Cicle de conferències "Descobert a Girona 2024"
El cicle de conferències "Descobert a Girona" és una iniciativa del departament de Biologia de la Universitat de Girona (UdG) que pretén apropar els resultats de la seva recerca al conjunt de la ciutadania. Aquesta nova entrega del cicle, que arriba a la sisena edició, comprèn tres sessions de dues xerrades cadascuna en què el públic podrà conèixer de primera mà la recerca i els resultats més rellevants d’alguns dels seus investigadors en l’àmbit de la salut i el medi ambient
11 d’Abril de 2024 de 19:30 a 21:00h
Petites molècules amb gran impacte: els microARNs i la salut mental en pacients amb COVID persistent.
Ponents: Dra. Mar Ariza. Clinical Research Group for Brain, Cognition and Behavior, Consorci Sanitari de Terrassa. Dra. Gemma Carreras-Badosa. Departament de Biologia, Facultat de Ciències, Universitat de Girona.
Resum: Els símptomes de la COVID persistent inclouen fatiga, dolor muscular, dificultat per respirar, problemes de salut mental i queixes cognitives,. Algunes persones amb COVID persistent mostren dèficits de cognició en la memòria, velocitat de processament i funció executiva. Fins la data no hi ha criteris diagnòstics clars ni tractaments específics. Tampoc es coneixen exactament els processos biològics implicats en la COVID persistent. El nostre grup de recerca està treballant en la identificació d’unes petites molècules anomenades microARNs, presents en la sang, com a possibles marcadors de salut mental o deteriorament cognitiu associat a la COVID persistent.
La genètica al servei de la conservació del patrimoni natural: el cas de la bagra catalana
Ponent: Núria Perez Bielsa. Laboratori d'Ictiologia Genètica, Departament de Biologia, Facultat de Ciències, Universitat de Girona.
Resum: El patrimoni natural dels rius catalans és ric i divers però, malauradament, avui en dia més del 50% de les espècies que el componen es troben en declivi. La genètica ofereix eines per conèixer l’estat de les poblacions que habiten els nostres ecosistemes fluvials. En aquesta conferència presentarem el cas de la bagra catalana, un peix propi del nostre territori que es troba amenaçat per la introducció d’una espècie forània.
18 Abril de 19:30 a 21:00h
Afegint una peça al coneixement sobre la infertilitat masculina: el paper dels canals de membrana de l’espermatozoide.
Ponent: Dra. Ariadna Delgado Bermúdez, Grup de recerca TechnoSperm, Departament de Biologia i Institut de Tecnologia Agroalimentària de la Universitat de Girona
Resum: Segons l’OMS, la infertilitat afecta actualment el 15% de la població arreu del món, i un 20-30% dels casos estan causats exclusivament per un factor masculí. És per això que estudiar les molècules clau en la funció de l’espermatozoide, com els canals de membrana, ens permetrà establir una bona base de coneixement per identificar nous biomarcadors d’infertilitat masculina i optimitzar les tècniques de reproducció assistida actuals.
Modificació de proteïnes humanes com a noves teràpies contra el càncer
Ponent: Dra. Jessica Castro. Laboratori d’Enginyeria de Proteïnes, Departament de Biologia, Facultat de Ciències, Universitat de Girona.
Sinopsi: El grup d’Enginyeria de Proteïnes treballa en la creació de proteïnes que puguin servir com a teràpia contra el càncer. En els últims anys ha construït diverses proteïnes genèticament modificades amb l’objectiu d’aconseguir nous fàrmacs antitumorals més eficaços, amb menys efectes secundaris i que no generin resistència al tractament.
25 Abril de 19:30 a 21:00h
Com millorar el diagnòstic del càncer de pròstata a través dels glúcids del PSA.
Ponent: Anna Gratacós i Mulleras. Grup de recerca Bioquímica del Càncer, Departament de Biologia, Facultat de Ciències, Universitat de Girona.
Resum:El càncer de pròstata és el més freqüent i el tercer més mortal en homes a la província de Girona. Actualment s’utilitzen els nivells sèrics de l’antigen prostàtic específic (PSA) pel seu diagnòstic, però la seva concentració també incrementa en altres patologies de la pròstata. El grup bioquímica del càncer de la UdG ha descobert que l’anàlisi dels glúcids del PSA pot ajudar a millorar la detecció del càncer de pròstata agressiu i reduir el nombre de biòpsies en pacients amb patologies benignes i/o càncers indolents.
Com es protegeixen les varietats vinícoles de raïm (Garnatxa i Syrah) a les onades de calor?
Ponent: Dra. Sandra Fernández Piñán. Grup de Recerca Laboratori del Suro. Departament de Biologia, Facultat de Ciències, Universitat de Girona.
Resum: Actualment, estem patint un augment de les temperatures al llarg del nostre territori. Aquest augment està afectant de manera substancial al nostres cultius. Concretament, un dels cultius que està notant els efectes és la vinya, sobretot les baies de raïm. Per aquest motiu, al llarg d’aquesta xerrada parlarem de com afecten les onades de calor a la seva cutícula (pell) que és la barrera protectora natural contra els estressos ambientals en dues varietat vinícoles (Garnatxa i Syrah).
Aperitiu de cloenda del cicle