Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2016
Descripció:
Estudi dels autors més importants de la literatura llatina.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Maria Angela Vilallonga Vives
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG04 Treballar en equip
  • T5. Relacionar sistemàticament els nous coneixements que es van adquirint amb altres ja apresos, del propi camp de coneixement o d'altres afins, fins i tot de forma original i creativa
  • CTUdG08 Dissenyar propostes creatives
  • CTUdG11 Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
  • E8. Aplicar l'estudi científic a l'anàlisi lingüística i literària de manera rigorosa, mitjançant l'ús dels diferents mètodes científics proposats per diferents escoles i utilitzant les eines informàtiques (bases de dades, aplicacions d'anàlisi, etc.) adients per aconseguir resultats de qualitat
  • E8. Aplicar l'estudi científic a l'anàlisi lingüística i/o literària de manera rigorosa, mitjançant l'ús dels diferents mètodes científics proposats per diferents escoles i utilitzant les eines informàtiques oportunes per aconseguir resultats de qualitat
  • E16. Adquirir coneixements de llatí i ser capaç d'integrar-los en altres disciplines
  • E19. Analitzar i comentar críticament obres literàries

Continguts

1. Concepte i límits. Etapes. Característiques principals. Gèneres. La poesia èpica. La poesia escènica. La historiografia. L’oratòria. La poesia lírica. Sàtira, epigrama i faula. L’epistolografia. La novel·la. La prosa tècnica.

2. Fonaments de mètrica i estilística llatines. El fonament de la mètrica llatina. Les normes de la quantitat sil·làbica. L’hexàmetre dactílic i el dístic elegíac. Les figures d’estil.

3. Característiques generals de la poesia lírica. Temes. Metres. La poesia innovadora: els poetae noui i Catul. Poesia bucòlica: Virgili. Poesia elegíaca: Ovidi. Horaci.

4. Ens acostarem al món quotidià de l’antiga Roma a través de la lectura, traducció i contextualització de fragments d’obres de diversos autors llatins: Catul, Ovidi, Horaci i Virgili. Les diverses preocupacions que senten els humans al llarg de la vida són les mateixes avui que dos mil anys enrere, només canvia el decorat, les circumstàncies. Entre els clàssics i ara, la vida.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 3,00 16,00 19,00
Lectura / comentari de textos 25,00 25,00 50,00
Prova d'avaluació 3,00 3,00 6,00
Sessió expositiva 35,00 40,00 75,00
Total 66,00 84,00 150

Bibliografia

  • Anglada, Maria Àngels (1998). Retalls de la vida a Grècia i a Roma (2a. ed.). Barcelona: Empúries.
  • Plini Cecili Segon, Gai, Olivar, Marçal, (1927). Lletres. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
  • Pal·ladi, ca. 365-ca. 425. De agricultura [Microforma]. , [198.?]: .
  • Palladius, Rutilius Taurus Aemilianus, Moure Casas, Ana (1990). Tratado de agricultura; Medicina veterinaria; Poema de losinjertos. Madrid: Gredos.
  • Ovidi Nasó, Publi,. Remeis a l'amor; Cosmètics per a la cara. .
  • Horaci, Vergés i Fàbregas, Josep, (1978-1981). Odes i; Epodes. Barcelona: Bernat Metge.
  • Horaci, (1927). Sàtires; i Epístoles. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
  • Horaci, Fernández-Galiano, Manuel, Cristóbal López, Vicente, (cop. 1997). Odas y Épodos (2a ed.). Madrid: Cátedra.
  • Horaci (1996). Sátiras; Epístolas; Arte poética. Madrid: Cátedra.
  • Plaute, Olivar, Marçal, (1934-1960). Comèdies. Barcelona: Fundación Bernat Metge.
  • Gómez Pallarès, Joan, (2003). Stvdiosa Roma : los géneros literarios en la cultura romana : notas para su explicación, de Apio Claudio a Isidoro. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions.
  • Guzmán Guerra, Antonio, Piñero, Félix, Howatson, M. C. (1999). Diccionario abreviado de la literatura clásica. Madrid: Alianza.
  • Historia de la literatura clásica : Cambridge University (cop. 1989-1990). Madrid: Gredos.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Realització d’un treball que consistirà en un comentari morfosintàctic, mètric (hexàmetre i dístic elegíac), estilístic i traducció d'un text llatí. S'avaluarán els coneixements de sintaxi, mètrica, estilístics i de traducció. 50
Prova d'avaluació sobre un tema o una part d’un tema del programa i un comentari de text. La nota final del curs serà la mitjana de les notes obtingudes en les dues activitats. S'avaluaran els coneixements adquirits al llarg de les classes. 50

Qualificació

Realització d’un treball que consistirà en un comentari morfosintàctic, mètric (hexàmetre i dístic elegíac), estilístic i traducció d'un text llatí.
Al final del semestre es farà un examen sobre un tema o una part d’un tema del programa i un comentari de text.
La nota final del curs serà la mitjana de les notes obtingudes en les dues activitats.

Observacions

Bibliografia bàsica
• Aghion, I.-Barbillon, C.-Lissarrague, F., Héroes y dioses de la Antigüedad. Guía iconográfica, Madrid, Alianza 1997.
• Alvar, A. (ed.), Poesía de amor en Roma, Madrid, Akal, 1993.
• Anglada, M.A., Relats de mitologia. Els déus, Barcelona, Destino 1996.
• Anglada, M.A., Relats de mitologia. Els herois, Barcelona, Destino 1996.
• Anglada, M.A., Retalls de la vida a Grècia i a Roma, Barcelona, Empúries, 1997.
• Gallo, I.-Nicastri, L. (edd.), Cultura, poesia, ideologia nell’opera di Ovidio, Nàpols, 1991.
• Gómez Pallarés, J., Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, Bellaterra, Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.
• Grimal, P., Diccionari de mitologia grega i romana, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.
• Horaci, Sàtires i epístoles, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1927.
• Horaci, Odes i epodes, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1978-1981.
• Howatson, M. C., Diccionario abreviado de la Literatura clásica, Madrid, Alianza, 1999.
• Jenkyns, R. (ed.), El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona, Crítica, 1995.
• Kenney, E.J.-Clausen, W.V., Historia de la literatura clásica. II. Literatura latina, Madrid, Gredos 1990, pp. 475-487.
• Kytzler, B., Breve diccionario de autores griegos y latinos, Madrid, Gredos, 1990.
• Ovidi, Amors, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1971.
• Ovidi, Art amatòria, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1977.
• Ovidi, Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1979.
• Sariol, J.-Cucurella, S.-Moncau, C., La mitologia clàssica. Literatura, art, música, Barcelona, Barcanova 1994.
• Vilallonga , M., “Unes notes sobre Les Metamorfosis d’Ovidi”, dins Sala, J. (ed.), De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari, Girona, 2006, pp. 33-40.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.