El projecte DIABETEXX està coordinat per l'Institut ai2 de la Universitat Politècnica e València i també hi participen l'Hospital Clínic Universitari de València, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, l'Hospital Universitari Ramón i Cajal/IRYCIS, la Universitat de València, la Universitat de Girona i l'Hospital Clínic i Universitari de Barcelona.
Un equip d'investigadors de la Universiat de Girona (UdG) participa al projecte DIABETEXX, liderat per la Universitat Politècnica de València (UPV) i que estudiarà la influència de les fases del cicle menstrual en la resposta glucèmica de les dones amb diabetis tipus 1 així com les limitacions dels sistemes actuals de pàncrees artificial per a compensar aquests efectes.
El projecte ha començat a principis d’aquest curs i durarà tres anys. També hi participen l'Hospital Clínic Universitari de València, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, l'Hospital Universitari Ramón y Cajal, l’Institut d'Investigació Sanitària IRYCIS, la Facultat de Fisioteràpia de la Universitat de València, i l'Hospital Clínic i Universitari de Barcelona. Aquest equip integra personal de quatre grups del Centre d'Investigació en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) de l'Institut de Salut Carles III.
Al llarg d'aquests anys està previst que es realitzin, en col·laboració amb aquestes entitats, fins a quatre estudis clínics, liderats per Lía Nattero-Chávez, de l'Hospital Ramón y Cajal i el Grup Diabetis, Obesitat i Reproducció Humana de l'IRYCIS; Rodrigo Martín i Francisco Javier Ampudia-Blasco, de la Facultat de Fisioteràpia i l'Hospital Clínic de València; Paolo Rossetti, de l'Hospital La Fe de València, i Ignacio Conget, de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Pàncrees artificial més personalitzat
L’investigador principal del projecte i responsable del laboratori Tecnodiabetes en l'ai2-UPV, Jorge Bondia, explica que "actualment, no hi ha cap sistema comercial que abordi algoritmes personalitzats per sexe. Aquest projecte se centra a entendre bé el que passa en aquestes situacions i veure com influeix el cicle menstrual per a poder desenvolupar aquests algoritmes i personalitzar els sistemes de pàncrees artificial i sistemes d'ajuda a la decisió per als pacients".
Per a això, es desenvoluparà un dispositiu wearable per al monitoratge continu de la fase del cicle menstrual, "que s’integrarà, en projectes futurs, en sistemes de pàncrees artificial", afegeix José Luis Díez, co-investigador principal de l'equip de la UPV. L'equip de la Universitat de Girona, liderat per Josep Vehí, abordarà el desenvolupament de sistemes d'ajuda a la decisió que incorpori el coneixement generat en el projecte.
El projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació a través de l' Agència Estatal d' Innovació, parteix de la premissa que existeixen diferències significatives en la regulació de glucosa entre homes i dones a causa de factors no només relacionats amb la dieta o l' exercici, és a dir, l'estil de vida, sinó també amb les hormones i la constitució corporal. "Per tant, la nostra hipòtesi és que la personalització de les teràpies d'insulina es traduirà en un millor control glucèmic, especialment entre les dones amb una millor compensació dels efectes del cicle menstrual", explica Bondia.
El projecte inclourà l'anàlisi de la situació en dones amb cicles menstruals regulars o irregulars, i fins i tot en dones amb absència d'alguna de les fases del cicle, per així extreure conclusions sobre els canvis que generen aquestes situacions en la regulació de la glucosa i abordar les limitacions dels sistemes actuals.
DIABETEXX pretén trobar resultats beneficiosos tant per als pacients que utilitzen teràpies MDI (plomes) com per als dispositius de control automàtic de glucosa, més coneguts com a pàncrees artificial.