1. 1. (Sept/19-Oct/19). INTRODUCCIÓ: LES COORDENADES DE L’ART MEDIEVAL. 1.Debats historiográfics a l’entorn d’un mite històric: la tradicional història dels estils i la història de les imatges a l'Edat Mitjana. 2. Els protagistes de les obres d’art. Els autors: dels artesans áulics als artistes empresaris; aprenentatge i/o influències. Els promotors i la seva legitimitat: reis, aristocràcia, clergat (monestirs, bisbes, capítols) i confrarias. Els receptors: individuals i col.lectius. Positures institucionals devant les imatges i les seves funcions. 3. El pes de la tradició i l’estil com discurs. Espais del culte i espais del poder.
2. (Oct/19) EL LLARG DEIXANT DE L’IMPERI ROMÀ: ART DE L’ANTIGUITAT TARDIA. 2.1. Introducció: art tardimperial i triomf cristià. El problema historiogràfic de la "successió" d’estils i l’art provincial romà: dels Tetrarques a Teodosi. El mite del didactisme de l’art religiós. Imatges a les catacumbes: commendatio animae, litúrgia funerària i hel.lenisme popular. Sarcòfags de producció seriada i iconogràfía cristiana. Religió oficial i presència pública (Sta Mª Maggiore i Sta Pudenciana) 2.2. El llegat tardantic. Urbs transformades (Roma, Jerusalem, Milá) i implantades (Constantinopla, Ravena). Roma, pedrera de espoliacions. 2.3. La formulació d’espais cultuals cristians: -la basílica i la seva topografia multifuncional; -el martyrium, culte a les reliquies i immediatesa d’allò sagrat (St Sepulcre); -mausoleus, adopció del model de heroa; -baptisteris. 2.4. Pervivències tècniques i tipològiques dels regnes ostrogot, merovingi i llongobard. Arquitectura sacramental (baptisteris de Ravena, i Poitiers, basílica de Brescia; primers "grups bisbals"), martirial (Salona) i funerària (Jouarre, Hipogeu de les Dunes). Grècia, Siria i Egipte: cenobis (Qalat Seman) i basiliques contrabsidades. 2.5. Arts figuratives i sumptuaries. Nova síntesi: llenguatge clasiquizant en programes cristians (sarcófags, plaques d’ivori i manuscrits religiosos). Estímuls per a la veneració en Constantinopla: missoria y díptics. 2.6. )Ravena, programes polítics i visions apocalíptiques: mausoleu de Gal.la Placídia, baptisteris, S. Apolinar Nuovo. Llongobars: poder i dogma al mobiliari litúrgic. Manuscrits doctrinals i orfebreria votiva. 2.7. Reflexos provincials. El sincretisme copte. Roma als segles V-VII: cicles en frescos (Sta. Mª Antiqua) i mosaics (Sant’Agnese); sarcòfags antics i invenció de reliquies.
3. ART BIZANTÍ. (Oct/19-Nov/19) 3.1. Introducció. Art prebizantí. Els marges històric-cronològics de Bizanci. Nou model d’emperador, vicari de la Divinitat. L’Esglèsia triomfant: patriarques, bisbes i cenobis. De Teodosi II a Justinià: muralles, palau imperial, Sta Sofía, Sts Sergi i Bac, Sta Irene. La Ravena de Maximià: San Vital. Pintures per a la veneració i la profilaxis. La imatge de l’emperador-Vicari. Empreses libraries (códexs purpuris, científics i litúrgics), icones i ivoris àulics. 3.2. La Iconoclàstia bizantina (726-843). La polèmica prohibició de les imatges sagrades; el seu poder hipòtic: culte i devoció. La reacció iconódula: teólegs i obres (Saltiri Chludov). Les icones de Santa Catalina de Sinaí. 3.3. L’Imperi Mitjà (843-1204). L’esplendor artístic: dinasties macedònica i comnena. Constantinopla, Tesalònica i Nicea. Tipologies templàries i litúrgia: definició de quatre models de creu grega: (Nea Ekklesia, Katholikon de H. Lukas, Nea Moni y Gran Lavra). Edificis comnens: Dafni. Relleus escultòrics i mosaics: complement iconogràfic i estètic distribuit segons el calendari litúrgic. Els mosaics votius de Santa Sofía: la pietat de l’emperador. Pintura: llum, color i sumptuositat a l’estètica bizantina: Göreme, Panagia Chalkeon, Ohrid. El patronatge aristocràtic: Nerezi y el Threnos. Icones: usos apotropaics, devocionals i litúrgics. Diversitat temàtica i cambi de models canònics. La Eleoussa, Verge de la tendresa. 3.4. Sumptuositat àulica i esplendor artístic de la cort macedònica (867-1056). L’interès per la cultura antiga als cercles imperials. Constantí VII Porfirogeneta: l’emperador sabi. Simbolisme tipológic al Saltiri de París y el Rotlle de Josué. Manuscrits de luxe: usuaris àulics i monàstics. Diversitat iconogràfica dels llibres religiosos i profans. El anticlasicisme de Basili II. Arts suntuaries: manipulació de la sintaxis antiga (Capsa Veroli); dimensió estètica i mística dels materials preciosos. Reliquiaris, tríptics i encuadernacions. El Tresor de Sant Marc. 3.5. La proyecció de l’art bizantí (ss. X-XII). Els Balcans: frescos de Baçkovo, Ohrid, Kurbinovo. Rúsia: la conversió del príncip Vladimir; Santa Sofia de Kiev (Jaroslav) y Novgorod: empremta constantinopolitana. Arménia y Georgia. Sicília: programes reals dels normands (1130-1187), Cefalú, Palerm i Monreale; Exultet. Venécia: Sant Marc, constructors i artifexs del mosaic; Torcello i Aquileia.Regne Llatí de Jerusalem (1098-1187). 3.6. La dinastia paleòloga (ss. XIII-XV). Redefinició de l’art bizantí. Manuscrits (Constantinopla) i edificis (Nicea, Trebizonda i Sinaí). Miquel VIII Paleóleg. El heterodoxe renaixement cultural: la filosofia hel.lenística i la mística religiosa del hesychasmo. Multiplicació de centres. Nous volums templaris: Pammakaristos i la Parigoritissa. La promoció privada: la Chora i Teodor Metocrites. Mistra. Imatges monumentals: el dramatisme en Ohrid i la "impresionista" paracclesion de la Chora. El micromosaic a les icones. 3.7. L’expansió pels regnes cristians d’Orient. Sérvia: Esteve Dusán; la decoració pictòrica: de Studenica a Sopoçani. Bulgaria i Rumania. Rúsia: les "noves Constantinoples"; la revolució pictòrica de Teófanes el grec i Andrei Rubliev. Miniatures e icones de Armenia i Georgia. El colapse després de 1453.
4. ART DE L’ALTA EDAT MITJANA. (Dic/19 - Gen/20) 4.1. En el llindà dels nous temps 4.2. La Gàl.lia: iconografia funerària, còdexs i orfebreria litúrgica. 4.3. Art a la Hispània tardantiga. L’art subantic: Tarragona, Mérida, Girona. Els visigots: aixovars funeraris. Monumentalització de l’Esglèsia hispana. L’organització topogràfica dels temples i la vella litúrgia hispana. Certituts arqueològiques (Villa Fortunatus, Casa Herrera, ...); edificis controvertits (Baños, la Nave, Quintanilla, ..). El mausoleu del sant bisbe: Montelios: visigot o altmedieval? Escultura monumental, mobiliari litúrgic i torèutica. La cesura artística-cultural amb la Antiguitat. 4.4. Art de les Illes Britàniques (I). L’art irlandès i northumbre des de Sant Agustí de Canterbury al Sínode de Whitby. Monolits i creus altes: Ruthwell, monument i document. Influxe e impacte de l’art cristià-mediterrani a la tradició figurativa irlandesa-celta. Iconografia sagrada i espiritualitat cenobítica als evangeliaris de Durrow, Lindisfarne, Kells: els laberints de les lletres. El paradigma del Amiatinus i Codex Aureus. 4.5. L’imperi carolingi. Implicació i identificació de l’Esglèsia i Estat: vers la unitat cultual i librària. El "Renaixement": la renovatio romani imperii i Carlemany. Reforma litúrgica: liturgia estacional i la topografia templària carolíngia: el desenvolupament del creuer, la bipolaritat i la articulació del "westwerk"-castellum. Les criptes i les relíquies. La planta central: capelles palatines i privades. El monestir: Centula i el plànol de Sankt-Gall (o la utopia benedictina). El triomf de l’arc i el clasicisme aplicado: la Torhalle de Lorsch. El palau: Aquisgrá, Roma secunda. Les imatges religioses i la postura oficial: les funcions ornamental i nmotécnica segons els Libri Carolini de imaginibus. El mosaic parietal: Saint-Germigny-des-Prés i el Laterà. La pintura mural: el hel.lenisme bizantí de Castelseprio; programes en temples (Münstair i Malles) i criptes (Auxerre). L’estuc: Cividale del Friuli, la introversió dels temples altmedievals. La miniatura: la interpretació de la figura humana a la llum del naturalisme tardorromà; conats de ilusionisme espaial. Centres de producció i la seva caracterizació: l’scriptorium reial, Orleans, Reims, To
Els treballs per equips han d'especificar la participació de cadascú dels membres. No s'aplicarà la nota específica a qui no consti expressament com autor/a d'un part del treball. La nota del treball serà alhora personal i col·lectiva.
La presentació oral dels treballs col·lectius exigeix la presència de TOTS i CADASCÚ dels membres de l'equip. En cas contrari, repercutirà negativament en el conjunt del membres. La justificació de l'absència serà imprescindible. La intervenció de la resta dels alumnes en el debat es considerarà IMPRESCINDIBLE i es puntuarà.
La presentació oral es farà en una llengua diferent (p. ex. anglés, francés, ...) al document escrit (p. ex. català/castellà)
Els treballs individuals de les lectures i problemes seran lliurats al professor EXCLUSIVAMENT en la data que es determinarà a inici de curs. NO s'admitirà ni avaluarà cap treball que no estigui presentat acadèmicament i escrit a ordinador. En els treballs sobre lectures es proposaran lectures en Anglés i en Francés.
Els examens contaran amb una part d'identificació d'imatges, una altra de comentari d'imatges i una altra d'exposició raonada d'un tema. L'examen s'inicia amb una serie de 10 imatges que han de ser identificades per cada alumne. La identificació és una part fonamental de l'examen escrit.
Serà matèria d'examen tant els temes exposats a classe pel professor com els analitzats per cada grup d'alumnes en els seus respectius treballs.
CADASCUNA D'AQUESTES PARTS ÉS OBLIGATÒRIA. SENSE L'OBTENCIÓ D'UNA NOTA A CADA PART NO S'OBTINDRÀ LA NOTA DE L'ASSIGNATURA.
NO HI HAURÀ LA POSSIBILITAT D'EXAMINAR-SE DEL CONTINGUT DE TOTA L'ASSIGNATURA A UNA ÚNICA PROVA SENSE HAVER PRESENTAT ELS ALTRES TREBALLS, TANT EL DE LECTURES COM ELS DE COMENTARI DE VISITES O EXPOSICIÓ ESCRITA D'UNA PART DEL TEMARI.
ELS TREBALLS SOBRE UNA PART DEL TEMARI SERAN OBLIGATÒRIAMENT REALITZATS PER CADA ALUMNE A DINS D'UN GRUP I MAI DE MANERA INDIVIDUAL. LA POSADA EN COMÚ ÉS IMPRESCINDIBLE I ES VALORA COM UNA COMPETÈNCIA MÉS A ASSOLIR A AQUESTA ASSIGNATURA.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Obtindrà un no presentat qui no es presenti a fer l'examen, no qui s'hagi presentat i no ho acabi. Obtindrà un no presentat qui no tingui una nota en TOTES I CADASCUNA de les provas evaluatives de l'assignatura