|
Anàlisi de la producció literària general en comparació a d’altres camps artístics, com la pintura, la música, les arts escèniques i especialment el cinema; confluència i divergències entre les diverses arts i estudi de les adaptacions d’un medi narratiu a un altre, amb una especial atenció a les adaptacions cinematogràfiques de textos literaris.
Distribució de classes:
Tema 1: Xavier Pla i Marta Pasqual
Tema 2: Rafael Ramos
Tema 3: Xavier Renedo
Temes 4-6: Pep Valsalobre i Lara Vilà
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública de la comunicació, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època.
L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
OBJECTIUS
1. Conèixer les característiques principals dels diversos gèneres periodístics, especialment els narratius i interpretatius.
2. Conèixer recursos, tècniques i models d’elaboració textual de continguts periodístics.
3. Aplicar recursos, tècniques i estratègies lingüístiques i estilístiques per millorar l’elaboració i la comunicació de continguts segons cada gènere.
4. Conèixer i aplicar tot el procés de creació d’una crònica, reportatge, ressenya i crítica cultural, tenint en compte les característiques de cada gènere, l’elaboració lingüística i estilística, l’eficàcia comunicativa i l’adaptació al mitjà.
5. Conèixer i interpretar la influència dels diversos agents i factors que influeixen en la creació de continguts periodístics i, en especial, sobre la llengua dels mitjans de comunicació.
6. Comunicar oralment de forma efectiva el contingut dels treballs realitzats.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
-Dominar els processos i tècniques de divulgació en diversos estils i formats comunicatius; redacció de continguts per diferents mitjans, fent ús dels diferents recursos de transmissió de coneixement.-Elaborar projectes de divulgació científica i participar de manera transversal en les diferents etapes de la seva construcció.-Entendre les claus de la transmissió del coneixement, fonts d’informació, adaptació i gestió del missatge com a recurs estratègic de transformació.-Reconèixer i aplicar les diferents estratègies emprades en el marc de les noves tecnologies de la comunicació (sobretot l’àrea de les xarxes i els mitjans socials interactius).-Conèixer les teories principals de la comunicació corporativa i institucional en el marc de l’estratègia.-Conèixer i dominar el llenguatge i les tècniques del Branding i la gestió de marques.-Practicar l’anàlisi dels continguts dels mitjans de comunicació i avaluar el seu impacte en la societat.-Aplicar els coneixements adquirits a l’assignatura per a resoldre casos reals i consolidar els aprenentatges en matèria de comunicació cultural.
|
OBobligatòria |
12 |
A |
Aanual |
|
ASSIGNATURA GÈNERE, SOCIETAT I CULTURA
Reflexió sobre la contemporaneïtat i la seva implicació en la qüestió de gènere.
Les classes d'aquesta assignatura seran fetes en castellà.
ASSIGNATURA GESTIÓ CULTURAL
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.
Les classes d'aquesta assignatura seran en fetes en català.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
- Aprendre a fe recerca en comunicació
-Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, Francisco Martín)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives els estudiants fan una proposta de documental (curt) que hauran de desenvolupar durant el curs.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
|
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
L’assignatura té com objectiu principal descriure l’evolució, els fonaments teòrics i els instruments pràctics en que es fonamenta la gestió dels espais naturals amb una molt especial atenció als espais naturals protegits. En primer lloc s'estudia l’evolució del marc legislatiu i conceptual que ha estat la base de la gestió dels espais naturals. En segon lloc es donen a conèixer els instruments que s’utilitzen per la seva gestió i s’exposen els distints planejaments sectorials (ús públic, fauna, boscos, agricultura i ramaderia…). Un bloc es dedica a la qüestió del turisme en els espais protegits i la gestió de l'ús públic. Finalment en tercer lloc s’estudien les polítiques de connectivitat entre espais naturals i l’avaluació dels espais naturals, tant de forma individual com en el cas de les xarxes.
Algunes de les sessions aniran a càrrec de reconeguts professionals de l’àmbit de la planificació i la gestió dels espais naturals protegits.
També es contemplen dues sortides de camp: Parc Natural del Cap de Creus (1 dia / OBLIGATÒRIA) i Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (2 dies / OBLIGATÒRIA).
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
|
Anàlisi dels factors humans i socials que expliquen l'exposició i vulnerabilitat humanes als riscos ambientals i les diferents formes de gestió desenvolupades per tal de fer-hi front.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Introducció dels aspectes espacials de les activitats turístiques, així com de la seva dinàmica històrica i actual
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
|
L'assignatura es planteja com una reflexió sobre el món actual, des de la perspectiva regional, basant-se fonamentalment en la descripció dels grans conjunts socioeconòmics i ambientals. Es donarà també una aproximació a la geopolítica, les relacions socials, a les diferents cultures i religions, tot això encaminat a una major comprensió del món actual. A més, una part del curs consistirà en un aprofundiment en tots aquests aspecte per a dues regions concretes: Amèrica Llatina i l'Extrem Orient).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Lectura i interpretació del Tractatus logico-philosophicus de Ludwig Wittgenstein
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Michel Foucault
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Lliure Albir, Determinisme i Responsabilitat Moral. Un dels debats que recorren la història de la filosofia és la qüestió de si el determinisme causal és compatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. En el curs ens centrarem en les diferents posicions contemporànies en torn d’aquest debat. ¿Per què aquest problema ha interessat tant a filòsofs de diverses tradicions i d’èpoques diferents? Per un costat, sembla inqüestionable que les persones tenim, en general un grau important de llibertat en les nostres accions, malgrat la presència de factors que condicionen les nostres accions. A més, no sembla possible donar sentit a la manera que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres, de viure en societat, sense el supòsit que, normalment, som responsables moralment de les nostres accions, i que, en conseqüència mereixem culpa i càstig per algunes accions nostres. Per un altre costat, sembla que no podem saber a priori si el determinisme causal (la tesi que tot esdeveniment del mon té una causa suficient) és vertadera o falsa. Ara, suposem que el determinisme és incompatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. Si la hipòtesi determinista fos avalada pels resultats de la ciència, aleshores la nostra manera de concebre’ns a nosaltres mateixos com a éssers lliures i de relacionar-nos entre nosaltres sota el supòsit fonamental que normalment som moralment responsables de les nostres accions no tindria cap sentit. I la qüestió no és només com d’inquietant seria que, efectivament, la hipòtesi determinista fos, de fet, avalada per la ciència, sinó que el mer fet que el sentit d’un aspecte fonamental de les nostres pràctiques pugui dependre de la veritat o falsedat d’una hipòtesi empírica ja genera per si sol una enorme perplexitat filosòfica.
Una condició perquè un agent sigui moralment responsable d’una acció seva és que aquesta acció ha de ser realitzada lliurement. Aquesta condició recull, si més no, alguns dels casos en els quals evitem culpar algú per determinada acció seva perquè ha estat realitzada compulsivament, o sota coacció, o sota manipulació. Com que tots aquests casos tenen en comú que l’agent no podia fer altra cosa que el que va fer, una manera general d’expressar la condició de llibertat sobre la responsabilitat moral és la següent: una acció només pot ser lliure si l’agent té la possibilitat alternativa de fer alguna cosa diferent de la que va fer. Però acceptar aquesta condició permet elaborar un argument contra la compatibilitat entre el determinisme i el lliure albir i, consegüentment la responsabilitat moral: si el determinisme causal és vertader, aleshores cap agent té mai la capacitat de fer alguna cosa diferent de la que de fet fa, i, per tant, cap agent és mai lliure en el sentit rellevant perquè pugui ser moralment responsable. Tant les diferents versions d’aquest argument incompatibilista, com la condició de les possibilitats alternatives que assumeix, han estat objecte d’abundant discussió a la literatura contemporània, i l’objectiu del curs és introduir la discussió i analitzar-ne diferents desenvolupaments. Alguns autors han posat en qüestió la condició de les possibilitats alternatives a partir dels coneguts exemples proposats per Frankfurt (1969) per tal de defensar el compatibilisme i proposant una condició alternativa per la llibertat basada en cert tipus de control per part de l’agent de la seva acció. Altres autors han defensat posicions incompatibilistes a partir d’objeccions a la tesi que els casos de Frankfurt mostren la falsedat de la condició de les possibilitats alternatives, o bé especificant condicions alternatives per la llibertat basades en l’origen de l’acció les quals, argumenten, són incompatibles amb el determinisme causal.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
|
La filosofia alemanya contemporània.
L'assignatura consisteix en una reconstrucció històrica dels principals corrents i autors del pensament filosòfic d'Alemanya en els segles XIX i XX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
|
El suïcidi en la història de la filosofia
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
|
Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Història dels pobles originaris americans
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
|
lectures en català 75 %
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
|
En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats i acostumades. La història es pot estudiar i investigar com a dona i/o com a home, tenint en compte que al món, que és un, hi ha hagut sempre dos sexes: homes i dones, iguals en valor però diferents.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Descripció i anàlisi de les societats prehistòriques de la península Ibèrica, des de l'epipaleolític fins l'inici de l'edat del ferro.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi de la dimensió econòmica de les manifestacions socials i culturals de la humanitat amb especial atenció a la comprensió dels problemes centrals de l'economia des del punt de vista de l'antropologia social.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
|
Presentació de la historia i l’evolució dels museus des del vessant teòric i pràctic que afecta a la museologia i a la seva concreció museogràfica, fent un especial èmfasi en els reptes que afronten els museus en el segle XXI. S’aborden els principals aspectes relacionats amb la gestió i la conservació de les col·leccions, els models de comunicació i difusió, la legislació i la arquitectura aplicades als museus. Convidant als estudiants a entrar en un camp molt ric que els proporciona sòlids coneixements teòrics, permetent al mateix temps que puguin aplicar-los a la pràctica de la gestió i conservació del patrimoni històric-artístic. Adquiriran eines i destreses per a la seva futura inserció laboral a mesura que vagin assolint competències de les restants assignatures del grau d’Història de l’Art.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió dels temes més rellevants en relació a les qüestions d'art i gènere, així com de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX. S’exploraran els diversos mitjans artístics (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performance) i allò que singularitza les dones en el món de la creació artística.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
|
Caravaggio en el seu temps.
L'assignatura ha estat dissenyada com una primera aproximació a les creacions d'un dels artistes més avantguardista i radical de la història. Tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible i imaginativa des de la mentalitat contemporània.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --divulgació i gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
|
Anàlisi de l'església medieval com imaginarium. Explorarem la seva imatgeria per fora (façanes, portades) i per dins (pintures en murs i voltes, mobiliari) i la interpretarem dins del seu context funcional, marcat per litúrgia i devoció, des del punt de vista de la mirada medieval.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
|
Paisatges sonors del neoliberalisme. L'assignatura té com a objectiu analitzar aquesta pràctica artística contemporània en la seva relació amb la pràctica social i política. A través de les obres d'artistes i pensadors contemporanis s'establiran els vincles entre el paisatge sonor, l'economia i l'ecologia.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
|
El subtítol de l'assignatura en defineix el contingut per al curs 2018-19:
INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DE L'OBRA ARTÍSTICA D'ANTONI TÀPIES.
Durant el curs s'abordaran les etapes més significatives de l'obra artística d'Antoni Tàpies, s'analitzaran alguns dels seus treballs més rellevants, es contextualitzarà la seva pràctica artística en el seu marc històric i cultural i es treballaran alguns dels seus textos publicats més importants.
L'obra d'Antoni Tàpies es prendrà com a cas d'estudi per a una hermenèutica de l'obra d'art a partir de diverses metodologies historiogràfiques d'anàlisi.
S'analitzarà, també, la recepció de la seva obra i les interpretacions codificades del seu significat a través dels models crítics de referència, i s'avaluarà també la importància de les exposicions de la seva obra a través dels exemples més influents i paradigmàtics.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
|
Cultures artístiques del món. La literatura artística (segles XV-XIX)
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
|
Diversitat tipològica i adquisició de segones llengües; la influència de la L1. El procés d'adquisició i l'ensenyament de segones llengües (teoria i pràctica). El català i l'espanyol com a L2.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats amb la pronunciació, els usos lèxics, la morfologia i la sintaxi en els discursos orals i escrits. Es tindran en compte els marcs dialectals i els models estàndard, i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades. En la part corresponent de l'assignatura, es traçarà la història dels diccionaris catalans.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
Estudi de l'evolució del teatre català des dels primers muntatges medievals fins al teatre de principis del segle XXI.
1. Xavier Renedo (3,5 c): 16 sessions (27 set-22 nov)
2. Pep Valsalobre (3 c): 14 sessions (24 nov-14 feb)
3. Mita Casacuberta (2): 10 sessions (16 feb-23 març)
4. Jordi Sala (3,5): 16 sessions (28 març-25 maig)
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
Les pràctiques externes tenen com objectiu que l’estudiant pugui aplicar els coneixements teòrics i metodològics adquirits al llarg del grau en les tasques que desenvolupen una sèrie d’empreses que treballen en diferents àmbits relacionats amb la llengua i la literatura castellanes, entre d’altres.
|
OPoptativa |
6 |
J |
Aanual |
| S |
Aanual |
|
Els criolls de base hispànica. Fonts per a l'estudi gramatical de l'espanyol. Estudi gramatical
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
Estudi d'autors, obres i gèneres de la literatura espanyola.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |