El treball presentat explora els beneficis i les limitacions de les aproximacions imbricades integrades de Laplace (INLA) juntament amb l'equació diferencial parcial estocàstica (SPDE) tradicional per al modelatge espaciotemporal bayesià. L'estudi es centra en regions espacials distribuïdes complexes que tenen barreres físiques, així com en xarxes lineals com a xarxes de carreteres urbanes. L'enfocament inicial en aquest estudi va implicar utilitzar tècniques explícites de triangulació de xarxes i models de barreres per explorar i analitzar les incidències d'accidents de trànsit a les xarxes de carreteres urbanes. Es proposa el concepte nou de triangulació espacial restringida a una xarxa lineal. Però les regions de fronteres complexes creen estructures espacials fictícies que resulten a dependències espacials artificials. Per evitar això, es va aplicar una estratègia computacional alternativa per dissenyar models de barreres no estacionàries a xarxes lineals. Una alternativa a la distància euclidiana és definir el model utilitzant una mètrica no euclidiana al graf. En aquest cas, és difícil trobar classes flexibles de funcions que siguin definides positives per formular camps gaussians en gràfics mètrics, dintre dels camps de Whittle-Matérn.