Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
Els organismes vegetals marins i estuàrics, el seu hàbitat, i els factors físics, químics i abiòtics que afecten al seu desenvolupament.
Crèdits ECTS:
3
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup CA

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
CONCEPCIÓ RODRÍGUEZ PRIETO

Grup RA

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
CONCEPCIÓ RODRÍGUEZ PRIETO

Competències

  • CG1. - Capacitat per analitzar críticament, a partir de la recollida d'informació i la interpretació de dades, situacions complexes i dissenyar estratègies creatives i innovadores per resoldre-les.
  • CG2. - Saber comunicar-se oralment i per escrit en l'àmbit científic i professional, utilitzant les llengües pròpies i l'anglès.
  • CG3. - Treballar en equip contribuint a l'elaboració de projectes específics i multidisciplinaris.
  • CG4. - Planificar i avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los aplicant criteris de qualitat.
  • CG5. - Capacitat per actuar, generar propostes i prendre decisions en la investigació i en l'activitat professional amb criteris ètics i de sostenibilitat.
  • Conèixer els tipus i nivells d'organització dels éssers vius.
  • CE2 - Conèixer els tipus i nivells d'organització dels éssers vius.
  • CE3 - Identificar i descriure els cicles biològics i les adaptacions funcionals al medi.
  • CE4 - Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.
  • Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.
  • Identificar i descriure els cicles biològics i les adaptacions funcionals al medi.
  • CE9 - Comprendre els diferents nivells organitzatius de l'ecosistema i els seus components, les interaccions entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades amb la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat.
  • Comprendre els diferents nivells organitzatius del ecosistema i els seus components, la interacció entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades amb la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat.
  • Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.

Continguts

1. Introducció a l’assignatura. La frontera entre la terra i el mar. Diferències entre les plantes terrestres i les marines

2. L’arbre de la vida. Els regnes d’organismes eucariotes. Els vegetals marins. Línies evolutives i bases per a la sistemàtica

3. Característiques generals dels vegetals marins. Morfologia, nivells d’organització, característiques citològiques, pigments, substàncies de reserva, estructura del tal•lus, creixement, reproducció i cicles biològics

4. Principals característiques dels diferents grups de vegetals marins

5. Les algues com a font d’alimentació. Les algues a la indústria, gestió ambiental i aqüicultura. Impactes adversos de les algues. El futur de les algues en els afers humans

6. Fitoplàncton. Factors que afecten al desenvolupament del fitoplàncton. Distribució vertical i horitzontal. Variacions estacionals i successió

7. Fitobentos. Factors que afecten al desenvolupament del fitobentos. Substrat, moviment de l’aigua, llum y temperatura. La zonació litoral

8. Distribució geogràfica de les plantes marines bentòniques. Classificació fitogeogràfica de les flores marines. La flora mediterrània

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 4 0 4
Classes expositives 17 25 42
Classes pràctiques 7,5 10 17,5
Exposició dels estudiants 2 10 12
Total 30,5 45 75,5

Bibliografia

  • Ballesteros, E. & Ros J. (1989). Els ecosistemes bentònics. En: Història Natural dels Països Catalans, vol. XIV (Folch G., R., ed). Barcelona: Enciclopèdia Catalana SA. Catàleg
  • Clayton, M.N. & King, R.J. (eds.) (1990). Biology of marine plants. Melbourne: Longman Cheshire. Catàleg
  • Dawes, C.J. (1998). Marine Botany. New York: John Wiley & Sons, Inc.. Catàleg
  • Llimona X. et al. (1985). Plantes inferiors. En: Història Natural dels Països Catalans. Vol. IV (Folch G., R., ed). Barcelona: Enciclopèdia Catalana SA. Catàleg
  • Hoek, C. van den, Mann, D.G. & Jahns, H.M. (1995). Algae. An introdution to phycology. Cambridge: University Press. Catàleg
  • Lee, R.E. (1999). Phycology (3a ed). Cambridge: University Press. Catàleg
  • Reviers, B. de. (2002). Biologie et phylogénie des algues. Paris: Berlin. Catàleg
  • Ros J.D., Romero, J., Ballesteros, E. & Gili, J.M. (1989). Buceando en aguas azules. El bentos. In: El Mediterráneo Occidental (Margalef, R., ed). Oxford: Pergamon Press Ltd..
  • Rodríguez-Prieto, C.; Ballesteros, E.; Boisset, F.; Afonso-Carrillo, J. (2013). Guía de las macroalgas y fanerógamas marinas del Mediterráneo occidental (1). Barcelona: Omega.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Prova d'avaluació de les classes expositives Treball individual. Es valoraran els continguts teòrics de l'assignatura 50
Prova d'avaluació sobre les classes pràctiques S'avaluaran els coneixements obtinguts a les classes pràctiques relacionant-los amb les classes teòriques (no recuperable) 20
Treball Treball individual (no recuperable). 30

Qualificació

Observacions

A la biblioteca de Montilivi es disposa d'un herbari de consulta (4 volums) pels estudiants.