Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Josep Maria Ruiz Simon

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CTUdG11 Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
  • CE1. Conèixer les teories i arguments dels filòsofs principals, que es troben en els seus escrits, així com les discussions de les línies intepretatives més importants dels mateixos
  • CE8. Llegir i interpretar textos filosòfics seleccionats de diverses èpoques i tradicions amb sensibilitat al context
  • CE9. Adquirir la capacitat d'analitzar críticament amb claredat i rigor els arguments filosòfics presentats en els esmentats textos
  • CE12. Utilitzar de forma crítica la terminologia filosòfica especialitzada
  • CE15. Adquirir la capacitat de moure's entre la generalització i la discussió filosòfica apropiadament detallada, de descobrir exemples per recolzar una posició o per criticar-la, i de distingir les consideracions pertinents de les quals no ho són

Continguts

1. La felicitat com a fi de la filosofia. El bé suprem dels filòsofs i el bé suprem dels teòlegs.

2. La poètica com a ciència civil. La doctrina filosòfica sobre la faula i la religió. Lectures al·legòriques dels textos sagrats. El cel i l'infern com a imatges del bé i el mal suprems.

3. Les doctrines medievals sobre el poder eclesiàstic i sobre el poder civil.

4. La construcció teològica del Déu cristià i les seves repercussions en el pensament sobre la naturalesa i l'home.

5. Consideracions epistemològiques sobre la relació entre la filosofia i la teologia. El problema de la constitució de la teologia com a ciència i la querella entre els filòsofs i els teòlegs.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Lectura / comentari de textos 0 105,00 105,00
Prova d'avaluació 4,00 0 4,00
Sessió expositiva 36,50 0 36,50
Sessió participativa 4,50 0 4,50
Total 45,00 105,00 150

Bibliografia

  • Abelard, Pere (1988 ). Diálogo entre un filósofo, un judío y un cristiano . Zaragoza: Yalde. Catàleg
  • Abelard, Pere (1996 ). Ètica ; Història de les meves dissorts . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Anselm,|cSant, Arquebisbe de Canterbury (1988 ). Monologion ; Proslogion ; De la Veritat ; De la llibertatd'albir . Barcelona: Laia. Catàleg
  • Boeci (2002 ). Consolació de la filosofia . Barcelona: Fundació Bernat Metge. Catàleg
  • Boeci,|cde Dàcia (1987 ). On the supreme good ; On the eternity of the world ; On dreams . Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies. Catàleg
  • Guillem,|cd'Occam (1981 ). Breviloqui sobre el principat tirànic damunt les coses divines i humanes : i en especial damunt els súbdits de l'imperi : usurpat pels anomenats suprems pontífexs . Barcelona: Laia. Catàleg
  • Marsili,|cde Pàdua (1988 ). El Defensor de la paz . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Nicolas,|cd'Autrecourt (1994 ). Nicholas of Autrecourt : his correspondence with Master Giles and Bernard of Arezzo : a critical edition from the two parisian manuscripts . Leiden: E. J. Brill. Catàleg
  • Orígenes (1988 ). Tractat sobre els principis . Barcelona: Laia. Catàleg
  • Tomàs,|cd'Aquino, sant (1989 ). La Monarquía . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Alverny, Marie-Thérèse d' (1994 ). La Transmission des textes philosophiques et scientifiquesau Moyen Age . Aldershot: Variorum. Catàleg
  • Bianchi, Luca (1993 ). Vérités dissonantes : Aristote à la fin du Moyen Âge . Fribourg: Éditions universitaires. Catàleg
  • Flasch, Kurt (2006 ). El Pensament filosòfic a l'Edat Mitjana : d'Agustí a Maquiavel . Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum. Catàleg
  • Gilson, Etienne (1965 ). La Filosofía en la Edad Media : desde los orígenes patrísticos hasta el fin del siglo XIV (2ª ed.). Madrid: Gredos. Catàleg
  • Hoenen, M. J. F. M. (1995 ). Philosophy and learning : universities in the Middle Ages. Leiden [etc.]: E.J. Brill. Catàleg
  • Kessel, Blake Andrée (1994 ). The Introduction of Arabic philosophy into Europe . Leiden [etc.]: E.J. Brill. Catàleg
  • Kretzmann, Norman (1988 ). The Cambridge history of later medieval philosophy : fromthe rediscovery of Aristotle to the disintegration of scholasticism 1100-1600 . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Marenbon, John (1991 ). Later medieval philosophy 1150-1350 : an introduction . London [etc.]: Routledge. Catàleg
  • Marenbon, John (1991 ). Early medieval philosophy 480-1150 : an introduction (Rev. ed.). London [etc.]: Routledge. Catàleg
  • Weinberg, Julius R (1987 ). Breve historia de la filosofía medieval . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Zarka, Yves Charles (1999 ). Aspects de la pensée médiévales dans la philosophie politique moderne . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg
  • Steenberghen, Fernand Van (1977 ). Maître Siger de Brabant . Louvain [etc.]: Publications Universitaires [etc.]. Catàleg
  • Jeauneau, Édouard (1987 ). Etudes érigéniennes . Paris: Etudes Augustiniennes. Catàleg
  • Dales, Richard C. Argerami, Omar (1991 ). Medieval latin texts on the eternity of the world . Leiden: Brill. Catàleg
  • Powell, James M (cop. 1992 ). Albertanus of Brescia : the pursuit of happiness in the early thirteenth century . Philadelphia: University of Pennsylvania Press. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Realització per part de l'alumne de comentaris de text guiats Es valorarà la capacitat de comentar i interpretar els textos i la competència en l'expressió escrita, 50
Tutories i proves escrites Només la prova escrita, que tindrà una durada de dues hores, serà objecte d'avaluació. Es valorarà el coneixement de la matèria i la capacitat d'expressar-lo correctament, i la capacitat de comprensió i interpretació dels textos dels autors. 50

Qualificació

L'avaluació es farà per mitjà d'una prova escrita i de tres comentaris de text guiats sobre lectures de referència de l'assignatura. La prova escrita suposarà el 50% de la nota final. El comentari dels textos de referència durant les sessions de seminari servirà per perfilar la nota dels comentaris de text, que suposarà el 50% restant.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentats els estudiants que no hagin entregat tots els comentaris de text guiats que s'indicaran a principis de curs o que no es presentin a la prova escrita.

Observacions

La llista de les obres de referència sobre les que es fonamentaran les classes expositives i la d'aquelles que es treballaran en sessions de seminari i sobre les quals s'haurà de fer un comentari de text guiat es donarà a l'inici de les classes. Durant el curs s'anirà recomanant bibliografia secundària sobre cada tema.

Assignatures recomanades

  • Història de la filosofia antiga I
  • Història de la filosofia antiga II

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.