La UdG ha dut a terme recentment unes obres d’adequació de l’exterior de l’absis de l’església de Sant Domènec, l’Aula Magna Modest Prats de la Universitat, així com una intervenció arqueològica preventiva a les ruïnes adossades.
L'excavació, dirigida per l’arqueòleg i professor de la UdG Jordi Sagrera, ha permès identificar les restes d'una antiga capella gòtica, “de vers el segle XIV”, del convent dominic. Segons Sagrera, “la intervenció arqueològica ha palesat l'alt valor patrimonial i històric de les ruïnes intervingudes ja que conserven bona part de l'estructura original”.
La intervenció en aquest espai s’emmarca en el conveni de col·laboració, signat el setembre passat, amb la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa”, pel qual es destina una dotació de 300.000 € a la rehabilitació de façanes i la zona de l’absis de l’Aula Magna Modest Prats de la UdG. Amb l’estudi de l’espai es podrà concretar, més endavant, el projecte de rehabilitació i les intervencions que s’hi faran.
La capella gòtica
La capella, de planta rectangular, era un cos afegit a la capçalera de l'església de Sant Domènec amb la qual es comunicava per mitjà d'una porta conservada a l'antic presbiteri. Disposava d'una nau interior de tester pla i dos arcs diafragmàtics apuntats (se’n conserva un de sencer), que havien de suportar un sostre de bigues i posts i una coberta de teulada a doble vessant amb carener central.
La zona del presbiteri, que s'ha localitzat a llevant, estava lleugerament enlairat respecte de la resta de la nau amb dos graons correguts, i tenia un paviment de cairons col·locats en diagonal tot envoltant l'altar.
El paviment de la nau, en canvi, era una capa senzilla de morter de calç lliscat amb refaccions de cairons. L'estat de conservació d’aquest terra era més precari atès que havia estat agredit per conduccions i desguassos posteriors, especialment, a partir de l’exclaustració del convent el 1822 que va facilitar, pocs anys després, que es convertís en caserna militar, i que aquest espai es destinés a les latrines de la tropa. L'adequació va causar desperfectes a l'obra medieval amb l'obertura de finestres i la construcció de latrines, desguassos, clavegueres i fosses sèptiques.