Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2013
Descripció:
La vida quotidiana com a àmbit d'intervenció de l'educador social. Definició dels principals contexts de vida quotidiana (família, escola, formació, món laboral, temps lliure i lleure). Factors de risc i de protecció en els diferents contexts. La intervenció socioeducativa en els diferents contexts. Elaboració de propostes d'intervenció en contexts de vida quotidiana. L'entrevista com a instrument per a la intervenció socioeducativa.
Crèdits ECTS:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
MYRTE MONSENY MARTINEZ  / MARIA CARME MONTSERRAT BOADA  / MONTSERRAT MUSELLAS SALA

Competències

  • 1. - Analitzar i sintetitzar informació escrita
  • 10. - Reconèixer la diversitat en tots els seus àmbits (social, cultural, psicològica, social)
  • 18. - Identificar i analitzar situacions personals familiars i socials concretes
  • 20. - Intervenir en situacions de crisisi familiar i social
  • 21. Intervenir en situacions d'exclusió i discriminació social

Continguts

1. Unitat Formativa 1: Els contextos de vida quotidiana i els canvis a l’era de la informació i el coneixement.

          1.1. Era de la informació i el coneixement (característiques, canvis i conseqüències).

          1.2. Principals contextos de vida quotidiana.

          1.3. Importància dels contextos de vida quotidiana pel desenvolupament individual (aportacions teòriques).

          1.4. Motius de la intervenció socioeducativa en contextos de vida quotidiana.

2. Unitat Formativa 2: Metodologies, eines i instruments per a la intervenció en crisi i en la vida quotidiana.

          2.1. Eines i instruments d’observació, registre i diagnòstic.

          2.2. Metodologies d’intervenció aplicats a contextos professionals.

          2.3. Tipus de intervencions.

3. Unitat Formativa 3: L’atenció a la persona i a les seves competències.

          3.1. Coneixement, consciencia i gestió d'un/a mateix/a i de les pròpies necessitats.

          3.2. Autoconcepte/identitats, autoestima i autoimatge.

          3.3. Maduresa psicològica: desenvolupament. Processos evolutius (maduració vs. aprenentatge), desenvolupament i adaptació a l’ambient, heretabilitat de trets psicològics i de caràcter, intel•ligència, socialització i diferències culturals. Fases del desenvolupament individual i característiques principals (primera infància, infància tardana, adolescència, joventut, maduresa i vellesa).

          3.4. Resiliència. Definició des de la vessant individual i psicològica. Característiques individuals, factors de risc i de protecció. Alguns exemples.

          3.5. Intervenció socioeducativa per a la millora de les competències personals. Factors i indicadors: risc, vulnerabilitat, protecció, desemparament, prevenció.

4. Unitat Formativa 4. L'atenció a la família.

          4.1. Cicle vital i família.

          4.2. Vincle familiar i aferrament.

          4.3. Resiliència familiar.

          4.4. Competències/habilitats parentals.

          4.5. Factors de risc i de protecció de la família.

          4.6. Intervenció en crisi.

          4.7. Què caracteritza unes pràctiques educatives familiars de qualitat? Bidireccionalitat, sensibilitat i consistència. Rols dins la família. La importància del vincle afectiu i la intersubjectivitat.

          4.8. Tipologies de programes de formació per a les famílies. Escoles de mares i pares, programes destinats a la formació general de famílies, serveis dirigits al desenvolupament de capacitats infantils i de competències educatives familiars, programes educatius dirigits a famílies amb fills en condicions personals de risc biològic. Programes d’intervenció familiar comunitària. Anàlisi d’experiències.

5. Unitat Formativa 5. L'atenció a les relacions interpersonals.

          5.1. Socialització dels iguals.

          5.2. Amistat.

          5.3. Rols socials.

          5.4. Xarxes socials.

          5.5. Factors de risc i de protecció en les relacions interpersonals.

6. Unitat Formativa 6. Vincles, dinàmiques i desenvolupament personal en els diferents àmbits de la vida quotidiana.

          6.1. Comunitats de pràctica. Anàlisis de dinàmiques socials i/o comunitàries.

          6.2. Participació, afiliació, alineació, corredoria.

          6.3. Àrees de vida quotidiana.

                    6.3.1. Escola.

                    6.3.2. Oci

                    6.3.3. Treball

          6.4. Trajectòries i itineraris.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Cerca i anàlisi d'informació 0 50,00 50,00
Elaboració individual de treballs 25,00 100,00 125,00
Lectura / comentari de textos 0 30,00 30,00
Sessió expositiva 50,00 5,00 55,00
Sessió pràctica 9,00 0 9,00
Visionat/audició de documents 6,00 25,00 31,00
Total 90,00 210,00 300

Bibliografia

  • Blanco, A., Caballero, A. y de la Corte, L. (2004). Psicología de los grupos. Madrid: Prentice Hall.
  • Bronfenbrenner, U. (1987). La Ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós.
  • Canclini, NG (2005). Diferentes, desiguales y desconectados. Barcelona: Gedisa.
  • Castells, M. (2003). L'Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: UOC.
  • Cava, MJ, y Musitu, G. (1999). Evaluación de un programa de intervención para la potenciación de la autoestima. Intervención psicosocial, 3(8), 369-383
  • Chadi, M. (2000). Redes sociales en el trabajo social. Buenos Aires: Espacio.
  • Cyrulnik, B. (2002). Los patitos feos. Barcelona: Gedisa.
  • Dubet, F. (2002). El declive de la institución.. Barcelona: Gedisa.
  • Freire, P. (1983). Pedagogía del oprimido. Méxic: Siglo XXI.
  • González, M.P. (1995). Orientaciones teoricas fundamentales en psicología de los grupos. Barcelona: PPU.
  • Gracia, E., Herrero, J. y Musitu, G. (1995). El apoyo social. Barcelona: PPU.
  • Gracía Vega, L. (1999). Configuración histórica del concepto de autoimagen. Revista de historia de la psicología, 3-4(20), 405-414
  • López, F (2008). Necesidades en la infancia y en la adolescencia. Madrid: Pirámide.
  • Llena, A i Parcerisa, A (2009). La acción socioeducativa en medio abierto. Barcelona: Graó.
  • Manciaux, M. (2003). La resiliencia: resistir y rehacerse. Barcelona: Gedisa.
  • Tafjel, H. (1984). Grupos humanos y categorías sociales. Barcelona: Herder.
  • Tordera Santamatilde, N (2005). Temes de psicologia social: la interacció i la . Valls: Copssetània.
  • Trenholm, S. & Jensen, A. (2004). Interpersonal communication. NY: Oxford Press.
  • Vila, I. (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: ICE Ub - Horsori.
  • Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica. Barcelona: Paidós.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Treball 1 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 20
Treball 2
Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 20
Treball 3 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 20
Treball 4
Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 20
Treball 5 Es tindran en compte la presentació, argumentació, aprofundiment, expressió i reflexió crítica. 20

Qualificació

Qualificació
L’avaluació dels estudiants es farà mitjançant el següent sistema d’avaluació contínua.
1. Presentació de les 5 activitats de treball dirigit proposades per les professores, de les quals cal aprovar-les totes.
2. En cas de suspendre alguna de les activitats, caldrà presentar-se a l'examen final pel que fa a la part corresponent a l'activitat suspesa.
3. Es valorarà l’actitud oberta, participativa i l’argumentació reflexiva a l’aula

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Criteris específics de la nota No Presentat:

Es considera NO PRESENTAT
1. Si l'estudiant no presenta alguna de les 5 activitats ni tampoc l'examen.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.