Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Un estudi de la UdG detecta microplàstics en el 93 % de corbs marins de la costa catalana

Els grups de recerca en Biologia Animal i en Biodiversitat i Recursos Marins finalitzen el projecte DESMARES III. L’equip científic ha investigat la salut del corb marí emplomallat i ha cercat solucions a la problemàtica de les captures accidentals en xarxes de pesca artesanal. En els ocells més debilitats s’ha detectat una càrrega superior de metalls pesants i, també, s’han trobat paràsits en la majoria d’exemplars analitzats.

El projecte de recerca DESMARES III dels grups en Biologia Animal i Biodiversitat i Recursos Marins de la Universitat de Girona (UdG) arriba al final amb noves evidències sobre la salut del corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), una espècie d’ocell vulnerable a l’extinció. L’estudi ha detectat la presència de microplàstics en el 93,7 % dels exemplars estudiats a la costa catalana.

L’acumulació de plàstic en ambients marins i costaners ha crescut en els últims anys i es preveu que segueixi incrementant de manera exponencial fins al punt que ja es considera un problema ambiental greu. Els microplàstics són porcions de materials plàstics de diferent procedència i de menys de cinc mil·límetres. Com que el corb marí emplomallat s’alimenta de preses que, prèviament, han ingerit microplàstics, la seva presència en aquesta au té un elevat interès científic.

El projecte ha quantificat i identificat la tipologia dels microplàstics presents en el corb marí emplomallat a les costes de Catalunya. Ho han fet a partir de l’anàlisi dels estómacs i les egagròpiles, unes boletes de material no digerit que l’ocell regurgita cada nit. Els investigadors i investigadores han comptabilitzat que el 93,7 % dels aparells digestius d’aquesta au presenta microplàstics. La tipologia dominant als aparells digestius ha estat la fibra (99,6 %).

El 52,2 % d’egagròpiles analitzades també presenta microplàstics. La tipologia de plàstic més freqüent a les egagròpiles ha estat la fibra (1.062 mostres) i, en menor mesura, fragments (36). El principal color identificat és el negre, seguit pel vermell i el blau. El color de les mostres representa una informació valuosa perquè dona pistes sobre l’origen i de quin tipus de plàstic es pot tractar. S’ha observat que els exemplars del Maresme presenten una major incidència de microplàstics en els sistemes digestius, en comparació amb els de la Costa Brava. L’equip científic també ha detectat diferències en la seva quantitat en funció del sexe de l’exemplar i ha determinat que les femelles acumulen més residus. La longitud dels microplàstics, tant en estómacs com en egagròpiles, era intermèdia: entre 1mm i 2,5mm. També s'han trobat plàstics més grans, de 5 mm, com ara fils de pesca.


Metalls pesants i paràsits
El projecte DESMARES III ha fet una anàlisi de mostres de ploma, fetge i múscul del corb marí per avaluar com la contaminació per metalls pesants afecta l’espècie. Els resultats mostren que els individus amb menys reserves de greix i, per tant més dèbils, presenten una major quantitat de metalls pesants.

Destaca l’elevada càrrega parasitària que s’ha observat en els 20 individus de la mostra. En aquests individus s’hi han comptabilitzat un total de 1.520 paràsits, els quals s’han identificat com nematodes de la F. Anisakidae. Pertanyen a l’espècie Contracaecum rudolphii i són habituals del gènere Phalacrocorax. El corb marí n’és l’hoste definitiu i no li causen la mort, però li poden produir estrès i debilitar-lo.



Minimitzar l’impacte de la pesca
DESMARES III ha donat continuïtat les dues edicions anteriors amb accions com l’increment d’egagròpiles a l’estudi, fins a 4.500 mostres, per determinar la dieta del corb marí. També s’han equipat amb GPS un total de 72 individus de corb marí per conèixer-ne els moviments.

La recerca s’inclou en un projecte global desenvolupat en tres fases sota el títol “Cap a la sostenibilitat del sector pesquer artesanal: el corb marí emplomallat com a espècie emblema de les àrees protegides”. La recerca s’ha liderat pels investigadors i tècnics del grup de recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona (UdG), Carles Tobella, Josep Maria Bas, Albert Compaña, Xènia Frigola, Marta Muñoz i Margarida Casadevall; hi han col·laborat estudiants que hi han desenvolupat el seu Treball Final de Grau (Nil Macià i Irene Canal) i s’ha finançat amb fons FEMP de la convocatòria Pleamar, gestionada per la Fundación Biodiversidad.

Globalment, el projecte ha abordat la problemàtica de les captures en xarxes de pesca artesanal que afecten espècies com el corb marí emplomallat i les tortugues. Per mitigar aquesta situació no desitjada ni per científics ni per sector pesquer, s’han realitzat proves amb uns llums a les xarxes de pesca per allunyar ocells marins o tortugues, sense que les captures comercials es vegin afectades. Així, la recerca ha pretès contribuir a disminuir aquests accidents i protegir la fauna marina. Per dotar la pesca artesanal d’una major sostenibilitat, el coneixement desenvolupat al llarg del projecte es transferirà als organismes gestors i al sector de la pesca.


Notícies relacionades:

Biòlegs de la UdG col·laboren amb el sector pesquer per protegir el corb marí emplomallat (23/12/20)
Un equip de la UdG promou una pesca artesanal més respectuosa amb la fauna marina protegida (22/02/22)

 

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.