Llatí (3102G00020)
Estudi de la llengua llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
IMPORTANT: Per fer aquesta assignatura, és imprescindible haver cursat i aprovat abans l'assignatura Teoria de la Literatura. Els continguts de Teoria de la Literatura es donen per sabuts per poder fer Crítica Literària.
Anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita. Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filologia romànica: història, corrents i mètodes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran textos literaris (en llengua original i traducció) relatius a problemàtiques socio-culturals de l'Itàlia contemporània.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses. Pel que fa a la llengua, es treballaran les nocions bàsiques de la gramàtica francesa (articles, demostratius, pronoms, adjectius, adverbis, la negació, el discurs directe/indirecte...) així com qüestions bàsiques de fonètica. S'estudiarà la història de la llengua francesa. Pel que fa a la literatura, es treballaran algunes de les figures més representatives dels segles XIX i XX.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Apropiacions i reescriptures de la literatura arturiana i shakespeariana
Les apropiacions de la literatura arturiana i shakespeariana han adoptat formes molt variades al llarg de la història i encara són ben presents a la cultura contemporània, per exemple a les arts visuals, els jocs de vídeo i la filmografia. El cinema ha estat especialment ric en l’us de materials artúrics i shakespearians: l’apropiació en aquest camp es pot materialitzar en citacions o al·lusions de passada o en reformulacions més complexes de trames i personatges, o fins i tot en intents de beneficiar-se de l’autoritat cultural que s’associa amb el bard o amb el poderós simbolisme arturià.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública de la comunicació, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època.
L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
OBJECTIUS
1. Conèixer les característiques principals dels diversos gèneres periodístics, especialment els narratius i interpretatius.
2. Conèixer recursos, tècniques i models d’elaboració textual de continguts periodístics.
3. Aplicar recursos, tècniques i estratègies lingüístiques i estilístiques per millorar l’elaboració i la comunicació de continguts segons cada gènere.
4. Conèixer i aplicar tot el procés de creació d’una crònica, reportatge, ressenya i crítica cultural, tenint en compte les característiques de cada gènere, l’elaboració lingüística i estilística, l’eficàcia comunicativa i l’adaptació al mitjà.
5. Conèixer i interpretar la influència dels diversos agents i factors que influeixen en la creació de continguts periodístics i, en especial, sobre la llengua dels mitjans de comunicació.
6. Comunicar oralment de forma efectiva el contingut dels treballs realitzats.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
-Dominar els processos i tècniques de divulgació en diversos estils i formats comunicatius; redacció de continguts per diferents mitjans, fent ús dels diferents recursos de transmissió de coneixement.-Elaborar projectes de divulgació científica i participar de manera transversal en les diferents etapes de la seva construcció.-Entendre les claus de la transmissió del coneixement, fonts d’informació, adaptació i gestió del missatge com a recurs estratègic de transformació.-Reconèixer i aplicar les diferents estratègies emprades en el marc de les noves tecnologies de la comunicació (sobretot l’àrea de les xarxes i els mitjans socials interactius).-Conèixer les teories principals de la comunicació corporativa i institucional en el marc de l’estratègia.-Conèixer i dominar el llenguatge i les tècniques del Branding i la gestió de marques.-Practicar l’anàlisi dels continguts dels mitjans de comunicació i avaluar el seu impacte en la societat.-Aplicar els coneixements adquirits a l’assignatura per a resoldre casos reals i consolidar els aprenentatges en matèria de comunicació cultural.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
ASSIGNATURA GÈNERE, SOCIETAT I CULTURA
Reflexió sobre la contemporaneïtat i la seva implicació en la qüestió de gènere.
Les classes d'aquesta assignatura seran fetes en castellà.
ASSIGNATURA GESTIÓ CULTURAL
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.
Les classes d'aquesta assignatura seran en fetes en català.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Aprendre a fe recerca en comunicació
-Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, Francisco Martín)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives els estudiants fan una proposta de documental (curt) que hauran de desenvolupar durant el curs.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs.
Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs.
Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius.
Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció al pensament de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitjana. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats relacionats amb ells.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Filosofia avui
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi i discussió de temes centrals en la tradició filosòfica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi i discussió de temes bàsics en la tradició metafísica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L’epistemologia o teoria del coneixement és la branca de la filosofia que s’ocupa principalment de les nocions de coneixement i creença justificada. En aquesta àrea de reflexió filosòfica es plantegen qüestions com les següents: Quines condicions s’han de complir per poder dir que un subjecte sap que París és la capital de França? Quines són les nostres fonts de coneixement? Què és el que podem conèixer? Què és el que està més enllà del nostre coneixement? És realment possible tenir coneixement sobre el món extern? Què ens permet dir que una creença està justificada? Quin tipus d’elements ens proporcionen justificació per creure?
En aquest curs introductori presentarem totes aquestes qüestions i discutirem algunes de les propostes que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Contrastació d'hipòtesis. 2. Causalitat. 3. Lleis naturals. 4. Explicació científica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El curs tracta de dues influents concepcions contemporànies de la qüestió del significat, que es poden trobar en l'obra de W.V. Quine i P. Grice.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs farem una introducció a la filosofia política a partir de la lectura d'algunes de les obres més importants del pensament polític occidental.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura s'examinaran alguns debats clàssics i contemporanis de la filosofia política. El curs se centrarà en la reflexió sobre la democràcia i les relacions internacionals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Estudi sistemàtic dels principals problemes de l'estètica en el context de la filosofia contemporània. 2. Introducció a l'obra d'autors clàssics de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Lectura i interpretació del Tractatus logico-philosophicus de Ludwig Wittgenstein
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Michel Foucault
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Lliure Albir, Determinisme i Responsabilitat Moral. Un dels debats que recorren la història de la filosofia és la qüestió de si el determinisme causal és compatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. En el curs ens centrarem en les diferents posicions contemporànies en torn d’aquest debat. ¿Per què aquest problema ha interessat tant a filòsofs de diverses tradicions i d’èpoques diferents? Per un costat, sembla inqüestionable que les persones tenim, en general un grau important de llibertat en les nostres accions, malgrat la presència de factors que condicionen les nostres accions. A més, no sembla possible donar sentit a la manera que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres, de viure en societat, sense el supòsit que, normalment, som responsables moralment de les nostres accions, i que, en conseqüència mereixem culpa i càstig per algunes accions nostres. Per un altre costat, sembla que no podem saber a priori si el determinisme causal (la tesi que tot esdeveniment del mon té una causa suficient) és vertadera o falsa. Ara, suposem que el determinisme és incompatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. Si la hipòtesi determinista fos avalada pels resultats de la ciència, aleshores la nostra manera de concebre’ns a nosaltres mateixos com a éssers lliures i de relacionar-nos entre nosaltres sota el supòsit fonamental que normalment som moralment responsables de les nostres accions no tindria cap sentit. I la qüestió no és només com d’inquietant seria que, efectivament, la hipòtesi determinista fos, de fet, avalada per la ciència, sinó que el mer fet que el sentit d’un aspecte fonamental de les nostres pràctiques pugui dependre de la veritat o falsedat d’una hipòtesi empírica ja genera per si sol una enorme perplexitat filosòfica.
Una condició perquè un agent sigui moralment responsable d’una acció seva és que aquesta acció ha de ser realitzada lliurement. Aquesta condició recull, si més no, alguns dels casos en els quals evitem culpar algú per determinada acció seva perquè ha estat realitzada compulsivament, o sota coacció, o sota manipulació. Com que tots aquests casos tenen en comú que l’agent no podia fer altra cosa que el que va fer, una manera general d’expressar la condició de llibertat sobre la responsabilitat moral és la següent: una acció només pot ser lliure si l’agent té la possibilitat alternativa de fer alguna cosa diferent de la que va fer. Però acceptar aquesta condició permet elaborar un argument contra la compatibilitat entre el determinisme i el lliure albir i, consegüentment la responsabilitat moral: si el determinisme causal és vertader, aleshores cap agent té mai la capacitat de fer alguna cosa diferent de la que de fet fa, i, per tant, cap agent és mai lliure en el sentit rellevant perquè pugui ser moralment responsable. Tant les diferents versions d’aquest argument incompatibilista, com la condició de les possibilitats alternatives que assumeix, han estat objecte d’abundant discussió a la literatura contemporània, i l’objectiu del curs és introduir la discussió i analitzar-ne diferents desenvolupaments. Alguns autors han posat en qüestió la condició de les possibilitats alternatives a partir dels coneguts exemples proposats per Frankfurt (1969) per tal de defensar el compatibilisme i proposant una condició alternativa per la llibertat basada en cert tipus de control per part de l’agent de la seva acció. Altres autors han defensat posicions incompatibilistes a partir d’objeccions a la tesi que els casos de Frankfurt mostren la falsedat de la condició de les possibilitats alternatives, o bé especificant condicions alternatives per la llibertat basades en l’origen de l’acció les quals, argumenten, són incompatibles amb el determinisme causal.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El suïcidi en la història de la filosofia
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat mitjana, amb especial referència a la història medieval d’Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi i anàlisi de diferents conjuntures i problemàtiques rellevants de la història de Catalunya, des de l'època medieval a la contemporània, i amb una especial atenció a la historiografia, els debats històrics, les comparances, i les fonts documentals.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Itinerari pensat per aquells que s’orienten cap a Història Antiga, Arqueologia, Antropologia, Paleografia, Diplomàtica i Història Medieval. El seu disseny combina l’apropament a les restes materials i l’ús de les fonts històriques escrites i de les fonts etnogràfiques a més de proporcionar el coneixement de les diferents metodologies de les disciplines esmentades.
L’assignatura està estructurada en tres grans blocs. El primer està format pels tres primers temes del programa i es dedica a l’Arqueologia i a la Prehistòria, curant d’apropar i fer conèixer les bases metodològiques d’ambdues ciències d’estudi del passat humà. El segon bloc, format també per tres temes, es dedica a l’Etnografia com a disciplina per conèixer la diversitat i les semblances de les societats humanes tant des del punt de vista social com cultural. El tercer bloc, constituït pels darrers quatre temes, pretén proporcionar els coneixements per l’estudi de les fonts escrites i els mètodes d’anàlisi de les mateixes que permeten un coneixement científic del passat medieval.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Introducció als principals corrents historiogràfics, actuals i històrics, que han conformat el saber històric. Es posarà especial èmfasi en els corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, coincidint amb la professionalització de la història. La segona part de l'assignatura estarà dedicada als corrents de pensament arqueològic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció general a la història d'aquest període (1450-1800) i a les seves diverses vessants: economia, societat, política, religió, cultura.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Aproximació a les grans línies d’evolució de la vida econòmica i sociocultural mundial, així com a les característiques polítiques, del període que va des de 1776 fins a la Segona Guerra Mundial.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Història d'Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Història dels pobles originaris americans
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
lectures en català 75 %
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats i acostumades. La història es pot estudiar i investigar com a dona i/o com a home, tenint en compte que al món, que és un, hi ha hagut sempre dos sexes: homes i dones, iguals en valor però diferents.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Descripció i anàlisi de les societats prehistòriques de la península Ibèrica, des de l'epipaleolític fins l'inici de l'edat del ferro.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Itinerari del mòdul instrumental dissenyat bàsicament per als alumnes que s’orienten cap a la història moderna i contemporània. El seu contingut combina una aproximació a les fonts documentals –arxivístiques, bibliogràfiques i digitals- i a les fonts materials d’interès per a la investigació històrica, amb la presentació d’un ventall ampli de metodologies d’anàlisi tant quantitatives com qualitatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Balanç comparatiu de l'arqueologia a la Mediterrània i a Amèrica, amb especial atenció a les societats prehistòriques i les formes originals d'assentaments humans nòmades i sedentàries, i a l'anàlisi de les ciutats antigues.
L'assignatura consta de tres parts:
- Les societats paleolítiques de la península Ibèrica, des del paleolític inferior fins el final del paleolític superior.
- L'arqueologia del poblament a Europa
- L'arqueologia del poblament a Amèrica
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul pretén aprofundir en la història social i econòmica de Catalunya, de l’època medieval a la contemporània, amb un especial èmfasi en les qüestions metodològiques i d’història comparada. És a dir, en com vivien els homes i dones del passat, com obtenien recursos per viure o com es relacionaven entre si. En els diversos blocs es revisarà la principal bibliografia existent sobre el tema i es procurarà examinar algunes fonts o documents dipositats als arxius, per exemplificar les qüestions tractades a classe.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Estudi de la història política i cultural (de l'època medieval al segle XX) mitjançant l'anàlisi d'algunes conjuntures i temàtiques significatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Estudi de la dimensió econòmica de les manifestacions socials i culturals de la humanitat amb especial atenció a la comprensió dels problemes centrals de l'economia des del punt de vista de l'antropologia social.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció a les arts visuals i l’arquitectura del Renaixement a Europa a través d’una mirada panoràmica En fil conductor consistirà en el seguiment del procés de gestació d’un nou paradigma per a les arts en diverses corts italianes del segle XV i sobre la difusió i la variada assimilació d’aquest nou model de la teoria i la pràctica de les arts visuals i l’arquitectura a la resta d’Europa des de finals del segle XV i durant el segle XVI. Es mostraran els centres artístics, les idees i els autors més rellevants, examinant-los en el seu context històric i cultural particularment en la seva connexió amb l’espectacular fenomen de l’Humanisme. Els objectes, les idees i els autors s’analitzaran des d’un ampli ventall metodològic i crític pensant en enriquir l’alumnat en les competències decisives per a la història de l’art: historiografia, anàlisi de les tècniques, dels llenguatges, les temàtiques, els gèneres, les funcions, la recepció, la cultura visual i les lectures comparatives. L’alumnat dialogarà amb una època apassionant, sigui per la naturalesa dels seus episodis artístics, sigui per la transcendència que el codi artístic del renaixement ha tingut per la naturalesa de la història de l’art. A més de propiciar el desenvolupament dels seus sentits crítics s’impulsarà el pensament analític i les habilitats comunicatives. Finalment, es proposarà una reflexió sobre l’impacte d’aquest gran cicle al llarg de la història i fins al món actual.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Història de l'Art a Europa des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII que combina studis monogràfics amb visions panoràmiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
A través de l'exercici de la lectura atenta del Naixement de la tragèdia de Nietzsche i de L'origen de l'obra d'art de Heidegger, que permeten abraçar, des de Grècia fins a mitjans del segle XX, un arc molt ample de temps de la nostra tradició occidental, es pretén introduir als estudiants de història de l'art en el coneixement i la reflexió de tres qüestions teòriques fonamentals:
1.- què és l'art, com són els seus signes.
2.- qui és l'artista, quines són les condicions del seu fer.
3.- quina relació hi ha entre l'art i la veritat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi, des d'una perspectiva històrica i filosòfica, de les principals categories estètiques amb què s'ha reflexionat al voltant de l'obra d'art, amb atenció especial a la relació entre els textos teòrics (en els quals les esmentades categories han estat teoritzades) i les obres d'art o pràctiques artístiques (de l'època en què s'han formulat les esmentades teories).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de la música occidental des del Barroc, tot atenent als estils musicals i als seus contexts de producció i recepció.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura realitzarà un recorregut diacrònic pels moviments cinematogràfics que han posat en crisi el sistema del cinema clàssic, que l'alumne ja haurà estudiat prèviament. Se centrarà en el cinema d'avantguarda, el documental, els moviments de postguerra -neorealisme italià-, nous cinemes dels anys seixanta, cinema asiàtic i propostes de cinema d'autor en el present.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural fins a l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Presentació de la historia i l’evolució dels museus des del vessant teòric i pràctic que afecta a la museologia i a la seva concreció museogràfica, fent un especial èmfasi en els reptes que afronten els museus en el segle XXI. S’aborden els principals aspectes relacionats amb la gestió i la conservació de les col·leccions, els models de comunicació i difusió, la legislació i la arquitectura aplicades als museus. Convidant als estudiants a entrar en un camp molt ric que els proporciona sòlids coneixements teòrics, permetent al mateix temps que puguin aplicar-los a la pràctica de la gestió i conservació del patrimoni històric-artístic. Adquiriran eines i destreses per a la seva futura inserció laboral a mesura que vagin assolint competències de les restants assignatures del grau d’Història de l’Art.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les músiques del segle XX partint de la tradició musical occidental i establint els seus nexes amb músiques populars i improvisades com el jazz o la techno per arribar finalment al tractament de la música a l’era de la globalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de la cultura visual de la modernitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les manifestacions artístiques del s. XX, amb especial atenció a les avantguardes històriques i les seves manifestacions a Catalunya.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Art i poder al Món Clàssic
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, els papers dels promotors i els artistes, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria dels autors més avantguardistes, les obres de major vigor creatiu, però també els processos d'incorporació de la plàstica dels diversos territoris de la corona als canvis del codi de representació divulgat des de la Itàlia del Renaixement, o de seguiment i adaptació creativa o artesanal de les avantguardes europees.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Assignatura centrada en l’anàlisi i la producció dels discursos generats al voltant del fet artístic en la contemporaneïtat. A partir de la fonamentació teòrica i de la lectura i el comentari de textos, s’estableixen les principals perspectives sobre les quals s’ha escrit i s’escriu la Història de l’Art. Amb aquestes premisses, es plantegen i es practiquen els principals tipus de discursos i metodologies amb els quals s’intenta explicar l’art i la seva història.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura de tècniques artístiques pretén proporcionar als estudiants de història de l'art les eines bàsiques per identificar i experimentar els procediments pràctics que impliquen les tècniques del dibuix, del gravat, de la pintura, de l'escultura i de la fotografia en les obres d'art dels segles XIX, XX i XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introduir l'alumne en la gestió cultural. Aprofundir en la gestió del Patrimoni Cultural. Establir el marc referencial de les tendències internacionals en la gestió del Patrimoni Cultural. Models de gestió. Espanya i les comunitats autònomes. La gestió de les infraestructures culturals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de les diferents modalitats dels usos del patrimoni cultural. Prèvia introducció dels usos més històrics del patrimoni, es visionaran els seus sentits més estrictament actuals, social, pedagògic, científic,documental, identitari, simbòlic i paisatgístic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió dels temes més rellevants en relació a les qüestions d'art i gènere, així com de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX. S’exploraran els diversos mitjans artístics (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performance) i allò que singularitza les dones en el món de la creació artística.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
Caravaggio en el seu temps.
L'assignatura ha estat dissenyada com una primera aproximació a les creacions d'un dels artistes més avantguardista i radical de la història. Tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible i imaginativa des de la mentalitat contemporània.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --divulgació i gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
Anàlisi de l'església medieval com imaginarium. Explorarem la seva imatgeria per fora (façanes, portades) i per dins (pintures en murs i voltes, mobiliari) i la interpretarem dins del seu context funcional, marcat per litúrgia i devoció, des del punt de vista de la mirada medieval.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
Paisatges sonors del neoliberalisme. L'assignatura té com a objectiu analitzar aquesta pràctica artística contemporània en la seva relació amb la pràctica social i política. A través de les obres d'artistes i pensadors contemporanis s'establiran els vincles entre el paisatge sonor, l'economia i l'ecologia.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
1primer semestre |
El subtítol de l'assignatura en defineix el contingut per al curs 2018-19:
INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DE L'OBRA ARTÍSTICA D'ANTONI TÀPIES.
Durant el curs s'abordaran les etapes més significatives de l'obra artística d'Antoni Tàpies, s'analitzaran alguns dels seus treballs més rellevants, es contextualitzarà la seva pràctica artística en el seu marc històric i cultural i es treballaran alguns dels seus textos publicats més importants.
L'obra d'Antoni Tàpies es prendrà com a cas d'estudi per a una hermenèutica de l'obra d'art a partir de diverses metodologies historiogràfiques d'anàlisi.
S'analitzarà, també, la recepció de la seva obra i les interpretacions codificades del seu significat a través dels models crítics de referència, i s'avaluarà també la importància de les exposicions de la seva obra a través dels exemples més influents i paradigmàtics.
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
Cultures artístiques del món. La literatura artística (segles XV-XIX)
|
OPoptativa |
6 |
A2 |
2segon semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana medieval
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant que llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània de la llengua. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura es presentaran les línies generals més rellevants de la història de la llengua catalana contemporània, tenint en compte les aportacions de la història cultural i sociopolítica. Aquesta presentació se situarà en el marc general dels principals processos sociolingüístics de les llengües occidentals, tals com la codificació o la institucionalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
S'analitzaran els sons i els fenòmens segmentals i suprasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics.
En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats amb la pronunciació, els usos lèxics, la morfologia i la sintaxi en els discursos orals i escrits. Es tindran en compte els marcs dialectals i els models estàndard, i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades. En la part corresponent de l'assignatura, es traçarà la història dels diccionaris catalans.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
La asignatura tiene como objetivo fundamental que el estudiante obtenga las nociones básicas de literatura española contemporánea, para poder reconocer sin problemas, y en sus diversos géneros, los movimientos literarios de las letras españolas del siglo XX y lo que va del siglo XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les obres de Cervantes (amb especial atenció al Quixot i a les Novel•les exemplars), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Descripció de l'estructura sonora de l'espanyol. S'estudiaran els sons i elements suprasegmentals de la llengua espanyola des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia), tenint en compte la variació (estilística, dialectal, etc.).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Sintaxi de les oracions subordinadas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es presentaran fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: morfologia flexiva i derivativa, i composició.
En esta asignatura se presentarán fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: morfología flexiva y derivativa, y composición.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de l'origen i evolució de la llengua espanyola en diferents tipus de textos (grafies, fonètica, morfologia i lèxic), amb especial atenció als estudis gramaticals i diccionaris de la història de l'espanyol.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |