L'estructura de la gramàtica: fonologia i fonètica, morfologia, sintaxi i semàntica. Tipologia i universals lingüístics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
B |
2segon semestre |
Llatí (3102G00020)
Estudi de la llengua llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudis sobre temes de gramàtica (fonologia, morfologia, sintaxi i semàntica) analitzats des d'una perspectiva tipològica.
|
OPoptativa |
6 |
B |
Aanual |
Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX, i anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi dels autors més importants de la literatura llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran textos literaris (en llengua original i traducció) relatius a problemàtiques socio-culturals de l'Itàlia contemporània.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'enfocament comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i els seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de textos.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Presentació d'un seguit d'eines (gramàtiques, diccionaris, atles, corpus lexicogràfics, corpus textuals, etc.) que resulten fonamentals a l'hora de fer una anàlisi de la llengua catalana i castellana, tant des del punt de vista sincrònic com diacrònic, i presentació d'un seguit d'aplicacions, basades en el coneixement lingüístic, a altres àmbits externs a la filologia.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
L’assignatura contempla l’estudi de la literatura contemporània (entesa historiogràficament com el període que abasta des del segle XIX fins als nostres dies) en diverses llengües i tradicions culturals, amb una especial atenció a aquelles literatures nacionals que, a diferència de la catalana i l’espanyola, no són un objecte d’estudi específic dels graus de llengua i literatura: literatura francesa, americana, anglesa, germànica, etc.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública de la comunicació, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època.
L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Anàlisi de la variació i dels diferents registres lingüístics que incideixen en la llengua dels mitjans de comunicació.
Descripció i anàlisi dels agents que intervenen en la llengua dels mitjans de comunicació (acadèmies, gramàtiques, llibres d'estil, periodistes, etc.), i de l'argumentació implícita o explícita que mostren. Anàlisi dels processos de producció, transmissió i recepció de la informació, especialment la referida a aspectes metalingüístics. Descripció, anàlisi i interpretació dels principals models textuals vinculats als diferents gèneres informatius, interpretatius i d'opinió.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual. -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica.-Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el el cinema i la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius i cinematogràfics-Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SE |
Aanual |
-Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs -Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs (pragmàtica, icònica, ideològica, crítica cultural).-Descripció i anàlisi dels sistemes de recepció de la cultura en diferents àmbits sociològics. -Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius. -Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs.
Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs.
Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius.
Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
SE |
Aanual |
SO |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SE |
Aanual |
SO |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició del llibre, a cura de Lluís Muntada)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. Amb l’objectiu de familiaritzar l’alumnat amb els procediments professionals de l’edició, l’atenció es focalitzarà en tres dels àmbits principals del procés d’edició impresa: una introducció sintètica a la història i l’evolució en l’edició de textos; una exposició dels components de l’edició impresa; i una anàlisi de la difusió i recepció dels materials de la cultura escrita. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Redacció periodística (Lluís Muntada)
Aquesta assignatura ofereix un seguit d’estratègies formals per a la generació de textos periodístics atractius i de qualitat. Des d’un vessant teòric i pràctic es pretén familiaritzar l’alumnat amb l’escriptura periodística professional. Els materials de l’assignatura aborden l’escriptura periodística en diferents suports, per bé que amb una decantació primordial per la premsa escrita.
La part teòrica es focalitza en un conjunt de tècniques, anàlisis i conceptuacions d’aspectes relatius a la redacció periodística pròpia d’uns mitjans de comunicació de qualitat i amb funció democràtica. La part pràctica de la matèria vol consolidar les estratègies compositives del discurs periodístic. A partir de mostres i estudis de firmes de referència de la premsa catalana i espanyola actuals, i a partir de l’anàlisi discursiva i emulació d’alguns d’aquests models periodístics, es pretén que l’alumnat refermi les habilitats expressives en la pràctica de la redacció periodística.
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta assignatura té com objectiu donar els coneixement que permetin compendre, analitzar i gestionar les dinàmiques territorials i socioambientals que incideixen en els espais de muntanya a partir del coneixement de les seves principals característiques biofísiques i els seus principals problemes ambientals. CONTINGUTS: El concepte de muntanya. Origen de les formacions muntanyoses. Les principals formacions muntanyoses des d'una perspectiva multiescalar. Característiques climatològiques de les àrees de muntanya. Característiques geomorfològiques de les àrees de muntanya. Característiques hidrodològiques i edafològiques de les àrees de muntanya. Característiques biogeogràfiques de les àrees de muntanya: la visió de sintesi. Les relacions societat - natura a les àrees de muntanya.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L’assignatura té com objectiu principal descriure l’evolució, els fonaments teòrics i els instruments pràctics en que es fonamenta la gestió dels espais naturals. En primer lloc s'estudia l’evolució del marc legislatiu i conceptual que ha estat la base de la gestió dels espais naturals. En segon lloc es donen a conèixer els instruments que s’utilitzen per la seva gestió i s’exposen els distints planejaments sectorials (ús públic, fauna, boscos, agricultura i ramaderia…). Finalment en tercer lloc s’estudien les polítiques de connectivitat entre espais naturals i l’avaluació dels espais naturals, tant de forma individual com en el cas de les xarxes.
Algunes de les sessions aniran a càrrec de reconeguts professionals de l’àmbit de la planificació i la gestió dels espais naturals protegits.
També es contemplen dues sortides de camp: Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter (1 dia / OBLIGATÒRIA) i Parc Nacional d'Aigüestortes (2 dies / VOLUNTÀRIA).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
Aanual |
Anàlisi dels factors humans i socials que expliquen l'exposició i vulnerabilitat humanes als riscos ambientals i les diferents formes de gestió desenvolupades per tal de fer-hi front.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
Aanual |
L'objectiu de l'assignatura és aprofundir el coneixement teòric i aplicat a l'entorn del concepte de paisatge. Durant l'assignatura es presenten i s'utilitzen tant mètodes de caràcter físic com cultural per l'anàlisi del paisatge en dos contextos geogràfics ben diferenciats. Després del curs els estudiants han de disposar d'un millor coneixement de la complexitat inherent al concepte de paisatge i una millor capacitació per interpretar els paisatges. Així mateix aquesta assignatura permet als estudiants apendre a treballar en grups d'estudi de caràcter multinacional. Aquesta assignatura és desenvolupa de forma intensiva al llarg de dues setmanes que repeteixen un model similar de continguts i activitats. CONTINGUTS: Presentació de les caracterísitques i dinàmiques dels paisatges en l'àrea d'estudi. Bases metodològiques per l'anàlisi i estudi del paisatge des de l'ecologia del paisatge i la geografia cultural. Sessions de treball de camp: reconeixement sobre el terreny de les característiques i dinàmiques del paisatge. Treball tutoritzat en grups multinacionals d'un cas concret. Presentació i discussió dels resultats.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció dels aspectes espacials de les activitats turístiques, així com a la seva dinàmica històrica i actual
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L'assignatura es planteja com una reflexió sobre el món actual, des de la perspectiva regional, basant-se fonamentalment en la descripció dels grans conjunts socioeconòmics i ambientals. Es donarà també una aproximació a la geopolítica, les relacions socials, a les diferents cultures i religions, tot això encaminat a una major comprensió del món actual.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la geografia. Al costat d’això, es vol fer entendre els principis bàsics del funcionament del nostre planeta, tant des del punt de vista ecològic com social. Es posarà especial èmfasi en les interrelacions entre la societat i la natura i en els paisatges resultants de l’acció antròpica: agraris, urbans.. i els que són producte de la combinació de les formes del relleu i els biomes de la terra. 1. Introducció a la Geografia com a disciplina; 2. L’ Evolució del pensament geogràfic; 3. Introducció a la Geografia Humana; 4. Introducció a la Geografia Física.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul presenta una introducció a l'anàlisi de la informació en format cartogràfic i numèric que s'utilitza en geografia. Es faciliten les eines per interpretar mapes i elaborar-ne a partir de diversa informació, entre ella l'estadística. Es donen també uns principis d'anàlisi estadística que permetran entendre, elaborar i representar les dades. S'utilitzaran diversos programes informàtics per al tractament estadístic i per a realització de mapes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Creació i manipulació d'informació geogràfica per a l'anàlisi territorial i ambiental amb programari propietari (ArcGis-ArcView 10 i Miramon) i programari lliure (GvSIG).
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya i d'Espanya tant des del punt de vista del medi físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. Aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai de Catalunya-Espanya mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul té dues parts clarament diferenciades. Primer es farà una introducció a l'estudi de la demografia i de la geografia de la població. Al segon semestre es farà una introducció a la geografia econòmica, fent especial atenció a les reconfiguracions territorials produïdes pel fenomen de mundialització i la crisi econòmica.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul se centra en l'exposició i anàlisi territorial contemporani en el doble vessant, cada vegada més interrelacionat, urbà i rural. Aquests objectius impliquen, des del punt de vista urbà, una perspectiva àmplia del fet, que integra tant vessants històriques, com culturals, com econòmiques, polítiques i tècniques. Des del punt de vista rural, la visió també és àmplia, tenint en compte tant els processos -agents, polítiques, mercats, institucions,...- com els resultats físics dels mateixos en termes de paisatge i modes de vida.
|
OPoptativa |
18 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Desenvolupar els principals elements teòrics de l'ordenació del territori i el paper dels factors ambientals. Conèixer els diversos mètodes per planificar, ordenar i gestionar el territori a diverses escales. Conèixer els elements, els factors i el processos que expliquen la morfologia biofisica de les estructures territorials. Analitzar i conèixer els instruments urbanístics, d'ordenació del territori, d'estratègia de desenvolupament territorial i les tècniques d'anàlisi emprades en la caracterització i la gestió del sistema d'espais lliures i paisatge.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
SE |
1primer semestre |
Pensament geogràfic és una assignatura que no aspira, pròpiament, a oferir una detallada història de la geografia des dels seus orígens més llunyans (en temps de la Grècia clàssica) fins avui dia. Es tracta, contràriament, d'una reflexió sobre els enfocaments teòrics i metodològics més significatius d'aquest últim segle i mig, és a dir sobre aquells que han marcat i marquen les pautes fonamentals de la teoria i de la pràctica de la geografia dels nostres dies. Al llarg de la primera meitat del curs s'exploraran les arrels més immediates d'aquesta geografia moderna, analitzant el període comprès entre mitjans-finals del segle passat i la dècada dels 50's del nostre segle. És l'anomenada geografia tradicional. Durant la segona meitat, s'analitzarà el període comprès entre la dècada dels 50's d'aquest segle i els nostres dies. Aquesta assignatura incidirà no només en l’evolució històrica de la disciplina, sinó sobretot en el seu bagatge conceptual i en la seva aportació al que podríem denominar la ‘cultura geogràfica contemporània’.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
1primer semestre |
Conèixer i dominar la diversitat de tècniques i mètodes propis de la pràctica professional de la Geografia (realització d’informes, ressenyes, articles per a enciclopèdia, elaboració d’avantprojectes, disseny d’entrevistes i enquestes, etc.) . Es tracta d’una assignatura de caràcter instrumental, que ha de permetre a l’estudiant dotar-se de les tècniques i els mètodes professionals i de recerca d’ús quotidià en Geografia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SE |
2segon semestre |
Introducció històrica als principals autors de les primeres etapes de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquestes etapes. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de la contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i les doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia antiga. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció històrica als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats contemporanis relacionats amb ells.1. Estudi històric dels principals autors i doctrines de la filosofia contemporània. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del període. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi d'algunes de les principals tendències actuals en l'àmbit de la filosofia. 1. Controvèrsies vigents de la filosofia el segle XX. 2. Tendències de la filosofia el segle XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions d’allò real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
EL PROBLEMA DEL MÓN EXTERN EN L'EMPIRISME CLÀSSIC: Anàlisi del problema del món extern en l'empirisme clàssic (Hobbes, Locke, Berkeley i Hume), i la seva relació amb l'epistemologia, la teoria de la ment, la filosofia del llenguatge i la teologia defensades pels representants d'aquest corrent filosòfic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Què és l’epistemologia o teoria del coneixement? És la branca de la filosofia que s’ocupa del coneixement i la creença justificada. No obstant, això és dir ben poc ja que el coneixement i la creença justificada també constitueixen l'objecte d'estudi d'altres disciplines con la psicologia o la ciència cognitiva. Per entendre allò que distingeix un tipus de teorització d’una altra és útil plantejar-nos qui tipus de problemes distintius afronta la investigació filosòfica sobre el coneixement i la creença justificada. Com estudi del coneixement l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quines són les condicions necessàries i suficients pel coneixement? Quines són les fonts de coneixement? Quins són els seus límits? És possible el coneixement? Són legítimes les posicions escèptiques que defensen que no podem tenir coneixement sobre el món extern? Com estudi de la creença justificada l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quan una creença està justificada? Què és el que fa que una creença estigui justificada? És la justificació quelcom intern o extern a les nostres ments? Quina és l'estructura de la justificació perceptiva?
En aquest curs introductori proporcionarem una visió general dels problemes que sorgeixen d'aquestes qüestions i d'algunes de les teories més importants que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Causalitat 2. Lleis naturals. 3. Explicació científica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1.Quine i la indeterminació de la traducció
1.1. Naturalisme i empirisme
1.2. Els dos dogmes de l’empirisme
1.3. Elements bàsics del conductisme quineà
1.4. Traducció radical
1.5. Inescrutabilitat de la referència i indeterminació de la traducció
2.La concepció griceana del significat
2.1. La teoria de l’acció racional de Davidson
2.2. Austin
2.2.1. Emissions realitzatives i constatatives
2.2.2. Teoria dels actes de parla
2.2.3. Searle. Anàlisi d’un tipus d’acte parla: promeses
2.3. Grice
2.3.1. Significat natural i significat no natural
2.3.2. Significat ocasional del parlant
2.3.3. Significat lingüístic
2.4. Lewis i Schiffer: convencions i significat lingüístic
2.5. Implicatures
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
JUSTIFICACIÓ DEL CURS:
El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs ens centrarem en dues grans qüestions de la filosofia política contemporània: la democràcia i la justícia. Veurem en quin sentit l’una reclama l’altra i, en quin sentit, també, l’una està en tensió amb l’altra.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi d'algunes de les problemàtiques més actuals de la filosofia política.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Lectura de la Crítica de la raó pura de Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es pretén introduir a l'alumne en una de les discusions centrals de la filosofia del llenguatge dels darrers trenta anys sobre dos modes de designació presents en el llenguatge: referència i descripció. Així mateix, es posarà de manifest l'impacte que tenen en l'àmbit de la metafísica les diverses posicions sobre els modes de designació, molt especialment en el domini de la filosofia de la modalitat (essencialisme, individualització, etc.)
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Qüestions de biopolítica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
DIDÀCTICA DE LA FILOSOFIA. L’objectiu d’un curs de Didàctica de la filosofia entesa com a disciplina filosòfica no ha de ser l’exposició o explicació del mètode per ensenyar filosofia, simplement perquè no hi ha un únic mètode. L’objectiu no és tampoc només l’exposició o explicació dels diferents recursos i estratègies per ensenyar filosofia, perquè no hi ha una única manera d’entendre’ls i aplicar-los. En realitat, la didàctica de la filosofia depèn dels nostres pressupòsits sobre l’educació i la filosofia. Així doncs, el nostre objetiu serà més aviat l’anàlisi filosòfica d’alguns procediments, recursos i estratègies que s’utilitzen en l’ensenyament de la filosofia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
WITTGENSTEIN I EL PROBLEMA DELS ORÍGENS DEL LLENGUATGE
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció al marc ambiental i cronològic de la prehistòria, als aspectes socials, tècnics i econòmics de les comunitats prehistòriques i a les eines bàsiques per entendre llur evolució i distribució en el temps i l'espai. I això des dels primers homínids fins l'aparició de les civilitzacions antigues.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat mitjana, amb especial referència a la història medieval d’Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Breu panoràmica als aspectes comuns que caracteritzen la Història de la Península Ibèrica des de l'aparició de l'home sobre el terra peninsular fins al franquisme, posant l’accent en l'evolució dels regnes hispànics i de la Corona d'Aragó, la seva diversa constitució interna i els aspectes divergents, així com el conflicte social que han caracteritzat el seu desenvolupament final.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Itinerari pensat per aquells que s’orienten cap a Història Antiga, Arqueologia, Antropologia i Paleografia i Història Medieval. El seu disseny combina l’apropament a les restes materials i l’ús de les fonts històriques escrites i de les fonts etnogràfiques a més de proporcinar el coneixement de les diferents metodologies de les disciplines esmentades.
L’assignatura està estructurada en tres grans blocs. El primer està format pels tres primers temes del programa i es dedica a l’Arqueologia i a la Prehistòria, curant d’apropar i fer conèixer les bases metodològiques d’ambdues ciències d’estudi del passat humà. El segon bloc, format també per tres temes, es dedica a l’Etnografia com a disciplina per conèixer la diversitat i les semblances de les societats humanes tant des del punt de vista social com cultural. El tercer bloc, constituït pels darrers tres temes, pretén proporcionar els coneixements per l’estudi de les fonts escrites i els mètodes d’anàlisi de les mateixes que permeten un coneixement científic del passat medieval.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Introducció als principals corrents historiogràfics, actuals i històrics, que han conformat el saber històric. Es posarà especial èmfasi en els corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, coincidint amb la professionalització de la història. La segona part de l'assignatura estarà dedicada als corrents arqueològics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
Aanual |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat antiga, amb referència especial a la història antiga de la península Ibèrica .
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Introducció general a la història d´aquest període de la història universal i a les seves diverses vessants: economia, societat, política, religió, etc.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi històric del període comprès entre 1776 i 1945, des de la política i l'economia fins a la cultura i la ideologia, amb un èmfasi especial en la història d'Europa.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Història d'Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
Història de les societats indígenes americanes
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de les dimensions simbòliques de les manifestacions socials i culturals de la humanitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
Estudi de les manifestacions artístiques i simbòliques de la prehistòria
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Itinerari del mòdul instrumental dissenyat bàsicament per als alumnes que s’orienten cap a la història moderna i contemporània. El seu contingut combina una aproximació a les fonts documentals –arxivístiques, bibliogràfiques i digitals- i a les fonts materials d’interès per a la investigació històrica, amb la presentació d’un ventall ampli de metodologies d’anàlisi tant quantitatives com qualitatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Balanç comparatiu de l'arqueologia a la Mediterrània i al continent Americà, amb especial atenció a les societats prehistòriques i les formes originals d'assentaments humans nomades i sedentàris, aixi com l'anàlisi de les ciutats antigues.
Reconstrucció de la ciutat romana a partir de l'arqueologia. A través d'un seguit de temes visualment tractats es pretén explicar les característiques i el funcionament de la ciutat tot analitzant l'origen i evolució dels diversos àmbits, espais i edificis (les muralles, el fòrum, la casa privada, els edificis d'esbarjo...)
Anàlisi de les societats prehistòriques de la Península Ibèrica.
Estudi de l'evolució de les societats amerindies fins la Conquesta espanyola.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul pretén aprofundir en la història social i econòmica de Catalunya, de l’època medieval a la contemporània, amb un especial èmfasi en les qüestions metodològiques i d’història comparada. És a dir en com vivien els homes i dones del passat, com obtenien recursos per viure o com es relacionaven entre si. En els diversos blocs es revisarà la principal bibliografia existent sobre el tema i es procurarà examinar exemples de fonts o documents dipositats als arxius, per exemplificar les qüestions tractades a classe.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Estudi del passat polític i cultural europeu (de l'època medieval a l'actualitat) mitjançant l'anàlisi d'algunes conjuntures i temàtiques significatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs es desitja que l’alumnat conegui la importància del llibre com a objecte físic i suport de textos i imatges. L’aparició i desenvolupament de la forma còdex. Com es fa un llibre manuscrit? Els tipus de llibres més utilitzats a l’Europa occidental i els tipus de lectura al llarg de la història. El pes del llibre com a transmissor cultural i els canvis actuals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
Estudi de la memòria històrica i el patrimoni en el context d'una època convulsa, dominada per la violència i les guerres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX: de Käthe Kollwitz a Louise Bourgeois. S’exploraran els diversos mètodes de creació (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performances) i allò que les fa diferents en el món de la creació contemporània. En aquesta assignatura hi participaran també artistes que explicaran el seu treball a classe.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
L'assignatura és una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
Aanual |
Considerar la influència de les diverses arts en la construcció i estètica de la imatge cinematogràfica, però també com aquesta adquireix la seva especificitat. I alhora analitzar com el cinema influeix en el llenguatge de les altres arts.
|
OPoptativa |
6 |
SO |
2segon semestre |
El curs presenta una de les línies principals que recorre el diàleg entre música i arts visuals a l’art contemporani. Aquesta és la línia que ens porta des del primer happening (1952) fins a l’art realitzat amb les tecnologies actuals (media art). A través del seu recorregut donarem compte des canvis que es produeixen en la noció de creació i presentació de l’obra artística. De John Cage a Ryoji Ikeda, passant per The Velvet Underground, Michael Jackson o Nam June Paik es convida a entrar en aquest paisatge fet per la mirada i l’escolta.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi i coneixement, des d'una perspectiva històrica, de les principals qüestions estètiques vinculades al desenvolupament de la història de la fotografia, prestant especial atenció als autors més representatius en el marc contextual de la producció i difusió de la seva obra.
|
OPoptativa |
6 |
SO |
2segon semestre |
Anàlisi de l’evolució de la imatge des del segle IX fins al període tardogòtic. S’analitza la imatge en el si d’un sistema de representacions visuals i en unes topografies canviants que modularen el significat de les obres, la seva capacitat d’influència en els espectadors i la interacció amb ells. Ens remuntem a l’època carolíngia per comprendre la formació dels codis iconogràfics medievals. La reforma eclesiàstica del s. XI determinà nous discursos teològics, amb un pes diferent de la figura humana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
2segon semestre |
Història del col•leccionisme, des de l’Antiguitat a la Contemporaneïtat. S’estudiaran el pes dels diferents protagonistes: promotors, venedors, mercats, mecenes i artistes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'ASSIGNATURA PORTA COM A SUBTÍTOL QUE DEFINEIX EL CONTINGUT:
Cartografies contemporànies per a les pràctiques artístiques recents (1977-2012)
Qui diu que no interessa l'art contemporani? Des de l'any 2007, la Tate Modern de Londres, amb una programació dedicada específicament a l'art contemporani, s'ha convertit, amb més de 5 milions de visitants l'any, en el tercer museu més visitat del món (darrere el Louvre i el British Museum). I el Reina Sofia de Madrid, l'any 2011, pràcticament va igualar els visitants de El Prado. Per fi s'estan trencant els tòpics i estereotips que feien de l'art contemporani un art banal, prescindible i frívol. Això es correspon amb la necessitat de conèixer millor l'art de la nostra època i la sensació creixent que ha canviat la nostra forma de veure i entendre el món.
Els darrers 35 anys han quedat marcats per profundes convulsions, a nivell internacional, en l'àmbit polític, econòmic, social i cultural. I les pràctiques artístiques, així com les institucions museístiques, no n'han estat al marge. Durant aquestes dècades s'ha modificat sustancialment la noció d' "artista", d' "obra d'art" i d' "espectador", i això ha forçat a qüestionar les metodologies historiogràfiques tradicionals per aproximar-se a l'art de la nostra època i els relats amb els quals aquest pot esdevenir legible i comprensible.
En aquesta assignatura es plantejaran diferents cartografies per acostar-se a la complexitat de les pràctiques artístiques recents, prenent com a punt d'inflexió 1977, l'any en què s'inaugura a París el Centre Georges Pompidou ("Beaubourg"), es mostra a Nova York l'exposició "Pictures", té lloc la Documenta 6 de Kassel i mor Blinky Palermo. La dècada anterior va viure l'emergència d'una generació d'artistes que havien començat a provocar canvis sustancials en el món de l'art. Però és a partir de finals dels setanta que comencen a generalitzar-se diversos fenomens que seran objecte d'anàlisi i estudi durant el curs: en primer lloc, la introducció de les problemàtiques postmodernes en l'àmbit de l'art, amb l'entrada de perspectives explícitament feministes, postcolonials i de crítica institucional o activisme polític; però també, noves narratives, nous escenaris, noves pràctiques, nous models teòrics.
Totes aquestes mutacions configuren un panorama realment complex i alhora fascinant, que desborda fins i tot l'immens interés que, per si mateixos, tenen alguns artistes en concret. Així, l'assignatura abordarà l'estudi singularitzat d'alguns artistes d'entre els més significatius dels que han marcat la nostra època, tenint en compte que aquesta està travessada per cronologies diverses. I, al mateix temps, es plantejarà, entre d'altres perspectives, la irrupció en l'escena artística del multiculturalisme, la teoria queer, l'estètica relacional, així com la generalització de nous llenguatges artístics sorgits a partir de la hibridació amb els universos de la fotografia, el cinema, la música o les arts escèniques.
La metodologia de les classes serà explícitament multidisciplinar, i abordarà el fenomen artístic dels darrers 35 anys a partir de l'estudi dels artistes i les tendències més rellevants, del context museístic i institucional, dels nous referents teòrics i d'alguns esdeveniments significatius d'ordre polític, economòmic o cultural.
Quins noms d'artistes seran convocats en el curs? Entre molts altres, Gerhard Richter, Olafur Eliasson, Doris Salcedo, Nan Goldin, William Kentridge, Jeff Wall, Shirin Neshat, Cildo Meireles, Nancy Spero, Hans Haacke, Martha Rosler, Hito Steyerl, Ai Weiwei.... però també Joseph Beuys, Sigmar Polke, Marcel Broodthaers, Krzysztof Wodiczko, Michelangelo Pistoletto, Alexandra Riera, Aernout Mik, Ursula Biemann, Ricardo Basbaum, Dias & Riedweg, Hans Peter Feldmann, Anish Kapoor, Öyvind Fahlström, Lothar Baumgarten, Alan Sekula, Ibon Aranberri, María Ruido...
De quins espais parlarem? De l'aparició del Beaubourg a París i de la Tate Modern a Londres, però també del Palais de Tokyo i de la Documenta de Kassel, o de la Bienal de Sao Paulo i de la de Sydney o Johannesburg. Però també de l'emergència de cultures artístiques abans silenciades pel colonialisme etnocèntric i pràctiques artístiques que han posat el cos, la identitat i el gènere en el centre d'una impugnació renovada...
Com van plantejar Deleuze i Guattari, és l'hora de fer mapes, i ja no calcs: "Si el mapa s'oposa al calc és precisament perquè està orientat a una experimentació que actua sobre la realitat. El mapa no reprodueix un inconscient tancat sobre si mateix, sinó que el construeix". Cal, doncs, "fer mapes, com ho fan l'orquídia i la vespa; és més acció que representació; la cartografia, abans que representar un món que ja està donat, suposa la identificació de nous components, la creació de noves relacions i territoris, de noves màquines". I què en pot restar, al capdavall, d'aquestes noves cartografies? Noves formes de replantejar la nostra mirada al món i, fins i tot, la nostra pròpia identitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments autors i obres de la literatura catalana medieval
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat actual de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es farà especial atenció, així mateix, als temes de l'actualitat informativa que tinguin alguna relació amb la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant que llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es pretén incidir en les evolucions de la llengua catalana contemporània, des de finals del segle XIX, amb els primers projectes de fixació normativa realitzats a l'empara de la Renaixença, fins a la seva adequació als temps més recents. Els períodes del Noucentisme, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme seran descrits en aquesta assignatura, i així mateix s'analitzaran, amb una perspectiva històrica, els problemes que plantegen els usos actuals de la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
S'analitzaran els sons i els fenòmens supasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics.
En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats principalment amb la pronunciació i la morfologia, però també es tractaran les qüestions de lèxic, sintaxi i semàntica presents en els discursos orals. Es tindrà en compte el marc dialectal i el model estàndard i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades. S'estudiaran també produccions de parlants que han après el català com a segona o tercera llengua i les pronúncies de parlants catalans en altres llengües. Es tractaran les situacions més freqüents de la pronúncia patològica i es veuran casos de fonètica forense.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari de textos lírics de l'Edat Mitjana als nostres dies.
Lírica medieval: 1/10-3/12/2012
Lírica moderna: 5/12/2012-27/02/2013
Lírica contemporània: 4/3-15/5/2013.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Es presentaran problemes relacionats amb la variació i el canvi en les llengües. S'analitzarà la relació entre variació sincrònica i canvi diacrònic, els fonaments del canvi i la percepció que en tenen els parlants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs s'estudiaran obres de diferents gèneres i estètiques de la literatura espanyola, del segle XX. Es farà un recorregut diacrònic pels diferents períodes de la centúria (Modernisme, Avantguardes, Tremendisme de postguerra, etc.), repassant els aspectes més significatius de la cultura en cada un d'ells, veient les obres literàries com a reflex de cada estètica, de les idees socio-polítiques del moment i d'una motivació personal de l'autor.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a Don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En esta asignatura se presentan las bases del análisis gramatical con el fin de que el estudiante identifique las unidades básicas de la gramática del español, conozca la estructura sintáctica de la oración simple y sea capaz de construir argumentaciones gramaticales sólidas mediante la aplicación de criterios formales y rigurosos.
En aquesta assignatura es presentaran els fonaments de l'anàlisi gramatical perquè l'estudiant pugui reconèixer les unitats bàsiques de la gramàtica de l'espanyol aplicant criteris formals i rigorosos.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Descripció de l'estructura sonora de l'espanyol. S'estudiaran els sons i elements suprasegmentals de la llengua espanyola des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia), tenint en compte la variació (estilística, dialectal, etc.).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura s'abordaran alguns aspectes conflictius de la sintaxi de l'espanyol: fenòmens que s'han de tractar transversalment en diferents components gramaticals o qüestions que han suscitat polèmica dins de la tradició gramatical. L'objectiu bàsic és que l'estudiant sàpiga triar entre diverses hipòtesis alternatives i sàpiga argumentar amb rigor i criteri la seva opinió sobre un determinat tema. Per cursar aquesta assignatura es requereix haver superat anteriorment la sintaxi elemental.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, la composició i la parasíntesi.
En esta asignatura se presentarán los fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: acento, estructura silábica, morfología flexiva y derivativa, la composición y la parasíntesis.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la història de la llengua espanyola i dels principals períodes d'estandardització, amb especial atenció als estudis gramaticals i lexicogràfics de la història de l'espanyol.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de les variants lingüístiques que constitueixen l'espanyol d'Amèrica des dels orígens fins l'actualitat
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
L'assignatura vol aprofondir en l'estudi de diversos gèneres cabdals de la literatura espanyola del Segle d'Or, que seran els següents: poesía (lírica i èpica), prosa i teatre.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |