Zoòlegs de la Universitat de Girona han analitzat les eines actuals per controlar de la varroa i la vespa asiàtica, dues espècies que posen en perill les colònies d’abella de la mel i limiten la seva capacitat recol·lectora. L’equip científic aporta metodologies per aconseguir un control més sostenible, des de les perspectives econòmica i ambiental.
El sector apícola té problemes a l’hora de produir mel des de l’aparició de dues espècies exòtiques invasores: la varroa (Varroa destructor), un àcar introduït els anys 80 des de l’est d’Àsia; i la vespa asiàtica (Vespa velutina), la qual ha arribat més recentment provinent de la Xina. Un projecte de recerca de la Universitat de Girona (UdG) ha treballat durant dos anys per identificar alternatives més sostenibles per al seu control.
L’arribada d’aquests artròpodes provoca un debilitament de les colònies i limita la capacitat recol·lectora de les abelles obreres. Davant aquesta problemàtica, els investigadors del departament de Ciències Ambientals de la UdG Josep Maria Bas i Núria Roura han desplegat el projecte ECOAPICOLA, amb el finançament Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i la col·laboració d’apicultors professionals i semiprofessionals.
Per fer front a aquestes espècies exòtiques invasores, el sector apícola utilitza mètodes o productes, alguns dels quals no estan permesos. El projecte ECOAPÍCOLA ha treballat durant dos anys amb dos objectius. El primer ha estat estudiar les diferències en el control de l’àcar varroa en funció de diferents tractaments, ecològics i convencionals. El segon objectiu s’ha centrat en avaluar la utilització de mesures de control físic davant la vespa asiàtica. Per assolir aquestes fites, els zoòlegs han treballat en onze abellars experimentals. En aquests abellars han pogut observar la interacció d’aquestes dues espècies, varroa i vespa asiàtica, davant els diferents tractaments.
Rascat de 100 cel·les de larves d’abella de la mel per a realitzar el comptatge de varroa.
Sobre la gestió i control de la varroa, l’equip científic ha detectat diferències en funció del tipus de tractament i del moment en què aquest s’ha aplicat. El projecte ha conclòs que les tires impregnades amb àcid oxàlic, com a producte alternatiu de maneig ecològic que encara no està legalitzat, són una bona eina a finals l’hivern i, també, quan els nivells de varroa inicials són baixos. L’equip científic també ha comprovat que els productes convencionals no ecològics només són efectius per controlar la varroa quan els seus nivells d’inici són baixos o, també, quan la presència de cria d’abella de la mel són baixos.
Pel que fa al control de la vespa asiàtica, s’ha comprovat que l’ús combinat d’arpes elèctriques amb una bona electrònica i els morrions de captura són mètodes efectius per a reduir la pressió de la vespa asiàtica en abellars. També la trampa Koldo-Belasko resulta ser una molt bona eina per permetre que l’abella de la mel treballi bé, especialment, també durant el pic de màxima presència de vespa asiàtica.
L’equip del projecte ECOAPICOLA considera que els resultats obtinguts “són d’interès pel sector apícola, les administracions i empreses fabricants dels productes per combatre la varroa, i aporten eines i metodologies per fer més sostenible aquest sector, ja sigui ambientalment o econòmicament”.