La Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis i el Museu de la Mediterrània han organitzat aquesta activitat per transmetre a la ciutadania la necessitat de millorar la situació el fartet, un peix endèmic de la península Ibèrica que es troba en greu perill d'extinció.
A la Pletera hi ha un dels pocs nuclis de població de fartet (Aphanius iberus) de tota Catalunya. Aquest peix, endèmic de la península Ibèrica, es troba en greu perill d'extinció. El projecte LIFE-NATURA "Restauració i ordenació de les llacunes i sistemes costaners del Baix Ter" ha dut a terme actuacions encaminades a millorar la situació del fartet de la Pletera. Des de llavors, i per tal de saber com va evolucionant el seu estat en aquest espai, s’han d’anar realitzant estudis i seguiments de les poblacions.
En aquest marc, la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona, i el Museu de la Mediterrània han organitzat una activitat de ciència ciutadana per fer un seguiment del fartet. Les persones participants han observat com s'utilitzen les trampes per agafar fartets de les basses de la Pletera. Amb l’ajuda de científics del grup de recerca GRECO, de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la UdG, han après a identificar el fartet i a obtenir-ne dades per fer-ne el seguiment (sexe, mida i edat) i, així, conèixer l'estat actual d'aquest peix en aquest punt de l'Empordà.
Aquesta activitat també ha servit per fer una Demo Site del paquet de treball número 4 del projecte Horitzó 2020 actualment en marxa i que s'anomena Ponderful.
Per a veure aquest contingut heu de modificar les vostres preferències de Cookies.
Vídeo que resumeix la jornada de ciència ciutadana a la Pletera (Autor: Boris Weitzmann)
Què és la ciència ciutadana?
La ciència ciutadana és la participació oberta del públic general en els processos i activitats de recerca. D’aquesta manera, s’implica la ciutadania en les tasques pròpies d'una investigació científica amb l'objectiu de compartir el mètode, la recollida de dades i els resultats amb un ampli espectre de la població.
La ciència ciutadana inclou projectes dissenyats pels científics en els què els ciutadans participen en la recollida de dades. Aquests projectes permeten a la societat avançar en una millor comprensió de l’entorn, dels serveis ecosistèmics o dels riscos ambientals i sovint comporten una major implicació en la conservació de l’entorn i la millora de la salut ambiental per part dels ciutadans. Beneficien, per tant, el col·lectiu científic però també la ciutadania.