Les xarxes personals de suport dels joves amb discapacitat intel·lectual

Les relacions interpersonals, enteses com a relacions desitjades i significatives per a les persones i base de la seva xarxa social, destaquen com un factor que influeix de manera significativa en els processos d'inclusió social en diferents àmbits de la vida de totes les persones. Disposar de relacions interpersonals significatives és fonamental perquè les persones puguin crear i gestionar una xarxa social de suport, la qual cosa es considera com el vèrtex o el cim de la inclusió social (Forrester-Jones et al. 2006; Fulford i Cobigo, 2016).
Estudis previs indiquen que les persones amb discapacitat intel·lectual pateixen, sovint, aïllament i exclusió social (CusKelly i Gilmore 2014, Callus i Farrugia 2016), la qual cosa deriva en què, en molts casos, experimentin dificultats per a construir i mantenir relacions interpersonals, aconseguir la inclusió social i una bona qualitat de vida. Tenint en compte aquesta situació, el principal objectiu d'aquesta recerca és l'estudi de les xarxes personals de suport de joves amb discapacitat intel·lectual, realitzant una comparativa amb les xarxes personals de suport d'altres joves sense discapacitat, per a conèixer la seva situació i desitjos. Per a això s'han realitzat entrevistes a 27 joves amb discapacitat intel·lectual i a 24 joves sense discapacitat intel·lectual, amb edats compreses entre els 13 i 19 anys d'edat, en les quals s'ha obtingut informació sobre les seves xarxes personals de suport, seguint una metodologia d'Anàlisi de Xarxes Personals (Molina, 2005). La informació va ser recollida i analitzada fent servir el software Egonet i el programa estadístic SPSS v.27 (IBM SPSS Statistics, Nova York, els EUA) que va permetre detectar les diferències significatives presents entre les xarxes personals dels participants amb i sense discapacitat.
Els resultats van revelar que les xarxes personals de suport dels joves amb discapacitat intel·lectual difereixen significativament quant a les seves característiques composicionals i de suport social, mentre que es mostren molt similars en relació a les característiques estructurals de les xarxes. Composicionalment, les xarxes dels participants amb discapacitat intel·lectual presenten més membres amb discapacitat, més "companys/as de centre educatiu", "companys/as d'activitats extraescolars i de temps lliure" i de "professors/as i altres/as professionals" que els seus companys sense discapacitat, i informen que estan menys satisfets amb les seves xarxes personals. Quant al suport social, en les xarxes dels participants amb discapacitat intel·lectual predominen, com proveïdors de suport, els familiars i professionals de suport, i el tipus de suport més percebut és l'instrumental i l'informacional, i tots dos són proporcionats, de forma més recurrent, en el centre educatiu. En comparació amb els participants sense discapacitat intel·lectual, els joves amb discapacitat intel·lectual tenen menor presència d'amistats proveïdores de suport en les seves xarxes i menys relacions de suport en entorns informals.
Amb aquesta recerca es pretén documentar la situació de joves amb discapacitat intel·lectual quant a les seves xarxes personals de suport informal, oferint, com a part concloent de la recerca, propostes d'intervenció (familiars, escolars i comunitàries) per a la millora de les seves xarxes personals de suport informal.

Lectura de la tesi: 09/12/2022, Sala de Graus de la Facultat d'Educació i Psicologia (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)