Estudia

Horaris:

Horaris:

• Prendre consciència del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
• Capacitat per a la utilització de fons jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
• Desenvolupament de la oratoria jurídica. Capacitat per a expressar-se oralment davant d'un auditori.
• Capacitat per a llegir i interpretar textos jurídics.
• Capacitat per a redactar escrits jurídics.
• Capacitat per a utilitzar les tècniques informàtiques en l'obtenció d'informació jurídica (Bases de Dades de legislació, jurisprudència, bibliografia).
• Capacitat per a utilitzar la red informàtica (Internet) en l'obtenció d'informació i comunicació de dades.
• Adquisició de consciència crítica en l'analisi de l'ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica.
• Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
• Presa de decisions i resolució de problemes.
• Capacitat d’anàlisi i síntesi.
• Raonament crític.

• Al final del període lectiu, l'alumne haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que segueixi les lliçons amb els textos legals corresponents i que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres ressenyades com a bibliografia bàsica. També es recomanable que consulti ocasionalment la resta de bibliografia citada.
• Familiaritzar-se amb els materials jurídics bàsics i manejar-los amb soltura: normes jurídiques, jurisprudència i doctrina
• Llegir, entendre i interpretar textos jurídics.
• Redactar textos jurídics
• Manejar i utilitzar els recursos informàtics necesàris per a obtenir i processar la informació jurídica: bases de dades, catàlegs de bibliografia, pàgines web de recursos jurídics, programes de tractament de textos
• Adquirir una consciència jurídica crítica
• Acostumar-se a intervenir en públic i a desenvolupar un discurs propi.

1. Primera part

2. (Drets reals)

3. I. INTRODUCCIÓ: ELS DRETS REALS

4. Lliçó 1. EL DRET REAL EN GENERAL

5. 1. El dret de coses: la seva localització en el Dret Civil i en el Dret Patrimonial. 2. Noció i classes de dret real. 3. Dret real i dret de crèdit: anàlisi de les situacions intermèdies. 4. La qüestió de la creació de nous drets reals.

6. II. POSSESSIÓ I USUCAPIÓ

7. Lliçó 2. LA POSSESSIÓ (I)

8. 1. Concepte i localització en el Codi Civil. Configuració. Perspectiva històrica. 2. La naturalesa jurídica de la possessió. 3. Funcions de la possessió. 4. Classes de possessió. La figura del servidor de la possessió. 5. Copossessió i concurrència de possessions. 6. El contingut possessori (¿Què és posseir?). 7. L'objecte de la possessió (¿Què es posseeix?). 8. El concepte possessori (¿Com es posseeix?); fixació i inversió o interversió del concepte possessori.

9. Lliçó 3. LA POSSESSIÓ (II)

10. 1. Adquisició de la possessió. Subjectes i modes d'adquirir la possessió. 2. Pèrdua de la possessió. 3. Efectes de la possessió. 3.1. Efectes de la possessió com a fet. 3.2. La protecció interdictal. 3.3. Efectes de la possessió en relació al concepte possessori: la bona i la mala fe en la possessió, presumpció de títol (art. 448 CC) i l'equivalència de títol (art. 464 CC i art. 522-8 CCCat).

11. Lliçó 4. LA USUCAPIÓ

12. 1. Introducció i antecedents històrics; distinció entre usucapió i prescripció. 2. Pressupòsits subjectius de la usucapió. La usucapió en la comunitat de béns. Supòsits. 3. L'objecte de la usucapió. 4. Requisits comuns en la usucapió: possessió en concepte d'amo; possessió pacífica; possessió pública. 5. El temps en la usucapió. La interrupció de la possessió i la suspensió del termini. 6. Requisits especials: la bona fe i el just títol. La usucapió en Dret català.

13. III. ADQUISICIÓ I EXTINCIÓ DELS DRETS REALS

14. Lliçó 5. ADQUISICIÓ DELS DRETS REALS

15. 1. Adquisició i naixement dels drets reals. 2. Concepte i classificació dels modes d'adquirir: article 609 CC. 3. La teoria del títol i del mode. La relació entre títol translatiu i tradició. Classes de tradició. 4. L'adquisició a non domino (remissió).

16. Lliçó 6. EXTINCIÓ I PÈRDUA DELS DRETS REALS

17. 1. La pèrdua de la cosa: destrucció de la cosa, sortida del comerç i expropiació forçosa. 2. La renúncia del dret i l’abandonament de la cosa. 3. La consolidació del dret real limitat. 4. El no ús. 5. La prescripció de les accions reals.

18. IV. EL DRET DE PROPIETAT

19. Lliçó 7. LA PROPIETAT EN GENERAL

20. 1. La configuració legal del dret de propietat. 2. La disciplina constitucional de la propietat: contingut essencial i funció social de la propietat. 3. La propietat en el Codi civil: expansivitat, exclusivitat i perpetuïtat.

21. Lliçó 8. ELS TÍTOLS ADQUISITIUS EXCLUSIUS DE LA PROPIETAT

22. 1. L'ocupació: aprehensió física, capacitat i voluntat. 2. Ocupació d'animals: caça i pesca. 3. En especial, l'adquisició per l'Estat dels immobles mancats d’amo. 4. La troballa i el tresor. 5. L'accessió.

23. Lliçó 9. PROTECCIÓ DE LA PROPIETAT I DELIMITACIÓ DEL SEU CONTINGUT

24. 1. Les accions judicials de defensa de la propietat. 1.1. L'acció reivindicatòria. 1.2 L'acció declarativa de la propietat. 1.3. L’acció publiciana: la seva admissibilitat. 1.4. Tancament de finques. 2. La delimitació del contingut de la propietat. L'acció negatòria, les immissions i les relacions de veïnatge.

25. Lliçó 10. LA COMUNITAT DE BÉNS

26. 1. Concepte i classes de comunitat. Comunitat i societat. 2. La comunitat ordinària o per quotes: règim jurídic; l’extinció de la comunitat i la divisió de la cosa comuna. 3. Les comunitats de camps, llenyes i muntanyes: aprofitaments comuns. 4. La mitgeria: naturalesa i règim jurídic. Especial referència al Dret català. 5. Nocions sobre règims especials de copropietat. 5.1. Propietat horitzontal. 5.2 Urbanitzacions privades.

27. Lliçó 11. NOCIONS SOBRE LES PROPIETATS ESPECIALS

28. 1. La propietat urbana: la legislació urbanística del sòl. 2. La propietat rústica i la forestal (Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Montes). 3. El règim dominical dels recursos hidràulics: aspectes jurídico-civils del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas. 4. El règim dominical dels recursos geològics: idees bàsiques. 5. La propietat intel·lectual. Línies generals del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d´abril, que aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intelectual. 6. La propietat industrial: aspectes generals de la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patentes, la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de Marcas i la Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protección jurídica del diseño industrial.

29. V. ELS DRETS REALS LIMITATS

30. Lliçó 12. USDEFRUIT, ÚS I HABITACIÓ

31. 1. L'usdefruit: concepte, funció i diferents modes de constitució. 2 Subjectes i objecte de l’usdefruit. 3. Facultats i obligacions de l'usufructuari i del nu propietari. 4. L'extinció de l'usdefruit: causes i liquidació de la relació usufructuària. 5. Els usdefruits especials. Usdefruit de boscos. Usdefruit de diners i fons d'inversió. 6. Els drets d'ús i habitació.

32. Lliçó 13. EL DRET D'APROFITAMENT PER TORNS DE BÉNS IMMOBLES D'ÚS TURÍSTIC

33. 1. Concepte. 2. Configuració jurídica. 3. Règim a la Llei 42/1998, de 15 de desembre, sobre derechos de aprovechamiento por turno de bienes inmuebles de uso turístico y normas tributarias i al Codi Civil de Catalunya.

34. Lliçó 14. LES SERVITUDS

35. 1. El dret real de servitud en el Codi Civil de Catalunya: concepte, naturalesa, característiques i classes. 2. La constitució de les servituds. Comparació amb la regulació estatal. 3. L'estructura de la relació jurídico-real de servitud. 4. Modificació i extinció de les servituds. 5. Breu descripció de les servituds típiques. 6. Els drets d'aprofitament parcial.

36. Lliçó 15. EL DRET REAL DE CENS. EL DRET DE SUPERFÍCIE

37. 1. El dret real de cens en el Codi Civil de Catalunya: concepte, varietats i significat econòmic. Comparació amb la regulació estatal. 2. Règim jurídic. 3. L’extinció: en especial, la redimibilitat del cens. 4. El dret de superfície i altres drets anàlegs.

38. Lliçó 16. ELS DRETS REALS D’ADQUISICIÓ

39. 1. Els drets reals d'adquisició: concepte, naturalesa, característiques i funció econòmica. 2. Classes i efectes. 3. El retracte legal: supòsits, termini i formes d'exercici. 4. Drets d'adquisició d'origen convencional: tempteig i retracte. El dret d'opció. 5. La col·lisió entre els drets reals d'adquisició. Criteris d'ordenació.

40. Lliçó 17. ELS DRETS REALS DE GARANTIA. EN ESPECIAL, LES GARANTIES MOBILIÀRIES

41. 1. Els drets de garantia. Concepte, naturalesa i funció econòmica. 2. Constitució. Atipicitat de les garanties reals. 3. Garanties reals mobiliàries i immobiliàries. La hipoteca mobiliària i la penyora sense desplaçament. 4. Els drets reals de garantia en el Codi Civil de Catalunya. Comparació amb la regulació estatal. 4.1 El dret de retenció. 4.2 La penyora. 5. L’anticresi.

42. Segona part

43. Hipoteca immobiliària i Dret immobiliari registral

44. VI. HIPOTECA IMMOBILIÀRIA

45. Lliçó 18. LA HIPOTECA IMMOBILIÀRIA (I)

46. 1. La hipoteca immobiliària: concepte i naturalesa. 2. Els subjecte passiu de la hipoteca. 3. Objecte de la hipoteca. 3.1. Drets hipotecables i drets no hipotecables. 3.2. L'extensió objectiva de la hipoteca. Principi d'especialitat. 4. La hipoteca voluntària: constitució. 5. Tipus especials d'hipoteca i hipoteques legals.

47. Lliçó 19. LA HIPOTECA IMMOBILIÀRIA (II)

48. 1. Vicissituds de la hipoteca. 1.1 Cessió del crèdit hipotecari. 1.2 Transmissió de la finca hipotecada. 1.3 Subrogació de préstecs hipotecaris (Llei 2/1994, de 30 de març, de subrogación y modificación de préstamos hipotecarios). 2. Fase de seguretat: l’acció de devastació. 3. Fase d'execució: procediments de realització de valor de la hipoteca. 4. L'extinció de la hipoteca: causes.

49. VII. DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

50. Lliçó 20. EL DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

51. 1. El Dret immobiliari registral. 1.1. La publicitat registral: estàtica i dinàmica dels drets. 1.2. Concepte de publicitat, naturalesa, objecte i finalitat. 2. El Registre de la Propietat. 2.1. Formulació del seu concepte. 2.2. Els sistemes registrals. 3. El sistema registral espanyol. 3.1. Formació històrica i legalitat vigent. 3.2. La Llei Hipotecària i el Codi Civil. 4. Principis formals. La salvaguarda judicial dels assentaments registrals.

52. Lliçó 21. LA BASE FÍSICA DEL REGISTRE

53. 1. La finca com a objecte del Registre de la Propietat. 1.1. Finca material i finca registral. La finca en el Registre: immatriculació i inscripció. 1.2. Identificació i descripció de la finca. 1.3. Tipus de finques: finques normals i especials. 2. Les modificacions de la finca i rectificacions en al seva descripció. 2.1. Inscripció d'excés de cabuda. 2.2. Declaració d'obra nova. 2.3. Agrupació, agregació, segregació i divisió de finques.

54. Lliçó 22. INSCRIPCIÓ DE TÍTOLS I PUBLICITAT DE DRETS I DE SITUACIONS JURÍDIQUES

55. 1. Objecte de la inscripció i objecte de la publicitat. 2. Els títols inscriptibles: objecte formal d'entrada en el Registre de la Propietat. 2.1. Les resolucions judicials. 3. Drets inscriptibles i no inscriptibles.

56. Lliçó 23. EL PROCEDIMENT D'IMMATRICULACIÓ

57. 1. La immatriculació: distinció entre la immatriculació i operacions immatriculadores. 2. Mitjans de immatriculació: enumeració. 2.1. L'expedient de domini. 2.2. El títol públic. 2.3. Les certificacions de domini. 3. La doble immatriculació. 4. L'expedient d'alliberament de càrregues i gravàmens.

58. Lliçó 24. PROCEDIMENT REGISTRAL

59. 1. Concepte, fases i naturalesa del procediment registral. 2. Iniciació del procediment registral. 2.1. El principi de rogació. 2.2. La titulació ordinària. 2.3. El requisit del tracte successiu. 2.4. L'assentament de presentació. El tancament registral.

60. Lliçó 25. LA INSCRIPCIÓ

61. 1. Els assentaments registrals i la inscripció. 2. Classes d'inscripció. 2.1. Inscripcions declaratives. 2.2. Inscripcions constitutives. 2.3. Inscripcions obligatòries. 3. Inscripció, tradició i causa. 4. Inscripció, prioritat i rang. El principi de prioritat registral.

62. Lliçó 26. EFICÀCIA DE LA CONSTÀNCIA REGISTRAL

63. 1. La presumpció d'exactitud del Registre. Formulació, característiques i àmbit. El principi de legitimació. 2. La càrrega d'impugnar l'assentament. 3. La terceria registral. 4. Possessió i Registre. En particular, les presumpcions possessòries: anàlisi dels arts. 35 i 38 LH. 5. L'anomenada acció real registral de l'art. 41 LH.

64. Lliçó 27. LA PROTECCIÓ DEL REGISTRE

65. 1. La protecció del Registre: sistema espanyol. El concepte de tercer. El principi de fe pública. 2. Protecció a l'aparença i inoponibilitat. Els arts. 34 i 32 de la Llei Hipotecària. 3. Els actes nuls. L'art. 33 de la Llei Hipotecària. 4. La usucapió i el Registre de la propietat.

66. Lliçó 28. ALTRES ASSENTAMENTS REGISTRALS

67. 1. L'anotació preventiva. 1.1. Concepte i característiques. 1.2. Enumeració i classificació. 2. Les mencions registrals. 3. Les notes marginals.

68. Lliçó 29. EXTINCIÓ I RECTIFICACIÓ DELS ASSENTAMENTS REGISTRALS

69. 1. L'extinció dels assentaments registrals. 1.1. Per inscripció de la transferència del domini o dret real. 1.2. Per caducitat. Concepte i característiques. A) Caducitat d'algunes inscripcions. B) Caducitat de les anotacions preventives. 1.3. Per conversió. Concepte i característiques. 1.4. La renúncia o desistiment. 2. Nul·litat dels assentaments registrals. 2.1. Nul·litat material (en el títol). 2.2. Nul·litat formal o error. 3. La cancel·lació. 3.1. Concepte i característiques. 3.2. Causes i classes de cancel·lació. 4. Inexactitud, nul·litat i rectificació.

• Lacruz Berdejo, José Luis, Luna Serrano, Agustín (2003-2004). Derechos reales (2ª ed. revisada y puesta al día, por Agustín Luna Serrano). Madrid: Dykinson.
• Lacruz Berdejo, José Luis (2003). Derecho inmobiliario registral (2ª ed. / rev. y puesta al día por Jesús Delgado y Echeverría y Joaquín Rams Albesa). Madrid: Dykinson.
• Díez-Picazo, Luis, 1931- (1993-1995). Fundamentos del derecho civil patrimonial (4ª ed.). Madrid: Civitas.
• Puig i Ferriol, Lluís, Roca i Trias, Encarna (2007). Institucions del dret civil de Catalunya. València: Tirant lo Blanch.
• Pozo Carrascosa, Pedro del, Vaquer Aloy, Antoni, Bosch Capdevila, Esteve (2008). Derecho civil de Cataluña : derechos reales. Madrid Barcelona: Marcial Pons.
• Lasarte Álvarez, Carlos (2002). Principios de derecho civil (4ª ed.). Madrid: Marcial Pons.
• Lasarte Álvarez, Carlos (2002-2003). Principios de derecho civil (3a ed.). Madrid: Marcial Pons.
• Albaladejo, Manuel (2004). Derecho civil (10ª ed.). Barcelona: Edisofer.
• Díez-Picazo, Luis, 1931-, Gullón, Antonio (1989-2001). Sistema de derecho civil (7ª ed.). Madrid: Tecnos.
• García y García, José Manuel (1988-). . Madrid: Cívitas.
• Comentario del Código Civil (1991). Madrid: Ministerio de Justicia. Secretaría General Técnica.
• Bercovitz Rodríguez-Cano, Rodrigo, coord., (2006). Comentarios al Código civil (2ª ed.). Cizur Menor: Aranzadi.
• Roca i Sastre, Ramon Maria, Roca-Sastre Muncunill, Luis, Bernà Xirgo, Joan (2008). Derecho hipotecario (9a ed.). Barcelona: Bosch.
• Badosa Coll, Ferran, dir., Marsal Guillamet, Joan, coord. (2003). Manual de dret civil català. Madrid [etc.]: Marcial Pons.
• Manzano Solano, Antonio (Centro de Estudios Registrales). Derecho registral inmobiliario para iniciación y uso de universitarios. 1, Publicidad registral. Historia. Derechocomparado. Organización del registro de la propiedad. [Madrid]: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España.
• Manzano Solano, Antonio (Centro de Estudios Registrales). Derecho registral inmobiliario para iniciación y uso de universitarios. 2, Procedicimiento registral ordinario. [Madrid]: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España.
• Faudos Pons, Pedro (cop. 2008). Lecciones de derecho inmobiliario registral. Barcelona: Atelier.

Activitats d'avaluació:

L’avaluació de l’assignatura es durà a terme de DUES MANERES DIFERENTS, a elecció de l’estudiant:

A) PRIMERA OPCIÓ: AVALUACIÓ CONTINUADA

Aquest sistema només s’aplica per als alumnes que es presentin a la primera convocatòria. En aquest cas, l’avaluació consistirà en:

1. Tres controls alliberatoris que es realitzaran al llarg del curs. El primer coincidirà amb l’examen parcial de gener-febrer, el segon tindrà lloc a meitat del segon semestre i el tercer coincidirà amb l’examen final de juny. En cadascun d’ells, entrarà la part de la matèria que s’hagi vist fins el moment del control i alliberarà a partir de 5. Aquests controls podran combinar diversos sistemes: preguntes test d’elecció múltiple i preguntes escrites amb possibilitat d’opció o a desenvolupar obligatòriament.

2. Activitats d'aprenentatge i casos pràctics, que es duran a terme al llarg del curs. Es podran obtenir fins a 2 punts sobre la nota final de l'assignatura, sempre que la mitja de les pràctiques sigui de 5 o més, i cap pràctica no hagi estat avaluada per sota de 4. Els punts addicionals d’aquestes activitats es sumaran a la nota final només a la primera convocatòria.

Normes aplicables a aquest sistema:

a) SEGUIMENT. Per poder ser avaluat en el sistema d’avaluació continuada, l’alumne haurà d’assistir, lliurar i participar en un mínim de dues pràctiques per semestre.

b) QUALIFICACIÓ DELS CASOS PRÀCTICS. L'avaluació té en compte tant la resolució escrita dels casos com la participació activa a classe. És obligatori assistir a tota la classe de pràctiques. El professor podrà formular qüestions concretes als alumnes. Les respostes formaran part de l'avaluació. Es valorarà la destresa de l'alumne en la resolució d'aquestes qüestions, així com la varietat i qualitat del material que hi empri.

c) RECUPERACIÓ DELS CONTROLS PARCIALS: L’estudiant que no alliberi algun dels dos primers controls, podrà recuperar-lo en el tercer i darrer control. En aquest cas, l’estudiant s’examinarà, a la vegada, de la matèria corresponent al tercer control, i de la d’aquell control o controls anteriors que hagués suspès.

d) ADDICIÓ DE LA PUNTUACIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE: Perquè tingui lloc l’addició dels punts corresponents a les activitats d’aprenentatge, en el tercer i últim control s’ha d’obtenir una nota mínima de 4.


B) SEGONA OPCIÓ: AVALUACIÓ MITJANÇANT EXAMEN FINAL

Aquest sistema s’aplica en primera convocatòria als estudiants que no participin en el sistema d’avaluació continuada, i en segona convocatòria a tots els estudiants. L'alumne que s'acull a aquesta opció d'avaluació no cal que participi en les activitats que es duran a terme al llarg del curs, tret del Pràcticum (vegeu avall).

L’avaluació conforme a aquesta opció es realitzarà mitjançant un EXAMEN FINAL de tot el contingut del programa. Constarà de les següents parts:

a) Primer bloc: preguntes test de resposta múltiple. Les respostes errònies no puntuen negativament. L'aprovat sempre és per sobre de la meitat aritmètica del número de preguntes (p. ex. 18 sobre 30, 9 sobre 15).
b) Segon bloc: preguntes curtes, amb la possibilitat que se’n puguin triar algunes (p. ex. sis a escollir-ne quatre, tres a fer-ne dos, etc.). Es desenvoluparan en una extensió màxima d’una cara de full.
c) Tercer bloc: dues preguntes obligatòries a desenvolupar sense límit d’espai. Eventualment, una d’aquestes preguntes es podrà substituir per un cas pràctic.

La nota final de l'examen resultarà de la ponderació global de les tres parts. Aproximadament, cadascuna compta 1/3, però una qualificació molt baixa en una part, o una part en blanc, repercuteix negativament en la nota final. A la inversa, si s’obté una qualificació molt elevada en dues parts, una qualificació lleugerament més baixa en la tercera no repercutirà negativament en la nota final.

INFORMACIÓ SOBRE EL PRACTICUM FINAL PER A TOTS ELS ALUMNES

Amb independència de l'opció d'avaluació triada per l'estudiant, per superar l'assignatura cal realitzar i aprovar el "Practicum final". Consistirà en un cas pràctic i unes preguntes que l'alumne haurà de resoldre de forma original.

Criteris de valoració:
a) Es penalitzaran: la còpia o el mal ús dels materials; el plagi; les cites incorrectes de jurisprudència o bibliografia; la cita de materials que no s’han fet servir; l’ús acrític o indiscriminat de materials web; la reproducció de material “en brut”, sense connexió amb la resolució del supòsit pràctic; les incorreccions ortogràfiques o gramaticals; la mala presentació; la manca de notes a peu, índex, conclusions o bibliografia.

b) Es valorarà: la capacitat de síntesi, la concisió i la precisió; l’argumentació sobre la base de la legislació, jurisprudència i doctrina relacionades amb el supòsit pràctic; la cerca i el bon ús de la bibliografia; la claredat, l’originalitat i l’enfocament crític; el tractament i resolució dels aspectes pràctics del cas; la reflexió personal ben fonamentada.

En les classes teòriques i pràctiques, en la preparació d'ambdues i en l'estudi de l'assignatura, l'alumne haurà de consultar i utilitzar la legislació vigent. Bàsicament:

1) Código Civil. Edició actualitzada de l'any 2008. Són recomanables les edicions publicades per les editorials Tecnos i Civitas, Thomson-Aranzadi.

2) Codi Civil de Catalunya. Edició preparada per Joan EGEA FERNÁNDEZ i Josep FERRER RIBA, 13a, Barcelona, EUB, 2007.

3) La legislació civil catalana i estatal es pot també trobar a la pàgina web del Projecte Norma Civil, que coordina l'Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona: http://civil.udg.edu/normacivil/