Obertura de l'acte
  • 11.10h. Glosa, a càrrec de Margarida Casacuberta
  • 11.30h. Mariàngela Vilallonga: «Els treballs i els dies»
  • 12.15h. Donació del fons documental de Mariàngela Vilallonga a la Biblioteca de la Universitat de Girona.
  • 12.30h. Clausura de l'acte i copa de cava al claustre.

Mariàngela Vilallonga

Mariàngela Vilallonga i Vives va néixer a Girona l'any 1952. Va cursar la carrera de Filosofia i Lletres. Els tres primers cursos els fa a Girona, a la nova "Secció delegada de lletres de la UAB". Es llicencia en Filologia Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1974), i el mateix any comença la docència universitària com a encarregada de curs al Col·legi Universitari de Girona, secció de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva carrera docent, que l'ha dut a ser nomenada Catedràtica d'Universitat (2003), s'estén fins al 2022.

Obté el títol de Doctora amb una tesi sobre Jeroni Pau, que li val la qualificació de cum laude i el premi extraordinari de doctorat. La seva producció científica s'emmarca en la literatura llatina del renaixement a la Corona d’Aragó, sempre en íntima relació amb la literatura clàssica. Ha dirigit projectes de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. Coordina el grup de treball Studia Humanitatis en el qual participen 14 investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins.

És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres: Jeroni Pau. Obres (Barcelona 1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (Barcelona 1988), La literatura llatina a Catalunya al segle XV (Barcelona 1993), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern (Barcelona 1998), Johannes Burckard, Dietari secret (València, 2003), Recrear Rodoreda Romanyà (Girona, 2008), Dolors Condom en el record (Girona, 2016). Ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (Girona, 2011).

Des de la seva creació el mes d’octubre de 2004, dirigeix la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. A través de la Càtedra promou estudis sobre els escriptors que li donen nom, sobre la influència dels clàssics en la cultura catalana i sobre la relació entre la literatura i el paisatge, amb la creació d’itineraris literaris, la digitalització de l’Atles literari de les terres de Girona i una biblioteca virtual d’escriptors gironins.

La seva dilatada trajectòria acadèmica i científica l'ha dut ocupar càrrecs com el de consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2019-2020). Ha estat, també, vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes (2015-2019). Ha estat membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015), membre del Consell Social de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2014-2015), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-2015), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions de la Generalitat de Catalunya (2011-2013) i coordinadora dels "Fulls" de la Revista de Girona (1985-2008).

L'any 2009 és guardonada, a Roma, amb el Premio per l'Ambiente Gianfranco Merli. El 2016, se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 2018 rep la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.

2018

  • "Tres lectures de l'obra de Ramon Casas", Esbós amb dibuix de fantasia, dins Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas, Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona 2018, pp. 31-41.

2017

  • Aurora Bertrana a Ginebra, Itinerari literari autoguiat, Universitat de Girona, Girona 2017.

2016

  • Santiago Rusiñol a Terra de gestes i de beutat. Girona, dins Santiago Rusiñol en terres gironines, Museu d'Art, Girona 2016, p. 117.

  • Mercè Rodoreda à Genève, Le Globe. Revue genevoise de géographie, 156 (2016), pp. 157-170.

  • Dolors Condom en el record, (ed.) Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, Girona 2016.

2015

  • "Josep M. Mas Solench, entre la jurisprudència i l’activisme cultural", Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Santa Coloma de Farners, amb motiu del centenari de les Normes ortogràfiques de l'IEC, Institut d'Estudis Catalans, Centre d'Estudis Selvatans i Ajuntament de Santa Coloma de Farners, 2015, pp. 19-26.

  • "Educar a través de la filologia i l'art", Aplech. Models en vers y en prosa. Retrats de Prudenci Bertrana, Catàleg de l'exposició, Museu d'Art de Girona, 2015, pp. 6-7.

2014

  • "Algunes claus per arribar a algunes fonts de Mercè Rodoreda", Som per mirar (II) Estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles, Universitat de Barcelona Publicacions i Edicions, Barcelona 2014, pp. 243-250.

2013

  • "Quatre poemes de Joan Maragall", Jornades de la Secció Filològica a València i Alcoi, Barcelona-València-Alcoi 2013, pp. 137-142.

2012

  • "De consolatione pestilentiae de Pere Miquel Carbonell", dins Amedeo de Vincentiis (ed.), Roma e il papato nel Medioevo. Studi in onore di Massimo Miglio. I. Percezione, scambi, pratiche, Edizioni di Storia e Letteratura, Roma 2012, pp. 589-609.

  • Els balnearis de la Selva. Itinerari literari autoguiat (amb Narcís Figueras i Francesca R. Uccella), Universitat de Girona, Girona 2012.

2011

  • Rainer Maria Rilke, Poemes francesos, Traducció i introducció de Mariàngela Vilallonga, edicions de la ela geminada, Girona 2011.

  • "Àurea de Sarrà, una bailarina desconocida", Alenarte Revista, núm. 69, febrero 2011. 

  • "Algunas observaciones sobre el género historiográfico en el humanismo catalán", dins L. Bertolini-D. Coppini (edd.), Gli antichi e i moderni. Studi in onore di Roberto Cardini, Edizioni Polistampa, Firenze 2010, pp. 1401-1409.

  • "Compartir una sensibilitat: Virgili i Maria Àngels Anglada", dins J. Pujol-M. Talavera (edd.), Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 2011, pp. 33-50. 

  • La casa de la literatura. Itinerari literari de la Facultat de Lletres (amb Esther Fabrellas i Francesca R. Uccella), Universitat de Girona, Girona 2011, 64 pp.

  • "Simbologia literària del territori", dins Literatura, territori i identitat. La gestió del patrimoni a debat, Curbet edicions, Girona 2011, pp. 61-74.

2010

  • "Pròleg" a Dolors Condom, Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris, Diputació de Girona, Girona 2010, pp. 5-24.

  • "Influencia del humanismo italiano sobre el humanismo catalán", dins Théa Picquet (ed.), L'humanisme italien de la Renaissance et l'Europe, Publications de l'Université de Provence, Aix-en-Provence 2010, pp. 191-200.

  • "Luci Apuleu: Les Metamorfosis o L'ase d'or", dins Jordi Sala Lleal (ed.), Dialogant amb els clàssics, Documenta Universitària, Girona 2010, pp. 15-23.

2009

  • "Pròleg" a Salvador Sunyer i Aimeric, Sonets de sotavent, CCG edicions, Girona 2009, pp. 7-17.

  • "Maria Àngels Anglada i Vilamacolum: una qüestió de fidelitats", dins Personatges Il·lustres de l'Alt Empordà, a.IAS, Esplugues de Llobregat 2009, p. 214.

2008

2007

  • “Una nota sobre una còpia manuscrita quatrecentista de la Oratio pronuntiata in Senatu Venetiarum de Joan Margarit i Pau, conservada a la Beinecke Rare Book and Manuscript Library de la Yale University”, dins El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2007, pp. 17-21.

  • Abelló a la Polinèsia. Amb textos d’Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra, Fundació Municipal Joan Abelló, Mollet del Vallès, 2007.

  • "Quid tum. La pervivencia hispánica de Leon Battista Alberti", dins Leon Battista Alberti, umanista e scrittore. Filologia, esegesi, tradizione, Edizioni Polistampa, Firenze 2007, pp. 755-776.    

2006

  • El bisbe Margarit i la seva època, (Mariàngela Vilallonga, Lluís Lucero, Joan Molina, eds.), Catàleg Exposició, Fundació Caixa de Girona, Girona, 2006, 88 pp.

  • “Unes notes sobre Les Metamorfosis d’Ovidi”, a De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari, a cura de Jordi Sala, CCG edicions, Girona 2006, pp. 33-40.

  • “Escriure en femení: del viatge a la metamorfosi”, dins Actes de les III Jornades d’Estudi sobre la vida i l’obra de Caterina Albert “Víctor Català”, CCG edicions, Girona, 2006, pp. 11-22.

  • Simbologia literària del territori”, Actes del I Seminari sobre Patrimoni Literari i Territori. El valor dels espais literaris (Vilanova i la Geltrú, 15 i 16 de setembre de 2005)

2005

  • Repensar l’autoria de les Regles”, Estudis Romànics, XXVII-2 (2005) pp. 235-238.

  • Escriure en masculí”, Revista de Girona, 229 (2005), pp. 107-108.

  • “Pròleg” a Montserrat Vayreda, Poesia (a cura d'Anna M. Velaz),  Diputació de Girona (“Col·lecció Josep Pla 15”), Girona 2005, pp. 11-12. 

2004

  • Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga, (amb Daniel Ferrer i David Prats), Estudi General, 23-24, Girona 2003-2004, 553 pp.

2003

  • Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (amb Narcís-Jordi Aragó), Diputació de Girona, Girona 2003, 2 vols, pp. 1210.

  • Johannes Burckard, Dietari secret (ed. Mariàngela Vilallonga; traductors: Antoni Cobos, Dolors Condom, Daniel Ferrer, Narcís Figueras, Lluís Lucero, Mariàngela Vilallonga), Edicions Tres i Quatre (“Biblioteca Borja 2”), València 2003, 519 pp.

2002

  • Somnis i realitat en els nostres humanistes del Renaixement”, Estudis Romànics, XXIV (2002), pp. 207-210.

  • “Relazioni tra umanesimo catalano e umanesimo romano”, Atti Convegno Principato ecclesiastico e riuso dei classici: gli umanisti e Alessandro VI, Bari 22 de maig del 2000, Roma nel Rinascimento, Roma 2002, pp. 195-209.

2001

  • Miscel·lània d’Homenatge a Modest Prats, (amb Albert Rossich i David Prats), Estudi General, 21-22 (2001-2002), pp. 528 i 570.

  • “Les flors de Mercè Rodoreda i Edward Burne-Jones”, Serra d’Or, 503 (2001), pp. 42-46. 

2000

  • Diverses entrades del Nou Diccionari de Literatura Catalana, Edicions 62, Barcelona 2000.

1999

  • “El viatge dels catalans a Roma durant el segle XV”, Estudis de Filologia Catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció Francesc Eiximenis, a cura d’A. Rafanell i P. Balsalobre, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999, pp. 201-221. 

  • Una carta inèdita de l’escultor Josep Clarà”, Revista de Girona, 193 (1999), pp. 43-45

1998

  • “El Renaixement i l’humanisme (segles XIV-XVI)”, Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern, Universitat Oberta de Catalunya. Humanitats, Barcelona 1998, 80 pp. 

  • “Alexandre VIè i l’humanisme”, L’Europa renaixentista. Simposi sobre els Borja (València 25-29 d’octubre 1994), CEIC “Alfons el Vell”/Ed. 3i4, Gandia 1998, pp. 95-133. 

  • “L’Horaci que Pla admirava”, Any Pla a Girona. Crònica, memòria i testimoni 1897-1997, Diputació de Girona-Banc Central Hispano, Girona 1998, pp. 311-316. 

1997

  • “Pla i els escriptors d’avui”, Revista de Girona, 180 (1997), p. 107.

1996

  • “Apunts per a un estudi de la tradició clàssica a la Catalunya quatrecentista”, Tradició clàssica. Actes de l'XIè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Govern d’Andorra, Andorra 1996, pp. 711-717. 

  • De la influència del cinema en la literatura”, Revista de Girona, 176 (1996), p. 107.

1995

  • Fonts dels poemes llatins, a Garcilaso de la Vega, Obra poética y textos en prosa, ed. B. Morros-R. Lapesa, Ed. Crítica., Barcelona 1995, pp. 245-262. 

  • “Els Pirineus en els clàssics llatins i grecs,” Muntanyes i població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària, Ed. Centre de Trobades de Cultures Pirinenques, Andorra 1995, pp. 145-150.

1994

  • “Sobre algunos autores latinos cuatrocentistas de la Corona de Aragón”, Actas del VIII Congreso Español de Estudios Clásicos, vol. 3, pp. 605-8, Madrid 1994. 

  • Per què llegir els clàssics? Quins clàssics?”, Revista de Girona, 163 (1994), pp. 107-108. 

1993

1992

  • “Epistolaris llatins a Catalunya durant el segle XV”, Actes del Xè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Tarragona 1992, vol. II, pp. 423-429. 

1991

1990

  • Antonio BECCADELLI el Panormita, Fets e dits del gran rey Alfonso, versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles, edició a cura d’Eulàlia Duran, establiment del text llatí per Mariàngela Vilallonga, apèndix “Relacions del Panormita amb la Corona d'Aragó” per Joan Ruiz i Calonja, Col·lecció Els Nostres Clàssics, col. A, n. 129, Ed. Barcino, Barcelona 1990, 403 pp. 

  • Actes de les Jornades d’Homenatge a Dolors Condom. La tradició clàssica i la didàctica del Llatí a Catalunya, Annals de l’Institut d'Estudis Gironins, XXXI (1990-1991), Girona 1991, 368 pp. 

1988

1987

  • “Uns llibres de la biblioteca de Jeroni Pau”, Studia in Honorem Martí de Riquer, Barcelona 1987, vol. II, pp. 219-231. 

1986

  • Jeroni Pau. Obres, Col. Autors Catalans Antics, n. 2 i 3, Ed. Curial, Barcelona 1986, Volums I i II , 347 i 274 pp. Pròleg de Francisco Rico.

  • Els Arbres, Col. Josep Pla, n. 1, Ed. Diputació de Girona-Punt Diari/Presència, Girona 1986, 256 pp. Pròleg de Narcís Jordi Aragó. Il·lustracions de Narcís Comadira.

  • Els Arbres, edició en Braille, ONCE, Barcelona 1986.

1985

1984

  • Vida i obra de Jeroni Pau (Resum de Tesi Doctoral), Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1984, 40 pp.

  • “Els Arbres”, secció setmanal fixa des del 14 d’octubre de 1984 fins al 14 d’abril de 1985 a la revista Presència, Girona. 

1983

  • “La tècnica repetitiva a les Bucòliques de Virgili”, Actes del VIè Simposi de la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, Barcelona, 1983, pp. 217-239.

1982

1981

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.