Es contextualitzaran, s'analitzaran i s'experimentaran tot un seguit d'instruments de caràcter lingüístic, en suport de paper o bé accessibles en línia, que resulten fonamentals en la pràctica de les disciplines filològiques i per a l'ús mateix, en un grau d'expertesa, de les llengües catalana i castellana en treballs de caràcter acadèmic. Aquestes eines inclouen gramàtiques, diccionaris, atles, corpus lexicogràfics, corpus textuals, i altres recursos que cal saber usar amb criteris ben definits.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
El seminari s'estructura en dues parts. La primera se centra en els problemes de transmissió i edició dels textos literaris a través dels mètodes de la crítica textual, i inclou nocions elementals de paleografia, codicologia y bibliografia material. La segona part, de caràcter eminentment pràctic, aspira a presentar un panorama general del treball al món editorial actual, per la qual cosa s'introduirà els alumnes en algunes de les feines fonamentals d'aquesta activitat, com la correcció, la revisió o la maquetació de textos.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'XXXX)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió tan de la mobilitat com dels residus sòlids urbans (RSU) dins l'àmbit local.
En primer lloc s'oferirà a l'alumnat una contextualització teòrica i absolutament actual de cadascun dels dos àmbits de l'assignatura.
A continuació es passarà a analitzar diversos casos pràctics fruit de l'experiència professional del professorat. Aquest caràcter pràctic de l'assignatura oferirà als alumnes una perspectiva interessant, real i pràctica de la gestió tècnica de dos geògrafs dins l'administració pública en dos àmbits tan diversos com la mobilitat o la gestió dels residus.
Al llarg de l'assignatura s'analitzaran tan les institucions com les polítiques així com tots aquells instruments se'n deriven per la gestió de la mobilitat i dels residus a escala local. Saber interpretar adequadament tots aquests instruments amb esperit crític i conèixer la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta és objectiu d'aquesta assignatura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Les Investigacions filosòfiques de Ludwig Wittgenstei
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a la bioètica
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
IDENTITAT PERSONAL.De les diferents qüestions que s’han plantejat en torn de la identitat personal, n’hi ha dues que han estat especialment abordades en el debats filosòfics contemporanis i que seran les que ens ocuparan en aquest curs. La primera té a veure amb les condicions de persistència d’una persona al llarg del temps; és a dir, amb quin tipus de fets (psicològics, físics) determinen que jo continuï existint, o deixi de fer-ho. El que es demana és quina mena de relació (psicològica, física) hi ha d’haver entre mi, ara, i cert individu en el futur, perquè aquest individu i jo siguem la mateixa persona. A finals dels 60 del segle passat, es va produir una revisió de la resposta psicologista clàssica de Locke, enriquint el criteri de continuïtat de Locke basat en la memòria amb altres aspectes psicològics que es van considerar rellevants per a la identitat, i modificant-lo per evitar un problema de circularitat. A conseqüència d’aquesta revisió, el criteri va ser posat en qüestió a partir de la presentació i discussió de diversos casos problemàtics que analitzarem acuradament. També revisarem les diferents respostes que els defensors del psicologisme proporcionen a les dificultats que presenten aquests casos. A més, ens ocuparem d’analitzar en quina mesura criteris alternatius al psicològic poden explicar de manera plausible els casos esmentats. La segona qüestió que abordarem té un expressió més simple que la primera: què som? (O: què sóc jo?). Ens ocuparem d’estudiar les dues respostes més discutides actualment: (a) Les persones som organismes, o certes parts d’organismes, i (b) les persones no som literalment organismes, però estem constituïdes per organismes. Finalment, prendrem el cas de la identitat personal com a exemple d’un debat més general sobre les relacions entre qüestions pràctiques i qüestions metafísiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
La República de Plató
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L'enciclopèdia de Hegel
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Analitzar les formes d’organització i de funcionament de les organitzacions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de la diversitat i la convergència de les manifestacions socials i culturals de la humanitat. Estudi del mètode etnogràfic i la seva rellevància en les Ciències Socials. Anàlisi de textos etnogràfics contemporanis.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'objectiu de l'assignatura és estudiar la història econòmica mundial del segle XX i, molt especialment, el procés de desenvolupament experimentat per les economies europees durant el segle passat. Es pretén estimular la reflexió i l'anàlisi crítica sobre alguns dels problemes més rellevants de les transformacions econòmiques del món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs es pretén que les i els estudiants coneguin la importància de la transmissió cultural femenina pel manteniment de la civilització a Europa. La transmissió cultural femenina ha estat, bàsicament, oral, escrita i plàstica. L’alumnat podrà apreciar, per mitjà d’exemples concrets, la importància qualitativa de la cultura femenina en diferents camps del saber.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Art i poder al Món Clàssic
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
L'assignatura és una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --divulgació i gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
Estudi dels moviments, tendències i artistes de l'art contemporani universal des dels anys 50 fins a l'actualitat, en totes les seves manifestacions artístiques.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
El curs analitza la construcció de la diva virtual en l'escena contemporània. Per a portar a terme aquest anàlisi, parteix del relat de l'Eva futura de Villers de l’Isle-Adam (1886), i la seva influència en l'imaginari de la dona-màquina, tant pel que fa a la reproducció sonora com a l'aparença de la diva.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia.
Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
Aquest curs d’art medieval estudia edificis monumentals i els seus interiors abordats des d’una perspectiva funcional. Per tal d’entendre l’organització espacial, el mobiliari i les imatges d’aquests monuments, ens centrarem en com s’utilitzaven, ritualment i altrament. La clau per entendre les catedrals i els monestirs són la litúrgia i la vida monàstica, mentre que els rituals practicats en espais profans, com els palaus, servien per expressar i confirmar les estructures de poder i les jerarquies socials.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
El seminari abordarà diversos aspectes relacionats amb les diferents formalitzacions històriques de la llengua catalana que podem documentar, les formes lèxiques i gramaticals que n'han perviscut en els documents escrits antics i les diverses varietats dialectals que existeixen.
Aquest tipus de coneixements de caràcter gramatical, cultural i filològic, que abasten la gramàtica històrica, l'etimologia i l'onomàstica, la dialectologia i el comentari filològic, amb prou feines tenen cabuda dins les assignatures obligatòries que es cursen en la titulació. La intenció és, per tant, que en aquest seminari optatiu es puguin treballar d'una manera teòrica però també, i sobretot, pràctica aquestes qüestions, amb la finalitat d'obtenir-ne una visió de conjunt i de copsar-ne la utilitat per a un especialista de la llengua i de la literatura catalanes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari de textos lírics, de l'Edat Mitjana als nostres dies.
Lírica medieval: Miriam Cabré i Francesc Tous
Lírica moderna: Pep Valsalobre
Lírica contemporània: Mita Casacuberta
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Les pràctiques externes tenen com objectiu el fet que l’estudiant pugui aplicar els coneixements teòrics i metodològics adquirits al llarg del grau en les tasques que desenvolupen una sèrie d’empreses que treballen en diferents àmbits relacionats amb la llengua i la literatura castellanes, entre d’altres.
|
OPoptativa |
6 |
J |
Aanual |
Aspectes conflictius de la gramàtica de l'espanyol
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El curs proposa l'estudi d'obres i gèneres de diferents periodes de la Literatura espanyola.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |