Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Joseph Bernard Flaugier (1757-1813)

Tesi doctoral de Francesc Agustí Vivas: "Joseph Bernard Flaugier (1757-1813). Vida i obra.". Direcció: Dr. Francesc Miralpeix Vilamala. Departament d'Història i Història de l'Art

Joseph Bernard Flaugier va néixer a Martigues, Bouches-du-Rhône, el 10 de desembre de 1757. El 23 de gener de 1775 s'inaugurà l'Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i Flaugier va ser un dels primers alumnes que s'hi van matricular. Finalitzada la seva etapa formativa, el pintor es traslladà al Camp de Tarragona, on realitzà diverses obres com les pintures del casal dels Castellarnau (ca. 1785) de Tarragona, els quadres de la Sagristia Nova de Poblet (1789-1790) o el cicle de Prometeu del casal reusenc dels Miró (ca. 1791-1793).
La primavera de 1797 viatjà a Martigues per gestionar el llegat del seu oncle, el pintor Joseph Blaÿ. Un cop resolt l'assumpte, Flaugier viatjà a París, sojornant-hi de juliol a setembre. Retornat a Barcelona la consideració del pintor arribà a les cotes més altes mitjançant encàrrecs com les pintures del Palau dels marquesos d'Alfarràs (1799), la decoració de la cúpula de l'antiga església de la Congregació de la Missió (1801) o els retrats dels monarques (1802) encarregats per l'Ajuntament de Barcelona en motiu de la visita reial.
La Guerra del Francès estroncà la vida artística del Principat. Flaugier va ser elegit nou Director de Llotja pel govern intrús i la requisa d'obres dels convents destinada a ampliar la pinacoteca de Llotja fou l'episodi més destacat durant aquest període. D'aquell mateix any de 1809 daten el Retrat del rei Josep I i la Batalla de Molins de Rei. El 30 de desembre de 1812 el pintor dictà les seves últimes voluntats i va morir el 2 de gener.
En el context de confluència que determinà el panorama pictòric a cavall dels segles XVIII i XIX, Flaugier va formular una proposta plàstica original fonamentada en un mètode acadèmic com era la pràctica reiterada del dibuix que s'emmirallava en els canons propugnats pel corrent neoclàssic. Autor d'un extens catàleg, actuà com a introductor de nous temes en gèneres com el mitològic o el costumista, anticipant-se a les produccions artístiques realitzades al Principat i entroncant amb una tendència que es desenvoluparia plenament amb el romanticisme. A les seves pintures i dibuixos d'episodis de la Guerra del Francès, el pintor s'anticipà altra vegada als seus contemporanis i al marge del seu biaix de part, les seves obres posseeixen el valor de la immediatesa com a producte indestriable del període històric que va viure.

Lectura de la tesi: 30/11/2022, Sala de Graus de la Facultat de Lletres (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.