Estudi teòric i pràctic de la cultura material a la Prehistòria
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
S’explicaran algunes de les disciplines que ens apropen al coneixement de l’Antiguitat. En concret, el curs formarà l’estudiant en la numismàtica antiga.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
El curs tracta de dos grans temes: la Bíblia des de la perspectiva històrica, literària i arqueològica i l'estudi del desenvolupament del pensament greco-romà des de Plató fins a Ciceró.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
Les ciutats medievals poden ser considerades com a centres d'unes xarxes urbanes que relacionaven les ciutats i el seu entorn immediat amb la resta del món i a través de les quals circulaven persones, béns, serveis i idees. En aquesta assignatura s'analitzaran, per una banda, algunes de les institucions que convertiran a les ciutats medievals de l'Occident mediterrani en centres d'una xarxa i, per l'altra, alguns dels elements que hi circulaven.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
Mitjançant la producció manuscrita tardomedieval, la Corona d’Aragó i la de Castella van importar models culturals que van constituir els fonaments de la cultura catalana dels segles posteriors. Aquest curs presentarà alguns casos paradigmàtics d’aquest procés d’importació i difusió de la cultura en vernacle, aprofundint tant en la tipologia de manuscrits com en els continguts que difon, traçant així el panorama cultural de l’època i el perfil del públic al qual es dirigeix.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
En les societats medievals, com en les d'altres èpoques, els poders eclesiàstics (episcopals, canonicals i abacials) i laics (regis, aristocràtics i burgesos) van percebre la necessitat de recolzar les seves accions i manifestacions socials mitjançant promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies de legitimació i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris) l'estudi dels quals s'enriqueix quan s'analitzen des d'aquest punt de vista multidisciplinar (des de l'arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics de grans projectes artístics, literaris, filosòfics que des de les catedrals, els palaus i les clausures es van desplegar per servir com a instruments de promoció política, social i institucional.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi interdisciplinar (històrica, filosòfica) del pensament polític de l'Europa dels segles XVI i XVII i les seves fonts. L'assignatura gira a l'entorn de dos eixos principals: (1) La irrupció maquiavèlica. El realisme polític de Maquiavel es converteix, des de la seva aparició, en el paradigma polític de referència. Se n'estudien l'impacte, les varietats, els adversaris. (2) La problemàtica teològico-política a l'Europa moderna, sobretot arran de les reformes religioses, i la influència de la religió en la vida social.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura consisteix en un taller de recerca i crítica en història de l'art d'època moderna, que familiaritzarà l'estudiant en el coneixement i la pràctica de tot un seguit d'eines metodològiques i d'instruments de recerca.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
El temari ofereix una panoràmica dels trets més importants d’alguns dels autors i dels textos més influents en la literatura, en el pensament i en l’art europeus de final de l’edat mitjana i de tota l’edat moderna. Es dedica atenció especial a la influència concreta en l'àmbit hispànic i de la Corona d'Aragó. Finalment, l’assignatura pretén també formar l’alumne en la transcripció de textos moderns, documentals i d’altra mena, seguint uns criteris científics.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
Definirem amb precisió Renaixement i Humanisme, què són i què els diferencia, quins són els professionals anomenats humanistes, quin objectiu tenen i on l'exerceixen. El temari ofereix una panoràmica dels trets més importants d’alguns dels humanistes i dels textos més influents en la literatura, en el pensament i en l’art europeus de final de l’edat mitjana i de tota l’edat moderna. Es dedica atenció especial a la influència concreta en l'àmbit hispànic i de la Corona d'Aragó. Finalment, l’assignatura pretén també formar l’alumne en la transcripció de textos moderns, documentals i d’altra mena, seguint uns criteris científics. El temari incidirà especialment en una de les facetes del pensament humanista: FANTASMES, ESPERITS, MÀGIA I EMBLEMES, en què filosofia, medicina, literatura, art, des de Plató fins al segle XVII, configuren i manifesten un complex doctrinal i epistemològic enormement important. El fet de conèixer-lo ens capacita per interpretar adequadament moltes obres literàries i artístiques.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
El pensament estètic de Maria Zambrano.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
L'objectiu de l’aquesta matèria és abordar, a partir de la presentació de recerques en curs, alguns processos bàsics de transformació del món rural modern i contemporani mitjançant un enfocament d'història comparada
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
L'objectiu de l'assignatua és l'assoliment, per l'estudiant, de les competències necessàries per analitzar narratològicament un text narratiu. L'assignatura es divideux en dues parts, que corresponen a dos gèneres literaris: conte i novel·La. Es comenten les diferents tendpencies i corrents d'anàlisi al llarg de la història, que s'apliquen amb una metodologia eminentment pràctica sobre textos proposats de diferents èpoques, estètiques, etc., per tal que l'estudiant pugui testar els coneixements adquirits sobre materials pràctics. Al llarg del curs, s'aportaran i aplicaran els resultats de projectes de recerca en curs en l'àmbit de la literatura contemporània.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
Aproximació a l'estudi del període 1914-1945 des d'una perspectiva arrelada en les darreres investigacions. S'analitzaran els debats sobre el concepte "guerra civil europea", els nous estudis sobre les guerres contemporànies i les recents perspectives sobre els feixismes i els populismes europeus.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
Aproximació a algunes qüestions rellevants de la filosofia contemporània
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
En el món contemporani, la llengua ha esdevingut una institució social, un objecte científic, un subjecte narratiu. Tant des del punt de vista del discurs com de les pràctiques lingüístiques, les institucions, les elits i els parlants han intervingut i intervenen per definir la llengua, modelar-la o, en el cas dels parlants, narrativitizar-la com a experiència individual. En les aproximacions a aquest plantejament, hi conflueixen disciplines tan diverses com la història de la llengua, la sociolingüística o la història de la cultura.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
Els alumnes tenen l’oportunitat de realitzar pràctiques en algun dels grups de recerca de l’àmbit humanístic reconeguts per la UdG. L’especificitat de cada grup incidirà en la tipologia de pràctiques, el contingut de les quals estarà sempre relacionat amb les recerques en curs dels equips de recerca i en cap cas consistirà en la realització de tasques administratives. Durant la seva realització, els estudiants exploraran noves vias de creació de coneixement en investigacions concretes, entraran en contacta amb fonts primàries i aplicaran les darreres tecnologíies. L' investigador responsable de cada grup tutoritzarà i supervisarà el treball de l'estudiant, que haurà de presentar una memòria detallada de les tasques realitzades, i demostrar estar en condicions de relacionar el treball empíric amb el marc teòric i els objetius de la línia de recerca en que ha de realitzar les pràctiques. Aquesta memòria, així com el conjunt del treball realitzat, serà avaluada per l' investigador responsable del grup.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |