Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Estudi pioner de la UdG sobre l’assetjament sexual de segon ordre

L’Assetjament Sexual de Segon Ordre (l’SOSH, per les seves inicials en anglès) és la violència que reben les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista. És, per tant, una violència que reben com a conseqüència de brindar ajuda a les víctimes.

Aquesta violència es comet principalment a través de  la humiliació, les amenaces i les mentides amb la intenció d’afectar la reputació personal i professional de les víctimes, i té com a finalitat eliminar el suport a les dones en situació de violència masclista.

Identificar i analitzar les actuacions de la xarxa solidaritat que ajuda a la recuperació de les dones en situació de violència de gènere és l’objecte del projecte de recerca SOL.NET liderat per la Universitat de Girona. Més concretament, la recerca, que coordina la investigadora de la UdG Patrícia Melgar, s’ha centrat en estudiar les actuacions que han donat més bon resultat a llarg termini. La identificació d’aquestes actuacions fa que els investigadors puguin elaborar recomanacions polítiques per a la millora de les intervencions amb dones en situació de violència de gènere.

En el projecte SOL.NET: Redes de Solidaridad con Impacto en los Procesos de Recuperación de Mujeres Víctimas de Violencia de Género, amb un  finançament de 21.780 euros del Ministeri de Ciència i Innovació, també hi ha participat els i les investigadores Gemma Geis, Cristina Sánchez, Concepció Fuentes, Roger Campdepadrós i Albert Sabater, també de la Universitat de Girona, Mercedes Botija, Gabriela Moriana i Elena Mut, de la Universitat de València, i Ana Marta Olmo, de la Universidad de Castilla-La Mancha.

De la investigació, encara en curs, es desprèn que les persones de l’entorn juguen un paper clau en l’abordatge de la violència masclista i, més concretament, en el procés de recuperació d’aquelles dones que l’han patit. En molts casos poden propiciar que es trenqui el silenci vers la violència i les dones deixin d’estar aïllades i sentir-se soles. Però alhora les persones que donen suport s’exposen al risc de ser elles i ells també víctimes de violència.

Arran d’aquesta recerca, les investigadores de la UdG Patrícia Melgar i Gemma Geis, juntament amb Marta Soler i Ramon Flecha de la Universitat de Barcelona (UB), acaben de publicar un article a la revista International and Multidisciplinary Journal of Social Science (RIMCIS) que, per primera vegada, presenta dades quantitatives sobre aquesta forma de violència, la SOSH. (https://hipatiapress.com/hpjournals/index.php/rimcis/article/view/8305)

Així doncs es constata amb una mostra representativa -1541 persones de més de 18 anys- de tot l’estat espanyol, que el coneixement de casos de violència masclista està bastant extens entre la població -el 68% de persones han presenciat o els hi han explicat casos al llarg de la seva vida-. Però al mateix temps la violència de segon ordre és una de les principals barreres que dificulten la intervenció de la ciutadania en general quan els hi expliquen o presencien un situació de violència masclista. Concretament el 40% de les persones que no han ajudat davant d’un cas de violència masclista no ho han fet per motius que es corresponen amb SOSH (por a les possibles represàlies o perquè en cas de rebre ells o elles algun tipus d’atac per donar el seu suport, ningú les ajudaria).

Alhora, si es pregunta per les persones del seu entorn, SOSH és també el principal motiu pel qual creuen que aquestes persones no donarien suport davant de situacions de violència masclista. El 64% considera que les persones del seu entorn que no oferirien ajuda no ho farien per por a les conseqüències que podria tenir per a elles.

En la mateixa línia, però en el cas contrari, el 43% de les persones que han ajudat a alguna dona en situació de violència masclista o tenen clar que, si coneguessin alguna situació, ajudarien, destaquen com un dels principals motius que els hi han portat a tenir aquesta posició saber que si patien represàlies tindrien suport.

L’article conclou que per aconseguir que el treball de sensibilització, que actualment s’està realitzant amb la ciutadania en general, tingui un impacte i potenciï la seva intervenció serà necessari activar mecanismes que previnguin SOSH. En cas contrari és possible que part dels suports potencials siguin dissuadits de donar ajuda i serà difícil que es puguin estendre les xarxes de suport a les dones que pateixen violència masclista.

Aquesta forma de violència va ser incorporada a la legislació catalana el passat mes de desembre de manera que és la primera llei al món que incorpora l’assetjament de segon ordre, i la seva incorporació va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya.

Per la seva banda, la Universitat de Girona ha estat la primera institució en incorporar el concepte de violència de segon ordre al seu nou Pla d’Igualtat, aprovat el 29 d’abril de 2021. Més enllà de l’àmbit català, diferents governs autonòmics estan estudiant la possibilitat d’incorporar SOSH a les seves legislacions. Recentment s’ha registrat a Cantàbria una Proposició No de Llei sol·licitant aquesta modificació i fa poc dies es va presentar al Parlament Basc amb molt bona rebuda. També ha estat presentat al Parlament de Brasil.

Patrícia Melgar és professora agregada al Departament de Pedagogia -àrea de Treball Social i Serveis Socials- i investigadora principal de IGESI Grup de Recerca Interdisciplinar en Gènere i Desigualtats Socials. Les seves principals línies de recerca són socialització preventiva de la violència de gènere i intervenció social per a la superació de desigualtats.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.