Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2016
Descripció:
ESPECTACLES EFÍMERS I POLÍTICA: TRES CASSOS D’ESTUDI
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
JOAN MOLINA FIGUERAS  / Maria Carmen Pardo Salgado  / David Vivo Codina
Idioma de les classes:
Català (60%), Castellà (20%), Anglès (10%), Francès (10%)

Competències

  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal

Continguts

1. En el món clàssic les victòries (ja fossin esportives o militars) eren considerades un honor, no una recompensa i per tant no eren premiades físicament sinó amb un espectacle de caràcter efímer però de tal magnitud que aquell honor fos recordat per sempre més. Així, a Roma, el màxim honor al que podia aspirar un ciutadà era a aconseguir un triomf, consistent, principalment, en una processó. En aquesta part de l’assignatura analitzarem els orígens i desenvolupament d’aquesta cerimònia així com la seva iconografia tant en les representacions de caràcter històric com mític. -El concepte de victòria. Olimpiades i celebracions militars -El triomf romà. Orígens i desenvolupament. -El triomf en el món mític. Els Thiasos

2. Iconografies i retòriques dels espectacles efímers a finals de l’edat mitjana: del banquet del Faisà (1454) a les entrades reials a la Corona d’Aragó. L’espectacularitat i complexitat del món de la festa, cortesana i urbana, constitueix un dels arguments més brillants –i també polémics- del ja clàssic estudi sobre la “tardor de l’edat mitjana” de Johan Huizinga. Celebracions de tota mena, des d’entrades reials i processons religioses fins a banquets i funerals, van ser objecte d’una calculada codificació que va anar acompanyada d’una no menys sofisticada presentació escènica. En aquest sentit els motius temàtics van ser d’allò més variat, i van incloure des d'al•legories de caire mitològic i bíblic fins a representacions inspirades en l’Antigüitat clàssica o alguns dels hits de la cultura cortesana medieval passant per creacions vinculades a la realitats coetànees. Microcosmos de la cultura tardomedieval, grandiloquent proclamació de projectes polítics, legitimació àulica i urbana, glorificació de la divinitat o, senzillament, refinat divertiment de les èlits, la festa, i en concret els espectacles efímers del segle XV, ens ofereixen l’oportunitat d’analitzar creacions performatives amb un fortíssim accent sinestèsic capaç d'enlluernar i captivar als espectadors de l’època. Un efecte que es tractarà de despertar entre els alumnes de l’assignatura juntament amb la reflexió i la discussió crítica.

3. El nexe entre tecnologia i retòriques en els espectacles efímers nascuts amb la Modernitat: l’exemple del Pavelló Philips de l’Exposició Universal de Brussel.les l’any 1958. 1. Una nova aliança entre art i tecnologia. El Pavelló Philips com a poema electrònic total. Una síntesi entre les arts de la vista i de l’oïda. 1.1.. El poema visual creat per Le Corbusier 1.2. El poema sonor: Edgard Varèse i Iannis Xenakis 2. Un desplegament tecnològic i artístic orientat a una percepció immersiva. El públic com a paper secant vibratori. 3. Un exemple de les noves formes de percepció en l’art i la política.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 60,00 42,00 102,00
Sessió expositiva 33,00 0 33,00
Total 93,00 42,00 135

Bibliografia

  • AULIARD, C. (2001). Victoires et triomphes a à Rome. Paris.
  • BEARD, M. (2009). El triumfo Romano. Una Historia de Roma a través de la celebración de sus victor. Barcelona.
  • BONAFANTE WARREN, L. (1970). Roman Triumphs and Etruscan Kings: The Changing Face of the Triumph. The Journal of Roman Studies, 60(), 49-66
  • BOYCE, A.A. (1942). The Origin of Ornamenta Triumphalia. Classical Philology, 37(2), 130-141
  • Dillon, Sheila Welch, Katherine E. (2009 ). Representations of war in ancient Rome . Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • LUNSFORD, A.D. (2004). Romans on Parade: Representations of Romanness in the Triumph. . Recuperat , a https://etd.ohiolink.edu/rws_etd/document/get/osu1085498652/inline
  • MAKIN, E. (1921). The Triumphal Route, with Particular Reference to the Flavian Triumph. The Journal of Roman Studies, (11), 25-36 Catàleg
  • MILLER, J.F. (2000). Triumphus in Palatio. The American Journal of Philology, 121(3), 409-422
  • VERSNEL , H.S. (1970). Triumphus. An inquiry into the origin, Developement and Meaning of the Roman Tri. Leiden.
  • VERNSEL, H.S. (2006). Red (Herring?) Comments on a New Theory Concerning the Origin of the Triumph. Numen, 53(), 290-326 Catàleg
  • CARON, M.T. & CLAUZEL, D. (eds) (1997). Le Banquet du Faisan, 1454. L'Occident face au défi de l'Empire ottoman. Arras: Artois Presses Université. Catàleg
  • Company, Ximo (2005-<2013> ). Documents de la pintura valenciana medieval i moderna . [València]: Universitat de València. Catàleg
  • MASSIP,F. (2003). La monarquía en escena. Teatro, fiesta y espectáculo en los reinos ibéricos: de . Madrid. Catàleg
  • MOLINA, J. (2015). De la historia al mito. La construcción de la memoria escrita y visual de la ent. Codex Aquilarensis, 31(), 201-232
  • Narbona Vizcaíno, Rafael (DL 2003 ). Memorias de la ciudad : ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia . Valencia: Ajuntament de Valencia. Catàleg
  • RAFAUST,M. (2007). ¿Un mismo ceremonial para dos dinastías? Las entradas reales de Martín el Humano. En la España Medieval, 30(), 91-130
  • Güell, Xavier, 1950- Pardo Salgado, Carmen ([2010] ). Música de la arquitectura : Varèse. [Madrid]: La Casa Encendida. Catàleg
  • PARDO, C. (2002). Del poema al gesto electrónico total: una continuidad en transformación. Massilia: Anuario de Estudios Lecorbuserianos,, 194-202. Recuperat , a http://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099/2660/M2002%20%28Cap%20tol%2014%29
  • Petit, J. (1958). Le Poème Électronique. Le Corbusier. Paris: Minuit.
  • TREIB.M. (1996). Space calculated in Seconds. The Pavilion: Le Corbusier, Edgar Varèse. Princenton University Press.
  • XENAQUIS, I (1976). Notes sur un geste électronique. Dins XENAQUIS, I (Ed.), Musique de l'architecture (, p. 00-00). Tournai: Casterman (2ª ed).

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectures bibliogràfiques Recerca bibliogràfica per aprofondir en el tema 20
Material audio i audiovisual Aportació de material audio i/o audiovisual 10
Elaboració de treball de curs Maduresa, claredat expositiva i rigor crític 20
Presentació dels treballs Presentació del treball final 50

Qualificació

El procés d'avaluació de les dues primeres parts del programa (antiga i medieval) serà en forma de seminari, a partir de la lectura i comentari de textos, mentre la tercera i més àmplia de les parts del programa donarà lloc a la concepció, redacció i presentació d'un treball.
L’avaluació de la part d'antiga (1cr.) consistirà en un comentari de text (15% del total)
L'avaluació de la II part (2 crd.) consistirà també en el comentari d'un text (35 % del total)
L'avaluació de la III part consistirà en l'elaboració i presentació d'un treball (50% del total).

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumne que no hagi fet cap de les proves d'avaluació previstes

Observacions

.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.