Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
EDUARD CARBONELL ESTELLER

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 16:30-18:00, dc 16:30-18:00
Pràctiques d'aula1 dl 16:30-18:00, dc 16:30-18:00

Grup SO

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
EDUARD CARBONELL ESTELLER

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 16:30-18:00, dc 16:30-18:00
Pràctiques d'aula1 dl 16:30-18:00, dc 16:30-18:00

Competències

  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal

Continguts

1. CULTURES ARTÍSTIQUES DEL MÓN: ART DE L’ANTIGUITAT TARDANA: TARDOANTIGUITAT, BIZANCI I LES INVASIONS 1. El pas de l’art de l’Alt Imperi al Baix Imperi romà. El marc històric, econòmic, social i religiós. Bases de la filosofia. Estètica. 2. Les religions a l’Imperi romà. Introducció del Cristianisme. Transformació de la Iconografia. Models antics, i creació de nous temes. Art de les catacumbes. 3. L’arquitectura del segle IV al segle VI. La basílica. Martyrion. Orient i Occident . 4. L’escultura del segle III al segle V. La pintura i el mosaic del segle III al segle V. 5. Bizanci. De Justinià als inicis del segon període iconoclasta (segle VIII). L’època de Justinià. Constantinopla. Urbanisme. L’arquitectura: Santa Sofia, el Palau imperial. Ravenna: San Vitale. Iconografia. La seva transformació en època iconoclasta. Mosaic. 6. Orient. Art de cort i art religiós del monacat. Orient. Les arts de l’objecte. Miniatura. L’art copte. 7. L’art dels pobles germànics. Orígens. Cultura germànica i cultura romana. Estètica. 8. La Galia fins el segle VIII. Art merovingi. L’arquitectura. Poitiers. La cripta. L’escultura; sarcòfags. La miniatura. Altres arts. 9. Itàlia fins al segle VIII. Teodoric i l’art dels ostrogots. Ravenna. La persistència clàssica. Els longobards. La presencia bizantina. Roma. Arquitectura. Escultura. Pintura i mosaic. Miniatura. Arts de l’objecte. 10. Les Illes Britàniques. Els camins entre el continent i les Illes. Irlanda i Anglaterra. L’arquitectura. Llenguatge estètic. Les creus irlandeses. Miniatura. Les fundacions en el continent. L’art viking. 11. L’art visigot. De la tradició tardo romana a l’art visigot del segle VII. Les influències mediterrànies. Les ciutats. Arquitectura. Litúrgia i arquitectura religiosa. La decoració escultòrica. La orfebreria. Problemàtica de la cronologia. La Hispania del segle VIII.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 66,00 89,00 155,00
Total 66,00 89,00 155

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
    Visita a un/dos conjunts monumentals Visita obligatòria 10
    Comentari textos Llegir i comentar els textos 15
    Exàmen Coherència amb els continguts 65
    Classes participatives Discusió de problemes 10

    Qualificació

    1. Comentari de textos d’estètica, 15%.
    2. Examen: Comentari de diapositives, on cal introduir tots els continguts teòrics que es desprenen de cada una de les diapositives, 65%.
    3. Sortida de camp, 10%.
    4. Classes participatives, 10%.

    Criteris específics de la nota «No Presentat»:
    L'alumne que no ha fet cap activitat d¡avaluació

    Observacions

    BIBLIOGRAFIA BÀSICA DE L’ASSIGNATURA I.
    BIANCHI BANDINELLI, R., Dall’ellenismo al medioevo, Roma, 1978.
    BIANCHI BANDINELLI, R., Roma, fin del arte antiguo, Madrid, 1977.
    GRABAR, A., El primer arte cristiano, Madrid, 1968.
    GRABAR, A., La Edad de Oro de Justiniano, Madrid, 1966.
    KRAUTHEIMER, R., Early Christian and Byzantine Architecture, Londres, 1965.
    BECKWITH, J., Early Chistian and Byzantine Art, Londres, 1970.
    LOT, F., Le fin du monde antique et le début du Moyen Age, París,1927.(ed.posteriors).
    RIEGL, A., Späfromische Kunstindustrie, Viena, 1923 (ed. italiana, Arte Tardoromana, Milà, 1953).
    DUVAL, N., Les origines de la basilique chrétinienne. État de la question, a INFORMATION D’HISTOIRE DE L’ART VII, París, 1962.
    GRABAR. A., Plotin et les origines de l’esthétique medievale, CAH. ARCHÉOL., I, 1945.
    KIRSCHBAUM, E.; JUNYENT, E; VIVES, J., La tumba de San Pedro y las catacumbas romanas, Madrid, 1954.
    GRABAR, A., Christian Iconography. A Study of its origins, Priceton, 1968. (ed. francesa am¬pliada: Les voies de la création en Iconogra¬phie chrétienne, París, 1979; ed.espanyola, Madrid, 1984).
    DE BRUYNE, E., Historia de la Estética, vol. II, Madrid, 1963.
    TEXTOS de Plotí, Dionisi Areopagita, Boeci, Casiodor, Longí, …

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.