Tesi doctoral de Dani Latorre Espeso: "Effects of environmental conditions on phenotypic plasticity of fishes in Iberian waters: life-history, physiological and morphological traits". Direcció: Dra. Anna Vila Gispert i Dr. David Almeida Real. Departament de Ciències Ambientals
Esquema del procés d’invasió. Transicions que les espècies no autòctones han de superar per continuar en la invasió
processen i esdevenen espècies invasores. Aquesta figura s’ha adaptat de Kolar i Lodge (2001).
La plasticitat fenotípica és la reacció adaptativa d'un genotip a presentar diferents tipus de fenotips en resposta a canvis ambientals. Aquestes respostes adaptatives poden contribuir al fet que una espècie determinada pugui ocupar un hàbitat o habitats determinats i d'aquesta manera, expandir la seva àrea de distribució. Aquestes adaptacions han estat àmpliament estudiades en peixos i s'ha pogut constatar la gran adaptabilitat que moltes espècies de peixos presenten als canvis ambientals. Les espècies invasores representen una de les majors amenaces per a la conservació de la biodiversitat i dels hàbitats a escala mundial. Aquestes espècies són considerades per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN) com la segona causa més important d'extinció d'espècies, després de la destrucció dels hàbitats naturals.
L'alburn, Alburnus alburnus, és una espècie de peix invasora a diferents conques de la península Ibèrica. Aquesta espècie de ciprínid però, no ha estat molt estudiada i encara no es coneixen bé els seus mecanismes d'invasió, establiment i expansió en els nous territoris. Per altra banda, el fartet Aphanius iberus és una espècie endèmica de la península Ibèrica en perill d'extinció inclosa en el Reial decret 439 / 1990 de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades. Les principals causes de la reducció de les poblacions de fartets són: la destrucció dels seus hàbitats, la contaminació de les aigües i la introducció d'espècies invasores com la gambúsia Gambusia holbrooki.
En aquest treball s'han estudiat alguns aspectes dels mecanismes d'invasió, establiment i expansió de l'espècie invasora A. alburnus en diferents conques de la península Ibèrica i s'ha pogut aportar més informació per a una millor comprensió de la seva biologia. A més en aquest treball també s'han estudiat el metabolisme, morfologia i velocitat crítica de natació de dues poblacions de fartet, una criada en captivitat i una altra de salvatge per tal d'utilitzar aquesta informació en programes de cria en captivitat d'aquesta espècie i millorar la gestió de les reintroduccions d'individus criats en captivitat en el seu hàbitat natural.
Els resultats d'aquesta tesi han demostrat que: 1) L'alburn mostra una alta plasticitat fenotípica en els atributs biològics analitzats referents al creixement, la reproducció i la dieta tals com: longitud total retor calculada a diferents edats, índex de creixement, condició corporal, inversió reproductiva, longitud total de maduració, edat de maduració, sex-ratio, biomassa ingerida, riquesa de preses, diversitat tròfica i amplitud de nínxol tròfic i, per tant, una gran capacitat d'adaptació a diferents condicions ambientals; 2) Les poblacions de fartet criades en captivitat difereixen en característiques fisiològiques i morfològiques malgrat compartir el mateix origen genètic amb les poblacions salvatges. Com a resultat, aquesta tesi proporciona informació valuosa sobre la capacitat d'adaptar-se a les diferents condicions ambientals que presenta l'alburn, quan envaeix nous territoris fora de la seva àrea de distribució nativa i també informació molt valuosa pels programes de reproducció en captivitat i reintroducció de les poblacions de fartet en els hàbitats ibèrics.
Lectura de tesi: 17/10/2019
Consulta la tesi a TDX: http://hdl.handle.net/10803/672266
Notícies relacionades