L'Institut d'Ecologia Aquàtic es plau de convidar-vos al segon Seminari IEA de l'any que porta com a títol: 

Early warning tools for the detection of environmental quality

a càrrec de la C.U. Martha Kaloyianni-Dimitriadi (Lab. of Animal Physiology, School of Biology Aristotle University of Thessaloniki)

Dimecres, 29 de març de 2023

Hora: 12.30 – En anglès/ In English

Presencialment a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de Girona. 

També el podreu seguir online a https://bit.ly/3YhhlGR

Abstract:

L'acumulació massiva de plàstics al llarg de les dècades en el medi aquàtic ha provocat la dispersió de components plàstics en els ecosistemes aquàtics, envaint les xarxes tròfiques. Els plàstics fragmentats en microplàstics poden ser bioacumulats pels peixos a través de diferents vies d'exposició, provocant diversos efectes adversos. En el present seminari es va avaluar la citotoxicitat depenent de la dosi o la toxicitat dependent de la mida de diversos tipus de microplàstics en teixits de dues espècies de peixos, el peix zebra (Danio rerio) i la perca d'aigua dolça (Perca fluviatilis). Segons els nostres resultats, la inclusió de PP-MP en l'alimentació de D. rerio i P. fluviatilis va dificultar la funció cel·lular de les brànquies i les cèl·lules hepàtiques per la peroxidació lipídica, danys a l'ADN, ubiqüitinació de proteïnes, apoptosi, autofàgia i canvis en la concentració de metabòlits. , proporcionant proves que la toxicitat de PP-MP depèn de la mida i la dosi. Pel que fa als assajos individuals provats en el present estudi, el major impacte es va observar en el dany a l'ADN, que va presentar un augment màxim de 18,34 vegades al fetge de D. rerio. La sensibilitat de les dues espècies de peixos estudiades va ser diferent, mentre que no es va observar una especificitat de teixit clara en ambdues espècies de peixos. El metaboloma d'ambdós teixits es va alterar en ambdós tractaments, mentre que el triptòfan i l'àcid nicotínic van mostrar la disminució més gran entre tots els metabòlits en tots els tractaments en comparació amb el control. La bateria de biomarcadors utilitzats en el present estudi, així com els canvis metabolòmics, es podrien suggerir com a senyals d'alerta primerenca per a l'avaluació de la qualitat del medi aquàtic contra els MP. A més, els nostres resultats contribueixen a dilucidar el mecanisme induït pels nanomaterials en teixits d'organismes aquàtics, ja que és de gran importància comprendre la magnitud del seu impacte en els ecosistemes aquàtics.