Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2013
Descripció:
En els grans conjunts monumentals de l'Edat Mitja es van consumar les primeres experiències d'integració artístiques del món occidental. Les grans fàbriques tants religioses com civils, urbanes o rurals, expressen a través de la seva arquitectura la significació de les institucions que acullen. Els programes visuals desplegats en l'interior dels seus diferents àmbits posen de manifest els interessos, aspiracions, espiritualitat i ideologia de comunitats religioses, reis o nobles.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
JOAN MOLINA FIGUERAS

Grup SE

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
JOAN MOLINA FIGUERAS

Grup SO

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
JOAN MOLINA FIGUERAS

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CT 9. Dissenyar, per iniciativa pròpia o per suggeriment aliè, propostes creatives de millora i optimització de la pròpia formació i capacitació intel·lectual, i laboral en situacions complexes i compromeses, que li permeti adaptar-se a les noves situacio
  • CE 14. Explicar de manera argumentada un coneixement precís i crític de les coordenades espai-temporals de la Història de l'Art
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal
  • CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic
  • CE 28. Assumir nivells alts d'autonomia, consciència crítica i capacitat de resolució de problemes o elaboració d'arguments -a partir dels coneixements i habilitats adquirits-, que permetin a l'estudiant prosseguir amb la seva formació en estudis de postgrau
  • CE 29. Comprendre i expressar en termes divulgatius i científics la naturalesa específica de l'arquitectura i/o l'urbanisme, de la teoria i la història d'ambdós camps de coneixement

Continguts

1. Els grans edificis medievals. De la tècnica a l'estètica; de la funció al símbol.

2. L'edat d'or dels monestirs. Edificis per la vida cenobítica: l'adaptació a les regles i les seves reformes. Dels benedictins als cartoixos.

3. Cluny, el paradís dels monestirs. Magnificat opus: El gran taller de l'arquitectura i la plàstica romàniques. Darreres propostes de reconstrucció virtual del conjunt. El ressó a Europa. Lloances i crítiques. La reacció cistercenca.

4. Passejant per el claustre. Espais i imatges. Lectures més enllà de sant Bernat

5. El monestirs, escenari del poder i la pietat dels reis. De Ramon Berenguer IV als Reis Catòlics. Santes Creus i Poblet; las Huelgas (Burgos); la cartoixa de Champmol; San Juan de los Reyes (Toledo) i els Jerònims de Lisboa

6. Que és una catedral? Organització, funcions i tipologies. Un espai fragmentat: el cor i les capelles laterals. L'edifici i el seu context urbà.

7. La catedral com espai de la memòria. Relíquies, llegendes, imatges.

8. Quan els homes es van tornar bojos: l'època de les grans catedrals (s. XII-XV). De Chartres a Sevilla. Tècnica, llum i color. Geografies de les catedrals gòtiques.

9. Coronació i mort del rei (s. XIII-XV). De Reims a Westminster; de Palma a Praga.

10. Del castell al Palau: la transformació de les residències del poder (s. XIII-XV). Els espais de representació del rei i l'aristocràcia a la ciutat. La nova cultura cortesna i les seves formes de vida. Arquitectura, decoració, representació.

11. Els palaus del Papa: arquitectura i ideologia. De Roma a Avinyó. La retòrica política dels cicles del palau del Laterà. El refinament cortesà a Avinyó: la pintura com a locus amoenus.

12. París, metròpoli medieval: del Palais de l'Ile de la Cité al Louvre. L'esplendor bizantí dels reis normands: el Palazzo Reale de Palermo i la Capella Palatina. Karlstein o l'apoteòsi sagrada de Carles IV.

13. Entre Occident i Orient: els palaus a la Península Ibèrica. La Corona d'Aragó: espais de representació, espais per la litúrgia. La influència islàmica. Pedro I el Cruel i el Alcázar de Sevilla.

14. De Flandes a Itàlia: el grans palaus de la ciutat. Arquitectura i representació a Flandes. Els monuments de les ciutats-república italianes: Siena, Venècia, Florència.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 8,00 40,00 48,00
Exposició dels estudiants 10,00 0 10,00
Prova d'avaluació 5,00 20,00 25,00
Sortida de camp 20,00 0 20,00
Total 43,00 60,00 103

Bibliografia

  • Fermor, P. L. (2010). Un tiempo para callar. Barcelona: Elba. Catàleg
  • Frankl, P. (2002). Arquitectura gótica. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Duby, Georges (DL 1993 ). La Época de las catedrales : arte y sociedad, 980-1420 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Erlande-Brandenburg, Alain (cop. 1993 ). La Catedral . Torrejón de Ardoz: Akal. Catàleg
  • Talleres de arquitectura en la Edad Media (1995). Barcelona: Moleiro. Catàleg
  • Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg
  • Recht, Roland (cop. 1999 ). Le Croire et le voir : l'art des cathédrales . [Paris]: Gallimard. Catàleg
  • Kunst, Hans-Joachim (1996 ). La Catedral de Reims : la arquitectura como escenario político . México, D.F.: Siglo XXI. Catàleg
  • Esquieu, Yves (1992 ). Autour de nos cathédrales : quartiers canoniaux du sillonrhodanien et du littoral méditerranéen . Paris: CNRS éditions. Catàleg
  • Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Prova escrita Capacitat d'assimilar informació, maduresa crítica en la seva exposició i en l'argumentació de propostes crítiques 50
Treball sobre un tema vinculat al programa. Capacitat d'anàlisi i maduresa expositiva, 30
Exposició del treball Exposició pública del treball 10
Seminari de lectures Capacitat d'expressar oralment els continguts princcipals de les lectures i d'oferir-ne una visió crítica 10

Qualificació

Capacitat per vertebrar i processar informació, destrsa en l'estudi analític de casos, maduresa expositiva

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No realitzar alguna de les activitats d'activitats d'avaluació

Observacions

1. S'ofereix la possibilitat, a tots aquells alumnes que ho desitgin, d'aprofitar el treball de l'assignatura per, mitjançant la corresponent ampliació temàtica i expositiva, realitzar el treball de TFG necessari per concloure el grau.

2. Es proposarà una sortida d'estudis d'un cap de setmana llarg -tres dies- per visitar la catedral de Tarragona i els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Esperem aconseguir un preu ben econòmic si hi ha un grup de 10-15 persones i es possible demanr un ajut.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.