Anàlisi de cinc barris agrupats en dues grans zones urbanes de la ciutat

Els processos de canvi social, la dinàmica migratòria i la democratització que han transformat la configuració urbana de moltes de les ciutats de la societat catalana, també han tingut els seus efectes en la ciutat de Girona i els seus barris. La base de l'estudi és l'anàlisi de cinc barris agrupats en dues grans zones urbanes de la ciutat: Germans Sàbat, Taialà, Domeny Nord per una banda, Santa Eugènia i Can Gibert per l'altra. Aquesta tesi vol fixar-se en les diferents trajectòries que han fet ambdues zones urbanes des de la seva construcció i/o reconstrucció i analitzar-ne els efectes. L'objectiu és aprofundir en l'anàlisi geogràfica i explorar ponts d'interrelació entre les actuacions urbanes en l'espai públic i les dinàmiques de la quotidianitat de les persones. Per assolir-ho, la recerca es planteja des de quatre perspectives interrelacionades: l'espai urbà com a espai públic i de convivència, l'espai públic com a espai viscut, la vivència de l'espai públic des d'una dimensió intergeneracional i l'espai públic des d'una lectura de gènere. Així mateix, la investigació cerca de reflexionar, interrogar-se i/o discutir sobre la pròpia recerca realitzada amb relació al marc teòric i la metodologia. La metodologia emprada ha estat essencialment qualitativa i es fa ús d'una multiplicitat de tècniques i de mètodes de recerca amb la intenció d'apropar-se als diferents col·lectius classificats per raó d'edat. Un enfocament interseccional i una lectura intergeneracional és present de forma transversal en tota la recerca.
Les principals conclusions d'aquesta tesi observen que una lectura complexa i integral del comportament humà en l'espai públic, demana ser reforçada per altres disciplines pròpies de l'àmbit humanístic més enllà de la geografia, com a disciplina pròpia que acull la recerca que es presenta. Una aproximació a la vida quotidiana demana anar de la mà d'una metodologia clarament qualitativa per fer ús de totes aquelles tècniques que permetin recollir tantes mirades i experiències humanes com sigui possible. Es pot afirmar que l'enfocament interseccional és el que més ajuda a entendre la persona com a ésser individual, alhora que permet apropar-se a la interpretació del comportament humà dins un entorn social. El planejament urbà acompanyat d'altres accions socials i econòmiques, pot contribuir que l'espai públic sigui realment un lloc de democràcia i de convivència, principalment quan hi coincideixen cultures molt diferenciades. Un disseny urbà que tingui vocació integradora haurà de tenir en compte les múltiples potencialitats que pot tenir l'espai i les característiques de tots els grups socials que l'habiten o poden habitar-lo. S'està donant un canvi en la forma tradicional de sentir la pertinença als barris tant entre les persones autòctones com en les nouvingudes molt condicionada per l'edat, la implicació en la vida social i les noves formes d'estar i relacionar-se amb el món. A la vegada, es mantenen les clàssiques diferències de rols de gènere entre les persones adultes i les mirades que es projecten en els infants. Perquè l'espai públic sigui plenament un lloc de socialització i d'igualtat entre les persones, que atengui a les qüestions de gènere i a les necessitats pròpies de cada etapa de la vida, cal pensar i dissenyar la ciutat amb il·lusió de fer comunitat.

Lectura de la tesi: 13/12/2019

Consulta de la tesi a TDX: http://hdl.handle.net/10803/669783