La frontera que separa Espanya i França compta amb quilòmetres de terreny rural on s'acumulen residus vegetals que, gràcies a una recerca cofinançada pel programa europeu POCTEFA, es converteixen en bioplàstics que es descomponen a la natura sense afectar el medi ambient.

Diferents empreses i institucions han participat al Bioplast, un projecte que s'emmarca en el programa de cooperació transfronterera Interreg Espanya-França-Andorra (POCTEFA). Una d'elles és la Universitat de Girona (UdG), que hi ha destinat un equip liderat pel doctor en Ciències Químiques especialitzat en l'àmbit dels materials polimèrics i investigador del grup de recerca LEPAMAP, José Alberto Méndez.

El projecte va arrencar al gener de 2018 i l'objectiu és que el plàstic que habitualment arriba a les nostres mans i que tants problemes comporta en matèria de sostenibilitat es converteixi en un bioplàstic, obtenint principalment polihidroxibutirat  o algun altre polihidroxialcanoat a partir de subproductes agrícoles.

“El material aconseguit d'aquesta manera és totalment biodegradable”, subratlla Méndez, qui explica que un dels socis francesos el sintentiza a partir del cultiu d'uns bacteris.

“És com quan mengem sucres i els transformem en molècules que emmagatzemem per a quan necessitem aquesta energia, engreixar per a després gastar”, exemplifica.

L'“aliment” d'aquests bacteris és el que s'obté de residus vegetals com a palla de cereals o herba del camp, encara que es va optar per la palla d'ordi, ja que és la que menys contingut de lignina té, un element que ajuda poc en tot aquest procés.

De tot aquest treball s'obté finalment el polímer desitjat, el polihidroxibutirat, el plàstic biodegradable que es degrada a la naturalesa.

Testos i nous materials
La Universitat de Girona ha obtingut les mostres d'aquest material i ha fet els assajos. L'equip de França ha creat les peces finals, en concret, testos.

Els testos han donat un resultat excel·lent, ja que s'enterren amb la planta en el moment de la sembra sense que sigui necessari extreure'ls posteriorment, ja que s'integren al terreny i, fins i tot, serveixen per a alimentar al cultiu.

Els investigadors del País Basc que participen en el projecte han anat un pas més enllà i han estat capaços de confeccionar el filament amb el qual elaboren peces mitjançant impressores en tres dimensions.

A Girona s'ha realitzat la simulació mediambiental d'aquests materials, que s'han introduït en una cambra que simula condicions d'humitat o temperatura.

En un parell de setmanes comencen a degradar-se, encara que Bioplast va introduir llavors altres factors com si la utilització d'aquests polímers tan sostenibles és realment eficient si es té en compte el cost de tot el procés.

A més, s'ha realitzat un estudi social amb entrevistes a agricultors per a saber com es desfan dels residus plàstics i si canviarien per aquesta mena de nous materials.

El resultat és que són “proclius”, en paraules de José Alberto Méndez, a afrontar el canvi, conscients també de les exigències des d'Europa a curt i mitjà termini en matèria de sostenibilitat, però el seu preu és molt superior al polímer convencional.

“Ara mateix no és competitiu, queda molta feina per fer, però tota aquesta recerca suposa un avanç en el camí que cal recórrer”, assenyala Méndez.

El seu equip ha tingut com a socis en Bioplast a la Universitat de Lleida, els centres tecnològics Gaiker del País Basc i Apesa i Catar de França, l'institut biotecnològic i d'enginyeria química de Tolosa (TBI) i el Nacional de Ciències Aplicades d'aquesta mateixa ciutat.

Aquesta crònica s'ha publicat al web www.euroefe.euractiv.es i forma part de la sèrie "Historias Transfronterizas de Cohesión Europea, un projecte de l'Agència Efe finançat amb el suport de la Comissió Europea.