Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
Estudi del Dret del mercat del crèdit, del dret dels mercats de valors i del Dret de les assegurances privades
Crèdits ECTS:
4

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Maria Elena Boet Serra
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (50%)

Grup B

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Maria Elena Boet Serra
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (50%)

Competències

  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CE2. Conèixer l'ordenament jurídic, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cadascun dels sectors de l'ordenament jurídic: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret del Treball, Dret Mercantil, Dret Financer i Tributari i en Dret Internacional Privat
  • CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat

Continguts

1. TÍTOL PRIMER. DRET DEL MERCAT DEL CRÈDIT

2. Lliçó 1. Introducció i organització institucional del mercat del crèdit

3. 1.1.La configuració jurídica del «sistema financer». El principi d’especialitat. 1.2.La Unió Europea i el mercat interior del crèdit. A) Home Country Control. B) La Unió Econòmica i Monetària. Sistema Europeu de Bancs Centrals. Banc Central Europeu. 1.3.L’adaptació de la legislació espanyola. 1.4. Les entitats de crèdit en l’ordenament jurídic espanyol. Concepte i classes. A) Els bancs. Evolució històrica. Concepte. Classes. L’accés a l’activitat bancària. B) Les caixes d’estalvis. Breu història de l’estalvi popular a Espanya. Concepte i naturalesa jurídica. La competència autonòmica. C) La Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis. D) Les cooperatives de crèdit: Concepte i naturalesa. La competència autonòmica. Especial atenció a les Caixes Rurals. E) Els establiments financers de crèdit. Concepte. Classes. Règim jurídic. F) Societats de garantia recíproca i societats i fons de capital risc; G) Les entitats de crèdit estrangeres. 1.5. La supervisió prudencial de les entitats de crèdit: A) Finalitats perseguides. B) Estructura de l’Estat i distribució de competències. C) El Banc d’Espanya. D) La transparència de les entitats de crèdit. 1.6. La capitalització de les entitats de crèdit. 1.7.Els grups d’entitats de crèdit. 1.8.Tractament de la crisi de les entitats de crèdit. Fons de garantia de dipòsits.

4. Lliçó 2. L'activitat de les entitats de crèdit. (I) Aspectes generals i operacions passives

5. 2.1.La transformació del crèdit com a activitat típica de les entitats de crèdit. Tipicitat i atipicitat contractual. 2.2.Classes d’operacions. 2.3.Aspectes generals del règim jurídic de les operacions. A) Les condicions generals de la contractació (especial consideració a la regulació legal del crèdit al consum) i les normes de transparència i protecció de la clientela. B) El defensor del client. El Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya. C) L’anomenat «secret bancari». D) Codi de conducta de les entitats de crèdit. 2.4.El contracte de compte corrent. 2.5. Les operacions passives. Concepte i Classes. 2.6.El contracte de dipòsit. L’estalvi vinculat. 2.7.La captació de recursos aliens mitjançant valors en sentit estricte. La cessió d’actius. 2.8.Els contractes financers atípics. 2.8.Les operacions passives en moneda estrangera.

6. Lliçó 3. L'activitat de les entitats de crèdit. (II) Les operacions actives

7. 3.1.Concepte i classes. El significat equívoc de l’expressió «activitat parabancària». 3.2.L’obertura de crèdit. 3.3.El préstec. 3.4.Els préstecs i crèdits sindicats. 3.5.El descompte. 3.6.El factoring. 3.7 Les garanties. A) Garanties personals. Especial atenció a les garanties a primer requeriment. B) Garanties reals. Especial atenció a la penyora de crèdits. 3.8.Les operacions actives en el comerç internacional. A) El crèdit documentari. B) Les garanties a primer requeriment. 3.9.El leasing o arrendament financer.

8. Lliçó 4. L'activitat de les entitats de crèdit. (III) Els serveis complementaris

9. 4.1. Delimitació de la categoria. 4.2.La transferència bancària. A) La transferència electrònica de fons. B) Caixers automàtics. C) Terminals de pagament. 4.3.El Sistema Nacional de Compensación Electrónica (SNCE). El Sistema de Liquidació del Banc d’Espanya (SLBE).

10. TÍTOL SEGON. DRET DELS MERCATS DE VALORS

11. Lliçó 5. Els valors mobiliaris i els valors negociables

12. 5.1.Elements per a l’elaboració dels conceptes. A) Funció dels valors mobiliaris i dels valors negociables. B) Valors emesos en massa i apel•lació a l’estalvi públic. C) La noció d’actiu financer i l’activitat inversora. 5.2.Classes: A) Valors mobiliaris i valors negociables que són actius monetaris. B) Valors mobiliaris i valors negociables que són actius de capital. C) Valors originaris i valors derivatius. 5.3.El negoci jurídic d’emissió. 5.4.La transmissió dels valors mobiliaris i valors negociables representats mitjançant títols. 5.5.La transmissió dels valors mobiliaris i valors negociables representats mitjançant anotacions en compte. 5.6. La rellevància dels aspectes institucionals.

13. Lliçó 6. Introducció i organització institucional dels mercats de valors.

14. 6.1.Pressupòsits econòmics del règim jurídic dels mercats de valors. A) La relació entre economia real i sistema financer, i el problema de la informació. B) La «teoria dels mercats eficients» i la configuració de les carteres de valors. 6.2.Classes i funció dels mercats de valors. 6.3.La reforma dels mercats de valors a Espanya. 6.4.Els mercats primaris de valors. 6.5.Els mercats secundaris oficials de valors. 6.6.Les borses de valors. 16.6.La Societat de Borses i el sistema d’interconnexió borsària.6.7.El Servei de Compensació i Liquidació de Valors. 6.8.El Mercat de Deute Públic en Anotacions. 6.9.Els mercats de futurs i opcions. Altres mercats secundaris oficials d’àmbit estatal. 6.10.La supervisió dels mercats de valors. La Comissió Nacional del Mercat de Valors. 6.11.Els intermediaris en els mercats de valors. Evolució històrica. 6.12.Les empreses de serveis d’inversió. A) Noció i classes. B) Règim d’accés i exercici de l’activitat. 6.13.Altres entitats relacionades amb els mercats de valors. 6.14.Els fons de garantia d’inversions. 6.15.Normes de conducta en els mercats de valors. 6.16.La normativa de supervisió, inspecció i sanció.

15. Lliçó 7. Les operacions en els mercats de valors

16. 7.1.L’emissió de valors. 7.2.L’admissió de valors a negociació. 7.3.Operacions en el mercat secundari. Noció i classes. 7.4.Operacions de mercat: A) Compravenda de valors. B) Préstec de valors. C) Operacions dobles i operacions amb pacte de recompra. 7.5. Altres operacions: Noció i classes. A) Operacions de comptat i a termini. C) Operacions a crèdit. D) Ofertes públiques d’adquisició 7.6.Liquidació i compensació d’operacions borsàries. 7.7.La comissió borsària. 7.8.Operacions típiques en el Mercat de Deute Públic en Anotacions. 7.9.Operacions en els mercats d’opcions i futurs.

17. Lliçó 8. Les institucions d’inversió col•lectiva

18. 8.1.L’inversor aïllat i els inversors institucionals. 8.2.Noció i tipologia. Institucions d’inversió col•lectiva de caràcter financer i de caràcter no financer: classes. 8.3.Les figures retallades sobre el patró del trust angloamericà. A) Els fons de pensions. B) Els fons d’inversió. 8.4.Les figures societàries. Les societats d’inversió. 8.5.Les societats gestores.

19. TÍTOL TERCER. DRET DE LES ASSEGURANCES PRIVADES

20. Lliçó 9. Introducció i aspectes institucionals

21. 9.1.Nocions fonamentals. A) Risc, sinistre i dany. B) La manipulació del risc (prima i indemnització). C) Anàlisi econòmica. La hipòtesi de l’«aversió al risc». 9.2.El cost de l’assegurança. A) Prevenció i assegurança. B) El concepte d’«atzar moral». C) Categorització del risc. D) Fraccionament temporal i estalvi. 9.3.Dret de danys i assegurança: A) El risc i la seva imputació com a qüestions de determinació jurídica. B) El dret de danys en la societat mixta. 9.4. Les empreses asseguradores en el si del mercat financer. 9.5.L’assegurança privada a Espanya. Evolució històrica. 9.6.El mercat únic de les assegurances en l’àmbit de la Unió Europea: 9.7.L’adaptació de la legislació espanyola. 9.8. Les entitats asseguradores. Concepte i classes. El principi d’especialitat entre entitats asseguradores. 9.9.El Consorci de Compensació d’Assegurances. 9.10.La supervisió de les entitats asseguradores. A) Finalitats perseguides. B) La competència exclusiva de l’Estat. C) L’accés a l’activitat asseguradora. D) L’exercici de l’activitat asseguradora. E) La cessió de carteres. F) La cessació de l’activitat asseguradora. 9.11.Tractament de la crisi de les entitats asseguradores. 9.11.La mediació en assegurances privades.

22. Lliçó 10. El contracte d’assegurança. (I) Aspectes generals

23. 10.1.Concepte i naturalesa jurídica. 10.2. Elements subjectius. Obligacions i deures de les parts. 10.3. Formació i documentació del contracte. Les condicions generals del contracte. 10.4. Durada, prescripció i competència judicial. 10.5. Classes de contracte d’assegurança.

24. Lliçó 11. El contracte d’assegurança. (II) Les assegurances contra danys

25. 11.1.Aspectes generals. A) Delimitació de la categoria. B) L’assegurança contra danys i l’«atzar moral» (relacions entre l’interès assegurat i la suma assegurada). C) L’assegurança cumulativa i la coassegurança. D) La transmissió de l’objecte assegurat. E) La determinació de la indemnització. F) La subrogació de l’assegurador. 11.2.Classes d’assegurança contra danys. 11.3.L’assegurança de coses. A) L’assegurança contra incendis. B) L’assegurança contra robatori. C) L’assegurança de transport terrestre. D) Altres assegurances contra danys en les coses. 11.4.Les assegurances de lucre cessant, caució i crèdit. 11.5.Especial atenció a les assegurances agràries combinades i a les assegurances de foment a l’exportació. 11.6.L’assegurança de responsabilitat civil. 11.7.Les assegurances obligatòries de responsabilitat civil. 11.8.Especial atenció a la cobertura del risc automobilístic i a les assegurances de responsabilitat civil productes i a les assegurances de responsabilitat civil professional. 11.9.L’assegurança de defensa jurídica. 11.10.La reassegurança.

26. Lliçó 12. El contracte d’assegurança. (III) Les assegurances de persones

27. 12.1.Aspectes generals. A) Concepte i funció econòmica. B) Abast del principi indemnitzador. C) Les assegurances de persones i l’estalvi. 12.2.L’assegurança col•lectiva o de grup. 12.3.L’assegurança d’accidents. 12.4.Les assegurances de malaltia i d’assistència sanitària. 12.5.L’assegurança de vida. A) Concepte. B) Classes. C) Elements subjectius. D) Delimitació del risc. E) La disponibilitat sobre el valor de la pòlissa. 12.6. Especial atenció als productes financers mixtos.

28. Lliçó 13. Els plans i fons de pensions

29. 13.1.Introducció. El sistema de prestacions socials i els plans i fons de pensions. 13.2.Els plans de pensions. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) Elements personals dels plans de pensions. C) Modalitats. D) Principis bàsics. E) La integració en un fons. 13.3.Els fons de pensions. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) Entitats promotores dels fons. C) Règim jurídic. D) Les comissions de control del pla i les dels fons. 13.4.Entitats gestores i dipositàries. 13.5.La supervisió administrativa. 13.6.Breu referència al règim fiscal dels plans i fons de pensions.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Prova d'avaluació 4,00 34,00 38,00
Sessió participativa 24,00 38,00 62,00
Total 28,00 72,00 100

Bibliografia

  • Broseta Pont, Manuel (2011 ). Manual de derecho mercantil (18a ed.). Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Jiménez Sánchez, Guillermo J. (2008 ). Nociones de derecho mercantil (3ª ed.). Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Menéndez Menéndez, Aurelio Rojo Fernández-Río, Ángel (2012 ). Lecciones de derecho mercantil (10ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas. Catàleg
  • Sánchez Calero, Fernando (2009 ). Instituciones de derecho mercantil (32ª ed., 5ª ed. en Aranzadi). Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi. Catàleg
  • VICENT CHULIA, Francisco (2012). Introducción al derecho mercantil. Tirant lo Blanch. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes participatives Per evitar la posició dels estudiants com a destinataris passius d’allò que altres han pensat i promoure el coneixement i el raonament pràctic, l'avaluació de l'assignatura té en compte la participació dels estudiants a classe en relació a l'exposició i debat dels resums de casos, resolucions judicials i dels articles doctrinals proposats 12
Prova d'avaluació teòrica 1: Examen test A través d'aquest test s'avalua l'adquisició ordenada dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l’assignatura 16
Prova d'avaluació teòrica 2: Examen escrit i presentació d'un treball. A través de l'examen escrit s'avalua l'adquisició dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l’assignatura. Es valorarà la presentació del treball, el tractament de les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals, l'argumentació jurídica i l'originalitat. 16
Prova d'avaluació teòrica 3: Exàmen test A través d'aquest test s'avalua l'adquisició ordenada dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l’assignatura 16
Prova d'avaluació pràctica A través d'aquesta prova s'avalua l'adquisició ordenada dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l’assignatura i la seva aplicació a casos concrets 40

Qualificació

L’avaluació i qualificació de l’assignatura es basarà en la realització obligatòria de quatre activitats per part dels estudiants. La primera activitat, tendent a evitar la posició dels estudiants com a destinataris passius d’allò que altres han pensat i a promoure el coneixement i el raonament pràctic, consistirà en la formulació de resums de les sentències o altres resolucions que s’indicaran, i la posterior exposició i debat d’aquests a classe. Tanmateix, com la formulació dels esmentats resums no proporciona un coneixement sistemàtic (ordenat), ni els conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l’assignatura, és igualment imprescindible l’estudi dels articles i materials doctrinals que també s’indicaran oportunament, i sobre els quals també s’interrogarà a classe, simultàniament al debat relatiu a cadascuna de les resolucions que han estat objecte del corresponent resum. Amb aquesta mateixa finalitat, durant el transcurs del quadrimestre també s’efectuaran tres proves dels coneixements teòrics i que consistiran en dos proves tipo test i en una prova escrita. La prova escrita versarà sobre el treball que l'alumne haurà entregat previament. Finalment, també s’haurà de realitzar una prova pràctica, amb la finalitat d’avaluar aquests coneixements.

Els estudiants que tinguin una participació activa, interessada i d’esforç a classe i que superin els tres examens teòrics amb una nota mínima de 5, sense suspendre’n més de dos amb una nota mínima de 4, i la prova pràctica també amb una nota mínima de 5, aprovaran l’assignatura amb la qualificació corresponent a la mitjana obtinguda entre, per una banda, la mitjana de les notes de cadascuna de les proves teòriques i, per altra banda, la nota de la prova pràctica. En cas de no aconseguir l’aprovat hauran de presentar-se a l’examen previst al calendari i que estarà estructurat en un o dos casos per resoldre raonadament i/o en preguntes teòriques.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no realització d'alguna de les proves teòriques o de la prova pràctica comportarà la consideració de l'estudiant com a no presentat

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.