Les regles que regulen l'aromaticitat En l’article publicat a la prestigiosa revista Nature Chemistry pel Prof. Miquel Solà, un dels investigadors principals de l'Institut de Química Computaciona i Catàlisi (IQCC), fa un repàs històric a les regles associades a l'aromaticitat que s’han desenvolupat al llarg dels anys per, a continuació, discutir les seves limitacions, i finalment proposar direccions futures per al desenvolupament d'aquesta fascinant part de la química. 10 de juny 2022 Recerca i transferència Publicacions
L'aromaticitat és un dels conceptes més antics de la química per descriure el comportament de determinades molècules. Els químics el van crear fa 150 anys per ajudar a visualitzar i explicar l'enllaç, l'estructura i la reactivitat de la molècula de benzè. També es tracta d’un dels conceptes més emprats actualment en química i es considera la pedra angular de la química heterocíclica. De fet es calcula que aproximadament unes 2/3 parts de les molècules conegudes són aromàtiques o tenen alguna part aromàtica. Les molècules aromàtiques presenten anells en els que els electrons tenen una elevada mobilitat. Els compostos aromàtics són particularment estables i poc reactius. Per tant, la presència de reactius, intermedis, o productes aromàtics té una gran influència en les reaccions químiques. La manca d'una base física clara fa que determinar l'aromaticitat d’una molècula sigui difícil. Tot i així, s’han desenvolupat una sèrie de regles senzilles que a partir del recompte dels electrons que intervenen en els anells permet tenir una primera estimació de si són o no aromàtics. La primera d’aquestes regles va ser la regla de Hückel desenvolupada fa 90 anys. Al llarg dels anys s’han descrit una vintena d’aquestes regles i els investigadors de la Universitat de Girona han contribuït a aquest camp establint dues d’aquestes regles: la regla de l’aromaticitat esfèrica a capa oberta (https://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/2011/CC/c1cc14958j) i la regla de l’aromaticitat Jellium a capa oberta (https://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/2019/CC/C9CC02067E). El document es pot llegir a la prestigiosa revista Nature Chemistry a través del següent enllaç: https://www.nature.com/articles/s41557-022-00961-w