Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Analitzen per primer cop la incidència de les neoplàsies mieloides a Espanya

El 2021 es podrien haver diagnosticat gairebé 8.500 casos d'aquests càncers hematològics a Espanya, segons un estudi en què ha participat el grup de recerca GRECS de la UdG. Les neoplàsies mieloides es diagnostiquen més en homes i la mitjana d'edat per al seu diagnòstic se situa als 73 anys.

El 2021 podrien haver-se diagnosticat a Espanya un total de 8446 casos de neoplàsies mieloides. Són estimacions recollides en un treball de la Xarxa Espanyola de Registres del Càncer (REDECAN) i el CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), que ha estat publicat a la revista Scientific Reports i presenta la primera anàlisi poblacional exhaustiva de la seva incidència càncers a Espanya. A l'estudi hi han participat també el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona, la Unitat d'Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona (ICO-IDIBGI) i l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Les neoplàsies mieloides són un conjunt de càncers hematològics que es caracteritzen per la proliferació excessiva, l'autorenovació o la diferenciació alterada a les cèl·lules mare hematopoètiques (les cèl·lules mare de les quals es deriven els diferents tipus de cèl·lules sanguínies) o les progenitores mieloides (precursores d'eritròcits, granulòcits, monòcits i plaquetes). En termes generals, aquest tipus de càncers es classifiquen en quatre grans categories: les neoplàsies mieloproliferatives (NMP), les síndromes mielodisplàsiques (SMD), la leucèmia mieloide aguda (LMA), i síndromes de superposició de SMD/NMP.

“Es tracta d'un grup de malalties amb una etiologia, presentació clínica i pronòstic molt heterogenis, per la qual cosa és indispensable proporcionar dades epidemiològiques detallades per subtipus histològic. Tanmateix, això no sempre és factible en estudis regionals, ja que diversos subtipus són molt poc incidents. Per això, els projectes col·laboratius de registres de càncer a gran escala atorguen l'oportunitat de dur a terme aquest tipus d'anàlisis”, expliquen Marta Solans i Rafael Marcos-Gragera, investigadors del grup d'Epidemiologia Descriptiva, Genètica i Prevenció del Càncer de l'Institut de Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), ICO Girona, del Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS), de la Universitat de Girona i CIBERESP, i dos dels coordinadors d'aquest treball. En aquest estudi, es va analitzar la incidència de les neoplàsies mieloides durant 2002-2013 a partir de les dades de 13 registres de càncer espanyols -cinc coordinats per investigadors del CIBERESP-, incloent un total 17.522 casos d'aquest tipus de neoplàsies. Els registres analitzats, integrats a REDECAN, cobririen aproximadament un 26% de la població espanyola.

 

El 30% dels càncers hematològics, que afecten més homes

Els resultats van confirmar que les neoplàsies mieloides van suposar el 30,81% de tots els casos de càncers hematològics diagnosticats a Espanya. D'aquests, el 33,5% es va correspondre a NMP; el 29,8%, a SMD; el 25,7% a LMA; el 5,2% a SMD/NMP; el 2,3% a leucèmia aguda de llinatge ambigu i el 3,6% restant es va correspondre amb casos inespecífics.

En concret, en els grans subgrups, les taxes d'incidència ajustada per edat (expressades per 100.000 habitants) van ser 5,14 per a les neoplàsies mieloproliferatives (NMP), 4,71 per a les síndromes mielodisplàsiques (SMD), 3,91 per a la leucèmia mieloide aguda (LMA), 0,83 per a les SMD/NMP, 0,35 per a casos de leucèmia aguda de llinatge ambigu i 0,58 per a casos inespecífics.

L'estudi també confirma la prevalença més gran de les neoplàsies mieloides en homes (55,1% dels diagnòstics) i l'increment de la incidència per l'edat, situant-se la mitjana d'edat del diagnòstic d'aquests tipus de càncer en els 73 anys.

 

Importància del monitoratge d'aquestes neoplàsies

Durant les darreres dècades s'han donat grans avenços en el camp de l'hematoncologia, que s'han traduït en canvis constants en la definició, classificació, diagnòstic i maneig d'aquestes neoplàsies. Estudis a gran escala amb dades de subtipus clínicament rellevants contribueixen a monitoritzar aquestes malalties.

Aquest treball es basa en la classificació de neoplàsies hematològiques malignes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), publicada per primera vegada el 2001 i actualitzada posteriorment el 2008 i 2016. Els refinaments en les definicions de la mateixa compliquen al registre d'aquestes malalties i comporten problemes a l'hora de comparar dades amb estudis anteriors o altres projectes europeus.

Així, es van detectar diferències entre províncies, especialment notables per a NMP, SMD i SMD/NMP. Aquestes tres entitats es van començar a registrar sistemàticament a partir del 2000 (abans no es consideraven malignes) i diverses se segueixen de manera ambulatòria, per la qual cosa es poden escapar dels fluxos d'informació rutinaris dels registres de càncer. Així doncs, gran part d'aquestes diferències probablement s'atribueixin a aspectes d'exhaustivitat al registre i no tant a factors de risc.

Així mateix, l'estudi va detectar que els casos inespecífics es focalitzen sobretot en pacients d'edat avançada (>70 anys), cosa que suggereix que en aquest grup de pacients hi podria haver un diagnòstic –i, per tant, un tractament– subòptims, atesa la dificultat més gran per fer en les persones més grans proves o tractaments més agressius.

D'altra banda, la incidència es va mantenir estable per a la LMA al llarg del període, va disminuir notablement en els casos inespecífics i va augmentar de manera pronunciada als NMP, SMD i SMD/NMP. Aquest augment es pot atribuir en gran part millores al diagnòstic i registre d'aquestes malalties.

 

Les projeccions pel 2021 ajudaran a mesurar l'impacte de la pandèmia

L'estudi també proporciona projeccions de la incidència per al 2021. Es van estimar un total de 8.446 casos nous en l'any que acaba d'acabar, encara que aquestes dades s'han d'interpretar amb cautela ateses les limitacions metodològiques (alguns subtipus són molt rars), els canvis de classificació que es van donar el 2016 i el context actual de pandèmia.

En aquest sentit, els investigadors assenyalen que “encara que es desconeix l'abast total de l'impacte de la situació sanitària generada per la covid-19, s'espera que els retards en el diagnòstic del càncer provoquin una disminució a curt termini dels casos, seguida d’un augment de la incidència de diagnòstics en estadis avançats”.

Amb tot, “els resultats obtinguts són de gran interès per als especialistes en salut pública, de cara a avaluar el cost, el maneig i els nous tractaments per a aquestes patologies, i per donar compte de la bretxa entre els casos esperats i els observats després de la pandèmia”, conclouen.

 

Article Scientific Reports

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.