Disciplines lingüístiques. L'estudi del llenguatge i de la gramàtica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Llatí (3102G00020)
Estudi de la llengua llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
B |
1primer semestre |
Disseny i execució d'un experiment. Presentació i interpretació dels resultats
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filologia romànica: història, corrents i mètodes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran textos literaris (en llengua original i traducció) relatius a problemàtiques socio-culturals de l'Itàlia contemporània.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'enfocament comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i els seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de textos.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Presentació de les pautes bàsiques per dissenyar i elaborar un text acadèmic i per exposar-lo en una presentació oral (sistemes i eines per a la correcció de la llengua catalana oral). Anàlisi d'un seguit d'eines (gramàtiques, diccionaris, atles, corpus lexicogràfics, corpus textuals, etc.) que resulten fonamentals a l'hora de fer una estudi de la llengua catalana i castellana, tant des del punt de vista sincrònic com diacrònic.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
Apropiacions i reescriptures de la literatura arturiana i shakespeariana
Les apropiacions de la literatura arturiana i shakespeariana han adoptat formes molt variades al llarg de la història i encara són ben presents a la cultura contemporània, per exemple a les arts visuals, els jocs de vídeo i la filmografia. El cinema ha estat especialment ric en l’us de materials artúrics i shakespearians: l’apropiació en aquest camp es pot materialitzar en citacions o al·lusions de passada o en reformulacions més complexes de trames i personatges, o fins i tot en intents de beneficiar-se de l’autoritat cultural que s’associa amb el bard o amb el poderós simbolisme arturià.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública de la comunicació, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època.
L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
OBJECTIUS
1. Conèixer les característiques principals dels diversos gèneres periodístics, especialment els narratius i interpretatius.
2. Conèixer recursos, tècniques i models d’elaboració textual de continguts periodístics.
3. Aplicar recursos, tècniques i estratègies lingüístiques i estilístiques per millorar l’elaboració i la comunicació de continguts segons cada gènere.
4. Conèixer i aplicar tot el procés de creació d’una crònica, reportatge, ressenya i crítica cultural, tenint en compte les característiques de cada gènere, l’elaboració lingüística i estilística, l’eficàcia comunicativa i l’adaptació al mitjà.
5. Conèixer i interpretar la influència dels diversos agents i factors que influeixen en la creació de continguts periodístics i, en especial, sobre la llengua dels mitjans de comunicació.
6. Comunicar oralment de forma efectiva el contingut dels treballs realitzats.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual. -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica.-Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Reflexió sobre la contemporaneïtat i la seva implicació en la qüestió de gènere.
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Aprendre a fe recerca en comunicació
-Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs.
Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs.
Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius.
Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta assignatura té com objectiu analitzar els espais de muntanya des d'una aproximació socio-ecològica, per a poder gestionar-los des d'una perspectiva integrada. Un sistema socio-ecològic fa referència a les interrelaciones entre una unitat biofísica (clima, relleu, vegetació, fauna...) i els actors socials que hi intervenen.
Amb aquest objectiu es combinaran els coneixements de la Geografia física (climatologia, geomorfologia, biogeografia...) amb els de la Geografia Humana (demografia, estudis econòmics, anàlisi d'actors socials...), així com altres àrees de coneixement integradores (serveis ecosistèmics, anàlisi del paisatge...).
Al final de l'assignatura, s'espera que l'alumnat sigui capaç d'entendre un espai de muntanya concret i aportar-hi solucions de gestió per a millorar tant els ecosistemes que el formen com el benestar de la societat que hi viu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió de les diferents temàtiques ambientals. Fer conèixer a l’alumnat documents de característica i procedència diversa: lleis, ordres, decrets, ordenances, plans, cartes, informes vinculants o no vinculats, etc.., a partir de l’anàlisi de temàtiques i casos d’estudi concrets per conèixer l’aplicació de les politiques mediambientals de les institucions, a nivell internacional o local, que en tenen competència. Saber interpretar adequadament tots aquest documents amb esperit crític i saber la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta en relació a la diversitat que engloba la temàtica ambiental i territorial.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El mòdul presenta una introducció a l'anàlisi de la informació en format cartogràfic i numèric que s'utilitza en geografia. L'objectiu és conèixer les funcions del geògraf/a a través de la utilització dels mapes com a eina d'ús regular. S'aprèn a buscar i ordenar informació geogràfica, a analitzar i a intepretar mapes, i s'elabora cartografia de presentació, d'anàlisi i de diagnosi ambiental que presenten una dimensió territorial a diferents escales. Es donen també uns principis introductoris d'anàlisi estadística que permetran entendre, elaborar i representar les dades. S'utilitzaran diversos programes informàtics per al tractament estadístic i per a la realització de mapes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Creació i manipulació d'informació geogràfica per a l'anàlisi territorial i ambiental amb programari propietari (ArcGis-ArcView 10) i programari lliure.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya, en particular, i d'Espanya, com a conjunt, tant des del punt de vista del medi físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. Aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai de Catalunya-Espanya mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
L'assignatura introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Desenvolupar els principals elements teòrics de l'ordenació del territori i el paper dels factors ambientals. Conèixer els diversos mètodes per planificar, ordenar i gestionar el territori a diverses escales. Conèixer els elements, els factors i el processos que expliquen la morfologia biofisica de les estructures territorials. Analitzar i conèixer els instruments urbanístics, d'ordenació del territori, d'estratègia de desenvolupament territorial i les tècniques d'anàlisi emprades en la caracterització i la gestió del sistema d'espais lliures i paisatge.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Pensament geogràfic és una assignatura que no aspira, pròpiament, a oferir una detallada història de la geografia des dels seus orígens més llunyans (en temps de la Grècia clàssica) fins avui dia. Es tracta, contràriament, d'una reflexió sobre els enfocaments teòrics i metodològics més significatius d'aquest últim segle i mig, és a dir sobre aquells que han marcat i marquen les pautes fonamentals de la teoria i de la pràctica de la geografia dels nostres dies. Al llarg de la primera meitat del curs s'exploraran les arrels més immediates d'aquesta geografia moderna, analitzant el període comprès entre mitjans-finals del segle XIX i la dècada del 1950 del segle XX. És l'anomenada geografia tradicional. Durant la segona meitat, s'analitzarà el període comprès entre la dècada del 1950 i els nostres dies. Aquesta assignatura incidirà no només en l’evolució històrica de la disciplina, sinó sobretot en el seu bagatge conceptual i en la seva aportació al que podríem denominar la ‘cultura geogràfica contemporània’.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Conèixer i dominar la diversitat de tècniques i mètodes propis de la pràctica professional de la Geografia (realització d’informes, ressenyes, articles per a enciclopèdia, elaboració d’avantprojectes, disseny d’entrevistes i enquestes, etc.) . Es tracta d’una assignatura de caràcter instrumental, que ha de permetre a l’estudiant dotar-se de les tècniques i els mètodes professionals i de recerca d’ús quotidià en Geografia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció a la geografia econòmica, fent especial atenció a les reconfiguracions territorials produïdes pel fenomen de la globalització i els seus efectes en l'escala local. Es realitza una intoducció als conceptes bàsics i als models clàssics, i es mostra l'evolució històrica dels sistemes econòmics. Es descriu els mecanismes de la globalització en diferents ámbits (producció, transports, finances) i es treballa en els processos de desenvolupament local. Finalment, es reflexiona sobre alternatives econòmiques basades en la sostenibilitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura planteja una aproximació múltiple a l’estudi de la població. Des d’una perspectiva instrumental forneix els coneixements bàsics de l’anàlisi demogràfica i el planejament socio-territorial. Aborda així mateix l’estudi de la distribució i la situació actual de la població a escala mundial, espanyola i catalana, la seva estructura i els processos de permanència i canvi, fent especial èmfasi en l’anàlisi de les causes i conseqüències de les desigualtats. Des de la perspectiva teòrica es fa un repàs a les principals teories sobre la població, mostrant els contextos als quals responen i les conseqüències que se’n deriven en les pràctiques culturals, econòmiques, socials i polítiques. A l'assignatura també es dedicarà un apartat a l’estudi de la mobilitat de la població i, més especificament, dels moviments migratoris, qüestions, totes elles, de gran actualitat dins i fora les nostres fronteres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la geografia. Al costat d’això, es vol fer entendre els principis bàsics del funcionament del nostre planeta, tant des del punt de vista ecològic com social. Es posarà especial èmfasi en les interrelacions entre la societat i la natura i en els paisatges resultants de l’acció antròpica: agraris, urbans.. i els que són producte de la combinació de les formes del relleu i els biomes de la terra. 1. Introducció a la Geografia com a disciplina; 2. L’ Evolució del pensament geogràfic; 3. Introducció a la Geografia Humana; 4. Introducció a la Geografia Física.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Introducció als principals textos i autors de la filosofia grega antiga, posant un èmfasi especial en els problemes de la transmissió textual i en el context en què apareixen els primers textos filosòfics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de la contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i les doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia antiga. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats relacionats amb ells.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Filosofia avui
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi i discussió de temes centrals en la tradició filosòfica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi i discussió de temes bàsics en la tradició metafísica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L’epistemologia o teoria del coneixement és la branca de la filosofia que s’ocupa principalment de les nocions de coneixement i creença justificada i es planteja qüestions com quines són les condicions necessàries i suficients pel coneixement, quines són les fonts de coneixement i els seus límits, si és possible el coneixement, què és el que fa que una creença estigui justificada o si la justificació és quelcom intern o extern a la ment del subjecte.
En aquest curs introductori proporcionarem una visió general dels problemes que sorgeixen d'aquestes qüestions i d'algunes de les teories més importants que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Causalitat. 2. Lleis naturals. 3. Explicació científica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1.Quine i la indeterminació de la traducció
1.1. Naturalisme i empirisme
1.2. Els dos dogmes de l’empirisme
1.3. Elements bàsics del conductisme quineà
1.4. Traducció radical
1.5. Inescrutabilitat de la referència i indeterminació de la traducció
2.La concepció griceana del significat
2.1. La teoria de l’acció racional de Davidson
2.2. Austin
2.2.1. Emissions realitzatives i constatatives
2.2.2. Teoria dels actes de parla
2.2.3. Searle. Anàlisi d’un tipus d’acte parla: promeses
2.3. Grice
2.3.1. Significat natural i significat no natural
2.3.2. Significat ocasional del parlant
2.3.3. Significat lingüístic
2.4. Lewis i Schiffer: convencions i significat lingüístic
2.5. Implicatures
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
JUSTIFICACIÓ DEL CURS:
El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs farem una introducció a la filosofia política a partir de la lectura d'algunes de les obres més importants del pensament polític de l'època moderna.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs ens proposem veure i examinar algunes de les controvèrsies més importants de la filosofia política actual. En concret, ens centrarem en els debats més importants al voltant de la qüestió de la nació i al voltant de la democràcia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció a l'estètica com a disciplina filosòfica mitjançant un recorregut per la història de les principals idees estètiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Estudi sistemàtic dels principals problemes de l'estètica en el context de la filosofia contemporània. 2. Introducció a l'obra d'autors clàssics de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Lectures de G.W.F. Hegel: Fenomenologia de l'esperit
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Sobre el realisme. Realisme metafísic i realisme polític.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a la bioètica
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Identitat Personal
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El pensament presocràtic
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Analitzar les formes d’organització i de funcionament de les organitzacions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valors però diferents.
50%
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la diversitat i la convergència de les manifestacions socials i culturals de la humanitat. Estudi del mètode etnogràfic i la seva rellevància en les Ciències Socials. Anàlisi de textos etnogràfics contemporanis.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'objectiu de l'assignatura és estudiar la història econòmica mundial del segle XX i, molt especialment, el procés de desenvolupament experimentat per les economies europees durant el segle passat. Es pretén estimular la reflexió i l'anàlisi crítica sobre alguns dels problemes més rellevants de les transformacions econòmiques del món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de l'art antic en el Pròxim Orient, especialment a Egipte i l'àrea mesopotàmica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de l'art antic a Grècia i Roma.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general de la Història de l'Art de l'època del Renaixement, especialment centrada en Itàlia, el focus d'irradiació de la revolució renaixentista però atenta als efectes que provocà en altres centres de l'avantguarda artística europea.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la Història de l'Art, en els seus diversos aspectes, des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció als temes fonamentals de la teoria de l'art occidental des d'una perspectiva crítica i genealògica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi, des d'una perspectiva històrica i filosòfica, de les principals categories estètiques amb què s'ha reflexionat al voltant de l'obra d'art, amb atenció especial a la relació entre els textos teòrics (en els quals les esmentades categories han estat teoritzades) i les obres d'art o pràctiques artístiques (de l'època en què s'han formulat les esmentades teories).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de la música occidental des del Barroc, tot atenent als estils musicals i als seus contexts de producció i recepció.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura realitzarà un recorregut diacrònic pels moviments cinematogràfics que han posat en crisi el sistema del cinema clàssic, que l'alumne ja haurà estudiat prèviament. Se centrarà en el cinema d'avantguarda, el documental, els moviments de postguerra -neorealisme italià-, nous cinemes dels anys seixanta, cinema asiàtic i propostes de cinema d'autor en el present.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural fins a l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura es realitzarà una aproximació general, tant nivell teòric com pràctic, als museus. De manera més concreta es treballarà sobre el concepte de museologia, sobre les característiques de la gestió dels centres, sobre la gestió de col•leccions, sobre els edificis destinats a museus i les seves característiques o sobre les activitats i ús d'aquests centres. A més es farà també incidència en la legislació museològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les músiques del segle XX partint de la tradició musical occidental i establint els seus nexes amb músiques populars i improvisades com el jazz o la techno per arribar finalment al tractament de la música a l’era de la globalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de la cultura visual de la modernitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de les manifestacions artístiques del s. XX, amb especial atenció a les avantguardes històriques i les seves manifestacions a Catalunya.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Art, conflicte i política com a representació de l'Imperi Romà en l'època imperial.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria dels autors més avantguardistes, les obres de major vigor creatiu, però també els processos d'incorporació de la plàstica dels diversos territoris de la corona als canvis del codi de representació divulgat des de la Itàlia del Renaixement, o de seguiment i adaptació creativa o artesanal de les avantguardes europees.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Mostrar la Història de l'Art com una pràctica lligada a la Modernitat tot revisant alguns prejudicis arrelats en algunes institucions com la mateixa Universitat.
Valor artístic, fonts literàries i documentals.Conceptes metodologics de la Hª de l'Art. El concepte patrimonial de l'art. Cultura visual i història de les imatges. Tractament del gènere.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura tindrà un caràcter pràctic, de taller. L'alumne rebrà i experimentarà amb tècniques artístiques bàsiques, com el dibuix, el gravat, la pintura, el modelat en fang i la fotografia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introduir l'alumne en la gestió cultural. Aprofundir en la gestió del Patrimoni Cultural. Establir el marc referencial de les tendències internacionals en la gestió del Patrimoni Cultural. Models de gestió. Espanya i les comunitats autònomes. La gestió de les infraestructures culturals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les diferents modalitats dels usos del patrimoni històric-artístic. Prèvia introducció dels usos més històrics del patrimoni, es visionaran els seus sentits més estrictament actuals- turístic, arqueològic,monumental i paisatgístic, mercat i construcció d'identitats,-. D'aquesta manera, l'assignatura busca casar i posar èmfasi en l'anàlisi fresca i actual dels usos més estesos del patrimoni històric-artístic amb la preparació professional de l'alumne en aquest terreny.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'Art del retaule. Introducció al món de la retaulística a la Catalunya de l'època moderna (art i creences): des dels primers renaixentismes durant el primer terç del segle XVI fins a l'extinció dels retaules en fusta policromada (principis del segle XIX).
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Recorregut al voltant d’un ventall ampli de casos i accions d’activació i difusió d’art iber i romà des de col·leccions i museus. Espoli, col·leccionisme i experiències museològiques vinculades a aquests patrimonis seran exposats i debatutss a classe.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi dels moviments, tendències i artistes de l'art contemporani universal des dels anys 50 fins a l'actualitat, en totes les seves manifestacions artístiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El curs analitza l'entrada de lo virtual a l'escena contemporànea a través del cyborg sonor presentat a Vocaloid Opera The End (2012). Aquesta és una òpera multimedia del compositor Keiichiro Shibuya protagonitzada per la cantant virtual Hatsune Miku, ídol virtual de la cultura pop.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia.
Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En els grans conjunts monumentals de l'Edat Mitja es van consumar les primeres experiències d'integració artístiques del món occidental. Les grans fàbriques tants religioses com civils, urbanes o rurals, expressen a través de la seva arquitectura la significació de les institucions que acullen. Els programes visuals desplegats en l'interior dels seus diferents àmbits posen de manifest els interessos, aspiracions, espiritualitat i ideologia de comunitats religioses, reis o nobles.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi i estudis de les manifestacions artístiques (mobles i immobles, sumptuàries i monumentals) a l'Europa Occidental, l'Imperi Bizantí i el Món Islàmic des del desmembrament de l'Imperi Romà i de la cultura i civilització de la Tardoantigüedad fins a la irrupció de l'art romànic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Una història de les imatges i els edificis produits a l'Occident cristià al llarg de la Baixa Edat Mitjana (segles XI-XV) des de la perspectiva de la història de la cultura
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments autors i obres de la literatura catalana medieval
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es posarà una atenció especial, així mateix, en els elements constitutius de l'idioma, a partir d'un resum de la història total del català, des dels orígens fins a l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant que llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es pretén incidir en les evolucions de la llengua catalana contemporània, des de finals del segle XIX, amb els primers projectes de fixació normativa realitzats a l'empara de la Renaixença, fins a la seva adequació als temps més recents. Els períodes del Noucentisme, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme seran descrits en aquesta assignatura, i així mateix s'analitzaran, amb una perspectiva històrica, els problemes que plantegen els usos actuals de la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
S'analitzaran els sons i els fenòmens supasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics.
En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El seminari abordarà diversos aspectes de la llengua catalana relatius a la seva formació, a les formalitzacions històriques que en podem documentar, a les formes lèxiques i gramaticals que n'han perviscut en els documents escrits antics i en les diverses varietats dialectals que existeixen.
Aquest tipus de coneixements de caràcter gramatical i filològic, que abasten la gramàtica històrica, l'etimologia i l'onomàstica, la dialectologia i el comentari filològic, amb prou feines tenen cabuda dins les assignatures obligatòries d'història de la llengua catalana que es cursen en la titulació.
La intenció és, per tant, que aquest seminari optatiu, que s'impartirà biennalment, sigui el marc on es puguin treballar d'una manera teòrica però també, i sobretot, pràctica aquestes qüestions, amb la finalitat d'obtenir-ne una visió de conjunt i de copsar-ne la utilitat per a un especialista de la llengua i de la literatura catalanes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari de textos narratius en prosa de l'Edat Mitjana als nostres dies.
Prosa medieval: 1 d'octubre-4 de desembre del 2019
Prosa moderna: 9 de desembre del 2019-24 de febrer del 2020
Prosa contemporània: 26 de febrer-28 de maig del 2020.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs s'estudiaran obres de diferents gèneres i estètiques de la literatura espanyola, del segle XX. Es farà un recorregut diacrònic pels diferents períodes de la centúria (Modernisme, Avantguardes, Tremendisme de postguerra, etc.), repassant els aspectes més significatius de la cultura en cada un d'ells, veient les obres literàries com a reflex de cada estètica, de les idees socio-polítiques del moment i d'una motivació personal de l'autor.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En esta asignatura se presentan las bases del análisis gramatical con el fin de que el estudiante identifique las unidades básicas de la gramática del español, conozca la estructura sintáctica de la oración simple y sea capaz de construir argumentaciones gramaticales sólidas mediante la aplicación de criterios formales y rigurosos.
En aquesta assignatura es presentaran els fonaments de l'anàlisi gramatical perquè l'estudiant pugui reconèixer les unitats bàsiques de la gramàtica de l'espanyol aplicant criteris formals i rigorosos.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Descripció de l'estructura sonora de l'espanyol. S'estudiaran els sons i elements suprasegmentals de la llengua espanyola des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia), tenint en compte la variació (estilística, dialectal, etc.).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura s'abordaran alguns aspectes conflictius de la sintaxi de l'espanyol: fenòmens que s'han de tractar transversalment en diferents components gramaticals o qüestions que han suscitat polèmica dins de la tradició gramatical. L'objectiu bàsic és que l'estudiant sàpiga triar entre diverses hipòtesis alternatives i sàpiga argumentar amb rigor i criteri la seva opinió sobre un determinat tema. Per cursar aquesta assignatura es requereix haver superat anteriorment la sintaxi elemental.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, i la composició.
En esta asignatura se presentarán los fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: acento, estructura silábica, morfología flexiva y derivativa, y la composición.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la història de la llengua espanyola i dels principals períodes d'estandardització, amb especial atenció als estudis gramaticals i lexicogràfics de la història de l'espanyol.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Primer bloc: Estudi de les variants lingüístiques de l'espanyol (característiques de les variants constitutives i substitutives)
Segon bloc: Morfologia lèxica i variació: una perspectiva diacrònica (Sincronia i diacronia de la formació de paraules)
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Estudi de diferents obres i moviments de la literatura espanyola.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |