Rebre un e-mail de la universitat informant de la possibilitat de participar en el Blended Intensive Programme (BIP) a Finlàndia; haver de rellegir el correu a conseqüència de no acabar de creure's l'oportunitat presentada; tenir interès, motivació i empenta per la idea de formar part de l'equip participant; per, finalment, materialitzar aquesta experiència que inicialment semblava impossible de viure. Aquest ha estat el camí que en Pau, l'Ari, la Cèlia, l'Alexa, la Sara i la Mireia, sis estudiants de quart curs d'Educació Social, han experimentat. Del 13 al 17 de març hem participat en un Blended Intensive Programme (BIP) sobre Youth Work and Solidarity in Europe, acompanyats de dues professores de la facultat, especialitzades en aquest àmbit, la Mireia Sala i la Lara Morcillo.

Durant una setmana hem compartit l’experiència amb estudiants i professors de les universitats de HUMAK (Finlàndia) i Groningen (Holanda). L’objectiu principal de l’estada ha estat intercanviar coneixements sobre la figura del Youth Worker, comparant-ne les funcions en els diferents països, i també endinsar-nos en el concepte de la solidaritat. Tot aquest procés l’hem fet a través de conferències amb professionals de l’àmbit i visites als diferents serveis locals de joventut. Un dels aspectes que ens agradaria destacar és la metodologia emprada a l’hora de transmetre coneixements teòrics, classes amb pauses actives per desconnectar, però també dinàmiques per connectar amb la resta d’estudiants.

Dimecres vam tenir l’oportunitat de visitar diversos serveis on ens van donar una visió més específica del seu paper al camp on treballen. Concretament, vam observar les similituds dels seus Espais Joves amb els nostres, la intervenció individualitzada de l’“school youth worker”, la importància del benestar de l’educador de carrer i l’espai tan acollidor que tenen per dones al “Turku Girls’ house”, entre d’altres.

De les visites i conferències assistides destaquem l'especialització tan concreta que Finlàndia té vers la figura del youth worker a Finlàndia, en contra de la formació més àmplia i genèrica que hi ha present a Catalunya. Creiem que aquesta diferència és clau per entendre la metodologia d'intervenció entre professional i persona, la qual, l'àmplia teranyina de serveis i professionals provoca que no es tingui un referent assignat que realitzi una intervenció de manera transversal. La seva metodologia és més individualitzada amb la persona, on cada àrea d’intervenció hi ha un professional concret.

Un altre aspecte rellevant és la importància que es dona a l’ús de les xarxes socials i espais virtuals a l'hora de fer intervencions socials. Hi ha serveis, com els espais joves, que poden arribar a assolir el 85% d’intervencions a través d’aquests canals, a diferència de Catalunya, on es prioritza un acompanyament, seguiment i avaluació de manera més directa i presencial amb la persona.

No ens podíem limitar només a conèixer la figura del Youth Worker a Finlàndia. A banda, vam tenir l’oportunitat de visitar museus històrics, una experiència que ens va permetre endinsar-nos en la cultura finlandesa. A més, dilluns a la nit, amb vent i neu, vam tenir l’oportunitat d’anar a la sauna, arrebossar-nos a la neu, banyar-nos al mar gelat i gaudir del hot tub. Aquesta va ser una bona manera de trencar el gel entre els diferents assistents del BIP. El tastet culinari també va tenir espai en aquest viatge, ja que els participants vam portar productes tradicionals de cada país per compartir-los.

La setmana va acabar amb una campanya anomenada “Sopa solidària” o Soppa Ja Solidaarisuutta, on, juntament amb la Creu Roja, es van organitzar un seguit d’activitats per conscienciar sobre el dia internacional per l’eliminació de la discriminació racial (21 de març). Durant aquella tarda es van fer diferents activitats simultàniament: repartir sopa de pèsols amb mostassa (típicament servida els dijous), escoltar el discurs de la primera ministra Sanna Marin, repartir abraçades gratuïtes, animar a escriure un missatge a la paret solidària, recaptar diners per la Creu Roja…

Podem assegurar que ens podem emportar a Catalunya bones amistats, aprenentatges sobre diferents cultures i les maneres de fer i experiències inoblidables. Volem agrair públicament a aquelles persones que van fer possible aquesta setmana, no l’oblidarem. Kiitos!