Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Introducció al pensament de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitjana. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Josep Maria Ruiz Simon
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE10- Conèixer les teories i arguments dels principals filòsofs, així com les diferents línies interpretatives dels mateixos
  • CE12- Identificar les qüestions filosòfiques subjacents en qualsevol tipus de discussió i les possibles implicacions filosòfiques que se'n deriven
  • CE14- Utilitzar oralment i per escrit, de manera correcta i crítica, la terminologia filosòfica especialitzada, així com les diverses tècniques del raonament filosòfic
  • CE15- Analitzar amb claredat, rigor i críticament arguments filosòfics, jutjant la seva coherència, força demostrativa i pertinència

Continguts

1. El discurs sobre la felicitat com a bé suprem en el pensament medieval, I: el bé suprem dels filòsofs i el bé suprem dels teòlegs. Lectures de referència: Agustí d'Hipona, "La ciutat de Déu (XVIII, 41 i XIX, 4); Boeci, "La consolació de la filosofia"; Boeci de Dàcia, "Sobre el bé suprem"; Tomàs d'Aquino: "Tractat sobre la felicitat" (Summa teologica I-II, q. 1-5).

2. El discurs sobre la felicitat com a bé suprem en el pensament medieval, II: Les virtuts i la felicitat en el pensament polític medieval. Lectures de referència: Macrobi, "Comentari al Somni d'Escipió" (Proemi del llibre I i altres fragments); Orígenes, "Contra Cels (I, 16-18); Alfarabi, "Llibre de les lletres (caps. V i VI); Averrois, "La incoherència de la incoherència" (qüestió XX); Bonifaci VIII, "Butlla Unam Sanctam"; fragments de les "Qüestions sobre la Metafísica" de Siger de Brabant, "La monarquia" de Dante i del "Defensor de la pau" de Marsili de Pàdua.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 3,00 0 0 3,00
Lectura / comentari de textos 0 106,00 0 106,00
Prova d'avaluació 3,00 0 0 3,00
Sessió expositiva 19,00 0 0 19,00
Sessió participativa 0 0 19,00 19,00
Total 25,00 106,00 19,00 150

Bibliografia

  • Abelard, Pere (1988 ). Diálogo entre un filósofo, un judío y un cristiano . Zaragoza: Yalde. Catàleg
  • Agustí,|csant, bisbe d'Hipona (1988 ). La Ciudad de Dios (4ª ed). Madrid: Editorial Católica. Catàleg
  • Averroës (1994 ). Il Trattato decisivo sull'accordo della religione con la filosofia . Milano: Rizzoli. Catàleg
  • Boeci (2002 ). Consolació de la filosofia . Barcelona: Fundació Bernat Metge. Catàleg
  • Boeci,|cde Dàcia (1987 ). On the supreme good ; On the eternity of the world ; On dreams . Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies. Catàleg
  • Dante Alighieri (cop. 1992 ). Monarquía . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Guillem,|cd'Occam (1981 ). Breviloqui sobre el principat tirànic damunt les coses divines i humanes : i en especial damunt els súbdits de l'imperi : usurpat pels anomenats suprems pontífexs . Barcelona: Laia. Catàleg
  • Marsili,|cde Pàdua (1988 ). El Defensor de la paz . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Orígenes (1967 ). Contra Celso . Madrid: Editorial Católica. Catàleg
  • Tomàs,|cd'Aquino, sant (1988- ). Suma de teología . Madrid: Católica. Catàleg
  • Tomàs,|cd'Aquino, sant (1989 ). La Monarquía . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Alverny, Marie-Thérèse d' (1994 ). La Transmission des textes philosophiques et scientifiquesau Moyen Age . Aldershot: Variorum. Catàleg
  • Bayona, Bernardo (2007 ). Religión y poder : Marsilio de Padua: ¿la primera teoría laica del Estado? . Madrid: Prensas Universitarias de Zaragoza [etc.]. Catàleg
  • Bianchi, Luca (1993 ). Vérités dissonantes : Aristote à la fin du Moyen Âge . Fribourg: Éditions universitaires. Catàleg
  • Dales, Richard C. Argerami, Omar (1991 ). Medieval latin texts on the eternity of the world . Leiden: Brill. Catàleg
  • Dronke, Peter (1974 ). Fabula : explorations into the uses of myth in medieval platonism . Leiden [etc.]: E.J. Brill. Catàleg
  • Flasch, Kurt (2006 ). El Pensament filosòfic a l'Edat Mitjana : d'Agustí a Maquiavel . Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum. Catàleg
  • Gilson, Etienne (1965 ). La Filosofía en la Edad Media : desde los orígenes patrísticos hasta el fin del siglo XIV (2ª ed.). Madrid: Gredos. Catàleg
  • Hoenen, M. J. F. M. (1995 ). Philosophy and learning : universities in the Middle Ages. Leiden [etc.]: E.J. Brill. Catàleg
  • Kretzmann, Norman (1988 ). The Cambridge history of later medieval philosophy : fromthe rediscovery of Aristotle to the disintegration of scholasticism 1100-1600 . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Mahdi, Muhsin (2003 ). Alfarabi y la fundación de la filosofía política islámica . Barcelona: Herder. Catàleg
  • Marenbon, John (1991 ). Later medieval philosophy 1150-1350 : an introduction . London [etc.]: Routledge. Catàleg
  • Marenbon, John (1991 ). Early medieval philosophy 480-1150 : an introduction (Rev. ed.). London [etc.]: Routledge. Catàleg
  • Ullmann, Walter (1983 ). Historia del pensamiento político en la Edad Media . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Urvoy, Dominique (cop. 1998 ). Averroes : las ambiciones de un intelectual musulmán . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Weinberg, Julius R (1987 ). Breve historia de la filosofía medieval . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Zarka, Yves Charles (1999 ). Aspects de la pensée médiévales dans la philosophie politique moderne . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Realització per l'alumne de dos comentaris de text escrits Es valorarà la capacitat d'entendre i interpretar les lectures i la competència en l'expressió escrita 30 No
Realització per l'alumne de dos exàmens escrits Es valorarà el coneixement de la matèria, la comprensió dels textos de referència i la capacitat d'expressar-se correctament 70

Qualificació

L'avaluació es farà a través de dos exàmens parcials (un per a cada punt del programa) i de dos comentaris de text de fragments de lectures de referència de l'assignatura. Cada examen suposarà el 30% de la nota final i cadascun dels comentaris el 20% d'aquesta mateixa nota. La participació en les sessions que es dedicaran a treballar a l'aula els textos de referència servirà per perfilar la nota dels comentaris de text. En els exàmens, que es realitzaran un a mig semestre i l'altre al final, és valorarà el coneixement de la matèria, la comprensió de les lectures de referència i la capacitat d'expressar-se correctament. En els comentaris de text es valorarà la capacitat d'entendre i interpretar les lectures i la competència en l'expressió escrita.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentats els estudiants que no hagin realitzat totes les activitats d'avaluació.

Avaluació única:
Els alumnes que puguin acollir-se a aquesta modalitat extraordinària d'avaluació seran avaluats per mitjà de la realització de dues activitats: 1) un examen escrit sobre la totalitat de la matèria de l'assignatura i 2) un treball de quinze folis sobre un contingut que hauran d'acordar amb el professor durant la setmana següent a l'autorització a acollir-se a l'avaluació única i que hauran d'entregar el mateix dia de la realització de l'examen. L'examen escrit, que serà recuperable, valdrà el 70% de la nota final i el treball, el 30% restant.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà haver portat a terme les quatre activitats d'avaluació i haver obtingut una qualificació mínima de 5.0 en cadascun dels exàmens parcials.

Tutoria

Les tutories es faran a petició de l'alumne o del professor. Es podran realitzar presencialment (si la situació i les normes sanitàries ho permeten) o per mitjà del correu electrònic. Només de manera excepcional es considerarà la possibilitat del recurs a una videoconferència concertada amb antelació.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

A més d'a l'aula i, si és possible, als despatxos a les hores previstes o acordades, la comunicació i interacció amb l'estudiantat es realizarà preferentment per mitjà del correu electrònic. Quan s'escaigui, també es podran usar els fòrums de l'assignatura. Només de manera excepcional es considerarà la possibilitat de recórrer a videoconferències concertades amb antelació.

Assignatures recomanades

  • Història de la filosofia antiga I
  • Història de la filosofia antiga II

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En el cas que s'hagués de fer de manera 100% virtual, la docència online es faria combinant les sessions amb el Google Meet amb l'ús dels fòrums de l´assignatura creats al moodle. Aquests fòrums, on s'oferirien guies de lectura, materials de suport i referències bibliogràfiques, també servirien com a lloc per al comentari (entre el professor i els alumnes o entre els mateixos alumnes) dels problemes, dubtes o reflexions que puguessin suscitar els continguts que s'anirien treballant.

Modificació de l'avaluació:
Encara que no es pugui accedir presencialment a la Universitat, es mantindran les activitats d'avaluació previstes. Els exàmens es realitzaran online i els comentaris de text s'enviaran telemàticament.

Tutoria i comunicació:
En el cas que no sigui possible la seva realització presencial, les tutories i la comunicació es portaran preferentment a terme per mitjà del correu electrònic i, quan s'escaigui, a través dels fòrums de l'assignatura. Només de manera excepcional es considerarà el recurs a videoconferències concertades amb antelació.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.