E2. Comprendre els condicionaments sociopolítics que permetin analitzar i entendre el món actual i el paper que la condició juvenil hi té. E6. Dominar els procediments i habilitats requerides en cada una de les tasques pròpies d’aquest professional: saber fer un diagnòstic; saber dissenyar; saber planificar i avaluar accions, programes i institucions vinculades amb el sector juvenil; saber dirigir, administrar i gestionar serveis, institucions i departaments de política juvenil; saber supervisar, orientar i assessorar tant a persones com a grups i institucions en l’acció juvenil i en les polítiques de joventut, i saber formar i saber investiga T1. Ser capaç d’integrar-se en un equip interdisciplinari, sigui de recerca o de gestió. T2. Ser capaç de relacionar-se, de comunicar-se de cooperar, d’interactuar, de dialogar, i de connectar amb les persones i els diferents col•lectius, especialment juvenils. T3. Ser capaç d’assumir responsabilitats i de crear, d’acord amb la deontologia i l’ètica professional. T6. Ser capaç de tenir i exterioritzar un cert sentit de ciutadania.
1. Els joves als mitjans de comunicació 2. El treball social i educatiu amb mitjans de comunicació 3. Les institucions de joves i la comunicació 4. Les tecnologies de la informació i comunicació
Backer, C (1999). Television, globalizacion e identidades culturales. Barcelona: Paidos. Buckingham, D i Bragg, S. (2003). Young people, sex and the media. The Facts if life?. Londres: Palgrave McMillan. Buckingham, d (2002). Crecer en la era de los medios electronicos. Madrid: Morata. Carlsson, Ulla i von Felitzen, C. (2006). In de service of de young people? Studies and reflections on media in the digita. Nordicom. Ferres, Joan (1996). Television subliminal. Socializacion mediante caminicaciones inadvertidas. Barcelona: Paidós. Livingstone, Sonia (2002). Young people and the new media. Londres: Sage. Montero, Yolanda (2006). Televisión, valores y adolescencia. Barcelona: Gedisa. Rodríguez, Félix (2002). Comunicacion y cultura juvenil. Madrid: Ariel. Silverstone, Roger (1996). Televisión y vida cotidiana. Buenos Aires: Amonortu. Van Evra, Judith (2004). Televison and child development. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates. Gil Calvo, Enrique (1985). Los Depredadores audiovisuales : juventud urbana y culturade masas. Madrid: Tecnos. Gordo López, Ángel Juan, Megías Quirós, Ignacio (cop. 2006). Jóvenes y cultura messenger : tecnología de la información yla comunicación en la sociedad interactiva. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Institutode la Juventud: Fundación de Ayuda contra la Drogadicción:Caja Madrid. Obra Social.
Avaluació contínua a partir de la participació presencial i virtual i dels diferents exercicis i treballs: • Pràctiques i exercicis concrets individuals i en grup a l’aula • Treball analític, individual o en grup, del tractament d’un aspecte de la realitat juvenil en els mitjans (dona, immigració, habitatge...) • Treball final individual sobre qualsevol tema del mòdul pla de comunicació d’una institució, elaboració de materials didàctics amb mitjans de comunicació, disseny d’una web, etc.