Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
Organització, morfologia, sistemàtica i evolució de les plantes vasculars.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup BL

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
LLUIS VILAR SAIS
Idioma de les classes:
Català (90%), Anglès (10%)

Grup RA

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
LLUIS VILAR SAIS
Idioma de les classes:
Català (90%), Anglès (10%)

Competències

  • CG1. - Capacitat per analitzar críticament, a partir de la recollida d'informació i la interpretació de dades, situacions complexes i dissenyar estratègies creatives i innovadores per resoldre-les.
  • CG2. - Saber comunicar-se oralment i per escrit en l'àmbit científic i professional, utilitzant les llengües pròpies i l'anglès.
  • CG3. - Treballar en equip contribuint a l'elaboració de projectes específics i multidisciplinaris.
  • CG4. - Planificar i avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los aplicant criteris de qualitat.
  • CG5. - Capacitat per actuar, generar propostes i prendre decisions en la investigació i en l'activitat professional amb criteris ètics i de sostenibilitat.
  • Conèixer els tipus i nivells d'organització dels éssers vius.
  • CE2 - Conèixer els tipus i nivells d'organització dels éssers vius.
  • CE3 - Identificar i descriure els cicles biològics i les adaptacions funcionals al medi.
  • CE4 - Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.
  • Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.
  • Identificar i descriure els cicles biològics i les adaptacions funcionals al medi.
  • CE9 - Comprendre els diferents nivells organitzatius de l'ecosistema i els seus components, les interaccions entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades amb la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat.
  • Comprendre els diferents nivells organitzatius del ecosistema i els seus components, la interacció entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades amb la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat.
  • Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.

Continguts

1. Generalitats. Introducció: els cormòfits o plantes vasculars. El coneixement dels cormòfits al llarg de la història. Història dels estudis florístics als Països Catalans.

          1.1. Caràcters generals de les plantes vasculars: el corm i el seu significat adaptatiu. Caràcters morfològics i anatòmics: la teoria estèlica.

          1.2. L'origen dels cormòfits, la conquesta del medi terrestre. Les primeres plantes vasculars conegudes. La teoria telomàtica. Filogènia i sistemàtica dels cormòfits.

2. Els pteridòfits, licòfits i monilòfits. Característiques generals. Cicle biològic. Classificació actual dels pteridòfits. Les psilofitates [polisporangiòfits i licòfits primitius].

          2.1. Els licòfits: licopodis, selaginel•les i isoets. Exemples actuals i fòssils més significatius.

          2.2. Els eufil·lòfits. Monilòfits, I: els equisets. Exemples actuals i fòssils més significatius.

          2.3. Monilòfits II: Les falgueres típiques, Morfologia típica, eusporangis i leptosporangis. Les falgueres eusporangiades (psilotals i ofioglossals). Les falgueres leptosporangiades: protoptèrides, filicòpsids (filicates, els pteridòfits típics), i les hidroptèrides. Distribució i ecologia de les falgueres.

3. Els espermatòfits o lignòfits, les plantes amb llavors Generalitats. La flor primitiva: microsporofil•les i sacs pol·línics, el pol•len. Megasporofil•les i primordis seminals. La llavor. Origen i diversitat dels espermatòfits: el registre fòssil i els grups actuals. Els primers espermatòfits o progimnospermes. Sistemàtica dels espermatòfits.

4. Gimnospermes. Les gimnospermes de fulla pinnada: les ciques i els grups fòssils afins.

          4.1. El ginkgo.

          4.2. Les coníferes o gimnospermes de fulla acicular. Característiques generals. Els estròbils de les pinates. Distribució, ecologia i interès de les coníferes. Sistemàtica i exemples.

          4.3. L'estrany grup dels gnetòpsids, un grup d'antòfits primitius.

5. Angiospermes Generalitats; què és una angiosperma. La flor típica. La reproducció. L'origen de les angiospermes i la seva radiació evolutiva. Conseqüències de l’aparició i la diversificació de les angiospermes. Sistemàtica de les angiospermes.

          5.1. El complex de les magnòlides, el grup més primitiu. El grup ANITA.

          5.2. Les monocotiledònies, I. O. Alismatals, el grup més primitiu i d'hàbitat aquàtic. O. Lilials i O. Asparagals, les monocotiledònies especialitzades en zoidofília i entomofília.

          5.3. Les monocotiledònies, II. O. Arecals, les monocotiledònies d'inflorescència espadiciforme; Arecàcies, port, ecologia, palmàcies útils. Fam. de les lemnàcies, la reducció floral i la del corm en relació amb l'hàbitat aquàtic. O. Poals, les monocotiledònies especialitzades en l'anemofília, interès ecològic, els farratges i els cereals.

          5.4. Les dicotiledònies, I. Les eudicots tricolpades basals, o. ranunculals, fam. de les ranunculàcies, diversitat floral, interès; fam. de les papaveràcies, flors, fruits, interès medicinal.

          5.5. Les dicotiledònies, II. Les eudicotiledònies nuclears. O. caryophyllales, fam. de les cariofil•làcies i fam. de les cactàcies, adaptació morfològico-funcional, interès ecològic, i ornamental; fam. de les quenopodiàcies, reducció floral, biologia ruderal, resistència a l’estrès halofític i xerofític; O. poligonals, fam. de les poligonàcies; O. santalals.

          5.6. Les dicotiledònies, III. Les ròsides típiques I. O. geranials, fam. de les geraniàcies; O. malpigials, fam. de les euforbiàcies, reducció floral i ciatis, espècies útils; O. fabals, fam. de les mimosàcies, fam. de les cesalpinàcies i fam. de les papilionàcies, flor, fruit, els llegums i els farratges.

          5.7. Les dicotiledònies, IV. Les ròsides típiques I. O. rosals: fam. de les rosàcies, diversitat de flors i fruits; fam. de les urticàcies. O. fagals: fam. de les fagàcies, fam. de les betulàcies, distribució, ecologia, interès de les espècies principals.

          5.8. Les dicotiledònies, V. Les ròsides típiques II. O. brasicals: fam. de les crucíferes, flor, fruit, crucíferes útils. O. malvals: fam. de les malvàcies.

          5.9. Les dicotiledònies, VI. Les astèrides o simpètales. O. ericals: fam. de les ericàcies, morfologia, distribució i ecologia de les espècies més significatives.

          5.10. Les dicotiledònies, VII. Les euastèrides I. O. lamials, l'especialització en la pol•linització entomòfila. Fam. de les lamiàcies, morfologia floral, pol•linització, ecologia, plantes aromàtiques i condimentaries; fam. de les escrofulariàcies, diversitat floral, hemiparasitisme i parasitisme, fam. de les orobancàcies, l'especialització en el parasitisme obligat; O. solanals: fam. de les solanàcies i fam. de les boraginàcies, flor, fruits, plantes amb interès medicinal.

          5.11. Les dicotiledònies, VIII. Les euastèrides II. O. apials: fam. de les apiàcies (umbel·líferes). O. dipsacals: fam. de les dipsacàcies i fam. de les caprifoliàcies. O. asterals, els capítols i l'especialització en l'entomofília; fam. de les campanulàcies i fam. de les asteràcies (compostes), flors, fruits, eficiència pol•linitzadora, diversificació i èxit biològic, plantes útils.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 29 45 74
Total 29 45 74

Bibliografia

  • BOLÒS O. de, et al. (2005). Flora manual dels Països Catalans. (3ª ed.). Pòrtic. Conèixer la Natura nº 9. Catàleg
  • CAMARASA, JM. (1989). Botànica i Botànics dels Països Catalans. Barcelona: Bilbioteca Univers. Catàleg
  • IZCO et al. (2004). Botánica (2ª edició). McGRAW-Hill.Interamericana.. Catàleg
  • JUDD, CAMPBELL, KELLOGG, STEVENS & DONOGHE (2008). Plant Systematics, a Phylogenetic Approach. Sinauer Associates, INC.. Catàleg
  • MORTON, AG. (1981). History of Botanical Science. Academic Press. Catàleg
  • SOLTIS, D.E.; SOLTIS, P.S.; ENDRESS, P.K. & M.W.CHASE. (2005). Phylogeny and Evolution of Angiosperms.. Sunderland (Mss): Sinauer Associates, cop.. Catàleg
  • STRASBURGER. (2004). Tratado de Botánica (35ªed.). Omega. Catàleg
  • VIGO, J. (2008). L'alta muntanya catalana. Flora i vegetació. (2ª ed.). Montblanc-CEC.. Catàleg
  • Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (BDBC). Recuperat , a http://biodiver.bio.ub.es/biocat/
  • Flora Catalana. Fotos i imatges escanejades i informació etnobotànica de les plantes de les CCGG. Recuperat , a http://www.floracatalana.net/
  • Natura Digital. Portal de la UB pels alumnes que conté la descripció de les 800 plantes. Recuperat , a http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit/HomeMS.html

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Treball pràctic i herbari S'avaluarà l'assistència, la presentació i les consultes bibliogràfiques realitzades; cal una nota mínima de 5. 35
Prova d'avaluació final Examen teòric sobre el contingut del programa 35
Valoració d’assoliment de continguts pràctics conjunta del mòdul. Elaboració d'una presentació científica d'un tema de l'assignatura, amb una nota mínima de 5. 30

Qualificació

Es farà un mètode d'avaluació continuada tot tenint en compte l'assistència a classe, la realització de diversos exercicis a les hores expositives de teoria, i la presentació d'un herbari amb les plantes que s'hagin vist i/o recollit al llarg del curs (35% de la nota final).
Per aprovar l'assignatura caldrà superar l'exercici final teòric sobre el contingut del programa (35% de la nota final).
L'altre 30% de la nota correspon a l'activitat de valoració conjunta del mòdul.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
S'entén per NO PRESENTAT, aquell alumne que no ha realitzat l'exercici final teòric, o bé que no ha assistit a les classes expositives ni a les pràctiques.