Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
Estudi general de la història de la música occidental, dels estils musicals i dels seus contexts de producció i recepció.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Maria Carmen Pardo Salgado

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 18:00-19:30, dc 18:00-19:30
Pràctiques d'aula1 dl 18:00-19:30, dc 18:00-19:30

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal
  • CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic
  • CE 26. Aplicar el coneixement de la terminologia específica de la disciplina als estudis i investigacions entorn de fenòmens artístics amplis o obres d'art particulars
  • CE 27. Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i/o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i el seu abast social

Continguts

1. La música a la cultura grega. L’estètica musical: de Damó d’Atenes a Plató.

2. L’època Medieval

          2.1. El model metafísic: Boeci

          2.2. Pedagogia i política: la música de les catedrals:

                    2.2.1. la monodia religiosa i l’església cristiana: les primeres tradicions

                    2.2.2. el cant gregorià: notació, sistema modal. Tropos i seqüències

                    2.2.3. la monodia profana i la lírica trovadoresca

                    2.2.4. el naixement de la polifonia. La polifonia del Codex Calixtinus

                    2.2.5. Ars antiqua i Ars Nova. L’Ars Nova a França: Philippe de Vitry. L’Ars Nova a Catalunya: El llibre Vermell de Montserrat. L’Ars Nova a Italia. Ars Subtilior.

3. Renaixement

          3.1. Cap a un model físic: el lent naixement de l’harmonia

          3.2. L’estètica musical de l’humanisme. Música i llenguatge: la música vocal

                    3.2.1. El segle XV. L’escola del Ducat de Borgonya

                    3.2.2. El segle XVI. La música religiosa. Palestrina. L’escola veneciana

                    3.2.3. La música profana: el madrigal

          3.3. Entre la veu i l’instrument: la música instrumental

                    3.3.1. Música instrumental a Italia, França, Alemanya i Inglaterra

4. Barroc

          4.1. El model de la doble mímesis: racionalisme-harmonia; música-llenguatge

          4.2. La transformació del madrigal italià. El naixement de l’òpera. La Camerata Fiorentina. L’expansió de l’òpera per Itàlia i França: la figura dels castrati

          4.3. La música instrumental: estils i gèneres

          4.4. El barroc tardà a Italia: òpera seria i òpera buffa. La música instrumental

          4.5. Alemanya: J.S. Bach i G.F. Händel

5. Classicisme

          5.1. Música i societat. L’estil galant i l’empfindsamer Stil

          5.2. Els inicis de la simfonia. G.B. Sammartini. J. Stamitz i la música a la cort de Mannheim. El Sturm und Drang.

          5.3. El classicisme vienès

                    5.3.1. J. Haydn: la sonata i la simfonia

                    5.3.2. W.A. Mozart: les formes concertants i l’òpera

6. Romanticisme

          6.1. El Romanticisme a Alemanya. Música i societat. Aspectes estètics: la música i l’inefable

          6.2. L.V. Beethoven: entre Classicisme i Romanticisme. L’ombra de Beethoven en els músics romàntics

          6.3. La música del Romanticisme

                    6.3.1. Música de saló i de concert. El lied: F. Schubert. El piano: F. Chopin i F. Liszt. La música de cambra

                    6.3.2. La música simfònica al segle XIX. La simfonia com a veu de la comunitat. L’orquestra romàntica. El poema simfònic: F. Liszt i H. Berlioz. La simfonia a la segona meitat del segle: J. Brahms

                    6.3.3. L’òpera italiana: G. Verdi. L’òpera alemanya: Òpera i Drama de R. Wagner

                    6.3.4. El nacionalisme musical. Nacionalisme rus, del centre i nord d’Europa. El nacionalisme espanyol

                    6.3.5. L’últim Romanticisme: R. Strauss i G. Mahler

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Prova d'avaluació 1,50 22,00 23,50
Sessió expositiva 32,00 25,00 57,00
Sessió pràctica 17,00 11,50 28,50
Total 50,50 58,50 109

Bibliografia

  • Kühn, Clemens (cop. 2003). Historia de la composición musical en ejemplos comentados. Barcelona: Idea Books.
  • Grout, Donald Jay, Palisca, Claude V (2001). Història de la música occidental (3ª ed). Madrid: Alianza Editorial.
  • Mila, Massimo (1998). Breve historia de la música. Barcelona: Península.
  • Sadie, Stanley (1994). Guía Akal de la música, : una introducción. Torrejón de Ardoz: Akal.
  • Michels, Ulrich (1982-1992). Atlas de música. Madrid: Alianza.
  • Hoppin, Richard H (1991). La Música medieval. Madrid: Akal.
  • Gómez Muntané, María del Carmen (1980 ). La Música medieval . Barcelona: Dopesa. Catàleg
  • Atlas, Allan W (cop. 2002). La Música del Renacimiento, : la música en la Europa occidental, 1400-1600. Tres Cantos: Akal.
  • Bukofzer, Manfred F (1998). La Música en la época barroca, : de Monteverdi a Bach. Madrid: Alianza.
  • Rushton, Julian (1998). Música clásica, : de Gluk a Beethoven, una historia concisa. Barcelona: Destino.
  • Rosen, Charles (1986 ). El Estilo clásico : Haydn, Mozart, Beethoven . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Dahlhaus, Carl (1989). Nineteenth-century music. Berkeley [etc.]: University of California.
  • Einstein, Alfred (1991 ). La Música en la época romántica . Madrid: Alianza.
  • Plantinga, León (cop. 1992 ). La Música romántica : una historia del estilo musical en la Europa decimonónica . Madrid: Akal. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectura i comentari de textos Es valorarà la comprensió escrita i la capacitat crítica 10
Examen escrit i audició Es valorarà la capacitat comprensora i expositiva dels continguts de la matèria així com la discriminació auditiva dels estils i gèneres musicals donats al llarg de la història 80
Presentació de ressenyes o comentaris de concert Es valorarà la capacitat per a establir les relacions entre el material donat a l'assignatura i les obres objectes de la ressenya o comentari. 10

Qualificació

Els elements d'avaluació seran el següents:
-examen: hi haurà una prova escrita sobre tota la matèria donada al llarg del curs, incloent les lectures i les audicions.
-entrega de comentaris i ressenyes: al llarg del curs els estudiants hauran d'entregar dos comentaris o ressenyes d'un concert, segons indicació de la professora

Percentatge de les qualificacions:
Examen: -20% audició: comentari d’una obra (a triar entre dos) en referència al seu estil, època, forma i instrumentació
- 50 % examen escrit sobre preguntes del temari
Comentaris o ressenyes: 20%

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considera que un alumne no s'ha presentat quan:
no entregui l'examen escrit al final del curs

Observacions

No és necessari tenir coneixements musicals previs. Només cal tenir disposició per aprendre i escoltar música.

Assignatures recomanades

  • Història de l'art contemporani
  • Història de l'art en l'edat moderna
  • Història de l'art medieval
  • Historiografia i mètodes de la història de l'art

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.