Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

La UdG participa en un estudi de la Fundació Barça sobre joves migrants i mitjans de comunicació

El grup de recerca LIBERI ha proporcionat informació de context sobre el context actual d'aquest col·lectiu.

Els joves migrants que viuen a Catalunya i a la resta de l'Estat sense referents adults acostumen a viure situacions d'estigmatització. Davant d'aquesta problemàtica, la Fundació FC Barcelona ha promogut dos estudis per sensibilitzar la societat. La Fundació també pretén denunciar la creació d’una imatge molt negativa a través d’alguns mitjans de comunicació i de les xarxes socials, i donar dades reals sobre la situació d’aquest col·lectiu al nostre país. La Universitat de Girona (UdG) ha participat en aquests treballs a través del grup de recerca en infància, joventut i comunitat (Liberi), encapçalat per la investigadora Carme Montserrat. Concretament, la UdG ha aportat informació de context sobre la situació d'aquest col·lectiu.

La Fundació Barça ha treballat conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya per donar a conèixer el tractament informatiu que rep el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Mitjançant aquest estudi sobre la joventut migrada a Catalunya també es vol exposar la influència que els mitjans de comunicació poden arribar a tenir com a creadors i propagadors de discursos narratius. És determinant la utilització de determinats elements semàntics en la construcció dels discursos, que, finalment, determina el rebuig o l'acolliment, l'exclusió o la integració, una dicotomia producte de la creixent polarització ideològica que es viu a la societat. Al mateix temps, l'informe presenta un seguit de recomanacions per millorar la cobertura mediàtica en relació amb els Menors Estrangers No Acompanyats.

L'aportació de la UdG
Per contextualitzar la situació d’aquest col·lectiu el grup Liberi ha dut a terme un estudi, coordinat per Carme Montserrat, sobre l’evolució de les arribades en els darrers anys. Destaca que la majoria de persones que formen part d'aquest col·lectiu són nois i tenen entre 15 i 16 anys. El Marroc és el primer país d’origen d’aquests joves. L’informe també tracta dades com la satisfacció o l’estat emocional d’aquestes persones, on la majoria es mostren molt esperançats amb la seva nova vida. També es revelen dades sobre aspectes psicosocials com el fet que el 93% dels joves no tenen cap requeriment policial ni judicial o que el 87% afirma no haver consumit mai cap substancia tòxica (excepte tabac).

L'acte de presentació, que s’ha celebrat a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes, ha comptat amb la presència del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, la Dra. Marta Segú, directora general de la Fundació FC Barcelona, i la Dra. Carme Montserrat, cap del Grup de recerca en infància, joventut i comunitat de l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona, així com dos joves migrants sense referents familiars que han explicat el seu testimoni al costat de la Ilene Glasser, coordinadora de Projectes d’Inserció de la Fundació Diagrama. Els autors de l’estudi, Sònia Cormenzana i Joan Palomés, ambdós membres del Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, han presentat les conclusions de l’informe del Col·legi i la Dra. Carme Montserrat les de l’informe de la UdG. També ha comptat amb la presència del director de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció de la Generalitat de Catalunya, Carles Segura.


Més conclusions
Una de les principals conclusions de l'estudi desvela i alerta sobre com es construeix el discurs d'odi i d'estigmatització d'aquest col·lectiu, des de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, per part d'alguns moviments d'extrema dreta. Al mateix temps, l'informe exposa com pràcticament tots els mitjans utilitzen l'acrònim MENA (mena, menas o menes), que és present tant en el cos dels articles (52,6%) com en els titulars (25,9%) de les notícies analitzades. Cal tenir en compte, però, que la intencionalitat, el sentit i la connotació varien segons el biaix ideològic del mitjà.

L'estudi aporta altres conclusions especialment rellevants, com ara que la invisibilitat és una constant en la majoria dels articles estudiats, no s'escolta la veu dels menors i els joves, ni es recullen els seus interessos ni preocupacions. També exposa que el tractament de la immigració infantil desproveït de context pot conduir a una simplificació del fenomen per part de l'opinió pública. Es troben a faltar referències sobre els seus trets culturals, les regions de les quals provenen, els motius socioeconòmics, el pes de la tradició, els com, els perquès i les causes.

Al mateix temps l'estudi adverteix de com les xarxes són un canal d'expressió de l'opinió sense cap mena de filtre. Així mateix, l'informe assenyala que tot i els esforços d'alguns mitjans i periodistes sensibilitzats, és molt difícil sortir del marc immigrant és el mateix que problema. Malauradament, les condicions de les redaccions no hi ajuden. Finalment, l'estudi acaba plantejant la gran pregunta: Quina responsabilitat social té el periodisme en el desenvolupament d'una societat lliure i democràtica?

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.