Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Teories contemporànies de l’educació. Moviments i institucions educatives contemporànies. Evolució històrica de l'educació. L’educació no formal. Anàlisi interdisciplinar dels factors que influeixen en el desenvolupament de l’educació. El pensament sociopolític contemporani i les repercussions en les discursos i les pràctiques educatives en el nostre context.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:

Altres Competències

  • Conèixer les principals teories i institucions educatives contemporànies i els contextos sociopolítics i filosòfics en els quals es donen.
  • Tenir capacitat d'incorporar a les pròpies pràctiques educatives professionals, els coneixements adquirits sobre les teories i institucions educatives, i fer-ho d'una forma crítica i adaptada a les necessitats i objectius que es persegueixen.
  • Conèixer i reflexionar sobre les tendències emergents al segle XXI.

Continguts

1. UNITAT FORMATIVA 1

          1.1. Relació entre teoria i pràctica de l'educació. Els paradigmes interpretatius.

          1.2. Introducció a la teoria de l'educació.

          1.3. Idees i esdeveniments sociopolítics contemporanis i la seva relació amb les teories i les institucions educatives.

2. UNITAT FORMATIVA 2

          2.1. Primeres teories de la modernitat pedagògica: Rousseau, Pestalozzi i Fröebel

          2.2. Escola Nova. Escola Nova a Europa (Montessori, Decroly, Coussinet, Freinet, Férreire, Coussinet, etc.). Escola Nova a Catalunya (Sensat, Galí, Martorell, etc..). Reflexió entorn: metodologies educatives, socialització, individualització, globalització i autoeducació en l’aprenentatge.

          2.3. Escola Progressiva als EUA (Dewey, Kilpatrick, Washburne, Parkhurst, etc.). Reflexió entorn: metodologies educatives, socialització, individualització, globalització i autoeducació en l’aprenentatge.

          2.4. Anarquisme: Ferrer i Guàrdia, Tolstoy, Robin. Reflexió entorn la lliberat i la responsabilitat.

          2.5. Autogestió i no directivitat: Neill, Rogers, Pedagogia Institucional Francesa. Reflexió entorn: organització educativa, assemblea i participació, individu i felicitat, plaer i obligació.

          2.6. Joaquim Franch: autogestió, pedagogia del projecte i educació ambiental.

          2.7. Desescolarització i homeschooling: Illich, Reimer, Goodman, Holt. Reflexió entorn: la institució escolar (pros i contres), responsabilitats en educació (institucions i famílies), tothom té quelcom ensenyar i quelcom a aprendre.

          2.8. Alternatives globals: Ciutat Educadora, La ciutat dels infants de Tonucci. Reflexió entorn: participació infantil i municipi i educació.

          2.9. Marxisme: Marx i Engels, Makarenko, Escola Única del Treball, Blonskij, Gramsci, Suchodolski. Reflexió entorn: formació polivalent, paper sociopolític de les institucions educatives, desigualtats i oportunitats, els límits.

          2.10. Personalistes. Teories de l'alliberació: Freire, Milani, Comunitats d'aprenentatge. Reflexió entorn: diàleg en educació, socialització comunitària, conscientització i desenvolupament del sentit crític, revolució i canvi social, treball en xarxa.

          2.11. Altres autors i teories de l'educació:

                    2.11.1. Pedagogia Waldorf.

                    2.11.2. Aportacions de filosofies orientals a l'educació; Krishnamurti. Reflexió entorn: l’escolta d’un mateix, autoestima i educació.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Lectura / comentari de textos 0 60,00 60,00
Total 0 60,00 60

Bibliografia

  • Cambi, Franco (cop. 2005). Las pedagogías del siglo XX. Madrid: Popular.
  • Carlgren, Frans (cop. 1989). Una Educación hacia la libertad, : la pedagogía de Rudolf Steiner: informes del Movimiento Internacional de las Escuelas Waldorf. Madrid: Steiner.
  • Carr, Wilfred, Kemmis, Stephen (1988). Teoría crítica de la enseñanza, : la investigación-acción en la formación del profesorado. Barcelona: Martínez Roca.
  • Colom, A J (coord) (1997). Teorías e instituciones contemporáneas de la educación. Bar: Ariel.
  • Colom, Antoni J, Mèlich i Sangrà, Joan Carles (1994). Después de la modernidad, : nuevas filosofías de la educación. Barcelona [etc.]: Paidós.
  • Congreso Internacional de Didáctica : 1993 : Corunya, la (1995). Volver a pensar la educación, : Congreso Internacional de Didáctica. La Coruña [etc.]: Fundación Paidea [etc.].
  • Delors, J (1996). Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya.
  • Diversos autors (1995). Quinze pedagogs; la seva influència, avui. Barcelona: UOC i Edicions Proa.
  • Illich, Ivan (1974). La Sociedad desescolarizada. Barcelona: Barral.
  • Lerena Alesón, Carlos (1983). Reprimir y liberar : crítica sociológica de la educación yde la cultura contemporáneas. Madrid: Akal.
  • Palacios, Jesús (1989). La Cuestión escolar, : críticas y alternativas (2ª ed). Barcelona: Laia.
  • Perrenoud, Philippe (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar, : profesionalización y razón pedagógica. Barcelona: Graó.
  • Reimer, Everett (1973). La Escuela ha muerto, : alternativas en materia de educación. Barcelona: Barral.
  • Trilla, J (coord) (2001). El legado pedagogico del S.XX para la escuela del S.XXI.. Barcelona: graó.
  • Yus Ramos, Rafael (cop. 2001). Educación integral, : una educación holística para el siglo XXI. Bilbao: Desclée De Brouwer.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
PROVA INDIVIDUAL D'AVALUACIÓ. Prova individual d'avaluació que inclourà els diferents continguts de l'assigantura. Resposta a les qüestions plantejades per la professora. Es tindrà en compte:
- Coneixement i aprofundiment en els continguts del temari
- Capacitat d'argumentació
- Nivell de reflexió crítica
- Coherència en el discurs
- Capacitat de relació dels diferents continguts del temari
80
LECTURA D'UNA OBRA. Cada alumne haurà de llegir una obra de o sobre els autors estudiats. A partir d'aquesta lectura s'haurà de lliurar a la professora un article de reflexió crítica sobre algun o alguns aspectes de l'obra (de 1.500 a 3.000 paraules). Per a l'avaluació es tindran en compte els següents criteris:
- Presentació escrita )(ortografia, sintaxi, estructura)
- Qualitat reflexiva, aprofundiment, coherència, argumentació
- Originalitat i creativitat.
20

Qualificació

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir de:

PROVA INDIVIDUAL D'AVALUACIÓ: 80% de la nota final

REFLEXIÓ CRÍTICA SOBRE LA LECTURA D'UN LLIBRE: 20% de la nota final

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.